Descobrint la tonyina…

Potser de petita n’havia menjat alguna vegada, però no recordava el seu gust i tampoc m’atrevia a preparar-la. (Estic parlant evidentment de la tonyina fresca!!) Veia que a la gent li encantava  crua o gairebé crua i jo al·lucinava amb els acompanyaments: mango, soja, etc… Tot ho anava guardant a la memòria i anava posant a “favorites” algunes receptes d’altres usuàris del Clubdecuines, que és on publicava receptes abans d’aventurar-me amb aquest blog.

Així va anar passant el temps fins que un bon dia vam decidir fer un dinar entre els usuàris més “actius” del Clubdecuines, recordo que al final només vam ser 5, doncs n’hi va haver alguns que no van poder venir i altres ho van veure més tard… Hi havia la Berta, la Lourdes, la Sílvia i el Ricard. Si no vaig malament ja deu fer més de 2 anys i mig d’aquell dinar, però recordo que ens ho vam passar la mar de bé, jo vaig ser l’última d’arribar, els pobres ja m’esperaven asseguts a taula i tots sabien que tenia la tonyina fresca pendent des de feia bastant temps, així que em van avisar de seguida i es clar, la vaig demanar!

Em va agradar tant que ben aviat me’n vaig anar a compar, i aquell estiu també vaig fer alguna provatura com aquesta tonyina amb salsa d’albercoc que va quedar la mar de bona.

Recordeu el sopar a preu d’edat al Semproniana que vaig explicar fa uns mesos? i el dinar a Pla dels Àngels? En el primer ja vaig explicar que havia menjat una tonyina boníssima boníssima! quan em vaig acabar el plat el meu cap va començar a donar voltes pensant com la podia fer. Una mica més tard vaig tenir la sort de tornar-la a menjar a Pla dels Àngels, aquella vegada feta a làmines. La primera vegada li havia comentat a l’Ada que m’havia agradat molt i al cap d’un temps em vaig trobar la sorpresa al seu blog… La recepta de la tonyina amb llima i mel!! En aquell moment ja ho vaig dir, però ho torno a repetir: moltes gràcies, és boníssima!

Animeu-vos a anar-la a tastar, o a fer-la vosaltres mateixos! Us deixo amb les explicacions i notes de l’Ada i l’enllaç de la recepta al seu blog, a mi aquest peix cada vegada m’agrada més!

Comments

  1. A nosaltres ens encanta la tonyina!! Fa anys la vaig començar a fer en tàrtar, després tataki… i de les maneres que faci falta!
    M’enduc la recepta de l’Ada!
    Petonets bonica!
    Sandra

  2. No em puc creure que hagis tardat tant a descobrir la tonyina! A nosaltres ens encanta, pero és important coure-la al punt.

  3. Sóc de poca tonyina però té molt bona cara aquest plat.
    Una abraçada

  4. A casa en agrada molt la tonyina i aquest plat deu ser exquisit. Segur que el faig. Petons.

  5. A mida que passa el temps, cada cop la vull menys cuita…. I potser ja la prefereixo ennplan sahimi…. I gràcies per la menció al teu post….

  6. A què no saps què?? M’acabo de menjar un tall de tonyina, però ni de bon tros tant bo com aquest que has fet tu! A mi m’agrada molt la tonyina però sempre l’acabo fent a la planxa, ara ja tindré una altra manera de cuinar-la. Com el Ricard, moltes gràcies per mencionar-me al teu post!
    Petons

  7. Oh! el meu peix preferit!!! La menjo de totes maneres, però com més m’agrada és crua. Quan la faig cuinada, sempre em guardo una mica per menajr-la amb una mica de salsa de soja. Per mi és un autèntic plaer.
    Em quedo amb la recepta que m’agrada molt. Petonets

  8. i jo per què no havia vist aquesta entrada??? aiaiaiaiia. La tonyina fresca només m’agrada en format tataki, ja que si està molt feta té un sabor massa fort! la teva sembla que està cuinada a la perfecció, feta de fora però crua de dins! M’apunto la recepta!! molts petonets bonica

  9. Bet… torno a estar per aquí.

    Si un dia et pots escapar al mercat de Sta Caterina, ves a la peixeteria Arrom i pregunta si et poden vendre una bona ventresca (la tonyina de la “sorra”). I ja em diràs… Tenen tonyina molt bona i avui en dia hi han peixateries amb ventresques que tenen massa grassa…

    Salut!

  10. Hola a tothom!

    Sandreta: fes-la, us agradarà! jo tinc pendents aquestes altres maneres que expliques, tot arribarà!
    Gemma: doncs ja t’ho pots creure jeje, i de fet a casa no en mengen si no és perquè algun dia faig experiments!
    Núria: una excompanya de pis tenia molta mania a la tonyina, va tastar aquest plat i li va encantar!
    Carmina: segur que us agradarà doncs! el contrast de gustos és molt bo…
    Ricard: coneixo la teva afició pel cru, encara me’n recordo del pollastre! i contestant el segon comentari: moltes gràcies per la recomanació, a veure si hi puc anar!!
    Berta: doncs veus ara la pots acompanyar amb llima i mel, hi queda molt bé! de res, aquell dinar va estar molt bé oi?
    Eri: a si? doncs a veure si proves de fer-lo, que segur que ja coneixes mil combinacions! jo això de guardar-me’n encara no ho he fet mai, a veure si a la propera…!
    Judith: és veritat, algun dia m’he passat de cocció i tampoc m’ha agradat gaire! però ara tenim una super planxa al pis que algun dia us presentaré! jeje

    Petons, moltes gràcies per la visita i bon pont-aqüeducte a aquells que en tingueu!! els altres no patiu, a mi també em toca “pringar”! ;)

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: