Un “carpaccio grec”…

Estic segura que en qualsevol restaurant titularien aquest plat com a “Carpaccio d’albergínia” o un nom similar. No sé si ens falta imaginació o personalitat a l’hora de cuinar i buscar noms. Primer es van posar de moda els noms llargs i sofisticats, a vegades fins i tot redundants: “cercles d’albergínia amb dauets de tomàquet de l’hort, formatge Feta, olives Arbequines i aromes de farigola” (podria continuar). Després van venir els tòpics: amanides tèbies (coronades amb el seu rul·lo de cabra), risottos que no ho eren del tot, carpaccios i gazpachos de qualsevol cosa, etc.

Alguns podrien pensar que aquesta recepta va dedicada a tots aquells “super guais” (amb tot el carinyo del món) que diuen carpaccio a tot allò que s’ha tallat finament…

Però no, justament va dedicada a tots els que sabem que els grecs encara no sabien fer carpaccios, o que el carpaccio es fa generalment amb vedella, i no amb pinya ni bacallà ni altres verdures. I com no podia ser d’altra manera, també va dedicada a aquelles persones que des dels seus blocs treballen perquè la cultura gastronòmica es mantingui viva i a un bon nivell, explicant el que pensen sense embuts i d’una manera planera. Com per exemple Gastromimix i El comidista que van parlar del tema en dues entrades que, de ben segur, han estat llegides per tota la gastrosfera i més enllà. Aquí les deixo pels despistats que encara no ho heu fet ;) Realment val la pena llegir-ho!

De totes maneres… si està ben fet, per què no? jo mateixa, mai podré deixar de demanar l’amanida “Catalunya” (amb el seu corresponent rul·lo de cabra gratinat) que serveixen al Bar Catalunya d’Igualada, una de les millors que he tastat! O els postres amb gelat i “sopa de maduixes” com els que serveixen al mil921… Deliciosament preparats i irresistibles!!

Però anem a la recepta, que curiosament ha vingut inspirada mentre endreçava apunts de Composició, i recordant les classes d’arquitectura grega, on de tan en tant, enlloc de pensar en les seves columnes, pensava en la seva gastronomia… ;) Contino endreçant i em trobo amb el treball de recerca de 2n de Batxillerat, que el vaig fer sobre l’oli d’oliva… primera pàgina: el mite grec de les oliveres!  I apa, se m’ha fet l’hora de dinar. Obro la nevera: 1 albergínia, formatge feta, olives, tomacons… De vegades improvitzar és massa fàcil! ;)

La recepta:

Ingredients:

1 o 2 albergínies, tomàquets, formatge Feta, olives Arbequines i Aragoneses, farigola seca, sal i oli d’oliva.

Com ho fem?

Primer de tot tallem les albergínies a rodanxes finetes. Les posem en un colador, per capes i amb una mica de sal entre capa i capa. Les deixem reposar mentre preparem la resta d’ingredients:

Tallem els tomàquets a dauets (si voleu podeu treure les llavors). Fem el mateix amb el formatge.

Coem les albergínies a la planxa amb una mica d’oli d’oliva (compte, no en poseu gaire, que les albergínies són com esponges!).

Tot seguit, les anem posant en un plat. Quan ja les tenim totes fetes, repartim per sobre els dauets de tomàquet i formatge, i les olives.

Amanim amb una mica d’oli d’oliva i condimentem amb farigola seca (o orenga).

Nota:

Es pot servir sobre unes torrades, és boníssim! també com a acompanyament per exemple d’un bistec a la planxa, quedarà un plat ben sa i complert!

Comments

  1. Jo no utilitzo mai la paraula de moda “carpaccio”, però el que has fet , em sembla fantàstic i super bo!!!!
    I saps? Em coincidit una mica amb el país d’origen de la recepta, perquè a Las recetas de ella y el abanico acabo de publicar un plat grec!!!!

    Barcas de calabacín a la griega

    Petons

  2. MERCÈ-destapant cassoles says:

    Això del nom és molt personal i curiós… hi ha qui tot ho fa a l’anglesa, hi ha qui fa del títol la recepta sencera i qui en fa la versió glamourosa o ben al contrari ben casolana… Jo crec que s’ha de posar el primer que et suggereix i que depèn de si tens el dia més “rupestre” o més “fashion” et sortirà d’una manera o d’una altra… Sigui com sigui el títol, la recepta em sembla d’allò més suggerent…bona combinació i bons productes! a reveure!

  3. Hola guapes!!

    Margarida: ja vaig veure la recepta del carbassó, era boníssima!! és veritat, el que al final compta és que sigui bo oi? ja tens raó ja!
    Mercè: a mi de vegades també em passa, hi ha dies que estic ben inspirada i dies que no gens!! si el proveu de fer ja m’ho explicaràs!

    Petons i espero que us estigui anant molt bé l’estiu! ;)

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: