Sopes de pa, les sopes de l’avi Cisco.

Quan vaig llegir la proposta d’aquest mes que ens feien la Judith i la Mònica de Memòries d’una Cuinera de seguida vaig tenir clara la proposta que faria: sopes de pa. Anaven passant els dies i vaig veure altres blogs que havien fet la mateixa proposta! Llavors vaig tenir un dilema bastant gran i se’m van acudir altres sopes que podia presentar, totes elles molt bones però que ja us presentaré en altres ocasions!! I és que no volia deixar passar l’oportunitat…

Us en recordeu dels meus avis, en Jaume i la Maria? doncs bé, avui us presento el Cisco i la Rosa. Ella nascuda a Rubió i ell a Vallfogona de Riucorb, ella ja té els cabells blancs, ens estima molt i ens fa una bona cassola d’arròs cada diumenge, i ell ens mira des d’una estrella molt brillant des de fa més de 7 anys.

El Cisco era una d’aquelles persones que es fan estimar, sempre assegut al banc mirant el Barça o a la cadira al costat del foc, amb el seu accent mig de lleida mig central, m’explicava les seves històries que encara us podria repetir amb punts i comes. Però això no ho era tot, el meu avi era pastor i sortia amb les seves ovelles i els gossos dos cops cada dia, havia arribat a tenir més de 300 ovelles! La Rosa l’ajudava amb tot el que podia, però ella també es cuidava de les gallines, les cabres, feia mató… Quan era petita m’agradava molt acompanyar el meu avi a pasturar, hi havia dies que no podia perquè anava massa lluny o perquè teníem altres coses a fer, però ell estava content si l’acompanyava. Recordo que sempre portava un tros de pa al sarró per donar als gossos i fer-los contents, i aquesta és una altra característica del Cisco: era un panarra com no n’he conegut mai cap!

El podeu veure a la foto, on també hi surto jo i els fills d’uns amics dels meus pares que ens van venir a visitar.

Algun diumenge ja estàvem tots asseguts a la taula i ell no deia res, però no començava a menjar, fallava alguna cosa… faltava el pa! A més a més d’això, i ja de cara a la proposta, un dels molts records que tinc d’ell, és el moment en que es preparava les sopes de pa.

Així que l’altre dia li vaig demanar a la Rosa: iaia, oi que a l’avi li agradaven molt les sopes de pa? i em va dir que sí, que el tornaven boig. Llavors li vaig demanar com les feia i aquí em teniu, avui he dinat sopes de pa, ja no recordava la bona olor que feien… ;) Així que aquesta entrada va dedicada a ells, una sopa cap a Rubió i l’altra cap a l’estrella més brillant del cel.

  Ingredients:

Pa sec del dia abans (o també podeu torrar-lo)

Brou: pot ser d’haver bullit verdures (tipus patata i mongeta) o en aquest cas està fet de col, patata, pastanaga, careta de porc i os de vedella.

Oli d’oliva i farigola seca.

Com ho fem?

És ben fàcil: posem el brou a  bullir i tallem el pa a llesques fines o a dauets.

Posem el pa al plat, hi tirem un raig d’oli d’oliva i una mica de farigola seca.

Llavors afegim el brou ben calent, remenem i ja es pot menjar!

També hi ha l’opció de posar el pa dins el cassó on bull el brou, remenar i fer que es desfaci, fins i tot hi podeu afegir un ou! tot és possible en el món de les sopes ;)

Comments

  1. Bet… una vegada més et dic que el post és entranyable. El teu blog està cada dia a més nivell pel que fa a la manera d’expresar-te i les bones històries que ens expliques. Saps que no dic “blanc per negre” i és un dels blogs de més nivell que visito.

    Dit això, el tema sopes de pa, ara fa gràcia recuperar-lo, però els que ja tenim uns anys no en guardem massa bon record, degut a que en el meu cas era el primer plat del sopar, tots els dies de l’any….

    Si… si… tots els dies, llevat de diumenge…. i jo sempre protestava…. Però ara amb la distància, quasi m’han agafat ganes de tastar el plat un dia.

  2. Bet és una sopa boníssima i avuí en día qui no vol menjar una sopa diferetn cada día és per què no vol!!! aquesta sopa ho demostra!!! una foto entranyable, esteu molt macos!!! petonets guapi!!!

  3. Tu qui ets, la rossa o la morena? :)
    Les sopes de pa amb farigola són records d’infantesa, jo també en menjava… i el meu avi en menjava per esmorzar!!!! El teu avi Cisco i el meu avi Felip s’haurien entès molt bé, je je je…
    Crec que avui dia ja no se’n fan, quina pena. Per això m’agrada tant el tema d’aquest més ;)

  4. Esther Martinez says:

    Una foto preciosa, m’agrada moltíssim. Les dos hem collit ametlles d’aquest camp…. Petonets guapissima

  5. Una sopa senzilla i boníssima a casa també la feiem i et diré que a vegades encara me la faig per a mi quan em queda poc brou per fer amb pasta.
    Bons records tots aquest que ens porten al voltant de la taula amb família

  6. Bet; Una sopa, aquesta, senzilla, bona i, amb llum pròpia com la que de ben segur t’il.luminaba quant estaves fent aquest plat.
    Que vagi de gust Bet¡¡ :-D

  7. Jo nena, que amb lo sensible que estic gairebé em cau la llagrimeta!! Una entrada genial, segur que aquesta estrella està brillant encara més al veure les paraules tan maques que li dediques!
    Visca les sopes de pa! ;)
    Petons
    Sandra

    PD: Moníssima a la foto!! jejeje

  8. que mona de petitona!!! és molt tendre aquesta imatge. Sopa de pa? jajajajajaja, al final crec que me la faré per mi!! ,P Moltíssimes gràcies bonica per participar!!! Molts petonets

  9. MERCÈ-destapant cassoles says:

    Una sopeta boníssima, una recepta entranyable… una entrada molt bonica!. Aquestes menges tan a l’abast de tothom són una mostra més que molts cops no clen grans o cars ingredients per fer un GRAN plat. A reveure!

  10. Bet, quin relat tan entranyable, t’expliques tan bé que a un li sembla trobar-se enmig d’una masia.

    Aquesta sopa també la feia la meva àvia i que no hi faltés la farigola, una sopa senzilla i bona, és qüestió de recuperar plats com aquest de les nostra àvies.

    Ets la nena moreneta de la foto?.

  11. Hola!!!

    Ricard: em faràs posar vermella!! però tot i així moltes gràcies, sé que és una opinió sincera! Cada dia en menjaves?? déu ni dó, està bona però no m’estranya que al final acabéssis protestant ;)
    Silvia: és veritat, hi ha moltes sopes i moltes possibilitats, la que vas fer tu encara la tinc pendent… que no passi d’aquest hivern!! sempre m’ha agradat molt aquesta foto :)
    Gemma: jo sóc la morena! jeje. Estic segura que els nostres avis s’haurien entès la mar de bé ;) i és veritat que ara ja no se sent a dir gaire, potser per això que recorden altres èpoques, a mi m’ha agradat molt recuperar-la!
    Esther: és veritat, sí que has reconegut el camp… :) encara me’n recordo quan m’enfadava perquè no podia picar l’arbre!!
    Núria: cuinar sembla que agafi més sentit quan és per la familia o la gent que estimes oi? aquesta sopa és un bon recurs! :)
    Josep: sí que somreia mentres la preparava i no me n’havia adonat fins ara! :)
    Sandreta: visca! ja veus que al final m’he decidit… ;) jo també estic una mica sensible de fet tenia por que aquesta entrada semblés un anunci de casa tarradelles però bueno els records són els records!
    Judith: és veritat, que tu també la volies fer! doncs em sembla que al final sí que te l’hauràs de fer eh? i al Boletet segur que li encantarà! ;)
    Mercè: quanta raó que tens sempre!! i és que no fa falta gaire “parafarnàlia” per menjar de gust. M’alegro que t’hagi agradat l’entrada! :)
    Carmina: m’alegra poder transmetre el que penso! pel que he anat llegint als comentaris, és una sopa molt d’abans que ha anat “desapareixent” . Sort que els de Memòries d’una Cuinera ens conviden a anar recuperant plats! Sí jo sóc la moreneta ;)

    Petons i moltes moltes gràcies per la visita!!

  12. Una bonica història, hi ha plats que els relacionem amb algun fet de la nostre vida, i trobo que es molt maco. La sopa molt bona i gens complicada.
    Una abraçada

  13. Així és com feien les sopes de farigola a aquell poble que tu ja saps a prop de Vallfogona!;) Però no hi posaven brou, hi posaven aigua on hi bullien la farigola i les llesques de pa senceres. Quan en faig la preparo com ells, m’encanta!
    Petonets i moltíssimes gràcies per participar.

  14. Bet, quin relat tan tendre, m’has fet sentir i recordar al meu pare que cada dia es feia les sopes quasi sempre per sopar i a vegades també per esmorçar, i jo tambe m’havia fet tips de menjar-ne, eren bonisimes!
    Aquesta setmana he descobert el teu blog. t’expliques molt bé i m’ha emocionat molt.
    Son molt records el tiet, el pare, les ovelles, la familia tota…….
    Petonets a tots.

  15. Hola,
    Com sóc una mica tafanera anava a preguntar quina de les nenes ets a la foto, però ja he vist que també hi ha més tafaneres.. je!je!
    Quà bonic es recordar la infantessa com ho fas fet avui tu en aquest post. No n’he fet ma la sopa de pa, però m’encanten. A veure si m’animo. Petons

  16. Hola guapes!

    Cris: moltes gràcies, la sopa facilíssima!! ;)
    Mònica: saps que aquesta versió també me la va explicar? de fet l'”aigua de farigola” m’encanta! aquells poblets són fantàstics, encara que no hi hagi gaire gent! :)
    Teresa: quina sorpresa!! m’alegro que hagis vingut a parar al meu blog, que t’hagi agradat i que t’hagi portat bons records, a veure si ens veiem aviat, sempre me’n recordo molt de vosaltres, petonets a tots!! :)
    Eri: que bé tornar-te a tenir per aquí, sí sóc la morena ;) sempre ve de gust recordar-la oi? els bons records no s’han d’oblidar mai… al capdevall són els que fan tirar endavant! ja em diràs si t’ha agradat!

    Petons, bon cap de setmana i gràcies per la visita!!

  17. la cuina de tots natros says:

    aquesta sopeta natros ens la fem quant venim d’un bon apat o ens fa un poc de mal de panxa, i realment ens agrada moltissim, una abraçada i molts petons

  18. … i qui menja sopes, se les pensa totes!
    Una abraçada

  19. Hola Bet, acaban de llegar tus galletas! muchíííisimas gracias!
    Me comí solo una (no me pude resistir) las demás las tengo que guardar para la foto, y sin tardar para poder darles buena cuenta, mi marido y mis hijos (adolescentes) me ayudarán..jeje
    La que probé estaba buenísima, y la cajita me encantó, hasta la etiqueta con la receta, me pareció todo ideal. Es la primera vez que recibo algo así y me hizo mucha ilusión
    Un beso y mil gracias de nuevo

  20. Hola!!

    la cuina: realment és un bon recurs i una bona manera d’aprofitar pa sec o brou!
    Mercè: oitan com sí!
    Patricia: como me alegro que te gustase todo! gracias por dejar el comentario, así ya se que te ha llegado bien!

    Petonets i gràcies per la visita!!

  21. Bet,
    Com sempre les teves entrades tenen allò que a mi m’agrada: tendresa amb els nostres.
    Gràcies,
    Nani

    • Gràcies Nani per passar a visitar la sopa del meu avi, inevitablement els plats ens poden portar molts records, ni que sigui una simple sopa… :) Petons!!

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: