Trufes gelades

Sempre he pensat que els dels restaurants són uns garrepes amb les trufes… ara ja gairebé no en demano mai, i és que segons on vas te les trobes per 4, 5 o 6€ i quantes te’n posen? 4 de comptades!! això sí, amb mooolta nata, tan si t’agrada com si no!

Fa molt temps que tinc aquesta recepta, me la va donar la mare d’una amiga meva, la Raquel, quan la vaig anar a visitar a Menorca fa uns 5 estius… Aquelles vacances van ser les que estaven marcades pel treball de recerca de batxillerat, i el juny següent ja faríem la selectivitat… el viatge de final de curs, l’últim de l’institut… ostres!! semblava que fos la cosa més important del món ;) Si aquell estiu m’haguéssin dit que acabaria estudiant arquitectura a Barcelona no m’ho hauria cregut, jo tota la vida que havia volgut fer enginyeria agrònoma a Lleida… quin canvi eh? S’ha de dir que ningú me’l va imposar, va ser cosa meva… però si us he de dir la veritat, encara ara em pregunto què em va fer caviar d’idea. Vaig dubtar fins l’últim moment de la preinscripció, fins i tot durant el primer any de carrera, però ara que ja veig el final estic més que contenta!

La Raquel va ser la millor amiga de l’institut, quan vam arribar a batxillerat una se’n va anar cap els números i l’altra cap a les lletres… fins al dia d’avui. Tot i així ella diu que som “amigues grogues” i això ho va treure d’un llibre de l’Albert Espinosa… Es veu que, a grans trets, els amics grocs són aquells que encara que els tinguis lluny, saps que sempre hi seran… Així que avui aquestes trufes se’n van virtualment cap a Vic!!

Em sembla recordar que l’havien tret de la revista Cavall Fort. És una recepta que curiosament no porta nata i que és molt fàcil de fer. Com veureu té una mica de cafè, cosa que és opcional, fins i tot portava 2 cullerades de conyac… Aquesta vegada no n’hi he posat. La textura que tenen és molt fina, i el gust de xocolata és fort, es clar que jo he fet servir xocolata negra, negra!

Ingredients:

2 rovells d’ou, 3 cullerades de sucre, 100g de mantega, 150g de xocolata negra, 1 cullerada de cafè soluble, 2 cullerades de conyac.

Cacau en pols o fideus de xocolata.

Com ho fem?

Batre els rovells amb el sucre, fins que agafi un color més blanquinós i augmenti el volum.

Hi afegim la mantega (una mica desfeta) i ho treballem bé. Mentrestant fonem la xocolata al microones.

[Si hi volem afegir cafè i conyac: dissolem el cafè en el conyac, sinó també es pot posar el cafè juntament amb la xocolata, quan ja estigui fosa]

Afegim la xocolata a la barreja dels rovells i ho remenem bé, que quedi homogeni i sense grumolls.

La deixem refredar a la nevera durant un parell o 3 d’hores. Passat aquest temps fem les boletes i les passem per cacau en pols o fideus de xocolata.

Les guardem al congelador un mínim d’una hora i ja les podem menjar!

S’han de conservar sempre al congelador!!

 

Comments

  1. i no hi ha cap pel Bolet??? mira que a mi m’encanten, i més si són cassolanes!!!!! ;))))) t’han quedat geniañ. Molts petonets bonica

  2. Fa nays que no faig trufes!!! a mi ja em van bé poquetes al restaurant, m´agraden però les gaudeixo de dos en dos, la resta ja tinc al petit de la familia que és un adicte a la xocolata. Les trufen van ser de les meves primeres receptes fetes per mi, pero de cacao per fora no he fet mai així que queden guardades…vols dir que han arribat a Vic!!!!! ja ja!! Petons guapi.

  3. Penso com tu, i a més hi afegiria que moltes vegades no valen res. I mira que no costa massa fer-les bones. Jo les faig amb nata, haurem de provar la teva proposta però sense el puntet de cafè, que jo sóc d’infusions…
    Petonets guapa

  4. Així m’agrada, amb cacau amb pols!! Són una delícia! :D
    M’ha agradat el concepte dels “amics grocs” de l’Espinosa… jo en tinc uns quants i valen tant la pena!!

    Petonets
    Sandra

  5. Del Cavall Fort i porten cafè i conyac? Gaire per nens no deuen ser, je je je… :)
    M’alegro que ara ja vegis clar això de l’arquitectura, després de tants esforços… ;)
    No coneixia aquest concepte d’amics grocs, però m’ha agradat molt. Jo també en tinc un parell d’aquests i valen els seu pes en or!

  6. Hola noies!

    Judith: me’n queden poquetes… me les guardo i te les envio al Bolet?? ;)
    Silvia: jo també feia molt tems que no les feia, i va ser de les primeres que vaig aprendre!! :) crec que s’han quedat a mig camí! jejeje fes-li a l’Oriol que li agradaran!!
    Catieu: tens raó! i pel que fa al cafè doncs igual que tu… ni en tenia, en vaig comprar expressament per fer-les! això sí, en sobrets, que un pot sencer se m’hauria fet malbé segur! ;)
    Sandreta: no sé si era ben be així, però m’agrada pensar en aquest concepte, és molt guai! a mi també m’agraden més amb cacau en pols ;)
    Gemma: és veritat, quan ho he escrit també ho he pensat i m’ha quedat el dubte, potser això del cafè i el conyac ho havia afegit la mare de la raquel… Els meus pares em diuen el mateix, perquè quan dubtava ells també patien una mica… És molt guai això dels amics grocs oi? i també és cert que n’hi ha pocs, potser per això valen el seu pes en or! :)

    Petonets i gràcies!!!!

  7. Ei molt bones! I això de tindre-les al congelador sempre les pots tindre a mà, per visites inesperades. A mi també em passa que hi ha menjars que els relaciono amb persones properes amb qui els he compartit.

  8. MERCÈ-destapant cassoles says:

    Has fet unes trufes de vici!, i tens tota la raó, als restaurants es queden curts i són cares!, tan divertit com és fer-les a casa… Celebro estiguis satisfeta de la teva decisió “estudiantil”, i aquest homenatge virtual a la teva amiga groga és molt bonic!, una abraçada!

  9. Té llògica substituir el greix de la nata per el greix del rovell de l’ou. Són ben fàcils i atractives aquestes trufes :)

  10. Holaaa :)

    Cris:
    el més difícil és que durin un temps al congelador ;) però com que són fàcils de fer no hi ha problema! a mi també em passa això que dius!
    Mercè: moltes gràcies, jo sóc una mica “cagadubtes” però també és veritat que al final em costa canviar les decisions preses! tan divertit i tan fàcil oi? ai aquests dels restaurants… jeje :)
    Starbase: moltes gràcies, i també per l’explicació, sospitava que l’ou era el culpable de fer fora la nata però no ho tenia clar ;)

    Una abraçada i gràcies per la visita!

  11. Aquests postres si que m’agraden… :)

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: