Cassola de macarrons

Mai m’havia costat tant tornar a la rutina com aquest setembre. I és que l’estiu ha passat volant!! nous projectes, dies inoblidables, riures, passejades, festes majors, estels fugaços i molta felicitat. Es nota que tinc nostàlgia oi? encara parlo de l’estiu quan ja hem entrat a la tardor, quan ja fa dues setmanes que ha començat el curs, i quan fa més d’un mes que no escrivia una nova entrada pel blog!

Aquest estiu no he cuinat gaire, però no patiu, que tinc un munt d’idees noves i receptes pendents!! De fet, aquesta no havia de ser la primera entrada tornant de les vacances, però el temps se m’ha tirat a sobre i avui ja som dia 28, és a dir, que toca publicar sí o sí la recepta pel Memòries d’una cuinera! La veritat és que tenia unes ganes irresistibles de fer uns bons macarrons, amb el sofregit, la carn picada… A casa meva aquest tipus de macarrons no s’han fet gairebé mai, a la meva mare no li agraden els sofregits. Ella fa els macarrons d’una manera totalment diferent. Un altre dia també us els explicaré, que són ben bons!

Per fer aquests macarrons, vaig demanar la recepta a algú que els sap fer boníssims, sabia que no em fallaria! ;) Només he fet dos canvis minúsculs, però són uns macarrons fets amb molt carinyo i per tant queden boníssims!!

Seguint les seves instruccions, m’he posat a fer els seus famosos macarrons. Primera norma i molt important: necessitem una cassola de fang, sinó no és el mateix! ;) A partir d’aquí, tot és molt fàcil, es podria dir que pràcticament es fan sols. Què més es pot demanar? que torni l’estiu? Jejeje…  ja t0rnarà, però abans… a gaudir dels colors de la tardor!!

Anem a la recepta, segur que teniu gana! :)

Ingredients:

200g de carn picada (gruixuda), 1 ceba, 1 gra d’all, 1 pot de tomàquet* sencer en conserva (si és de casa, millor!).

3 grapats de macarrons, aigua, sal, pebre, oli i una fulla de llaurer.

1 dit de xerès dolç i 2 culleradetes de Philadèlphia*.

Formatge per gratinar i orenga.

* Si no teniu pots de tomàquet sencer en conserva, agafeu uns 5 tomàquets pera. La Philadèlphia substitueix els 2 “quesitos” de la recepta original!

Com ho fem?

Primer de tot posem oli al cul de la cassola i coem la carn picada fins que quedi dauradeta. Mentre la carn es cou, triturarem la ceba i l’all amb el túrmix.

Quan la carn està dauradeta, hi afegim la ceba i l’all triturats. Quan la ceba està transparent, hi aboquem un rajolí de xerès dolç i deixem reduïr.

Llavors, triturem el tomàquet i també l’afegim a la cassola, amb una mica de sal, pebre i la fulla de llaurer. Remenem i deixem que faci xup-xup durant 30 minuts. Cap al final d’aquests 30 minuts, hi afegim les dues culleradetes de Philadèlphia i remenem perquè quedi ben integrada a la salsa.

A part, bullim els macarrons tanta estona com indiqui el paquet.

Colem els macarrons i els afegim a la cassola, remenem perquè quedin ben impregnats. Hi tirem formatge ratllat per sobre, una mica d’orenga i cap a gratinar!

Comments

  1. A tots ens està costant agafar el ritme, mica en mica… :)
    Macarrons amb cassola de fang… només per això ja pugen de categoria!
    Però també volem veure els macarrons de la mare, eh? ;)

  2. Doncs si que se’t veu nostàlgica, si.
    si estan fets amb carinyo segur que són més bons!;)
    Moltíssimes gràcies per participar al Memòries.

  3. Se m’està fent la boca aigua… com m’agraden els macarrons!!!!!!!!!!!!!!!!!!! I sí, l’estiu podria tornar!!!! Per Mallorca diuen que a finals de setembre hi ha l’estiuet de St Miquel, que és demà, però enguany pinta una mica ennigulat… Besades, guapa!

  4. Ves per on una mare que no fa sofregits!! però sort que a la filla li queden tan bé.
    ànims amb la tardor i el nou curs!!
    petonets

  5. Jo quan vulguis vinc a casa teva perquè em facis una cassola així, mare meva quina pinta!
    Petons
    Sandra

  6. Com m´agradat lo de la culleradeta de Philadelfia!!!! Ummmm!!!! Petonets

  7. Carai, doncs si que n’hi han de maneres de fer els macarrons, i aquesta és ben original. Sofregeix la carn abans de tot!!! Jo hi tiro la carn quan tinc el sobregit fet. M’encanta la teva manera, ho provaré! i aquest toc de philadelfia és ben original! i el xerès???? quina passada de bons que han ser!!!
    No ser si els faré igual però el xerès i la philadelfia no me’ls oblidaré pas.
    Moltes gràcies!!!! i gràcies per passar pel meu blog!!!!
    PD Jo també tinc molta nostàlgia de l’estiu, cada any més. Abans els estius no m’agradaven però ara no me’n mouria. Serà que m’estic fent gran!
    Petonets, guapi!

  8. Doncs jo com la gemma, m’he quedat encuriosidad de saber com els feia la teva mare. Els teus, per això fantàstics… la caçola un punt, res mes agradable qeu portar la caçola de fang a la taula. Els macarrons amb el formatge tenen molt bona pinta….mmmm

  9. bentornada guapa!!!!! t’han quedat d’escàndol reina. ja espero impacient la nova temporada de tastarutes!!! ,P petonets

  10. Ben retornada a la rutina..!.
    M’he llegit amb detall la recepta i la provaré just tal com l’expliques, un dia d’aquests.
    Segur que ens encantarà i ja saps que no serà pas la primera que et faig “copy” total.
    Una abraçada..!

  11. Hola!!

    Gemma: d’acord, queda pendent, ja veureu que també són boníssims!!
    Mònica: de res, m’encanta participar-hi!
    Caterina: això també ho he sentit dir per aquí, és veritat que justament no va fer gaire bon dia… però aquesta setmana sembla que farà el famós estiuet!
    Albota: gràcies!!! un dia us ensenyaré els de la meva mare ja vereu que també us agradaran!
    Sandreta: quan volgueu vosaltres!!! jejee
    Silvia: la veritat és que hi dóna un toc… mmm!!! boníssim!
    Gemma: doncs si els proves ja m’ho diràs, em farà il·lusió!! ja veuràs que bons que queden!
    Abril: tens raó, la cassola de fang és un punt!! prometo ensenyar-vos els de la meva mare també!
    Judith: gràcies!!! a veure si la nov temporada és més productiva que el mes de setembre… un mes, una recepta!! això no pot ser… jeje
    Ricard: moltes gràcies!! quins nervis, ja m’explicaràs si us ha agradat eh? ah, i s’accepten crítiques constructives, es clar!

    Una abraçada a tots i moltes gràcies per la visita!!

  12. A nosaltres també ens està costant molt!!! jejeje….
    Uns macarrons deliciosos i amb el carinyo per no oblidar…
    Petons guapa

  13. A tots ens costa tornar a la rutina…
    Molt bons els teus macarrons!

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: