Els panadons són un altre dels menjars de la Quaresma, normalment es menjaven els divendres seguits d’un plat de bacallà i per postres… uns bunyols!! Què us sembla quin dinar més complet?
Segurament molts de vosaltres no els coneixereu perquè més aviat són típics de comarques lleidetanes com ara l’Urgell, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Noguera i les Garrigues. Els tradicionals es fan amb una massa de pa ben fineta que embolcalla els espinacs, panses i pinyons. Però el farcit pot canviar: amb ou dur, tonyina, carbassa… i ara fins i tot se’n fan de dolços!! Jo no tenia pinyons, però els he substituït per trossets de formatge de cabra i que han fet la combinació perfecta amb els espinacs i les panses ;)
El concepte és molt senzill: massa de pa, estirem, farcim, dobleguem fent una cresta al mig o al costat i enfornem. Però la massa porta una mica de feina, i al mercat actual hi podem trobar moltes masses preparades que ens estalviaran el temps d’amassat, aconseguint igualment uns panadons boníssims! De totes maneres, igual com passa amb la resta (quebrada, de full, de pizza…) el dia que la fas a casa ja no t’agraden tant les comprades!
Jo aquesta vegada he fet “trampa” fent servir una massa per empanades de La cocinera (serveix l’excusa certa que estic d’exàmens? :P) ha donat molt bon resultat però us deixo els ingredients de la massa de pa perquè si us animeu a fer-la us agradarà molt més!!
*A veure si l’endevineu… ;)
Anem a la recepta?
Ingredients
Per la massa*: 520g de farina, 15g de llevat fresc, 10g de sal, 50g d’oli d’oliva i 320g d’aigua. O pel contrari un paquet de massa per empanades de la cocinera ;)
Pel farcit: 1 o 2 manats d’espinacs frescos, panses (i pinyons), formatge de cabra, oli d’oliva i xerès dolç.
*la recepta de la massa és del llibre “Cuina catalana per a festes i tradicions” del qual n’he parlat unes quantes vegades!
Com ho fem?
1_ Comencem fent la massa: dins d’un bol barregem el llevat i la farina, fregant-los l’un amb l’altre. Llavors hi afegim la sal l’oli i l’aigua i ho barregem.
2_ Posem la pasta al marbre sense enfarinar i la treballem força estona fins que sigui homogènia. Serà molt enganxosa però s’ha de treballar molt i si fa falta s’hi afegeix una miqueta més de farina. Es treballa estirant-la cap amunt i doblegant-la sobre ella mateixa, perquè agafi aire.
3_ Enfarinem el marbre, extenem una mica la massa i fem una bola doblegant-la cap el centre. La posem en un bol, tapada i que reposi durant 1 hora, fins que dobli el seu volum.
D’aquesta massa en surten aproximadament 8-10 panadons. Quan ha passat l’hora s’han de fer les porcions, estirar-les i farcir-les.
Per fer el farcit:
1_ Netegem els espinacs i posem les panses en remull amb el xerès (2 dits de got).
2_ Posem oli en una cassola i saltegem els espinacs, poca estona, com si volguéssim fer-los “al dente”. Veurem com de seguida redueixen el seu volum. Hi afegim les panses (sense el xerès) i apaguem el foc. Ara també seria el moment d’afegir els pinyons.
3_ Estirem les porcions de massa, hi posem una mica de farcit i uns trossets de formatge. Les tanquem fent forma de cresta, que pot ser tan lateral com al mig, o fent un paquetet com el que veieu a la fotografia.
4_ Coem a uns 240ºC durant mitja hora.
Un cop les hem tret, es poden pintar amb una mica d’oli d’oliva.
Tasta Rutes 
Amb la massa d’empanada també ha de quedar molt bo, i els exàmens sempre van primer ;)
La combiació de formatge de cabra i espinacs és sensacional, m’encanta!
Els panadons també els fan a Mallorca, per Setmana Santa hi vaig i en menjaré! :)
Jo no els havía vist fins aquesta Quaresma. Han de ser molt bons amb la massa cassolana però a vegades hi ha dies que necessites facilitar-te la feina. Em sembla una molt bona opció la massa d’emoanades, segurament és la que s’hi assembla més d’aquesres comprades.
Petonets guapa
Dons jo no els coneixia, i aixó que estic situada entre terres lleidatanes i mallorquines, com pot ser que no els hagi vist mai… peró no patiu, que ho solucionarem ben aviat.
Petonets
No coneixia aquesta recepta pero ha d’estar molt bona, me l’apunto per provar-la.
Una abraçada
Els panadons m’encanten! A Mallorca, com diu la Gemma, també se’n fan i són una delícia, ara me n’has fet entrar ganes!
Petonets reina
Sandra
Porto 10 minuts pensant en que es cria sense menjar… i res!! No la coneixia però segur que m’agradaria molt. I si a més podem tirar de massa feta quan no hi ha temps, millor que millor… Què et refereixes a la massa del pa? Ains que malament que estic…. Petons
Ummmmm que bons!!! quina pinta, amb el que m´agraden…… com no es crii la gana!!!!ja ja!!! Muaks!!!!
ondia quin farcidet més bo, quina forma més bonica i quina foto més temptadora!…Aquesta recepta ho té tot!, una abraçada!!!
Jo tampoc els coneixia i no aconsegueixo trobar la resposta a l’endevinalla… si que començo bé la setmana!! :D
La gana!!! que bons els panadons! la meva mare és de Linyola i m’agraden des de sempre: els que més els d’espinacs, però els de tonina i bolets, i els de carbassa també!!
I panades i cocarrois… vaig estar tot un febrer fent pràctiques a Son Dureta, i tot i que no havia arribat la pasqua de cocarrois me’n vaig fer un tip!
petonets guapa
Hola!!
Abans de res, dir que la Silvia i l’Alba ho han endevinat, l’única cosa que es cria sense menjar és la gana!! ;)
Gemma: és boníssima, a mi també m’agraden els que es fan a Mallorca, i això que només els he menjat un cop… després dels vostres comentaris vaig preguntar ben bé quina diferència hi ha, quan pugui ho posaré al blog!
Catieu: doncs de massa per empanades no n’havia comprat mai, i trobo que sí que és la més adequada!! tot i que aquest farcit també estaria boníssim amb pasta de full o filo!
Cris: és molt bona, ja veuràs!! ja m’explicaràs si t’ha agradat!
Sandreta: doncs va organitzem una excursió!! jajaja o digue-li a la Lupita que ens en porti uns quants ;)
Eri: no passa res, a mi quan m’ho van dir per primera vegada tampoc se’m va acudir fins al cap d’una bona estona! Nosaltres diem massa de pa a la que es fa servir per fer pizzes, coques ensucrades, coques salades o farcits com aquest, la recepta la tens a dalt ;)
Silvia: doncs sí! és la gana!! jejeje a mi també m’agraden molt, i amb les panses i el formatge ja…!!
Mercè: ens faràs pujar els colors, a mi i a la recepta!! jejeje moltes gràcies guapa.
Òscar: no passa res!! ja ho veus, és la gana!! potser en aquell moment no en tenies i per això no hi has caigut! jejeje
Alba: Mmmm quins farcits més bons!! me’ls apunto tots, que ara amb el descobriment d’aquesta massa ràpida me’n faré més sovint! quina sort, segur que des de petita ja en menjaves!! jo els vaig descobrir fa uns quants anys al programa cuines. I totalment d’acord, els cocarrois són boníiiissims!
Una abraçada i gràcies per la visita!!
Hola Bet!!! Havia vist els comentaris al FB, però encara no havia llegit l’entrada. Els panadons s’assemblen molt a un plat típic de Sa Pobla (un poble d’enmig de Mallorca) que es diu Espinagada (la fan per Sant Antoni i duu anguiles). És molt curiós, els ingredients i els noms són diferents i iguals alhora. Dilluns tenim sessió de cuina a casa, penjaré la recepta de les panades i els rubiols la setmana que ve! A veure si t’agraden!!! Besades!!!
Aquí tens uns links…
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/espinagada/
http://www.gastroteca.cat/ca/cercador/?id=41&cerca=panades&x=0&y=0
http://www.gastroteca.cat/ca/cercador/?id=41&cerca=cocarrois&x=0&y=0
A si?? és increïble, sempre s’aprenen coses noves!! sí que és veritat, són ben curioses les semblances i diferències entre dues cuines tan properes… Estaré al cas per la recepta, segur que m’agradaran!!! petonets
Gràcies! ;)