La mona!

De totes les mones que m’han arribat a regalar durant aquests anys, la que més recordo (i crec, que la que més recorden a casa meva) és la de l’ós panda de xocolata. Resulta que la xocolata m’agradava molt i molt, per això quan tenia 4 anys van decidir comprar una figura de xocolata bastant gran per guarnir la mona d’aquell any. Amb la cara de trapella que faig a la foto, es nota que tenia ganes de menjar-la… Però l’alegria va durar pocs dies, ja que era tan gran per mi, que al final vaig acabar avorrint la xocolata durant un temps i aquell ós panda va voltar per casa fins ben entrat l’estiu!

De mones podriem dir que n’hi ha de 3 tipus diferents, les que es fan amb ous durs i brioix, les que són un pastís guarnit, i les que són una figura de xocolata. A casa nostra sempre hem fet el pastís guarnit. El meu padrí (el de la foto, l’avi Cisco) era molt espavilat: deixava que les dones féssin la mona, i així no l’havia de comprar! ;) El que sí que feien era comprar pans de pessic a un forn d’igualada i llavors ens passavem una tarda guarnint-los. En féiem de fruita confitada i de crema de mantega (feta amb sucre o cacau).

A casa dels altres avis era diferent, ja que les compraven a la pastisseria. Aquelles mones eren de més categoria ;) però igualment sempre eren de sara. Recordo que ens la donaven a casa seva i allà coincidiem amb tots els cosins. El meu cosí era l’enveja de tothom perquè la meva mare (la seva padrina) li regalava una mona de llaminadures!

Doncs bé, anem al gra que m’enrotllo com una persiana! Al cap d’uns anys l’encarregada de fer la mona vaig ser jo, no sé ni quant temps fa ni quina va ser la primera que vaig fer íntegrament, però des de llavors han predominat les de xocolata ;) El que sí que sé, és que aquest any tenia ganes de variar i fer-la de sara. Crec que tenia nostàlgia i volia tornar a menjar una mona com la que compraven els meus avis a la pastisseria.

Anem a la recepta! :)

Ingredients:

Pel pa de pessic: 6 ous petits, 125g de sucre fi, 125g de farina, 1 culleradeta rasa de llevat.

Pel farcit: melmelada d’albercoc.

Per la cobertura: 175g de mantega, 175g de sucre, aigua, ammetlles laminades i sucre fi.

Pels ous de xocolata: xocolata de cobertura, escuradents i la decoració que volgueu.

Com ho fem?

Primer de tot farem el pa de pessic:

1_ Separem els rovells de les clares. Blanquegem els rovells els barregem amb el sucre.

2_ Afegim la farina tamisada i el llevat, remenem bé. Muntem les clares i les incorporem amb cura.

3_ Encamisem un motlle, hi aboquem la massa i enfornem a 170ºC durant 20 minuts. Un cop el treiem, el deixem refredar.

Mentre es cou el pa de pessic, podem fer la sara i els ous de xocolata:

Per fer la sara:

1_ Posem el sucre en un cassó i hi afegim aigua freda. Més o menys la meitat o 3/4 parts de la quantitat de sucre. Es tracta de fer un almívar fort, espès. Si teniu un termòmetre… només cal que feu arribar la barreja a 105ºC.

2_ Deixem refredar una mica l’almívar, quan estigui llest, l’anem incorporant poc a poc a la mantega (tova) mentre bateu amb les barilles elèctriques. Veureu que primer té color groc mantega, però al batre-ho agafa un color més blanquinós.

Per fer els ous de xocolata:

1_ desfeu la xocolata al microones, la poseu dins un cornet de paper o dins algun estri que tingueu amb boquilles. Sobre paper sulfuritzat comenceu a fer els dibuixos, primer el contorn i després l’interior. Posem un escuradents, i fem una altra capa de xocolata. Deixem refredar uns 5 o 10 minuts i llavors decorem.

Farcim el pa de pessic i el cobrim.

1_ El tallem en 3 pisos (2 talls) i els farcim amb la melmelada.

2_ El cobrim tot amb la crema de mantega i després afegim les ammetlles laminades.

3_ Per la part de dalt, hi escampem una mica de sucre glaç i decorem amb els ous, les plomes i els pollets!

About these ads

Comments

  1. Ai nena, hem publicat just a temps!! jejeje M’encanta la teva carona a la foto, no m’estranya amb aquest os panda! La que més recordo jo és una figura de xoco que era un bolet-casa dels Barrufets! jeje
    La de sara és la que feia la meva àvia a casa, què bona! T’ha quedat genial, i els ous molt xulos!!!!
    Molts petonets
    Sandra

  2. Bet, t’ha quedat genial. Si et soc sincera no sé si m’agradarien les de sara cassolanes perquè les sara’s de pastisseries no m’agraden però algun any m’animaré a fer-la a veure si obtinc tant bon resultat com tu. I què dir dels ous? m’han agradat moltíssim. La teva mona de os Panda és sensacional…ara que ja m’ho crec això de que et durés fins a l’estiu. Je,je

  3. La meva filla hauria estat encantada amb aquella figura de panda, perquè és el seu animal preferit!!!!
    Aquest any m’he decidit a fer la mona de brioix perquè després de tants pastissos de xocolata, tocxav una cosa més lleugera!
    Felicitats per la mona, t’ha quedat maquíssima! I quin paisatge que teniu al voltant de casa!!!!
    Petons

    Margarida

  4. Que maca Bet!!! jo també tenia figures d´animals!!! recordo una gallina i un conill!!! La Sara per mi és la millor mona! Moltes felicitats per la mona! petonets

  5. Quins records, Bet! Fas cara de bona minyona i bona cuinera
    La d’aquest any pinta bona, bona, bona…

  6. MERCÈ-destapant cassoles says:

    Ja és veritat que agraden més les figuretes que el pastís quan ets petit, però realment, l’ós panda era exageradament graaaaaaaaaan…jaja. Aquesta mona que has fet és de llibre!, preciosa!. Segur ha volat!, una abraçada!

  7. Hola Bet!
    Quina mona més xula t’ha quedat! :D
    I a la foto que surts de petita també estàs molt mona! Tens la mateixa cara de bona persona! ;)
    Molts petons!

  8. Si que tens cara de trapella jejeje, a mi m’agraden totes, però reconec que prefereixo les sara, t’ha quedat molt bé.
    Una abraçada

  9. El teu avi era molt llest, però és que guarnir-les a casa és més divertit!! Per cert, jo al 1993 feia segon de BUP!!!!!!! mare meva…
    T’ha quedat fantàstica aquesta mona de Sara!!
    petonets

  10. que mona Bet! i mai millor dit! jijiji. segur que vas avorrir la xoco? no m’ho puc creure!!!! la recepte de mantega me l’apunto, per si de cas m’animo. petonets reineta

  11. T’ha quedat molt xula! A casa passa el mateix: jo faig el pastís guarnit i els padrins compren la figura per regalar, je je je…
    I també hem volgut variar totes dues: jo he canviat la mona de sara per la de xocolata i tu al revés, la de xocolata per la de sara :)

  12. A mi les de pastís ben flonjo i decorat són les que m’agraden més, tot i no ser les tradicionals. La sara està bé, pero encara m’agraden més quan tenen la yema per sobre!! Això sí, els pollets ni fú ni fà jejeje :)

  13. gmorenoolive says:

    No es pot negar que la nena de la foto ets tu, tens la mateixa cara amb uns quants anyets més, je. je. La mona, espectacular amb aquests ous tan xul·los!

  14. Preciosa foto dels avis amb la nena.
    Felicitats!! Gràcies.

  15. roser85 says:

    Beeet m’encanta aquesta mona!! de sabors, de colors, el paisatge de fons es genial…tot!!!!! segur que ja no en queda ni una gruna , oi?? petons maca

  16. lacuinadeleri says:

    Ohhhh! Que mona, tu i la mona es clar, je!je! jo no se si podria avorrir la xocolata… T’ha quedat molt xula la d’aquest any i els ous són molt originals. Petons

  17. Oh! que mona … tu i la mona!! jo no podria avorrir la xocolata mai. Els ous són molt macos i originals. Petonets

  18. Holaa!! vaig tard a contestar, però aquí estic!
    Sandreta: Gràcies!! que guai deuria ser la casa bolet dels barrufets!! en sé d’una que segurament ara també la voldria… oi juju? jejeje
    Laura: a mi abans les de sara no m’agradaven
    massa, recordo que els meus avis preguntaven a la meva mare a veure de què la v
    olíem… i ella els hi deia: “de sara ja està bé” i jo pensant… que la volia de xocolata! jajaja
    Margarida: a si?? doncs l’any que ve a fer-ne una amb ós panda! jejeje Vaig veure la teva mona niu de briox, em va encantar la idea, per l’any vinent potser la faré!! el paisatge és molt bonic! però al veure’l sempre després ja no es valora tant com algú que el veu per primera vegada!
    Anaori: moltes gràcies! saps què?? jo també he tingut gallines i conills! els conillets que m’agradaven més eren els de la Lindt, amb el picarol inclòs! jejeje
    Núria: moltes gràcies!! que em fas posar vermella!! jeje
    Mercè: sí sí, tan la meva germana com jo, sempre anàvem directes a la figureta de xocolata! sobretot quan la mona era de fruita confitada… que no ens agradava massa…
    Nuni: moltes gràcies!!! la mateixa cara de bona persona? ai que em faràs posar vermella!!
    Cris: moltes gràcies!! sí que feia cara de trapella a la foto, per això m’agrada, perquè en realitat no la feia mai… que era molt bona nena jo… :P
    Alba: és veritat!! guarnir-les a casa era molt divertit!! jo ho esperava durant tot l’any, tan la mona com els panellets, tot i que a l’hora de la veritat no ens deixaven gaire llibertat…
    Judith: es veu que sí!! jo recordo bastant que aquest ós panda va durar força temps jejeje Però de seguida deuria tornar a recuperar la devoció per la xocolata! Jo m’he apuntat la teva versió de sara, que també m’ha agradat molt!
    Gemma: està bé això oi? a mi sempre m’ha agradat molt fer-les a casa! i més ara que me’n encarrego jo i puc fer la que més m’agradi o la que més em vingui de gust!
    Oscar: doncs aquí a la comarca i rodalies es veu que aquesta és bastant tradicional… ara que les pastisseries han recuperat les de brioix, hi ha bastant debat perquè poca gent recorda haver-les menjat, el que segur que no teníem era només la figura de xocolata, de fet quan ara ja fa un temps, vaig descobrir que a Barcelona alguns només regalen la figura de xocolata em va sobtar bastant!
    Glòria: moltes gràcies!! en realitat m’agrada saber que no he canviat gaire! i els ous ja veus que no em vaig complicar massa, però estic contenta del resultat!
    Cuina Cinc: moltes gràcies! la nena ha crescut molt ja… jeje
    Roser: quant de temps guapa!! moltes gràcies, estic contenta que t’agradi tot!! jejeje de seguida es va acabar…
    Eri: jajaja jo ara tampoc sé si la podria tornar a avorrir! moltes gràcies guapa!!!

    Una abraçada a tots i moltes gràcies per la visita! ;) Espero que haguéssiu tingut unes bones vacances i una bona tornada a la feina!

Trackbacks

  1. […] passat us explicava la nostra tradició familiar de fer mones. Ara ja només en fem una i per això ens agrada anar variant cada any. La […]

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 138 other followers

%d bloggers like this: