Timbals, muntanyes serrades i Cal Noio.

ag. 10, 2011

Timbals, muntanyes serrades… de quin poble parlem avui? Avui parlem d’El Bruc! Ara que hi ha molta gent que no va de vacances llargues, és un bon moment per conèixer Catalunya i els seus pobles, és un bon moment per fer país i anar Tastant Rutes…

Fent camí direcció Lleida i venint de Barcelona (NII sortida 572) el trobem com a primer municipi de la comarca de l’Anoia, un municipi que s’escampa sota la muntanya de Montserrat i que està fornamat per diversos nuclis de població.  És un poble marcat per la natura i la història, i és que parlar d’El Bruc és parlar del seu Timbaler, de la Guerra del Francès, de la producció d’oli i ceràmica, d’arquitectura modernista i d’una poble ple de vida.

Es pot visitar…

L’església romànica de Santa Maria, que se’n destaquen les pintures de l’absis, efectuades seguint la tècnica del fresc i descobertes l’any 1958.

Monument al Timbaler, el nen que va espantar els enemics tot repicant i fent ressonar el seu timbal per tota la contrada. Es troba situat a l’extrem del carrer principal, en direcció a Igualada.

Balma de Can Solà de la Roca, de dimencions certament espectaculars però de difícil accés. Al llarg de la història s’ha fet servir d’aixopluc naturial i avui en dia disposa de 12 vies per l’escalada

Arquitectura Modernista, entre altres, es pot destacar: Can Casas (actualment destinat a dependències municipals, ajuntament, biblioteca…) i Cal Diaz o Vila Antoinette, ubicat al carrrer Bruc del Mig nº1 i amb tocs de Noucentisme.

Podeu aprofitar la Festa del Timbaler i la fira de la Guerra del Francès per visitar el poble, que es fa durant el primer cap de setmana de Juny, o també hi podeu anar per la Festa Major, que es fa per la Mare de Déu d’Agost.

Font: Guia Comarcal de l’Anoia en Viu

I com no podia faltar, avui toca parlar d’un restaurant, així si hi voleu anar d’excursió ja sabreu on dinar. També és una bona opció per parar a mig camí, no té pèrdua, es troba al carrer principal, Bruc del Mig, que enllaça tan per un extrem com per l’altre amb les sortides de l’autovia. Cal Noio és un restaurant familiar que es va fundar el 1981, ells mateixos es defineixen així: “Des d’aleshores dues generacions hi treballen elaborant una cuina de caràcter tradicional i de mercat, que avança en equilibri amb la cuina d’autor. Cal Noio es caracteritza per un acurat servei i atenció personalitzada als nostres clients, per la gran oferta de productes de primera qualitat i per un extens celler de vins i caves.”

Ho he copiat tal qual de la seva pàgina web ja que realment està escrit sense pretencions i és una descripció que amb poques paraules alberga moltes certeses. Faltaria afegir que hi ha un ambient molt agradable, a l’estiu es pot triar entre la sala interior o el pati exterior. També hi hi ha menú i es poden demanar plats per emportar. La relació qualitat-preu és molt bona i hi ha una extensa carta de postres (una trentena) entre els quals hi podem trobar varietat de postres més tradicionals o bé postres d’autor. Es regeixen per productes de temporada i proximitat, i a més les racions són complertes.

Personalment és un dels restaurants que més ens agrada i sempre n’hem sortit contents. En definitiva, és un bon lloc no massa lluny de la capital catalana i que val la pena de visitar!  Aviat caurà alguna recepta inspirada en els seus plats però mentrestant us deixo amb algunes fotografies del restaurant i del que vam menjar, extretes de la seva web i facebook: