Espaguetis amb mandonguilles… i quines mandonguilles!

El dia que vaig tastar les noves mandonguilles de la meva mare, vaig decidir que em tornaven a agradar. No us penseu que és una recepta gaire difícil ni amb ingredients estranys que la fan especial… al contrari, és més senzilla que les altres i amb un resultat molt gustós. Es tracta d’unes mandonguilles fetes amb salsa de verdures. Així que diumenge passat li vaig demanar a la meva mare que m’expliqués com feia les mandonguilles, i en especial la salsa… quan llegeixi l’entrada veurà que, a part dels espaguetis hi he afegit un parell d’ingredients, però la recepta és seva! Us animo que proveu de fer-la, amb espaguetis o sense…

D’altra banda, feia molt temps que tenia ganes de fer espaguetis amb mandonguilles, per dedicar la recepta a una persona molt especial! i és que si algú et diu “mandonguilleta”… el mínim mínim que pots fer és preparar-n’hi un plat ;)

Anem a la recepta :)

Ingredients:

Per les mandonguilles: 200g de carn picada (60%vedella 40%porc), 2 talls de pernil salat, 1 molla de pa, 1 rovell d’ou, sal, pebre i una mica de llet. Farina per arrebossar-les o mantellina.

Per la salsa: 2 porros, 4 pastanagues, 2 carbassons, 4 tomàquets madurs, 1 all, oli d’oliva, sal, pebre, un trosset petit de canyella, xerès dolç i brou de verdures.

Com ho fem?

Primer de tot preparem les mandonguilles:

Posem la carn picada en un bol i afegim el pernil tallat a trossets ben petits, el rovell d’ou, la molla de pa mullada amb llet i esmicolada, una miqueta de sal i pebre. Remenem bé i fem les boletes. Quan tenim les boletes fetes, les enfarinem o les emboliquem amb mantellina i les reservem a la nevera.

Per fer la salsa:

Posem oli d’oliva en una cassoleta, hi afegim la pastanaga tallada a trossos petits. Mentre es cou, tallem el porro i l’afegim, posteriorment fem el mateix amb el carbassó. Ho deixem coure uns 10 minuts amb el foc baix-mitjà i tapat.

Passat aquest temps, salpebrem, afegim l’all i el trosset de canyella. També hi afegim mig got de xerès dolç i deixem reduir.

Ratllem els tomàquets i els afegim a la cassoleta. Deixem que faci xup xup durant uns 10 minuts.

Posem la barreja al pot del túrmix (en reservem una mica per posar al plat) i triturem, si veiem que ha quedat massa espessa, és el moment d’afegir-hi brou al gust fins aconseguir la textura que volem.

Mentre bullim els espaguetis, fregim les mandonguilles i quan ho tenim tot a punt, barregem els espaguetis amb la salsa i les mandonguilles. Una mica de formatge per sobre… i ja ho tenim!

Comments

  1. Unes mandonguilles molt bones, i acompanyades d’aquesta salsa han d’estar magnífiques, no deixarè de provar-les.
    Una abraçada

  2. Quina bona pinta Beth!!! Bé millor, mandonguilleta, jejeje…. digues que sí, que algú així s’ha de ben cuidar. No he preparat mai espaguetis amb mandonguilles, ho provaré….
    Petonets guapa

  3. Ahhh!!! Saps què vaig dinar el diumenge??? Cuore di Zucca!!!!

  4. M’encanta el toc de la canyella a la salsa, segur que li dóna un puntet dolç molt bo.

  5. saps que no puc amb les mandonguilles? jajajajajaja, i no se perquè!!! a veure si hauré d’anar a casa de la teva mare… petonetssssssssssssssss

  6. M’agrada la salsa i el toc de canyella, quin plat més complet “mandonguilleta”!! ;)
    Petonets
    Sandra

  7. Aquesta recepte estava esperant des de vas publicar la foto al facebook. Es per fer plat unic amb una amanida i llestos. Felicita a la teva mare, gran cuinera.

    Una abraçada.

  8. Holaa!

    Cris: crec que la salsa és el que les fa especials!!
    Catieu: oitan com sí! jeje doncs prova de fer-los, ja veuràs que bons! Hauré d’anar a tastar els cuore di zucca… prometo que la propera vegada els demanaré!
    Gemma: aquesta és una de les variacions que he fet! és que a la meva mare la canyella no li agrada gens… però amb tan sols aquest trosset tan petit, ja hi ha donat el gustet especial!
    Judith: a mi abans tampoc m’agradaven… fins que vaig tastar aquestes, crec que la clau està en la salsa!
    Sandreta: jejeje gràcies! sense els espaguetis també són molt bones!
    Carmina: moltes gràcies, la veritat és que d’ella n’he après un munt de coses! ja em diràs si t’han agradat!

    Petonets guapes i gràcies per la visita!

    • Hola Bet:
      Avui he fet aquesta recepta a casa ma filla, a Bordeaux; mira si arriba lluny. Només he fet una petita variacio, com que no teniem xerés dolç li he posat una mica de Porto dolç i ha quedat molt bé. Quan la torni a fer, hi posaré xerés i aixi veure la diferència, encara que no crec que sigui gaire. A tota la familia els hi ha agradat molt. Una abraçada.

      • Hola Carmina, carai que contenta em fas! segurq ue amb Porto també ha quedat boníssima, no crec que sigui gaire la diferència… M’alegro molt que us hagi agradat, de veritat! moltes gràcies pel comentari i una abraçada ben forta fins a Bordeaux!

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: