Bona nit xiringuito!!

… Bona nit Països Catalans! Som Cop de Rock, una banda que fa el que pot!

Avui no us porto ni una ruta ni una recepta… O potser sí? us recomano que feu ruta cap el Teatre Victòria on us hi espera una recepta musical que us farà somriure recordant aquells concerts de nit d’estiu, de festa major, de música en català. On recordareu els grups que van triomfar al nostre país i les cançons que de ben segur i sense saber-ho, han format part de les vostres vides, perquè tots aquells que les van escriure, ho feien amb la llengua en què somiaven.

I una bona notícia: l’han prorrogat i de moment es poden comprar entrades fins el 12 de Febrer!

A mi personalment va ser un tipus de música que em va engaxar amb els bolquers posats, vaig anar creixent i els monitors de les colònies d’estiu ens ensenyaven les seves cançons preferides, les que llavors estaven de moda: bon dia, bona nit, Núria, etc. Gràcies a això, aquesta música m’ha acompanyat fins l’actualitat, i és que continua sent l’única que em fa emocionar de veritat.

Mirat superficialment molts podrien dir que Cop de Rock és només una història d’amor amb unes quantes cançons ben escollides i adaptades… Però us he de dir que va molt més enllà de tot això. Cop de Rock és un homenatge a la música que es va fer en català durant els anys 80-90, a tota la gent que la va fer possible: des dels que l’escrivien fins els que anaven als concerts, una música que va esdevenir la banda sonora de la nostra generació (i més!).

El musical, de Dagoll Dagom, escrit i dirigit per Joan Lluís Bozzo, amb direcció musical de Ten Produccions i direcció coreogràfica de Cristina Allande, està dividit en dues parts. El muntatge de l’obra, escenaris i decorats són espectaculars, de fet no es podia esperar menys d’una companyia que ha fet obres tan emblemàtiques com Mar i Cel o Els Pirates.

S’ha de dir que les cançons estan molt ben triades i la història s’hi adapta molt bé, tot i així a la presentació ja expliquen que no han volgut fer un recull de les millors cançons ja que en aquest aspecte se’n poden haver deixat moltes. El que han fet és intentar agafar un ventall ben ampli del repertori català i que alhora els hi anés bé per arrodonir l’argument.

No vull explicar la història sencera perquè m’agradaria que si hi aneu tingueu totes les sorpreses que vam tenir nosaltres, només diré que la primera part es situa a l’any 1992 i fa referència a la formació de grups en català, un fenòmen que va ser més de comarques que no pas de ciutats importants, interpreten de les dificultats que hi havia per arribar a ser algú, de l’esforç que va suposar tirar endavant i del recolzament del públic.

Cop de Rock era un grup format per quatre joves d’un poblet de l’Empordà que tocaven a les nits en un xiringuito de platja. Les cançons que feien de seguida les reconeixereu perquè ara són molt ben conegudes per tots nosaltres. Però les il·lusions es van anar trencant i la unió del grup ja no era tan forta, és per això que les seves vides van agafar camins diferents.

La segona part la situem a l’any 2004, on veiem què ha passat amb cadascun dels protagonistes. Intentar actuar correctament de vegades no sempre porta a un bon final, però la vida també et dóna segones oportunitats que no s’han de deixar escapar…

Us emocionareu, recordareu, somriureu, cantareu i plorareu… Amb una història d’amor, d’amistat, una història que també va ser possible gràcies a tota la gent que es va estimar aquesta música.  De moment us deixo amb aquest vídeo de la funció nº100 on hi van haver dues actuacions molt especials!

Només em resta dir-vos que si podeu, aneu-hi!! perquè us prometo que… “Serà una gran festa, amb música guai, Chuck Berry i Ramones, ni heavy ni jazz. Uoooo uooo uooo, vine a la festa!!”


Comments

  1. Moncositama says:

    Estic segura que disfrutari moltissim! Gràcies x la sugerencia. Fare els possibles!!

  2. A mi em va malament anar-hi per temps, però tinc varis amics que si que l’han vist, i els ha agradat moltíssim. Així de part d’ells la recomano.
    Una abraçada

  3. Doncs a mi em va enganxar en la millor edat!! I no t’imagines les ganes que tinc d’anar-hi, per recordar les cantades dins del cotxe, els concerts, les festes majors….. I aquesta nit serà el gran dia!!! I l’Annie també hi bé. Que en fa de dies que portem el cd al cotxe i ja cantem les cançons….. De ben segur que tornarem afoniques. Ja t’explicarem…..
    Petonets guapa!!!

  4. no l’he vist, però la Paula de Bon tiberi, m’ha parlat molt bé!!!! a més, està al costat de casa. Petonets guapíssima i bon cap de setmana

  5. A mi també me n’han parlat molt bé diverses persones (entre elles la Paula, clar! jajaja) i tinc moltes ganes de veure-la, que bé que s’allargui!
    Petonets
    Sandra

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: