Pla dels Àngels, quan l’essencial és visible als ulls.

oct. 11, 2011

De vegades sembla que ens oblidem de les coses més importants, del que realment val la pena de veritat. Potser vivim en un món que va massa ràpid, on sembla que per fer més coses serem millors…  Tal com diu la cançó: No veig nens amb bicicleta, els carrers desolats supliquen, de segur se’ls ha cruspit una pantalla. Qui els dirà quan plora un arbre? Com sabran quan somriu la lluna? Innocent! potser això ja no té importància… Sense moure’t ni de casa, el planeta pot ser al nostre abanst. S’esmicolen les distàncies, però oblidem amb qui hem d’anar a sopar…

La gent s’embala, la societat es desborda, vivim en una bombolla, tot és comoditat… econòmica, tecnològica… de cop tot s’acaba. I així és com estem… No faré un escrit sobre la crisi perquè no en sé, perquè no és el tema d’aquesta entrada i perquè tampoc donaré la culpa de tot a la gent “normal” que no la tenim, però segurament que si ens ho haguéssim pensat una mica millor ara les coses no estarien com estan. I què hem de fer en aquesta situació? doncs oblidar-nos de la “llei del mínim esforç” omplir-nos d’entusiasme i tirar endavant, buscar noves idees i sobretot, sobretot, ser feliços amb el que tinguem ja que l’essencial és invisible als ulls però ho podem fer possible de moltes altre maneres. No us passa sovint que el més petit detall us dibuixa un somriure? ;)

Doncs justament és això el que ha fet l’Ada Parellada i el seu marit Santi amb el restaurant Pla dels Àngels, un restaurant que es van quedar fa 11 anys situat al barri del Raval de Barcelona, un barri que es començava a desenvolupar en un ambient artístic, que respirava novetats i que necessitava nous projectes.

No sabeu la il·lusió que em va fer quan l’Ada em va convidar a aquest dinar (des d’aquí, moltes gràcies!!!) sabia que hi hauria molta gent però no sabia qui serien, de fet ho vaig descobrir poca estona abans per un comentari al Facebook de l’Òscar… Ostres…!! vaig pensar, tots aquests són molt “famosos”, els seus blogs tenen moltes visites i comentaris i el meu és un blog molt jovenet i poc conegut… De cop i volta em vaig posar una mica nerviosa, però m’havia d’espavilar perquè a les 2 havia d’estar al Pla dels Àngels, al Carrer Ferlandina nº23, just davant del MACBA.

L’Ada ens va rebre amb els braços oberts i amb moltes i moltes ganes d’explicar-nos coses, els somriures i l’entusiasme són constants i això es nota en els seus projectes. Ens havia citat per presentar-nos la carta del nou restaurant, així que de seguida ens vam dirigir cap a la sala, vam seure i vam escoltar tot el que ens explicava:

El Pla dels Àngels és definit per ella com un “restaurant de butxaca” i és que al igual que els llirbres de butxaca, no té tapa dura i la lletra és una mica més petita, però l’essència és la mateixa. I és que el Pla dels Àngels recorda bastant a un altre dels seus restaurants, el Semproniana (que us vaig explicar fa unes setmanes amb el menú a preu d’edat), tan per la decoració com per algun plat que comparteixen.

El que busquen és la màxima gastronomia amb el mínim preu, apropar-se a les necessitats de la gent: des dels més grans fins els més petits, i és que l’Ada només ens va demanar que expliquéssim una cosa: al Pla dels Àngels també hi ha lloc pels nens, els diumenges a la part de baix hi ha un monitor i quan els nens es cansen d’estar a la taula poden baixar i estar-se allà fins que els grans acaben de xerrar. El preu és de 2 euros i fan 4 petits tallers relacionats amb el menjar. Pel que fa a les edats, hi poden anar nens a partir d’1 any fins els 10 aproximadament, tot depèn de l’entusiasme i el nivell de pre-adolescència en què es trobin ;)

És una iniciativa molt bona perquè sovint els nens es cansen abans que els grans, molesten als pares, als amics i a la resta de la sala… aquí és on es noten les ganes de millorar i fer gaudir tothom del menjar, ja que en altres restaurants es limiten a prohibir l’entrada als nens i es queden tan amples!

A part d’això també fan un taller un cop al mes que es diu “mans i pans” on l’Ada i l’Eva Moreno expliquen com fer pa, com treballar la massa i com fer massatges eròtics a la parella sensibilitzant les mans a través de la massa de pa. Trobareu més informació a la seva web!

Ara sí, ha arribat el moment d’explicar-vos el menú de la nova carta, com podeu veure a la fotografia tot feia molt bona pinta:

Navegant per la carta: (ordre de les fotografies d’esquerra a dreta) esqueixada amb cigrons, pop a feira, llauna de salmó marinat amb guacamole, escalivada amb formatge de cabra, papas mojo picón, k de truita amb poma, caneló de botifarra negra, arròs del Venere amb sobrassada i formatge i aletes de pollastre.

Aquests són els 9 entrants, personalment els vaig trobar molt bons, no sabria dir quin era el millor però per fer una mica de crítica (constructiva!) potser al que li vaig trobar que li faltava una mica era el pop a feira.

Ben anclats: làmines de tonyina amb llima, i costella rostida amb padron. Aquí tampoc sabria triar, la costella estava molt bona i la tonyina ja em va agradar molt quan la vaig tastar al Semproniana, en aquella ocasió no estava feta a làmines sinó que era una peça més gran i per això de dins no havia quedat tant feta.

Arribant a port: Delirium Tremens amb gelat d’Amareto…. crec que no fan falta més paraules, és l’última fotografia de baix a la dreta, jutgeu vosaltres mateixos!! ;)

Tot plegat acompanyat dels vins Perro Verde (un blanc, molt bo) i com a negre teníem L’Equilibrista. Pa, aigua i cafès.

Si hi aneu veureu que els preus no són gens excessius, és un lloc molt recomanable i versàtil pel que fa a les edats, a més a més el local és molt agradable i està al centre, ben comunicat amb transport públic i sinó també hi ha aparcaments de cotxe a prop.

Com podeu veure al dinar hi va haver molt bon ambient, espero tornar a coincidir amb tots vosaltres, va ser un plaer! Moltes gràcies també a la Loreto de Sabores de Colores i a l’Astrid de Mi Blog de Pintxos per les fotografies, que jo per no perdre la costum em vaig descuidar la càmera…!