Tallarines amb llamàntol

juny 30, 2016

Em sembla que és la primera vegada que cuinem un llamàntol a casa, primer tenia els meus dubtes però després ha estat una bona experiència i tot gràcies als consells de la meva mare, ja que hem seguit la recepta tal com proposava ella i la veritat és que ha quedat deliciosa!

El llamàntol és l’ingredient del Rebost Gourmet d’aquest mes, un producte que fa festa i que a més a més està en plena temporada. 

Tal com us he dit, aquesta ha estat la primera vegada que he comprat un llamàntol, per tant el consell més savi que us puc donar és que confieu en el que us puguin dir a la vostra peixateria de confiança. Ells us sabran indicar quina és la millor opció segons la temporada, el vostre objectiu o el pressupost que tingueu, cosa també important.

Sigui com sigui, estic segura que en gaudireu moltíssim, ja que per cuinar un bon producte com el llamàntol, no fa falta emmascarar-lo gaire ni camuflar-lo. Ha de ser el protagonista de la recepta!

Tallarines amb llamàntol

Quan pensem un ingredient pel Rebost Gourmet sempre intentem fer receptes ben diferents les unes a les altres. Si visiteu els blogs de la Nuni, la Sandra i el Xavi descobrireu com l’han cuinat.

En aquest cas vaig triar acompanyar el llamàntol amb pasta, o al revés. Sempre m’han agradat els “espaguetis ai frutti di mare” i els “espaguetis a vongole“, així que vaig pensar que seria una bona opció. El resultat va ser una recepta gustosissima, repeteixo que gràcies als consells de la meva mare! Som-hi? Va, que aquesta vegada teniu un pas a pas.

Ingredients

Per persona:

1 llamàntol, 1 ceba de figueres, 3 tomàquets pera ja pelats, 3 grans d’all petits, oli d’oliva, pebre negre, 2 bris de safrà i mitja copeta de conyac.

100g de tallarines, aigua i sal per bullir la pasta.

Elaboració

1_Posem oli d’oliva en una cassola.

2_ Separem les pinces i la cua del llamàntol (si no us ho han fet a la peixateria, abans li haureu de clavar el ganivet entre el cap i la cua), partir el cap al llarg i tot seguit afegir el cap i les pinces a la cassola on hi tenim l’oli. Reservem la cua.

3_ Afegim la ceba de Figueres pelada i tallada a la juliana i els 3 grans d’all aixafats (sense pelar). Tapem la cassola i deixem coure a foc mig-baix. Quan sigui tova, afegim el conyac i un cop reduït, el tomàquet pelat.

4_ Quan el sofregit ja tingui bon color, hi afegim dos bris de safrà. Com no podia ser d’altra manera, amb safrà de Santa Coloma de Queralt!

5_ Posem l’aigua de la pasta a bullir i un cop arrenqui el bull afegim la pasta i coem exactament l’estona que diu al paquet.

5.1_ Afegim la cua a la cassola, esperem 1 minut i apaguem el foc. Amb la cassola ben tapada s’acabarà de coure.

6_ Retirem les pinces i posem els caps a un colador xinès. Pressionem amb el morter.

7_ Mica en mica hi anem afegint la resta del sofregit. Pressionem molt bé i escurem la part exterior del colador. Ara la pasta ja ha d’estar a punt.

8_ Un cop tenim la pasta escorreguda, l’afegim a la cassola (on hi quedarà una mica d’oli) i de seguida hi aboquem la salsa que ens ha quedat després de passar-ho tot pel xino.

9_ Només ens queda emplatar amb la cua i les pinces que haurem reservat. Jo l’he servit amb una mica de ratlladura de llima per sobre, hi ha donat un toc de frescor boníssim!