“Aqualata” i les cebes farcides

Ahir us parlava del festival Imagina. Avui torno amb una llegenda i una recepta.

Aqualata és l’orígen etimològic d’Igualada, i vol dir “aigua estancada”. Diu la llegenda que fa molts i molts anys al bell mig de la Conca d’Òdena hi havia un llac.  Al costat del llac hi havia una masia amb un pagès molt rondinaire… tan rondinaire que no s’entenia amb cap dels seus ajudants. Un dia va prometre que donaria l’ànima al diable si trobava algú que fos capaç de fer tota la feina que ell li manava… En un obrir i tancar d’ulls va aparèixer un ajudant que feia la feina molt ràpidament: fer garbells, tallar llenya, arreglar els marges, la feina de l’hort… el pagès ja no sabia què més fer-li fer!! estava meravellat, tant, que ja començava a sentir pudor de socarrim. Si no tenia feina per manar-li, hauria de donar la seva ànima al diable, i ja començava a penedir-se d’aquella promesa que havia fet. Llavors va tenir una gran idea: li faria excavar una muntanya sencera fins a fer-la desaparèixer!! Evidentment, com que l’ajudant era el mateix diable de seguida ho va tenir fet. Quan va tenir la muntanya excavada, l’aigua del llac es va escapar pel forat que havia quedat i així és com segons la llegenda, va néixer el riu Anoia. Diuen que els dies de tempesta encara es pot sentir el pagès com crida, mentre el diable el persegueix perquè li doni la seva ànima.

Igualada està situada al bell mig d’aquesta Conca i el seu origen real és la cruïlla de camins entre Tarragona-Manresa i Lleida-Barcelona. Primer de tot hi va aparèixer una Ermita, i amb els anys s’hi va anar formant el nucli de població (s. X dC). Si anem a buscar aquesta cruïlla de camins, hem d’anar a la Plaça de Pius XII, just al costat de l’Església de Santa Maria.

Podeu passejar pels carrers del centre, per la plaça porticada, la rambla… Venir a la Mostra de Teatre al carrer (infantil i juvenil), de compres a les botigues Outlet, al festival Imagina de l’estiu, a la Festa Major… De moment us deixo amb un tastet de fotografies de la ciutat, que ja aviso que no són meves sinó que són tretes d’internet:

I ara la recepta: Cebes farcides de l’Anoia. Haig de confessar que fa uns anys no sabia que eren típiques de la comarca i em va sorprendre molt quan ho vaig saber; he trobat algunes receptes però cap m’acabaven de fer el pes, així que us explico la meva versió:

Ingredients:

Cebes grosses de Figueres, espàrregs verds, panses i pinyons, botifarra crua, formatge per gratinar, una cullerada de Philadèlphia, sal, pebre i oli d’oliva.

Com ho fem?

Primer de tot pelem les cebes, tallem la cua i una mica el cul. Les salpebrem, hi afegim una mica d’oli i les fem al forn durant 15 minuts a 180ºC. Això de l’estona va al gust, si les volem més tendres les deixem més.

Passada aquesta estona les treiem i ens ajudem d’un ganivet per buidar-les. Amb el que n’hem tret, preparem el farcit: en una paella la ceba a trossets, la botifarra a trossets, i els espàrregs. Ho coem durant poca estona (s’acabarà de coure al forn). A l’últim moment hi afegim les panses, els pinyons i la cullerada de Philadèlphia, remenem i apaguem el foc.

Farcim les cebes que havíem buidat i hi posem formatge a sobre. Les tornem a posar al forn, a la mateixa temperatura, un quart d’hora més.

Comments

  1. M’ha encantat la llegenda i la recepta més! Aquestes cebes han d’estar boníssimes amb la botifarra i tot plegat!

  2. Uf Bet, aquestes cebes han de ser una autèntica delícia! Quina pinta amb aquest farcidet!
    A Igualada només hi he estat una vegada… hi hauré de posar remei que amb tot el que expliques ve molt de gust anar-hi! :P
    Petonets
    Sandra

  3. Gràcies Sandra! ja ho saps, pots venir quan vulguis, oitan! :D això sí, avisa’m eh!! petonets

  4. Molt guay l’historia :D… a Igualada jo vull anar al famos bar Catalunya :P i al cementiri del Miralles clar xD! muuuuua :)

    • Nineta, oitan ja t’hi portaré, i segurament que algun dia dedicaré una entrada a cadascuna de les dues coses ;) petonets i gràcies per passar per aquí!!

  5. ostres bet!!!!! saps que mai m’havia preguntat d’on venia el nom d’Igualada???? gràcies per la llegenda! és molt maca. Quan el Boletet sigui més gran i passem per Igualada li explicaré!!!! la recepta ha d’estar molt bona, mai l’he tastat però de cara a la tardor la faig segur!!!! molts petonets bonica i bon cap de setmana

    • És una llegenda que a mi també m’agrada molt, estaré contenta que li expliquis :D les cebes es poden farcir de qualsevol cosa, i és veritat que és un plat més aviat de tardor… quan les facis ja ens explicaràs la teva versió al món de Juju! ;) petonets!

  6. No coneixia tampoc l’origen del nom…..

    I les cebes farcides em sembla una gran idea q prometo provar de fer…. Avui mateix he fet una grellada de verdures de primer i he posat cebes (tendres)…. Ja és un 1 er pas…. A la propera provo el tema de farcir-les….

    • Hola Ricard, doncs sí ja és un primer pas! i bona que és la graellada de verdures! nosaltres també en fem quan podem, i ara amb el munt de coses que hi ha a l’hort… Quan en tornis a fer et reserves unes quantes cebes i si les fas farcides ja m’ho explicaràs!! :)

  7. Una bona història i les cebes han d’estar boníssimes…..

  8. Com em vaig poder perdre aquesta recepta? m’acabes de solucionar el dinar!!!! però no tinc espàrrecs, creus que poma hi quedarà bé?
    petonets

Moltes gràcies per la teva visita!! :) si ho vols, pots escriure un comentari aquí:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: