Petit homenatge a l’escalivada.

Podem dir que l’escalivada és un dels plats estrella del receptari bàsic català. És senzilla de fer, econòmica i admet moltes combinacions. Escalivar vol dir coure al caliu o també pot fer referència a escarmentar-se. En realitat hi ha molts ingredients que es poden escalivar, com per exemple les patates i també els calçots però el plat pròpiament dit està fet a base de pebrot vermell, albergínia i ceba.

La podem trobar sola com a entremès o com acompanyament, en podem fer una coca de recapte o una estupenda espardenya. Acompanyada amb anxoves, tonyina o formatge és un plat que canvia però que conserva la seva essència. Amanida amb oli d’oliva i una miqueta de sal, fa des delícies de tots els comensals. Fins i tot ben presentada pot tenir un toc de gràcia que altres plats no podrien aconseguir.

Recordo alguns sopars i dinars familiars que feiem abans: amanides, pa amb tomàquet, carn a la brasa, allioli i escalivada. No hi podia faltar! Cadascú escollia la carn que volia i el meu avi em va ensenyar a torrar-me el pa a les graelles un cop ja estava sucat amb tomàquet (no ho heu provat mai? és deliciós!). Després una síndria, un meló o un gelat de barra, i tothom content.

A casa meva saben que si em volen fer feliç de veritat no hi ha res com una taula ben plena de tot el que acabo de dir. Potser ara diré una bestiesa, però per mi no es pot comparar entre això i els plats d’estrella. Els plats d’estrella els pots gaudir un dia i realment són experiències inolvidables. Ep! que no hi vaig en contra eh? És més, estic segura que l’escalivada els hi encanta a tots els grans cuiners del nostre país!

Però si hagués de triar o una cosa o l’altra, em quedo amb la primera. Potser per nostàlgia, potser per senzillesa, potser perquè un plat tan nostre es mereix aquest petit homenatge!

És un “timbal” que m’he “inventat” aquest migdia, la combinació amb el formatge, la mel i els pinyons és exquisita, el podeu fer com aperitiu o com acompanyament i queda força ben presentat.

Anem a la recepta!!

Ingredients:

Patates Monalisa per la base, pebrots verells, albergínies i cebes de figueres per escalivar.

Formatge de cabra, pinyons torrats, mel, un manat de julivert fresc, oli d’oliva, sal i farigola seca per acompanyar.

Com ho fem?

La millor manera per fer l’escalivada és al foc a terra, al caliu, però com que s’entén que no a totes les cases n’hi ha, la versió feta al forn és molt neta i també queda molt bé! La meva mare fa molts anys que té un aparell que serveix per escalivar als fogons, i la veritat és que va molt bé, ella n’hi diu “xurrasquera” i he trobat aquest article del Manel, on la podeu veure fotografiada. La va comprar a una botiga d’Igualada on venen estris de cuina però desconec si encara es comercialitza, suposo que sí.

1_ Posarem a escalivar els pebrots, les cebes i les albergínies. Quan la pell està torradeta, les guardem en una cassola ben tapades o bé les emboliquem amb paper de diari. Això retindrà el vapor i ajudarà a que es puguin pelar millor.

Quan ja tinguem les verdures escalivades, pelades i fetes a tires, les reservem i fem les patates que serviran de base.

2_ Tallem les patates a rodanxes d’1cm de gruix aproximadament. També les podriem haver fet escalivades, però jo les he fet fregides amb oli d’oliva, primer amb el foc fluixet i després més fort perquè quedin cruixents de fora però cuites per dins.

3_ El formatge és millor que estigui a temperatura ambient, i per de l‘oli de julivert és molt senzill: netegem el manat de julivert fresc i el cobrim amb 200ml d’oli d’oliva, triturem i llestos! Va molt bé tenir-ne de guardat, dóna un color molt bonic als plats!

4_Ja podem muntar el plat:

Posem la patata com a base, al damunt tires de les verdures escalivades. Tallem dues rodanxes de formatge, li treiem la pell i les posem al damunt. Afegim una culleradeta de mel, els pinyons torrats, amanim amb l’oli de julivert i acabem amb una miqueta de farigola seca.

Comments

  1. Avui he dinat a casa mons pares i ma mare m’havia fet escalivada, m’he fotut les botes! PEr mi també és un d’aquells plats que no poden faltar
    PEtonets
    Sandra

  2. Ole!!! Això de petit no te res, és una gran homenatge!!! a casa ens agrada molt i encara la mengem amb pa torrat, pa amn tomàquet, patates escalivades, i si cal com la presentes tu. Fantàstica Bet!!/!! petonas

  3. Jo tenia una xurrasquera i quan vaig desterrar el gas a favor de la vitro va desaperèixer de casa meva.
    De tota manera l’escalivada mai falta a casa i de tant en tant, cuita al caliu, esplèndida!!

    PTNTS
    Dolça

  4. Aquest plat t’ha quedat de primera, fa un goig que espetega. Una abraçada.

  5. Contestant la teva pregunta de la mousse d’escalivada. És el més fàcil del món. Un cop has fet l’escalivada ho trituras tot, albergínia, pebrot i ceba, amb un got de crema de llet, ho salpebres i llestos. Un petó.

  6. Escalivada!!!!!!!!! ummm el millor que hi ha. Jo li demano al meu pare que me’n faci i m’emporto el tuper per tota la setmana. has fet un plat ben bo i que fa molt de goig. PEtons

  7. apa, que no li falta de res a aquest plat: textures, color, sabors… un gran plat per homenatjar un gran plat, sí senyora!

  8. L’escalivada es mereix tots els homenatges del món!!!
    Si veiessis les safates de forn que preparo per escalivar… segur que també et farien molt feliç ;)
    Aquest timbal té una pinta fantàstica, la combinació ha de quedar ben bona.

  9. Que bo! M’encanta com t’ha quedat la foto, es que dona ganes d’atravessar la pantalla. La combinació que li has posat queda perfecte.
    Una abraçada

  10. Ahir ens vam acabar una mica descalivada amb unes torradetes i unes anxoves… crec que no pararia mai de menjar-ne!!! molts petonets guapíssima

  11. A mi l’escalivada m’encanta… tot i que el pebrot molt més que la albergínia. O sigui que sóc un fan de la escalivada asimètrica, per dir-ho d’alguna manera XDD

  12. Això sí que és un homenatge!!! A mi com més m’agrada és amb la coca de recapte. Així que aplicaré la teva versió a la coca. Ja t’ho explicaré…..
    Petonets crack!!!

  13. MERCÈ-destapant cassoles says:

    Jo també em quedo amb la primera…sense desmerèixer en absolut la creativitat i el saber fer de la cuina d’autor. Però la base és la base,oi?, i una escalivada es mereix un dels primers llocs al rànkin de plats catalans. Has fet una versió molt atrevida!, crec que només canviaria el formatge de cabra, però només perque a mi no m’agrada…ja,ja. i tens raó, l’oli de julivert és boníssim i li dona un color als plats preciós. M’ha agradat especialment que hagis posat pinyons! Una abraçada! (teniu alguna versió de COCA-DIETA?…je,je, si en teniu alguna entreu al bloc siusplau, que estic recollint aportacions!, merci)

  14. Merescut homenatge. Un plat molt atractiu!

  15. Holaa!

    Sandreta: a mi normalment me la fa la meva mare, ai com m’agrada també!! i si puc n’agafo per Barcelona!
    Silvia: a nosaltres també, de fet com més m’agrada és sobre pa torrat amb tomàquet!
    Dolça: primer de tot benvinguda al blog i gràcies per deixar un comentari! és veritat, amb la vitro segurament que s’ha perdut a moltes cases… però on hi hagi un bon caliu…!
    Carmina: vaig una mica endarrerida contestant els comentaris però ja t’ho vaig dir al seu dia: moltes gràcies per l’aportació, tinc pendent provar de fer-lo, ja et diré el què!
    Eri: tal com li he dit a la sandra, jo també faig el mateix!! és tan bona…
    Manel: m’alegro que t’agradi, moltíssimes gràcies! Com que és un plat tan apreciat per la majoria dels catalans m’he atrevit a dir-li “homenatge”.
    Gemma: no m’ho diguis dues vegades eh? agafo els ferrocarrils i de seguida em planto a Sabadell a buscar escalivada d’aquestes plates que fas!
    Cris: moltes gràcies guapa, jo ara que me la torno a mirar, encara tinc més ganes de menjar-ne… la combinació és senzilla, però potent!
    Judith: amb anxoves també m’agrada molt!! de vegades quan anem a menjar a fora em demano una “espardenya”… tot i que els meus pares em diuen que demani coses diferents de les que em puc fer a casa, però no m’hi puc resistir, m’encanta!!
    Òscar: a mi la veritat és que també m’agrada més el pebrot que l’albergínia! jejeje
    Catieu: a mi en coca de recapte també m’agrada molt, de fet ara que ens funciona el forn del pis hem dit que n’hem de fer!
    Mercè: tens tota la raó, estem d’acord! jejeje Cap problema, en canviem per unes anxoves o el que sigui… i sinó doncs sense tunejar, que també és ben bona!
    Núria: moltes gràcies! per ella mateixa ja és atractiva, amb els colors que té!

    Moltes gràcies a tots per la visita i els comentaris! :)

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: