Crêpes ensucrades, la Ville de Pau i La Recepta Viatgera.

Aquesta entrada va dedicada a l’Alba i el Jordi d’ El Taller de Cuina, que per celebrar el 3r aniversari del seu blog proposen un repte anomenat “La Recepta Viatgera”. D’aquesta manera recullen dues de les seves aficions: la cuina i els viatges, i a la vegada ens proposen que fem memòria recordant receptes dels nostres viatges (lluny o a prop!) i que les expliquem! Així que ja ho sabeu, és molt fàcil i teniu temps fins el 14 de maig.

A mi, que ja sabeu que m’encanta “tastar rutes” he aprofitat una excursioneta que vam fer a la ciutat francesa de Pau durant unes vacances de Setmana Santa. Aquell dia no vam menjar crêpes, però anar a França i no menjar-ne és gairebé un pecat. Per sort són taaaan fàcils de fer que l’endemà ja en vam fer per esmorzar i sopar! D’aquesta manera ens vam treure l’espineta ;)

Pau (A) és una ciutat del sud de França, que es troba a 1 hora i 15 minuts del Pirineu Aragonès. S’hi pot anar per diversos llocs. Una de les possibilitats és que aneu fins a Lleida, d’allà agafeu la carretera direcció Osca i d’allà enfileu cap al poble de Sabiñánigo. Un cop allà podeu decidir si passar per Jaca-Canfranc-Olorón-Pau o per Sallent de Gállego-Portalet-Laruns-Pau. Jo us recomano la segona opció!! (és a dir, la línia de puntets blancs que veieu al mapa). La línia de puntets blaus marca la primera opció i també la connexió amb Toulouse.

Un cop passada la frontera la carretera canvia (els francesos no la tenen tan ben cuidada!) i comencem a baixar i baixar fins que de cop i volta, just abans d’arribar a Laruns, el paisatge s’obre davant nostre i us puc assegurar que és preciós!!

Passarem per alguns poblets on hi venen moooolts formatges (però que a la vegada tots són molt semblants…). Anem seguint les indicacions de la carretera i finalment arribem a Pau! Un cop allà, busquem un aparcament gratuït i enooorme que hi ha a l’aire lliure, és la Place Verdun. D’això sí que en saben: ni zones blaves ni aparcaments subterranis caríssims com els que podem trobar a Barcelona…

L’arquitectura francesa es diferencia clarament de la nostra per les teulades, les finestres i els colors. Colors grisos a les façanes, finestres blanques i allargades, i teulades de pissarra (de peces arrodonides o amb forma de rombe) ens fan adonar de seguida que ens trobem en un país diferent. A Pau podem passejar pel centre (de fet és la part que val més la pena) on hi ha carrers plens de botigues i pastisseries. També ens podem endinsar al barri més antic, el medieval, on hi ha un castell preciós.

I ara anem a la recepta…

A veure, de receptes de Crêpes n’hi ha moltíssimes! amb sucre, sense, amb cervsa, amb llevat, amb més o menys farina, amb llet, amb aigua… Totes aquestes varietats només per la base. Llavors ve quan ens posem a mirar les varietats de farciments, dins de la branca dels dolços o la dels salats podem trobar mil i una combinacions que depenen sempre del gust de cadascú. És un plat molt versàtil, fins i tot m’atreveixo a dir que és més veràtil que l’arròs i la pasta! Sempre queda bé i sempre ve de gust, ja sigui per esmorzar, dinar, berenar o sopar!

Explicar una recepta de crêpes pot resultar fàcil i difícil alhora. Fàcil perquè en si és una recepta molt fàcil, de les primeres que aprenem a fer quan som petits, i difícil perquè hi ha tantes varietats que no saps per quina decidir-te a l’hora de publicar-ne una al blog.

És per això que m’he decantat per la versió dolça que em va sorprendre més la primera vegada que la vaig veure a la pissarra d’una creperia: les “Crêpes Sucrées”. Em van sorprendre per la seva senzillesa i encara més quan vaig saber que unes crêpes tan simples com les de sucre eren les més famoses dins el rànquing de la versió dolça després de les de xocolata!

Com us agraden a vosaltres les crêpes? les preferiu dolces o salades? quina és la combinació que més us ha agradat?? A mi m’agraden tan dolces com salades, però sobretot que siguin finetes i amb les puntes cruixents! De les dolces m’agraden amb sucre, amb melmelada, fruita, xocolata… i de salades m’agraden les que porten una mica d’amanida, salmó, formatge i pernil dolç, escalivada, bolets… m’agrada fer barreges amb els que hi hagi a la nevera!

Ingredients:

Per la pasta: 200g de farina, 2 o 3 ous, 1 got i mig de llet, mig got d’aigua, 1 culleradeta de llevat i 1 pessic de sal.

(Aquesta pasta no porta sucre, però nosaltres la fem servir tan per crêpes dolces com salades!)

Pel farcit… el que us vingui més de gust!! ;) En aquest cas només necessitarem sucre, ratlladura de llimona i un polsim de canyella.

Com ho fem?

És molt fàcil: barregem tots els ingredients i ho passem pel túrmix, per evitar grumolls.

Ho deixem reposar mínim una hora a la nevera. Hem de tenir en compte que la pasta de crêpes es talla quan porta moltes hores reposant, per tant pot ser que l’endemà us la trobeu “partida”. No passa res, només s’ha de remenar una miqueta i ja està!

Per fer les crêpes, agafem una paella antiadherent (important!) i hi posem un pelicó de mantega. Encenem el foc i quan la mantega sigui desfeta i la paella ben calenta, hi tirem un cullerot de pasta.

Segons la mida de la paella i el cullerot farà falta més o menys pasta, també dependrà de si us agraden més o menys gruixudes.

Fem que es cogui per un costat, li donem la volta… et voilà! el farcim!

A partir d’aquí… imaginació al poder! fins i tot podeu muntar una festa on cadascú s’hi posi el que vulgui… ;)

Jo me’n vaig fer per esmorzar, amb un suc de taronja i un cafè amb llet… Mmm!!! ;)

Comments

  1. carmina says:

    Les crêpes em xiflen, les trobo boníssimes tan salades con dolces, però si haig de triar em decanto per les dolces. La meva filla viu a França (Bordeaux) i vaig molt sovint i per descomptat que les crêpes sempre cauen. Tal com dius tu, Bet, anar a França i no menjar crêpes és com un pecat i més que pecat és privar-te de un gran plaer gastronòmic. He fet algunes vegades però no m’acaben de quedar prou al meu gust. Provaré de fer-les segons la teva recepta. Petons.

  2. fa uns anys que hi vaig estar amb la família i la zona és preciosa, m’has fet venir ganes de tornar-hi!
    Ara em tocarà conformar-me amb aquestes crepes tan i tan bones, perquè l’economia no ens ha permés sortir de la Bordeta! :P
    Molts petonets guapa!
    Sandra

  3. moncositama says:

    M’encanta. Em portes per rutes de records. Fa uns 3 estius vam estar a Jaca uns dies i des d’allí varem arribar a Pau. (aquell dia plovisquejava i no varem podem gaudir massa. Ens queda pendent visitar el Castell i tastar les crepes)….

    • Per mi son una passada de bones!! a casa en fem moltes dolces i salades i son una tradició al febrer per la Candelària, l´altre dia la meva filla m´en demanava un altre vegada!!! Petonets i un post molt maco:)

  4. guspiresqueviatgenambelvent says:

    Hola, acabo de descobrir el vostre blog gràcies a La recepta viatgera. M’agrada tot el que proposeu, la sortida i la recepta. Vaig a fer una volta pel blog a veure què hi trobo.
    Una abraçada!

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: