La recepta d’avui va per la col·lecció del Rebost Gourmet! El repte que anem seguint mensualment des de fa més d’un any amb els companys de Els Fogons de la Bordeta i Bloc Cuinetes. Cada mes intentem buscar productes diferents que us sorprenguin, que tinguin quelcom especial, que puguin ocupar un lloc de categoria al rebost i que no per això siguin cars.
L’ingredient escollit d’aquest mes és el pèsol negre del Berguedà, el podreu trobar sobretot a les cartes dels restaurants berguedans i a les seves rodalies, així com en petites botigues. Però també forma part dels productes amb el que Sra.Panera confecciona les seves paneres, no us perdeu la Sra Catalana, on a més a més de trobar-hi aquests pèsols boníssims també hi ha formatge, pebrot escalivat, carquinyolis, catànies, ametlles garapinyades i vi dolç. Vaja, tota una senyora panera amb una selecció dels millors productes de proximitat.
El Pèsol negre del Berguedà
El pèsol negre és molt conegut i apreciat pels berguedans però la veritat és que no s’ha donat a conèixer gaire fora del seu territori.
Provinent de la Vall del Lord, es va començar a cultivar al Berguedà i altres zones de muntanya cap al s.XVIII. Amb els anys va anar disminuint la seva producció ja que s’acostumava a fer en quantitats petites i en zones amb pendent (cosa que en dificultava la recol·lecció) per evitar els danys del corc. Actualment el cultiu del pèsol negre ocupa una superfície d’entre 6 i 7 hectàrees de conreu.
El gra, quan és cru, té un color verd grisós, però un cop cuit pren un color entre marró i negre, d’on ve el seu nom. La seva textura, quan està cuit, és fina i de gust dolç, profund i aromàtic. Es tracta d’una lleguminosa (com el pèsol tendre verd) i per tant nutricionalment presenta bàsicament hidrats de carboni complexes.
Pèsol negre del Berguedà amb “sofregit de primavera”
El pèsol negre s’acostuma a cuinar amb carn, no és d’estranyar doncs la zona d’on prové té molta tradició de cuinar amb carn de porc i embotits (recordeu les patates enmascarades).
Per tal de potenciar el pèsol negre com a valor turístic de la comarca, fa uns anys es va encarregar a la Fundació Alícia que elaborés un receptari amb aquest ingredient. D’aquesta manera els restauradors tenien més idees a l’abast amb tocs de modernitat. Us deixo l’enllaç d’aquest receptari clicant aquí.
Quan vaig tastar els pèsols negres i tenint en compte que s’acosta el bon temps, vaig pensar que hi quedaria bé aquest “sofregit” (per dir-ho d’alguna manera) que suavitza i refresca alhora que hi aporta uns contrastos d’aromes molt interessants. El porro, les carreretes i la menta són productes de temporada que m’encanten. L’anís i el cardamom verd hi aporten un toc espectacular!
Anem a la recepta?
Ingredients
1 pot de pèsols negres del Berguedà ja cuits, 1 porro, 1 ceba tendra, 1 grapat de carreretes seques o fresques, 1 estrella d’anís, 2 grans de cardamom verd, menta i llimona.
Sal, pebre i oli d’oliva (Nota: no us perdeu per res del món la Sra.Salada!)
Elaboració
1_ Tallem la ceba tendra al llarg en trossos grossos, de manera que no se’ns desmunti. La marquem en una paella a foc mig fins que sigui torradeta. Reservem.
2_ A la mateixa paella, hi afegim oli d’oliva i el porro tallat en juliana petita. Hi afegim l’anís, el pebre acabat de moldre i el cardamom, salem i deixem coure a foc fluix. Quan ja sigui tou i comenci a agafar una mica de color hi afegim les carreretes i acabem de coure, de seguida estaran fetes. Ha de quedar tot confitat i no ens hem de passar de cocció.
3_ Retirem el “sofregit” de la paella (també es podria fer tot junt), mirem de deixar-hi el mateix oli. Hi afegim 4 fulles de menta i saltegem els pèsols que haurem tret del pot i escorregut.
4_ Servim els pèsols en un bol amb una quantitat generosa d’acompanyament, decorem amb unes fulles de menta, els trossos de ceba que hem cuit al principi i donem el toc final amb una mica de ratlladura de llimona.
Tasta Rutes 