Tàrtar de gaspatxo i Memòries d’una cuinera

Tot i que no és pas la primera vegada que hi participo, sí que és la primera vegada que en parlo aquí al blog. Memòries d’una cuinera  és una iniciativa blocaire de la mà de la Judith, la Mònica i l’Yves, un blog fantàstic que cada mes atrau un munt de blocaires amb les seves propostes, per recollir entre tots un munt de versions sobre les receptes que ens proposen, receptes d’ara i de sempre. Està fet amb molt entusiasme, i les historietes que expliquen per presentar els reptes que proposen ja veureu que val la pena de llegir-les.

Com funciona?

El dia 5 de cada mes fan la nova proposta, i hi ha temps fins el dia 28 per enviar-la, llavors el dia 1 publiquen el recull amb totes les que han rebut. Hi pot participar tothom qui vulgui, no hi ha condicions i tampoc fa falta tenir un blog. (a la seva pàgina hi ha el correu on es poden enviar les receptes en cas de no tenir blog) Així que si us animeu… ja sabeu què us toca!

Aquest mes la proposta que van fer va ser: gaspatxo o salmorejo, doncs bé, en el meu cas està molt ben encertat, ja que el gaspatxo és una de les coses que m’agrada més a l’estiu! Si n’hi ha a la nevera sempre en menjo, fins i tot per esmorzar… ;)

La meva mare el fa molt bo, ella sempre diu que fa la recepta de l’Isabel Pantoja, olé! i és que es veu que la deuria explicar ja fa bastants anys a alguna revista del cor. L’estiu passat va provar de fer salmorejo, però la conclusió final va ser que ens agradava més el gaspatxo. Però també hi ha gent a qui no li agrada el gaspatxo, o més ben dit la textura de les verdures triturades, així que el meu repte ha estat adaptar-lo a aquesta condició. I així ha sortit el tàrtar de gaspatxo, realment té el mateix gust!! i és boníssim… com més fresquest, més bo! No hi falta de res, fins hi tot hi he posat el pa :P

Ingredients:

Tomàquets petits tipus pera i ben durs, mitja ceba tendra, 1 cogombre, pebrot vermell, oli d’oliva, vinagre de vi, un gra d’all, sal, pebre…. i pa de motlle sense crosta.

Com ho fem?

És molt fàcil: tallem els tomàquets, el pebrot, el cogombre i la ceba a trossets petits, tots més o menys iguals. Els posem en un bol i els amanim amb un bon raig d’oli, una mica de vinagre (al gust), el gra d’all picat ben petit, sal i pebre. Remenem bé i ho guardem a la nevera fins el moment de muntar les cassoletes.

Aquestes cassoletes de pa de motlle són molt fàcils de fer, les vaig veure a El món de la cuina, són molt pràctiques i poden solucionar un aperitiu improvitzat. Es tracta d’aplanar les llesques de pa de motlle amb un corró i posar-les dins de flameres o motlles individuals, donant la forma de niu o cassoleta. Llavors les enfornem a 180ºC fins que estiguin daurades (una mica menys de 10 min).

Ara ja només queda omplir-les amb el “gaspatxo” i no tardar gaire a menjar-les, que sinó el pa es podria estovar una mica…

Comments

  1. Goita-la quin gaspatxo tan original i refrescant! M’encanta la idea per un pica-pica!
    A casa ens agrada tant el gaspatxo com el salmorejo, en mengem a totes hores!
    Petonets bonica!
    Sandra

    • Sandreta, vosaltres que sou els reis dels pica pica, ja teniu una altra idea! ;) estic intrigada per saber si hi haurà més gaspatxos o més salmorejos, i encara queden molts dies!! petonets :D

  2. Bet,
    M’encanta aquest tàrtar de gaspatxo que has fet, i que es tan apropiat per intentar pal·liar una mica les calors que estem patint, menjant coses fresques i saludables.
    M’ha ha agradat molt el teu bloc i els diferents apartats i per tal d’anar-te seguint, l’hem posat en el nostre blog-roll de “col·legues als fogons”.
    Una abraçada i fins aviat

  3. i per què no hi ha el meu comentari???? 8( a veure si ara wordpress també em fa boicot!!!! et deia que és una versió súper original! mai havia vist un gaspatxo sòlid!!!! ets una artista nena. Moltíssimes gràcies per participar! molts petonets

  4. Moltes gràcies per les teves paraules i per participar!
    Un gaspatxo molt original, a mi com m’agraden tots els ingredients del gaspatxo en tartar o triturat me’l menjo encantada.
    Petons.

  5. A la Índia d’aquest gasspatxu teu en deien amanida israelita. És clar que no tenia oli d’oliva…
    Jo com la Moni, en tartar o en sopeta, me’l menjo encantada de la vida!! Ben fresquet a l’estiu no hi ha res com un gaspatxet.
    Petonets

    • Se m’havia colat el vostre comentari mentre responia els altres! A si? veus sempre s’aprenen coses noves, i amb vosaltres que sou tan viatjadors encara més! m’ha agradat el rodolí del gaspatxet ;) petonets!

  6. Hola Josep i benvinguts! la veritat és que van encertar amb la proposta oi? a mi també m’agrada molt el vostre blog, ja el vaig posar a la pestanya “us convido a visitar…” :D

    Judith doncs no sé què ha passat amb l’altre comentari… he mirat que no hagués anat a parar a l’spam però no hi és… Me’n alegro que t’agradi va verisó sòlida ;) proveu-lo i ja em direu què tal!

    Mònica a mi també m’agrada de les dues maneres :P és boníssim ara a l’estiu! a més presentat en racions més petites, tan líquid com sòlid, queda un bon aperitiu! si tornem a fer salmorejo potser també poso la proposta…

    Petons!

  7. Bet, el gelat el compro al Veritas i és boníssim!
    Petons.

  8. Gràcies, rebut!! hi ha dos supermercats d’aquests a prop del pis de Barcelona, ja miraré si el trobo! ;) petons

  9. Bet… Pel poc que em coneixes ja saps que no sé dir lam”A” per la “B”…. Està be i serà original… xo em quedo amb el gaspatxo de la teva mare…. ( l’altre nom Panto_no_se_que…. la meva imatge pública em prohibeix escriure’l…”.?… :)

  10. Hola Ricard, això de la Panto… ho he posat per curiositat, perquè ara ja fa tants anys que el fa a ull (segons el que tinguem a la nevera) que la recepta ja és més aviat de la meva mare… ;) I pel que dius del meu gaspatxo, hi estic d’acord i sempre s’agraeix la sinceritat en aquest món blocaire oi? intentar fer un gaspatxo sòlid potser és com fer una escuma d’algun ingredient o plat que estem acostumats a menjar diferent, o fer per exemple una truita de patates líquida… jo em quedo amb la de tota la vida! Sóc del parer que intentar fer coses noves està molt bé, però sense perdre els nostres orígens… Una abraçada!

  11. Hola Bet,
    Moltes gràcies per a la teva visita i comentari al meu bloc. Aquest tartar de gaspatxo és una passada. “olé, olé” per a la teva versió. Una fantàstica aportació a Memòries!
    T’estic seguint des de ja, però espero que entre blogger i wordpress no hi hagi “conflicte” que a vegades, encara no se el per què, no m’arriben les entrades.. Estare atenta!! Petonets!

    • Hola Eri i benvinguda! moltes gràcies i espero que no hi hagi gaires conflictes jeje, tot i que jo també m’he trobat amb algun problema últimament…. Sinó no pateixis, les receptes que poso aquí segurament que també les aniré posant al Clubdecuines! petonets :)

  12. Molt original!!! Una manera diferent de menjar gaspatxo. M’agrada molt la idea….

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: