Truita oberta de carxofes i terregada

Bon dia! Després de bastants dies sense publicar, torno a la cita que tenim amb el Rebost Gourmet, el repte mensual que fem juntament amb Cuinetes i Els Fogons de la Bordeta per portar-vos ingredients diferents amb 3 idees sobre com cuinar-los.

Aquesta vegada l’ingredient ens l’ha descobert la Nuni, i com no podria ser d’una altra manera, es tracta d’un producte local de la seva ciutat: la botifarra Terregada.

Logo rebost gourmet

La botifarra Terregada

índex

La Terregada era un plat característic de la cuina terrassenca de principis del segle XX però la seva elaboració gairebé s’ha perdut del tot. El xef Artur Martínez i el cansalader Xavier Casanovas, amb el suport del col·lectiu Cuina Vallès, l’han volgut recuperar però amb un format totalment diferent i innovador dins el camp dels embotits.

Què és el que la fa diferent?

Tot i que físicament s’assembla a la botifarra negra de tota la vida, en realitat ni la textura ni el gust no hi tenen res a veure: la terregada és més trencadissa i amb uns gustos molt més intensos.
El que la fa diferent són els ingredients que porta: menuts de porc, ceba, tomàquet, all, ametlla, vi ranci, sal i pebre negre. Aquests ingredients són els que s’utilitzaven per fer l’antiga recepta tradicional anomenat Terregada.

truita oberta

Truita oberta de carxofes i Terregada

Aprofitant les últimes carxofes de la temporada, vaig voler fer aquesta recepta que feia temps que tenia en ment, una recepta tradicional per a una botifarra innovadora (sembla que s’hagin intercanviat els papers!). De totes maneres, em van servir d’inspiració les receptes del Manel i la K de truita de l’Ada. Anem a la recepta?
Recordeu visitar també les propostes que han fet la Nuni, la Sandra i el Xavi!
[Read more…]

Vademercat: viu el mercat com mai ho has fet!

El proper dissabte 16 d’abril Igualada té una cita al Mercat de la Masuca. Es tracta del Vademercat, la 1a Nit de Tapes que s’organitza a la nostra ciutat, una oportunitat única per viure el mercat d’una manera diferent! Us animeu a venir-hi? ;)

A partir de les 8 del vespre ja es podran tastar les més de 150 tapes que les parades participants hauran preparat especialment per a l’ocasió. L’Associació Gastronòmica i Cultural Vadefoodies, organitzadora de l’esdeveniment, també han volgut convidar altres associacions gastronòmiques de la comarca perquè es poguessin donar a conèixer tot oferint diversos tasts.

Cliqueu aquí per descarregar-vos el llistat de parades participants amb les seves tapes!

Aquests dies ja es poden comprar els tiquets per a les degustacions, a un preu anticipat de 6€ (5 tiquets), a diferents comerços del mateix mercat i a alguns establiments de la ciutat: Bitok, Carnisseria Gual, Sant Magí 44 i Vinnart.

Vademercat - tickets1El 16 d’abril hi haurà 3 punts de venda de tiquets al mateix mercat. Cal destacar la presència d’algunes iniciatives solidàries com la que han impulsat des de Pur cosmètica natural per recollir fons pel Projecte Ari de la Fundació Clínic que treballa per a la investigació de la leucèmia infantil.

jurat vademercat

L’acte comptarà amb uns padrins de luxe, com són l’Ada Parellada, xef del restaurant Semproniana, i el Josep Sucarrats, director de la revista Cuina. Ells dos juntament amb l’Alcalde de la nostra ciutat, Marc Castells, i el Manel Pla del Grup Jardí, formaran part del jurat que escollirà les dues tapes guanyadores entre les diverses parades.

Des de les 8 del vespre fins les 12 de la nit el Vademercat estarà acompanyat de música i espectacle. El grup Gralla Manufactures Teatrals animarà l’ambient des de primera hora, el DJ Xavi Moreno ens acompanyarà amb la seva música i en Jordi Cuadras ens anirà guiant per no perdre cap detall de la festa. Una mica més tard, cap a les 21:30h hi haurà un concert dels Acoustic Cuts a l’escenari exterior i finalment els DJ’s The Forest Shotgun Motorcycle ens acompanyaran amb la seva música fins el tancament de la festa que serà a les 12 de la nit.

Vademercat - flyer.indd

 

També hi haurà un concurs popular de fotografia, només caldrà explicar l’experiència del Vademercat a través de la xarxa social Instagram tot etiquetant les publicacions amb les etiquetes #vademercat #vadefoodies_igd i #mercatmasuca.

Els 3 guanyadors optaran a un àpat de mercat al restaurant Xarop’s, un menú de cap de setmana al Cau de l’Ais o un esmorzar de forquilla a Cal Vicenç.

L’Associació Gastronòmica i Cultural Vadefoodies d’Igualada ha organitzat aquest esdeveniment per tal de mostrar a la ciutat el gran potencial que té aquest equipament i posar en valor els comerços de proximitat. Per a això han comptat amb el suport de l’Associació de Botiguers del Mercat de la Masuca i la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i el Departament de Comerç i Promoció de la Ciutat.

Us hi esperem!! ;)

 

Pèsol negre del Berguedà amb sofregit de primavera

La recepta d’avui va per la col·lecció del Rebost Gourmet! El repte que anem seguint mensualment des de fa més d’un any amb els companys de Els Fogons de la Bordeta i Bloc Cuinetes. Cada mes intentem buscar productes diferents que us sorprenguin, que tinguin quelcom especial, que puguin ocupar un lloc de categoria al rebost i que no per això siguin cars.

Logo rebost gourmet

L’ingredient escollit d’aquest mes és el pèsol negre del Berguedà, el podreu trobar sobretot a les cartes dels restaurants berguedans i a les seves rodalies, així com en petites botigues. Però també forma part dels productes amb el que Sra.Panera confecciona les seves paneres, no us perdeu la Sra Catalana, on a més a més de trobar-hi aquests pèsols boníssims també hi ha formatge, pebrot escalivat, carquinyolis, catànies, ametlles garapinyades i vi dolç. Vaja, tota una senyora panera amb una selecció dels millors productes de proximitat.

Pèsol negre 2.jpg2772

El Pèsol negre del Berguedà

El pèsol negre és molt conegut i apreciat pels berguedans però la veritat és que no s’ha donat a conèixer gaire fora del seu territori.

Provinent de la Vall del Lord, es va començar a cultivar al Berguedà i altres zones de muntanya cap al s.XVIII. Amb els anys va anar disminuint la seva producció ja que s’acostumava a fer en quantitats petites i en zones amb pendent (cosa que en dificultava la recol·lecció) per evitar els danys del corc.  Actualment el cultiu del pèsol negre ocupa una superfície d’entre 6 i 7 hectàrees de conreu.

El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d’on ve el seu nom. La seva textura, quan està cuit, és fina i de gust dolç, profund i aromàtic. Es tracta d’una lleguminosa (com el pèsol tendre verd) i per tant nutricionalment presenta bàsicament hidrats de carboni complexes.

Pèsol negre del Berguedà amb “sofregit de primavera”

El pèsol negre s’acostuma a cuinar amb carn, no és d’estranyar doncs la zona d’on prové té molta tradició de cuinar amb carn de porc i embotits (recordeu les patates enmascarades).

Per tal de potenciar el pèsol negre com a valor turístic de la comarca, fa uns anys es va encarregar a la Fundació Alícia que elaborés un receptari amb aquest ingredient. D’aquesta manera els restauradors tenien més idees a l’abast amb tocs de modernitat. Us deixo l’enllaç d’aquest receptari clicant aquí.

Pèsol negre 1

Quan vaig tastar els pèsols negres i tenint en compte que s’acosta el bon temps, vaig pensar que hi quedaria bé aquest “sofregit” (per dir-ho d’alguna manera) que suavitza i refresca alhora que hi aporta uns contrastos d’aromes molt interessants. El porro, les carreretes i la menta són productes de temporada que m’encanten. L’anís i el cardamom verd hi aporten un toc espectacular!

Anem a la recepta?

Ingredients

1 pot de pèsols negres del Berguedà ja cuits, 1 porro, 1 ceba tendra, 1 grapat de carreretes seques o fresques, 1 estrella d’anís, 2 grans de cardamom verd, menta i llimona.

Sal, pebre i oli d’oliva (Nota: no us perdeu per res del món la Sra.Salada!)

Elaboració

1_ Tallem la ceba tendra al llarg en trossos grossos, de manera que no se’ns desmunti. La marquem en una paella a foc mig fins que sigui torradeta. Reservem.

2_ A la mateixa paella, hi afegim oli d’oliva i el porro tallat en juliana petita. Hi afegim l’anís, el pebre acabat de moldre i el cardamom, salem i deixem coure a foc fluix. Quan ja sigui tou i comenci a agafar una mica de color hi afegim les carreretes i acabem de coure, de seguida estaran fetes. Ha de quedar tot confitat i no ens hem de passar de cocció.

3_ Retirem el “sofregit” de la paella (també es podria fer tot junt), mirem de deixar-hi el mateix oli. Hi afegim 4 fulles de menta i saltegem els pèsols que haurem tret del pot i escorregut.

4_ Servim els pèsols en un bol amb una quantitat generosa d’acompanyament, decorem amb unes fulles de menta, els trossos de ceba que hem cuit al principi i donem el toc final amb una mica de ratlladura de llimona.

 

Quiche de bròquil, shiitake i porro amb formatge de cabra.

Aquesta recepta ja l’he fet unes quantes vegades als tallers que imparteixo i la veritat és que sempre ha tingut molt èxit. És una bona manera d’introduir el bròquil a la dieta, ja que normalment és una verdura que o t’agrada molt o no t’agrada gens.

Abans a casa sempre fèiem la tradicional quiche lorraine fins que un dia vaig tastar la quiche de verdures del meu amic Arnau, que la fa espectacular. Des de llavors que – a part de les coques de verdures que ja ens agradaven molt –  quan fem una quiche intentem variar la recepta i aquesta ens encanta.

Quiche de bròquil, shiitake i porro

A mi particularment la quiche m’agrada reposada, no acabada de sortir del forn, i sempre intento que me’n quedi un bon tros per l’esmorzar de l’endemà. Com per exemple en aquest cas que la vaig acompanyar d’un bon cafè amb llet mida Starbuks amb la tassa que em va regalar la Nuni i el Cafè Fred que podeu trobar a través de la Sra.Panera, el projecte d’experiències gastronòmiques regalades en una panera per a totes les ocasions, de la Sandra i el Xavi.

sra
El Cafè Fred és un cafè infusionat en fred de manera que no perd cap de les seves qualitats i aporta una aroma indescriptible, de cafè d’esmorzar d’hotel, que dic jo ;)

Anem a la recepta?

[Read more…]

Bacallà confitat amb safrà colomí i el seu projecte de recuperació

La recepta que us porto avui té un ingredient molt especial per a mi: el safrà de Santa Coloma de Queralt. Un producte que, tal com us explicaré més endavant, està en procés de recuperació però que antigament havia estat el gran tresor comercial de la zona de la Baixa Segarra i les comarques del voltant.

És l’ingredient que hem escollit juntament amb la Nuni, la Sandra i el Xavi pel repte del Rebost Gourmet d’aquest mes de febrer.

safrà quer alt

Una mica d’història

Des del segle XV fins al XIX la zona que comprèn la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell i l’Anoia era un dels territoris més significatius de producció de flor de safrà. A Santa Coloma, fins i tot es van crear les taules de safrà, des d’on es venia arreu del món. El Mercat del safrà de Santa Coloma de Queralt va ser dels més importants d’Europa durant molts segles.

Santa Coloma de Queralt és un poble preciós, per si teniu ganes de visitar-lo, aquest mercat estava situat a l’actual Plaça de l’Església. Els caps de setmana fan visites guiades i us ho explicaran molt bé!

“Som Terra de Safrà”

Ja havia sentit a parlar de la recuperació del cultiu del safrà, però gràcies a la jornada “Som Terra de Safrà” que es va fer el mes de Novembre passat, vaig poder-ho conèixer de més aprop.

1446741771

En aquesta jornada s’hi van fer exposicions, xerrades, activitats per a infants, tallers… Jo em vaig apuntar al taller de melmelades que duia a terme la Maria de “Al pot petit hi ha…” on vam aprendre a fer una melmelada de carbassa blanca amb safrà, ideal per acompanyar formatges. Per cert, la carbassa blanca també és un producte recuperat a la zona!

En aquesta jornada va ser quan es van comercialitzar els potets de safrà que us he ensenyat abans. El safrà que contenen és de producció particular però està envasat per la Fundació Quer Alt. De totes maneres també se’n pot trobar a diverses botigues o cases particulars del poble, així com el que envasen des de l’empresa ConcaPAM.

Recuperació del safrà colomí: un projecte sostenible i just

El projecte neix el 2008 amb un primer intent de recuperar el cultiu del safrà a la Conca de Barbera i l’Alt Gaià. Aquest primer intent, portat a terme per Concapam, una empresa de Montblanc que promou els cultiu de plantes aromàtiques a la Conca, no va reeixir per qüestions agronòmiques.

safra

Vist aquests condicionants, i que les empreses agrícoles habituals a la zona no disposen de tanta ma d’obra continuada i que es vol defugir de contractacions temporals per tants pocs dies, es va pensar en un projecte sostenible i just.

Es tracta de que cada empresa, o pagès participant ho faci amb una superfície estimada com a abastible que és d’uns 1000 m2, una superfície que pot arribar a produïr el segon i tercer any de cultiu uns 2 kg de brins de safrà/any.

 Ens il.lusiona que la flor tardana i efímera de l’amor torni a pintar de color racons de la nostra terra.

L’empresa impulsora del projecte, ConcaPam, a part de proporcionar els bulbs de safrà als participants del projecte, s’encarrega de processar, envasar i comercialitzar el safrà a preus justos segons els costos reals al productor, de manera que l’empresa, pagès o pagesa participant obtè el preu just a la seva tasca de producció i el comprador del producte paga el preu just en funció dels costos de totes les tasques realitzades fins que arriba a les seves mans.

Un dels aspectes importants, i a la vegada essencials, del projecte és la garantia de qualitat del producte ofert.

Bacallà confitat amb safrà colomí

La recepta que us porto avui és una “picada d’ullet” al tradicional “romesco colomí” que es fa amb bacallà cuit i una picada de fruits secs i altres ingredients. A la meva sogra li queda deliciós! Si voleu tastar-lo només cal que us apunteu a l’Aplec del Romesco que es fa el 3r diumenge de juliol.

20160225_141448

A més a més d’aquesta recepta ja en tinc dues més de preparades amb safrà i altres productes de la zona que us les explicaré als propers posts del blog.

Som-hi? [Read more…]

Un esmorzar de luxe: torradetes amb pera a la planxa i petit nevat.

M’encanten els bons esmorzars i especialment si tinc força estona per gaudir-los. Aquest en concret ja fa molt temps que el vaig fer per primera vegada, i el vaig compartir a l’instagram (que és l’eina que més faig servir per ensenyar-vos receptes ja que és molt més immediat que el blog) però em va agradar tant que l’he anat repetint.

Torradetes de pera i petit nevat

Les peres i el formatge sempre han quedat molt bé, fetes a la planxa encara augmenten una mica més la seva dolçor, i a l’estar calentes es fonen amb el formatge de manera que una mossegada d’aquestes torrades és totalment irresistible. No hi pot faltar un polsim de pebre negre, que hi dóna el seu toc particular, així com un rajolí d’un bon oli d’oliva. Ben acompanyades d’un te, que no acostuma a fallar mai als meus esmorzars!

Anem a la recepta?

 

Tapeta de pop i patates confitades amb allioli suau

A casa nostra ens encanta anar de tapes i una de les que no fallen mai és el clàssic “pulpo a feira”. La clau és la cocció del pop i si no porta patates no passa res, ja que és com es feia tradicionalment, tot i que al meu gust hi queden molt bé. Podeu llegir-ne la història i la manera de coure’l en aquest enllaç de les Pescaderías Coruñesas, més autèntic i ben explicat impossible.

Feia temps que em rondava pel cap el “repte” de presentar aquest plat a la meva manera i finalment un dia em vaig inspirar i la idea va acabar amb el resultat que us porto avui, una tapeta espectacular!! La repetirem moltes vegades, ho tenim claríssim! ^^

pop estil bet

El dia que la meva mare cou el pop a casa l’hi queda boníssim i super tendre, en sap molt! Però només el cou per a ocasions especials ja que és una mica engorrós.

La millor manera per evitar-vos feina és comprar-lo cuit i envasat al buit a la vostra peixateria de confiança. Aquest en concret me’l va comprar la meva àvia a la peixateria Vila Massana d’Igualada on venen un peix espectacular i ella n’és clienta de tota la vida.

Pop gallego 1

El “pulpo a feira” normalment s’acompanya amb una quantitat generosa de pebre vermell. En aquest cas vaig voler acompanyar-lo d’un allioli suau amb un toc de romaní, tot i que a aquest allioli també hi podeu posar una punta de cullereta de pasta de nyora i hi queda molt bé.

Anem a la recepta?

[Read more…]

Bunyols de calçots i bacallà per a la revista Anoia Magazín

Ara que comença la temporada de bunyols, us porto aquesta recepta que vaig fer pel número de Febrer de la revista Anoia Magazín. Tot i que només es distribueix als comerços d’Igualada i la comarca de l’Anoia, també la podeu llegir fent clic aquí.

No us perdeu tampoc el reportatge de la mateixa revista on es parla de l’Escola del Bosc situada a Rubió, el meu poble, un projecte pedagògic únic a Catalunya ja que, a diferència d’alguns projectes anteriors, els alumnes (de 2 a 6 anys) ho aprenen tot a l’aire lliure, plogui o faci sol, durant totes les hores lectives. L’edifici (les antigues escoles del poble rehabilitades després de 40 anys sense funcionar) és el seu “refugi”, el lloc on dinen i els més petits hi fan la migdiada.

escola bosc

La revista Anoia Magazín dedica una part important de les seves pàgines a parlar i potenciar la gastronomia de la comarca: restaurants, botigues, artesans i productors. Aquesta vegada han fet unes pàgines especials dedicades als calçots i les calçotades que, amb tot el respecte pels Calçots de Valls (IGP), aquí també se’n fan de molt bons i any rere any van agafant més volada! ;)

anoia magazin

 

Temps de calçots i calçotades, de bunyols i quaresma, de bacallà… Ja ho tenia, la recepta ideal eren uns bunyols de calçots i bacallà que van resultar ser deliciosos!

Bunyols calçots i bacallà

Anem a la recepta?

[Read more…]

Melós de crestó amb carbassa especiada i parmentier de patata

Avui us porto una nova recepta que forma part del Rebost Gurmet, el repte que fem juntament amb la Nuni de Cuinetes i la Sandra i el Xavi de Els Fogons de la Bordeta, on sempre intentem donar-vos a conèixer productes diferents.

Aquesta vegada l’ingredient que hem escollit és el crestó (cabrit capat d’edat adulta) i si voleu saber-ne més només heu de continuar llegint! ;)

Logo rebost gourmet

La Cabra Catalana, raça recuperada gràcies al projecte Cultures Trobades

La carn que hem fet servir per fer les receptes que us portem avui prové d’una raça de cabra recuperada gràcies al projecte Cultures Trobades, del qual us en vam parlar fa uns mesos aquí.

Tal com expliquen al seu web, la cabra catalana era una de les races autòctones de les Terres de Lleida que va anar sorgint fruit de la selecció que feien els ramaders: dimensions grans, braguer recollit i alta resistència a les temperatures extremes d’aquesta zona. Això, sumat al seu característic color blanc, feia que les poguessin veure i vigilar des de lluny.

cabra-393x523

Els crestons, mascles capats d’edat adulta, eren part essencial de l’abastiment carni de Barcelona fins a principis del segle XX. D’altra banda, les femelles es guardaven per producció de carn de cabrit i crestó, mentre que només uns pocs cabrits arribaven a boc.
Durant la cria, també se n’aprofitava la llet per a l’elaboració dels tradicionals matons i formatges.

Melós de crestó amb carbassa especiada i parmentier de patata

Aquesta recepta es pot preparar perfectament amb carn de xai o de cabrit, que segurament necessitaran menys estona de cocció ja que són més tendres. Vaig pensar que un procediment semblant al melós de vedella que tant us agrada hi quedaria la mar de bé i així ha estat! D’altra banda, el parmentier de patata ajuda a suavitzar i la carbassa especiada amb gingebre hi dóna el contrapunt divertit.

crestó

Recordeu de passar a veure les receptes que han fet la Nuni i la Sandra i el Xavi, segur que us encantaran. Anem a la recepta? [Read more…]

Amanida de llentia beluga amb taronja i bacallà

Bon dia! Espero que hagueu passat unes molt bones vacances de Nadal, nosaltres les hem gaudit molt des del primer dia fins l’últim. El 2015 van passar coses bones i d’altres que han estat cops durs, així que s’ha d’aprofitar el moment, oi?

Com que segurament tots esteu buscant receptes lleugeretes, avui us porto la recepta que us ensenyava ahir a Instagram, una amanida boníssima i molt completa nutricionalment, ideal per a aquesta època de l’any.

amanida

Com sempre, si la matèria prima és bona, l’èxit està assegurat. Procureu comprar als comerços locals, a llocs que us assessorin o us aportin confiança.

Anem a la recepta? [Read more…]

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 189 other followers

%d bloggers like this: