Coca de cirerols, porro, brie… I altres reflexions.

Aquesta recepta va dedicada a tots aquells que em llegiu i que em reclameu més receptes fàcils o ràpides de fer: “Sense ingredients gourmets d’aquests que tant t’agraden, Bet”, em va dir un dia una amiga de la colla ja fa unes setmanes.

Això em va fer reflexionar.

Els blocaires gastronòmics ens ho passem molt bé tastant ingredients diferents, mirant estris per a la cuina, llibres, revistes… O buscant LA recepta fantàstica, original i perfecta per sorprendre a la resta de blocaires sovint sense pensar que hi ha altres lectors que el que volen són receptes factibles per fer a casa, sense haver d’anar a comprar ingredients especials expressament.

Crec que d’aquí en sortiria un debat interessant. Què en penseu vosaltres? Us convido a deixar un comentari sobre el tema, si us ve de gust :)

coca aprofitament

Coca d’aprofitament, ràpida, fàcil i boníssima… Aquest dissabte passat vaig explicar la recepta de la coca de recapte al Cuina Oberta de Ràdio Igualada.  Doncs bé, aquesta coca seria la versió moderna i fàcil ja que l’essència és la mateixa: una base amb els ingredients que recapteu de la nevera ;)

El dia que la vaig fer eren les 3 del migdia passades, acabada d’arribar de Barcelona la qüestió era dinar alguna coseta ben bona amb les verdures que rondaven per la cuina. Dit i fet, amb mitja horeta la tenia a punt!

El consell que sempre dono als que em demanen receptes fàcils és que juguin, que improvitzin, que s’ho passin molt bé a la cuina! Així és com més se n’aprèn.

Ingredients:

1 base de pasta de full (eternament recomanat tenir-ne sempre a la nevera).

1 porro, 2 alls tendres, 1 grapat de tomàquets petits o cirerols, olives negres sense os, 1 cunya de formatge brie, sal gruixuda, pebre negre, oli d’oliva i romaní sec.

Com ho fem?

1_ Pre-escalfem el forn a 180ºC.

2_ Netegem les verdures i les tallem: els cirerols per la meitat, el porro a tires i els alls tendres a rodanxes. També tallem les olives per la meitat i preparem els trossos de formatge.

3_ Extenem la base de pasta de full sobre un motlle de quiche o tarta. Repartim els ingredients per sobre, salpebrem, afegim romaní sec (al gust) i un raig d’oli d’oliva.

4_ Enfornem a 180ºC durant 20 minuts.

Comments

  1. jijijiiji és que amb això del rebost gourmet últimament cuineu amb ingredients ben estranys :)
    Bromes a part, ha de quedar un pastís salat espectacular, gustós i ben carregat de verdures com a mi m’agrada!

    • Gemma, ens ho passem la mar de bé escollint els ingredients!! Amb carinyo som unes frikis blocaires :P
      A part dels ingredients, que si no vius a Barcelona és cert que sovint costen de trobar, també em referia a les elaboracions.
      Sense adonar-te’n, vas agafant el ritme, és el que fa la pràctica! A vegades comento que una recepta és molt fàcil però me n’oblido dels inicis, aquells temps en que se’m cremava la coca de poma… I quan em van comentar que volien receptes més factibles de fer a casa, se’m van desquadrar les idees.

  2. Això depèn molt de cada blog, per sort n’hi ha un munt i tots són diferents. probablement tens raó que a vegades busquem ingredients nous i elaboracions diferents que a molta gent la deixa indiferent, però no crec que això sigui cap problema: primer perquè la gent que busca i llegeix blogs de cuina generalment és gent interessada que no s’estranyarà de trobar ingredients poc freqüents i receptes noves, molts és el que busquen. I si no ho busquen, ja saben quins són els blogs on trobaran receptes i cuina clàssica o tradicional. hi ha un segon ‘target’ que el formen les persones, que en algunes èpoques són moltes, que busquen puntualment idees per a un àpat (per exemple, per nadal) o per cuinar un producte de temporada (durant l’epoca dels bolets augmenten molt les visites de gent que busca com preparar els que han trobat o els han regalat). aquesta gent va directe al buscador i segons la cerca que faci ja no li sortiran segons quins blogs, i si li surten i no li agraden, marxaran a un altre on trobin allò que busquen de manera puntual.
    en el meu cas, que fa set anys que tinc el blog, he detectat que rebo moltes visites d’aquestes perquè tinc alguns posts que parlen de receptes de nadal, o de cuinar ous de reig, però el lector habitual no és aquest, i el que realment m’importa és el que em segueix, i ja sap que no publico receptes tradicionals, sap que la gran majoria me les invento i que no dono quantitats d’ingredients, de manera que ha de saber cuinar per seguir i reproduir la recepta, o no se’n sortirà. sap, a més, que les receptes porten una història al darrera, que poden llegir o saltar-se, però sense la qual moltes vegades no s’entén el post ni el plat. els que em llegeixen, alguns des de fa anys, saben tot això i per això vénen, com segurament d’altres no els ha agradat el que explico i no han tornat. aquest és el joc, i per això hi ha tanta oferta i tantes possibilitats per triar.

    • Ostres Manel, m’has contestat amb escreix!
      Molt d’acord amb els “targets” que descrius. La meva idea inicial del blog era parlar de productes de proximitat, locals o tradicionals, receptes lligades a dies o festivitats especials, llocs on menjar, passejar, etc. És veritat que tinc força entrades relacionades amb aquests temes, però sense ser una aposta clara ja que massa sovint s’hi colen altres receptes que no hi tenen res a veure.
      Sembla que això que dic vagi en contra meva, conscient de que és un projecte personal sense pretensions de professionalitzar-lo, no m’hi atabalo gaire. Però trobo molt encertat seguir sempre la mateixa línia ja que a vegades per voler fer content a tothom, es perd personalitat.
      Gràcies per comentar i records!

  3. Ui, és un dilema que tinc molt sovint! Està clar que les receptes que més triomfen són les senzilles i “resultones”, només cal veure les cerques que fa la gent i les receptes més visitades al bloc. Però sembla que volem quedar bé i ser els més ” guais”, no? Reivindico mil receptes com aquesta fantàstica coca!

    (És el segon bloc que llegeixo avui fent una reflexió semblant!)

    Petonets peque
    Sandra

    • Tens raó Sandra, les cerques i les visites sempre van a parar a les receptes més senzilles i resultones! O bé a dates concretes com deia el Manel (Nadal, època de bolets…)
      A vegades penso: realment els hi són de profit les meves receptes? Ja veig que no sóc l’única que té el dilema (i això em reconforta!!).
      Després m’expliques quin és aquest altre blog ;)
      Petonets guapa!!

  4. Comparteixo amb el Manel que l’oferta és tant àmplia a la gastrosfera que segur que tothom troba el que busca pel seu dia a dia o per a àpats puntuals. I comparteixo amb tu Beth que la majoria tenim blogs de cuina, però que són projectes personals, i com a tals tenim els hem d’omplir amb continguts que ens omplen a nosaltres personalment en cada moment.

    • Gràcies per comentar Marga, tu mateixa tens una temàtica totalment diferent al teu blog! És veritat que si el blog no ens omple a nosaltres anirem malament, una abraçada!

  5. Pim pam, un dinar boníssim!!

  6. Cuinetes says:

    Bet, en primer lloc la coca boníssima, com sempre!
    El debat que planteges depèn de com t’ho miris. Com ja t’han dit hi ha molts estils de blogs i depèn del objectiu que persegueixin.
    Per mi la primera premissa és passar-ho bé i la segona no avorrir (això està clar que dependrà molt del que et llegeix). I no crec que estigui malament compaginar receptes més elaborades o complexes, amb fàcils i tradicionals. Ah! I escric per gent interessada per la gastronomia, tan si són uns apassionats del tema o si ho són de manera puntual (per exemple qui busca receptes per Nadal). No cal que siguin bloggers. ;) En definitiva, passa-ho bé Bet! Gaudeix!

    • Hola Nuni! Jo també m’ho passo molt bé fent el blog, fins que arriba el dia que et diuen “Com és que no fas més receptes fàcils?” per exemple.
      I tu que ja em coneixes, que de seguida pateixo per tot, se’m presenten mil dubtes sobre si el blog serveix als lectors o no. Però tens raó, mentre disfrutis del que expliques segurament hi haurà gent a qui també li agradarà.
      Petonets guapa!!

  7. Hola Bet!!
    Gràcies per compartir aquesta recepte. La primera vegada em va encantar i avui la repeteixo per compartir el sopar amb les amigues. Una abraçada :)

Trackbacks

  1. […] Coca de cirerols, porro, brie… I altres reflexions. […]

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: