L’eix Ferran-Princesa, la Plaça Reial i Les quinze nits

Aprofitant el treball de recerca de la Cristina, hem anat a Barcelona a fer de turistes, a mirar museus!  A l’hora de dinar hem mirat si hi havia cua al restaurant Les quinze nits, hem tingut sort i hem dinat allà. Està situat a la plaça reial, un lloc molt important pel creixement urbanístic de la ciutat… però encara és més important el carrer Ferran, just al costat.

La Plaça Reial (arquitecte Daniel Molina) va ser un projecte paral·lel al del carrer Ferran i inspirada en les grans places parisenques. Antigament en el seu lloc hi havia un convent, que va quedar destruït després de les desamortitzacions. En un principi va ser molt important i un bon lloc on viure-hi, era la primera i única plaça porticada de la ciutat i alhora obria un forat al cel d’aproximadament 80x55m, un forat enorme tenint en compte l’estructura atapeïda que hi havia a l’interior de les muralles (enderrocades uns quants anys més tard, el 1854)

El carrer Ferran (arquitecte Josep Mas i Vila) va ser projectat en l’època del Trienni Liberal. Els habitants de Barcelona, acostumats a la vida dura i fosca entre les muralles, a la falta d’higiène, d’enllumenat, de seguretat al carrer… van veure com s’obria la llum, “una llum de 9 metres d’ample”  i una longitud de 970m estevenint així el més ample i llarg de la ciutat. I és que es veu que a principis del s.XIX es podia anar des del campanar de l’església del Pi fins al de Santa Maria del Mar sense baixar de les teulades!

Va ser un projecte reformista i de millora que va tardar 3 dècades a fer-se realitat del tot, és a dir travessar el tros que va de Les Rambles fins a la Plaça Sant Jaume. Les reformes van ser llargues ja que van consistir en l’enderroc i la reconstrucció de totes les cases que ocupaven traçat marcat pel projecte.

Durant els quaranta anys que van del 1822 al 1862, es completa un dels més espectaculars esbotzaments urbanístics que cap ciutat europea hagi emprès, amb tanta senzillesa de mitjans com pluralitat de resultats.
Pocs exemples son comparables, per l’escala del projecte. Alguns exemples poden ser l’obertura de la Rue de Saint Jacques, al cantó dret de París, o el Regent’s Street de Londres, obra de John Nash, que és només 10 anys anterior al nostre Carrer Ferran i que constinueix una de les primeres grans reformes internes que es fan a Europa.

Així doncs aquest va ser el primer dels molts projectes que s’han fet per “esponjar”, per deixar respirar el que és la part de Ciutat Vella. Alguns són bons projectes i altres no tant…

Quan vindrà Cerdà, col·locarà el seu Eixample paral·lel a la traça horitzontal que l’eix Ferran-Princesa ja havia marcat. La Gran Via serà l’espina fonamental on tota la teoria geogràfica de l’Eixample s’encaixa en el terreny i no vol ser altra cosa que la nova visió, ampliada i estesa, de la directiu horitzontal reconeguda des del carrer Ample i des de les travesseres de Sants fins a Sant Martí i de les Corts fins a Gràcia, que, en termes de ciutat central, el carrer de Ferran havia consagrat.

FONT: Deu lliçons sobre Barcelona, de Manuel de Solà-Morales;

PLÀNOLS: Historia de la forma urbana d’ A.E.J Morris; Atles de Barcelona, S.Galera, F.Roca i S.Tarragó.

Les quinze nits és un restaurant situat a la Plaça Reial, és l’únic de la plaça on sempre hi ha cua mentre els altres tenen taules buides. És una bona opció i no és car, entre setmana hi ha un menú de 9.40€ força complert i molt bo! Els plats de la carta tampoc són cars i hi ha molta varietat. Es pot dinar a dins o a l’ombra de les voltes de la plaça. Jo hi he anat unes 3 vegades (amb els amics de la uni i amb els de casa, a dinar i a sopar) i pel meu gust a dins està massa ple de gent… És millor anar-hi amb calma i sense presses, ja que els cambrers són una mica lents, però la relació qualitat-preu està bé així que val la pena l’espera i no entrar a algun altre lloc on hi ha les taules buides ;) I molt important: no et quedes pas amb gana!

Nosaltres vam demanar: unes braves amb xistorra (molt bones!), una amanida de tomàquet i mozzarella, una de salmó i formatge fresc, i un arròs negre boníssim per a dues persones. De postres només vam demanar crema catalana, boníssima també, i una bona ració! Us deixo amb les fotos que vam fer…

Comments

  1. Es fantastic el blog :) , l’explicacio urbanistica molt cultural … i les quinze nits ñam ñam ! Crec que proposare un sopar al setembre alla per inaugura el curs! :D
    Mentres tant a continuar aprenent … MEDITERRANEAMENTE! ,muuuua bet :)

  2. Bet,
    Molt, molt interessant el recorregut històric que fas per la plaça reial i el carrer Ferran. Per cert el nom del carrer Ferran, inicialment va ser dedicat a Ferran VII, però fa ja cent anys, que l’ajuntament va decidir anomenar-lo simplement “Ferran” deslligant-lo del monarca absolutista. Ara bé, tenir un carrer amb el nom de Ferran es com tenir-ne un amb el nom de Jordi, Joan o Pere sense més; es una mica incongruent oi?
    A les quinze nits hi hem anat varies vegades, i la veritat es que per un preu mòdic pots menjar molt dignament. Molt aconsellable si estàs pel centre i has de fer una aturada per agafar forces.
    Una abraçada

  3. Nina: oitan ja hi anirem!! proposa-ho tu que ets la relacions públiques :P moltes gràcies, ja saps que sóc una mica “friki” de tots aquests temes urbanístics!! ;)
    Josep: tens raó, moltes gràcies per completar l’explicació! quan vaig llegir la vostra entrada sobre el carrer Petritxol vaig pensar que tard o dora en faria una de semblant! Les quinze nits està bé perquè tot i estar al centre no et prenen el pèl amb preus per turistes ;)

  4. Això ja va de “master” eh?… :)
    Però realment està de conya l’explicació urbanística que dóna entrada al post del restaurant.
    Ho haviem anat, però ara fa molt de temps que no, però el recordo molt plé i animat.

  5. Bet, quina explicació més completa!! Sempre va bé completar les curiositats històriques d’aquesta gran Barcelona!! Les quinze nits és junt amb l’Hostal de la Rita dels primers restaurants que l’amo de La Vostra Llar de Palamós va obrir a Barcelona. Nosaltres els hem provat tots, fins i tot el Blanc de Girona, La Veranda d’Olot i els de Madrid. Ens hem allotjat a La Malcontenta un hotel 100% recomenable de Palamós…Només ens queda per provar el de Filipines, país de la seva dona, que això es farà esperar! Relació qualitat-preu insuperable i tots tenen alguna particularitat! Consulta la seva web, en tenen una pila i molts treballadors són parents filipins de la dona!! Una abraçada!

  6. Ricard: abans de venir a viure a Barcelona per estudiar, em pensava que no m’agradaria… I ara em fascinen al munt de coses que hi ha per descobrir! per sort a la uni tenim l’assignatura d’urbanisme, i el primer any la dediquen en gran majoria a Barcelona, vam aprendre un munt de coses! Sí que és un restaurant animat i suposo que és pel fet d’estar al centre, en un lloc tan obert i amb vida, diria que si estigués situat a un altre carrer o barri seria més tranquil!
    Montse: primer de tot benvinguda! això que expliques sí que no m’ho esperava! moltes gràcies per completar l’explicació, he sentit a parlar d’alguns dels establiments que anomenes però no hauria imaginat mai que quedéssin lligats en una sola història! m’apunto les recomanacions, encara que la de Filipines serà pel dia que ens toqui la loteria ;)

    Una abraçada!

  7. quina gran entrada!!! Bet, estàs conseguint fer un bloc amb molta personalitat! moltíssimes felicitats. ës un plaer venir a visitar-te!!!! ;P. Les quinze nits és dels restaurants que menys m’agraden d’aquesta cadena, però just al costat tenen la Fonda que està molt bé, i és on vam anar a sopar per primer cop l’Yves i jo!! ;) ja fa quasi 11 anys!!!!! molts petonets bonica

  8. Judith, que em faràs posar vermella!!! moltes gràcies ;) qui m’ho havia de dir que fent aquesta entrada descobriria tantes coses? quan preparem un sopar especial ja pensaré el la Fonda, ara mateix buscaré la web! molts petonets a tu també!!

  9. Caterina says:

    Hola!!! Ara he descobert el teu blog!!! I m’ha agradat la mescla que has fet de cuina i rutes… Som una fan de “Les quinze nits”, i un poc més de “La crema canela”,que està just al carreró de devora. És més petit (i tal vegada un poquet més car, no gaire), però el magret d’ànec i les postres (els íssimos m’encanten) ho valen!!!!!!!!! Te’l recoman si no hi has anat mai, per nosaltres és d’aturada obligatòria quan venim a Barcelona (som d’un poblet de Mallorca!!). Et seguiré!!!!

    • Hola Caterina, en primer lloc benvinguda al blog i moltes gràcies per deixar un comentari! Justament el restaurant Les quinze nits el vaig conèixer a través d’un noi mallorquí, però d’això ja en fa uns quants anys. Ja sé quin és l’altre que dius, i de fet m’he mirat unes quantes vegades la carta però t’he de confessar que al final no hi hem entrat mai, ho tindrem en compte i així la propera vegada variarem una miqueta quan anem a dinar a la Plaça Reial!

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: