L’arròs dels meus veïns, “arròs del Maresme”.

Aquí a Barcelona hi tinc uns veïns que són molt simpàtics. Es tracta de la Rosa i el Martí, una parella d’avis que tenen 86 i 89 anys! Ara ja fa anys que els conec, de fet, des del primer dia que vaig arribar a l’escala. Sempre que me’ls trobo xerrem una estona i ara fa poc, em van convidar a dinar!

Em vaig encarregar de les postres: una tarta molt fàcil i ràpida, amb base de pasta de full, crema de llimona i maduixes, molt bona i refrescant que algun dia ja publicaré.
Quan la van veure no els hi va fer gaire el pes, perquè resulta que no havien vist la crema i es pensaven que era pasta de full amb maduixes a sobre i ja està… Això m’ho van confessar després d’haver repetit 3 cops cadascun! ;) I ara ja tenen un paperet amb la recepta ben apuntada de la crema de llimona.

Però el plat estrella no va ser la tarta sinó l’arròs de la Rosa. Mireu que pràcticament cada diumenge dino l’arròs de la meva àvia, que també és molt bo, però aquell va ser el millor arròs de peix que he tastat mai! Ells en diuen arròs del Maresme, perquè el Martí és de Canet de Mar i es veu que es fa així. L’única diferència és que jo no me l’he fet tan caldós.

Dos dies després d’aquell dinar, la Sandra i el Xavi anunciaven que la propera Recepta del 15 estava dedicada a l’arròs. Així que no vaig tardar gaire a agafar paper i llapis per escoltar els consells i trucs de la Rosa: “el secret és el sofregit”!!

Anem a la recepta!

Ingredients:

Pel sofregit: oli d’oliva, 1 ceba de figueres petita i un tomàquet madur. 2 dits de got de xerès dolç.

Gambes, escamarlans, sípia i cloïsses. (ells el van fer amb musclos enlloc de cloïsses, però a mi m’argrada més així!)

Arròs de gra rodó, brou de peix i un parell de tires de pebrot escalivat.

Com ho fem?

1_ Posem oli d’oliva en una cassoleta i hi afegim la ceba tallada petita, en fred. Llavors encenem el foc, tapem la cassola i la deixem coure a foc fluixet durant 10-12 minuts. Mentrestant ratllem el tomàquet.

2_ Dins la mateixa cassola, apartem la ceba a un racó i coem les gambes i els escamarlans, volta i volta, i reservem apart.

3_ La ceba ja haurà agafat un color marronet (no ha d’estar cremanda! compte que es pot cremar molt ràpidament…) i és el moment d’afegir el tomàquet ratllat. Ho deixem coure uns 10 minuts més a foc fluixet. Posem el brou a bullir.

4_ Hi tirem una mica de pebre negre i els 2 dits de got de xerès dolç. Quan hagi reduït, hi afegim la sípia tallada a trossos.

5_ Passats 2-3 minuts la sípia ja estarà cuita. És el moment d’incorporar l’arròs. Fem un parell de voltes, perquè agafi un punt de transparència. Apugem el foc i afegim el brou.

6_ Haurà de bullir uns 15 minuts. A mitja cocció hi afegim les cloïsses, les gambes i els escamarlans que havíem retirat, i també el pebrot escalivat tallat a trossets petits, que li donarà molt bon gust!

7_ Passats els 15 minuts, tapem i ho deixem reposar un parell de minuts més. Ja està llest per servir!

Notes: Podem pelar les cues de les gambes i així després és més còmode. Com veieu la clau és fer el sofregit amb mooolt carinyo, fent que es cogui bé i que quedi “caramel·litzat”.

Comments

  1. Ai la rosa nena… com en sap!! Si aquests arrossets són els millors, pocs ingredients, però boníssims, per fer unplat simplement espectacular!! Ole els teus veïns… i tu!!!!
    Moltes gràcies per participar carinyet!
    Petonets
    Sandra

    • Bet primer dirte que ha se der una passada tenir-te de veïna!! aquests avis han d´estar molt contents segur que ets la neta-veïna per ells!! L´arròs és veu impressionant, quina fila!!! prenc nota. Petonets

  2. quina cucada d’avis, no? a la nostra finca també ho són quasi bé tots, però no ens conviden a dinar! ooooooooo. quina pinta d’arròs! ja espero la recepta del pastís. petonetssssssss

  3. Quina sort tenir uns veïns tan atents i tan bons cuiners!!!!!
    L’arròs de peix i marisc és dels meus preferits, t’ha quedat sensacional!

  4. lacuinadeleri says:

    Què bé tenir uns veïns com aquests!!!!!!!!!!!! I a més et donen el truquet de l’arròs! Vinga que es diumenge i a menjar arròs a casa l’àvia. M’apunto la recepta. Petonets

  5. Si que et cuiden bé. Aquest arròs te una pinta molt bona, per repetir.
    Una abraçada

  6. Mmmm… què bo!!!!!!!!!! És perquè no tenc els ingredients a casa i vaig a dinar a casa dels meus pares… que si no, el cuin ara mateix!!!!!! M’encanta escoltar les receptes de la gent gran!!! Besades, Bet!

  7. Quina bona pinta fa aquest arròs, resultat d´un bon i entretinguit sofregit… fins aquí arriba l´oloreta… petons, i bon diumenge.

  8. Que bonica l’història dels veïns que tenen cura. Que agradable que és a vegades sentir-se “preotegit”. I que dir de l’arros… és d’aquelles receptes dels avis, tendres i sabroses que es queden al record per sempre.

  9. Oh, quina sort de veïns i quins “avis” més entranyables. Quan trobes gent així a la vida, és meravellós. Són de gran ajuda i ells et fan companyia a tu i a l’inrevés. Això és genial. I què dir de l’arròs. És impressionant. Et felicito. I també a la Rosa i en Martí, que si veuen això estaran emocionats! :)
    Moltes gràcies per participar bonica!
    Molts petonets!

  10. Ohhh!! quins súper veïns que tens Bet!! que macos! és genial poder heretar aquestes receptes!! la pinta de l’arròs és bestial!!! m’encanta!! Molts petonets bonica!

  11. Quina sort que tinguis aquests veins. Aquest arrós es magnific!! Petons

  12. Quina sort tenir uns veïns tan simpàtics i eixerits!
    Aquest arròs té una pinta fantàstica!

  13. El secret de l’arròs SEMPRE és el sofregit. Quan dius que quedem amb la Rosa i en Martí? per cert espero la recepta del pastís!
    petonets

  14. Uhhh!!!! Si fins i tot, sembla que li sento l’olor!!! quina bona pinta!!!! Com et cuiden els veïns…. jejeje…. entranyables!!
    Petonets

  15. Holaaa!!! moltes gràcies pels vostres comentaris! La veritat és que sí que tinc sort amb aquests veïns, al principi, arribar a una ciutat nova (encara que sigui coneguda per tots) i tenir un veïns tan macos va ajudar molt! Si el feu, espero que us agradi tant com a mi, ja m’ho explicareu eh?? una abraçadaaaaaaaa!! ;)

  16. Bet, encara no havia entrat a veure el teu arròs. Nena, acabo de sopar, però me’l menjaria sense pensar-m’ho. Fa uns anys vaig viure en una escala de pocs veïns, però de certa edat. Em sentia tan estimada i cuidada. Tenien una tendresa…Em feiem d’avis tots.
    Una abraçada i m’agrada que també utilitzis la “churrasquera” (com es deu dir en català?). Em pensava que l’única que era de l’època dels dinosaures era jo…
    Nani

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: