Berenars de luxe i Film&Food.

Ja tornem a tenir aquí una proposta de Film&Food, aquesta vegada han triat la pel·lícula de Peter Pan!!! tan és així que els nostres deures han estat recordar les receptes de la nostra infantesa: un plat que ens agradava molt, una anècdota, el que sigui!!

Els avis, com a totes les cases, són els que mimen les criatures, fan qualsevol cosa que ens agradi, es tornen joves de cop quan ens porten a passejar, i la seva felicitat és inmensa quan els hi toca cuidar-nos. Els meus avis per part de mare, tenien una botiga. Principalment era una merceria, però també hi venien moltes altres coses: diaris, llaminadures, contes, maquillatge i roba de casa.  A mi m’encantava anar-hi, de fet m’hi passava moltes tardes i els ajudava a atendre les clientes de més confiança. Encara me’n recordo d’algunes: la que sempre demanava les “Lecturas”, la que comprava pegadolçes a les seves filles… i alguna que es queixava perquè al seu home no li havien agradat els calçotets que li havia comprat!

Els avis per part del meu pare també me’ls estimo molt, però us els presentaré un altre dia. Tots ells eren molt treballadors i de fet la persona que recordo més activa era la iaia de la botiga… sabeu allò que diuen “saber vendre”? doncs ella en sabia a la perfecció!!

Els de la foto són els avis de la botiga, el Jaume i la Maria. Aquesta fotografia és de fa 4 anys, del dia que em van fer una festa sorpresa pels meus 18 anys. No n’he pogut posar una altra perquè si no m’hagués despistat l’hauria pogut escanejar el cap de setmana passat, però una es fa gran i quan va a la uni i només torna el cap de setmana a casa… No se’n recorda d’escanejar la foto!! ja m’ho diu la meva mare que algun dia perdré el cap!

El Jaume té gairebé 90 anys, i la Maria no ens ha volgut dir mai l’edat que té! ;) tenen 6 néts i aviat 5 besnéts! són uns super avis i abans els hi encantava anar a buscar bolets. Ara no poden, ell per mobilitat i ella per la memòria… sé que no llegiran mai aquesta entrada, però l’he volgut dedicar a ells, perquè cada cop que vaig a casa seva i veig la taula de la cuina, color bombona de butà, estil anys 70… Me’n recordo dels berenars de luxe que em preparaven: rap arrebossadet i pa amb tomàquet.

El pa amb tomàquet, ben sucat per les dues cares perquè fos més gustós, i el rap fresc una mica enfarinat i a la paella… No m’estranya que el dia que només em donàven una poma no me la volgués menjar! ;)

Aquesta vegada no tenia pa de pagès, sinó que tenia el pa-focaccia que vaig fer a l’estiu per congelar i endur a Barcelona, us en recordeu? Però serveix igualment perquè és tovet.  I el rap és el que em vaig comprar per fer el mar i muntanya, com que estava d’oferta si te’l quedaves sencer ja veieu que l’he amortitzat bé… fins i tot ara tinc unes quantes ampolles amb fumet al congelador!

Ingredients:

Rap tallat a filets (més còmode, així no hem de separar l’espina)

1 ou, farina, una mica de llet.

pa (millor que sigui tou), tomàquets de sucar (no s’hi val el de la foto!!) i oli d’oliva.

Com ho fem?

Primer de tot preparem la pasta per arrebossar, jo la faig a ull i de vegades també hi tiro una miqueta de llevat. Batem l’ou i hi anem afegint la farina a cullerades, una per una fins aconseguir la consistència desitjada. Hi afegim una mica de llet per allargar i tenir-ne més! i de passada també fa que quedi més esponjós.

Passem el peix per la pasta d’arrebossar, que quedi ben impregnat, i el fregim en una paella amb oli d’oliva. Abans de posar-lo a la paella ens assegurem que l’oli estigui ben calent.

En definitiva… fem el peix arrebossat, com sempre! I si només el voleu fer enfarinat també és molt bo!

Anem reservant el peix en un plat amb paper absorvent. El tallem a miquetes i l’acompanyem amb el pa, ben sucat amb tomàquet i oli d’oliva.

És boníssim!!!  ideal per nens, doncs és molt tovet i saludable!

Comments

  1. Rap per berenar????
    Ostres, em berenars així no m’estranya que el Jaume tingui 90 anys tan ben portats ;)
    Els records amb els avis sempre són els millors :)

  2. A mi això no m’ho donaven pas per beranar… però t’asseguro que amb lo golafre que era no hauria dit pas que no!! jejeje Coincidim amb el tema entrepà jijijiji
    Petonets… i visca els avis!!
    Sandra

  3. Bet, el post realment emotiu per l’estimació que mostres cap a ells (i dit per mi que soc una mica “bruto”, ja saps que té doble valor… :)…).

    Amb el rap arrebossat que comentes, també m’has fet venir records. De petit i jovenet, m’agradava menjat fred al dia següent i acompanyat de pa amb tomaquet.

    Salut!

  4. No m’extranya que guardis bons records d’aquests berenars!

  5. quin post més maco!!! es nota que t’estimes molt als teus iaios!!! i sí que l’has anomenat bé! perquè un entrepà de rap arrebossat és un luxe!!!!! molts petonets bonica i bon cap de setmana

  6. Menuda merienda, ya me hubiera gustado a mí…con lo que me pirria el rape. Las mías eran más normalitas, bocatas de jamón, queso, chorizo y, de vez en cuando, de nocilla. Entonces me relamía. Pero ahora no, es curioso cómo nos cambia el gusto. Ahora preferiría este bocata tuyo !!!

  7. Quina entrada més genial!!! en la meva també hi parlo dels meus avis! són uns records molt bonics!!
    Aquest entrepà no té desperdici!!! quina cosa més bona!!!!!!!!!!!!
    Moltes gràcies per particicpar, m’emporto la foto pel collage!
    Un petonet

  8. Quina entrada més maca que has fet!!
    A mi no em varen donar mai un entrepà així per berenar!! Sniff…sniff…m’haurien fet ben feliç!!! Segur que eres l’enveja de tots els nens!
    Bon cap de setmana!

  9. Hola!!

    Gemma: és veritat, els porta molt bé!! :) i té una memòria…!!
    Sandreta: visca! ara vinc a veure el teu entrepà, vaig molt retrassada!! jeje però estic contenta d’haver coincidit!
    Ricard: és veritat, me’n va sobrar i l’endemà me’l vaig menjar fred… i també és molt bo! suposo que quan es tracta de parlar dels avis, les paraules no poden sortir de cap altra manera!
    Irma: és que és boníssim!! ;)
    Judith: és que els avis es fan estimar, encara que últimament els veig poquet… Era tot un luxe!!
    Recetasdetiaalia: primer de tot benvinguda al blog i moltes gràcies pel comentari! tienes razón con el tiempo el gusto cambia!
    Ingrid: ara vinc a veure la teva, que vaig una mica retrassada! és un honor participar a Film&Food, i l’entrepà realment està molt bo ;)
    Paula: ja pot ser ja, em tenien una mica mimada ;)

    Gràcies per la visita i els comentaris!!!

  10. Hola Bet, t’he llegeit molts comps al blog de l’Ada i ara m’agradaria fer-te arribar un mail, però no he sabut trobar l’adreça aquí al blog. Si vols pots fer-la arribar al meu mail: decuina (arroba) decuina (punt) net.

    Gràcies!!

  11. Vaja quins berenars! Els avis són genials! I aquests records són d’aquells que sempre fan treure un somriure :)

  12. Hola!!!

    Starbase: està a la pàgina “Hola!” però ara t’envio un mail!
    Arnau: has vist que mimada em tenien? :D

    gràcies per la visita!

  13. Hola Bet, quins records. Val la pena compartir-los aqui amb tots nosaltres.

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: