Amanida capresse en dues versions

Sempre m’ha costat escriure una entrada sobre una amanida, i és que n’hi ha tantes i de tants tipus que… on podem trobar la millor? Les amanides són un plat que pot ser molt ric o molt pobre, tot depèn del que tinguem a la nevera i de la qualitat dels ingredients que hi posem… Trobo que al igual que la pasta o l’arròs, una petita variació ja els fa molt personals.

Estic contenta que des de petita em fessin menjar amanida cada dia per sopar, me’n recordo que primer feia veure que en menjava però em feia bastant la “longuis” fins que un dia em van dir que ja ho veien que n’agafava molt poqueta, i que això no podia ser, que n’havia de menjar molta si realment volia ser una “nena gran”… Quan anem a un restaurant i demanem una amanida, el meu pare sempre ens diu: “d’amanides ja us ens podeu fer a casa, demaneu una altra cosa!” I és que a ell no és gaire amic de les amanides ;)

És curiós que hi ha amanides que passaran a la història: la verda, la Catalana, la Cèsar, la Caprese,  la “tèbia amb formatge de cabra” etc etc… A mi m’agraden de plat únic a l’hora de sopar, normalment hi afegeixo una mica de fruita (taronja, poma, maduixes… la que sigui del temps) formatge, fruits secs, tomàquet, enciam… tot el que calgui per fer-la ben complerta. No acostumo a fer-ne “estrictament” una d’aquestes típiques que he citat abans, però faig una excepció amb la Caprese: tan simple i tan bona!

Us deixo amb la meva versió de tomàquet confitat, i amb una altra que vaig treure del receptari de Williams-Sonoma, que trobo que és una presentació ben original (a l’estil patates Hasselback) no us sembla?

Ingredients:

Tomàquets pera, mozzarella, fulles d’alfàbrega, oli d’oliva i olivada.

Com ho fem?

Primer de tot pelem els tomàquets, els podem escaldar una mica per ajudar o sinó fem servir un ganiver ben fi.

Els tallem a quarts i treiem les llavors. Posem un cassó al foc amb 2 dits d’oli d’oliva, amb el foc al mínim, hi posem els trossos de tomàquet i els deixem confitar durant 10 minuts o 1 quart d’hora (depèn de si estan més o menys madurs). És important que l’oli no bulli.

Passada aquesta stona, retirem els trossos de tomàquet i els deixem refredar.

Ara és tan senzill com muntar el plat amb talls de mozzarella i fulles d’alfàbrega. Barregem oli d’oliva i olivada, amanim una mica i ja es pot menjar!

I aquesta és l’altra versió que us he dit… què us sembla? jo la trobo ben original!

Comments

  1. La segona versió queda preciosa. Amb una petita variació converteixes una simple amanida en un plat de luxe, oi?

  2. Bet, és genial! Queda super bé! I jo és d’aquestes amanides que sempre demano també! Molts petons!

  3. M’encanta la presentació de la segona versió!!! Que mona!!!
    Petonets i bon cap de setmana guapa!!

  4. ostres! totralment d’acord amb les altres noies!!! la segona versió és fantàstica!!!! ;) ets una artista. Molts petonets guapa i bon cap de setmana!!!!!!!!!!!!!!!!! petonets

  5. M’encanten les 2 versions, però la segona és súper vistosa!

  6. Les dues versions són prou originals. El tomàquet amb mozzarella a casa ens agrada molt, jo poso la rodanxa de tomàquet a baix i al damunt la de mozzarella amanit amb oli i orenga, però aquesta recepta teva és molt original la presentació i l’alfàbrega li ha donar un toc molt bò.

  7. La caprese té la combinació de sabors ideal, és impossible millorar-la… només amb la presentació, com has fet tu! Artista!!
    Petonets
    Sandra

  8. Hola noies!!!
    Veig que sí que us ha agradat la segona eh?? jo també trobo que està molt bé! i encara que sigui tardor, una amanida es pot menjar tan si fa fred com calor, només cal adaptar-la una mica… i més avui amb aquest “estiuet de Sant Martí”!! oi?
    Gràcies per la visita, petonets a totes i bon cap de setmana :)

  9. Qualsevol de les dues (meravelloses) versions em val. La Caprese es la meva amanida preferida compartint podi amb la Tèbia amb formatge de cabra.
    Una abraçada

  10. De vegades pensem que fer una amanida serà una cosa ràpida i senzilla i no és així si volem que compleixi els requisits nutritius: fibra+proteïna+hidrats; llavors sí que hi tenim més feina. Veig que la vas aprendre!!!

  11. Hola!

    Josep: doncs estem d’acord, jo també les tinc totes dues al podi! potser fins i tot més la tèbia… Encara que ara ja és una habitual als restaurants, jo la continuo demanant :)
    Mama: només faltaria que no n’hagués après menjant-ne una cada dia ;) la que fas per Nadal és la millor!!

    Una abraçada!!!

  12. Ja se que sóc rara, però no sóc molt fan del tomàquet cru, tot i que li farè a la meva parella, que li encantarà, intentarè fer com la segona foto que t’ha quedat molt maca.

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: