La màgia torna a Igualada amb la Mostra de Teatre.

Torna la màgia, la il·lusió, els espectacles, el circ i el teatre. A partir d’avui i fins diumenge, els carrers de la ciutat d’Igualada s’ompliran de gom a gom per veure somriure els més petits (i no tan petits) de la familia. Les places es converteixen en escenaris, passejant pel carrer et pots trobar uns pallassos, una cercavila o uns titelles en el racó més inesperat. Les rialles són l’ànima de la festa, una festa que ja fa 23 anys que va començar… ara que me n’adono, tenim la mateixa edat!

La Mostra de Teatre infantil i juvenil també és una oportunitat per fer revifar el teatre familiar a Catalunya i apropar la cultura del teatre als més menuts. A part d’artistes, actors i espectadors, també hi ha companyies, productors i altres professonals que estan a l’aguait per tal de tenir o oferir noves oportunitats.

Sovint la gent es queixa: “que si a Igualada no es fa res, que si som uns avorrits…” doncs bé, la Mostra és un dels esdeveniments que demostren que la ciutat es mou, és un esdeveniment que durant quatre dies dóna vida a la ciutat i la seva gent, a les botigues, els restaurants, els carrers, els teatres… Un edeveniment que atrau públic de tot Catalunya! I tot gràcies a les persones que any rere any ho tiren endavant amb el suport de l’ajuntament.

I vosaltres, us animeu a venir?? no us en penedireu!! aquí us deixo aquest vídeo de 3 minuts on us podreu fer una idea del que és:

En aquesta edició hi participen una cinquantena de companyies, entre les quals n’hi ha dues que provenen de França i una del País Basc. Els espectacles que hi podeu trobar són molt diversos: música, dansa, circ, teatre, teatre d’objectes, màgia, animació, titelles… Els preus de les entrades varien i es poden comprar anticipadament o a les taquilles del Teatre Municipal de l’Ateneu. Però els espectacles del carrer, la majoria, són totalment gratuïts. També hi ha tallers i altres activitats paral·leles.

Aquí us deixo els enllaços on podeu trobar tota la informació que us fa falta per venir…

Programació d’espectacles (horaris, etc.)

Com arribar??

On dormir??

On menjar??

Mapa de la fira, recomanacions, espais d’actuació i restaurants de la Mostra. (en JPG per imprimir i portar a mà si veniu!)

Només em queda dir-vos que si veniu em busqueu per la plaça de Cal Font, que estaré fent d’”informadora itinerant”, em farà molta il·lusió veure-us per allà! i estic segura que us ho passaru molt bé. Tots els voluntaris portem una armilla de color taronja i una acreditació vermella o groga. Si teniu qualsevol problema o pregunta no dubteu a acostar-vos a qualsevol de nosaltres i us ajudarem!

Entre tots la podem fer possible

Mentrestant us deixo aquesta recepta-manualitat, fàcil i boníssima!! Així comenceu a engrescar els petits… Una màscara de pallasso, o el que volgueu, es tracta de fer volar la imaginació!!!

Ingredients:

Unes ulleres de les que venen al forn. (També les podeu fer vosaltres, però tan grans i per decorar, millor comprar-les fetes)

Xocolata de cobertura, pot ser negra, blanca, amb llet…

Fruits secs, melmelada… o altres peces menudes que us serveixin per decorar: lacasitos, talls de fruita…

També necessitarem pals de broqueta.

Com ho fem?

Fonem la xocolata al microones, amb un pelicó de mantega.

Posem la xocolata fosa en unes bossetes de plàstic que ens serveixin de màniga pastissera.

Preparem la taula amb tots els ingredients que volem fer servir, punxem les ulleres amb els pals de broqueta i decorem amb el nostre gust, imaginació i traça!

Primer de tot fem els dibuixos amb xocolata, i després hi enganxem els altres ingredients.

Deixem que la xocolata es solidifiqui, i a menjar!

Bona nit xiringuito!!

… Bona nit Països Catalans! Som Cop de Rock, una banda que fa el que pot!

Avui no us porto ni una ruta ni una recepta… O potser sí? us recomano que feu ruta cap el Teatre Victòria on us hi espera una recepta musical que us farà somriure recordant aquells concerts de nit d’estiu, de festa major, de música en català. On recordareu els grups que van triomfar al nostre país i les cançons que de ben segur i sense saber-ho, han format part de les vostres vides, perquè tots aquells que les van escriure, ho feien amb la llengua en què somiaven.

I una bona notícia: l’han prorrogat i de moment es poden comprar entrades fins el 12 de Febrer!

A mi personalment va ser un tipus de música que em va engaxar amb els bolquers posats, vaig anar creixent i els monitors de les colònies d’estiu ens ensenyaven les seves cançons preferides, les que llavors estaven de moda: bon dia, bona nit, Núria, etc. Gràcies a això, aquesta música m’ha acompanyat fins l’actualitat, i és que continua sent l’única que em fa emocionar de veritat.

Mirat superficialment molts podrien dir que Cop de Rock és només una història d’amor amb unes quantes cançons ben escollides i adaptades… Però us he de dir que va molt més enllà de tot això. Cop de Rock és un homenatge a la música que es va fer en català durant els anys 80-90, a tota la gent que la va fer possible: des dels que l’escrivien fins els que anaven als concerts, una música que va esdevenir la banda sonora de la nostra generació (i més!).

El musical, de Dagoll Dagom, escrit i dirigit per Joan Lluís Bozzo, amb direcció musical de Ten Produccions i direcció coreogràfica de Cristina Allande, està dividit en dues parts. El muntatge de l’obra, escenaris i decorats són espectaculars, de fet no es podia esperar menys d’una companyia que ha fet obres tan emblemàtiques com Mar i Cel o Els Pirates.

S’ha de dir que les cançons estan molt ben triades i la història s’hi adapta molt bé, tot i així a la presentació ja expliquen que no han volgut fer un recull de les millors cançons ja que en aquest aspecte se’n poden haver deixat moltes. El que han fet és intentar agafar un ventall ben ampli del repertori català i que alhora els hi anés bé per arrodonir l’argument.

No vull explicar la història sencera perquè m’agradaria que si hi aneu tingueu totes les sorpreses que vam tenir nosaltres, només diré que la primera part es situa a l’any 1992 i fa referència a la formació de grups en català, un fenòmen que va ser més de comarques que no pas de ciutats importants, interpreten de les dificultats que hi havia per arribar a ser algú, de l’esforç que va suposar tirar endavant i del recolzament del públic.

Cop de Rock era un grup format per quatre joves d’un poblet de l’Empordà que tocaven a les nits en un xiringuito de platja. Les cançons que feien de seguida les reconeixereu perquè ara són molt ben conegudes per tots nosaltres. Però les il·lusions es van anar trencant i la unió del grup ja no era tan forta, és per això que les seves vides van agafar camins diferents.

La segona part la situem a l’any 2004, on veiem què ha passat amb cadascun dels protagonistes. Intentar actuar correctament de vegades no sempre porta a un bon final, però la vida també et dóna segones oportunitats que no s’han de deixar escapar…

Us emocionareu, recordareu, somriureu, cantareu i plorareu… Amb una història d’amor, d’amistat, una història que també va ser possible gràcies a tota la gent que es va estimar aquesta música.  De moment us deixo amb aquest vídeo de la funció nº100 on hi van haver dues actuacions molt especials!

Només em resta dir-vos que si podeu, aneu-hi!! perquè us prometo que… “Serà una gran festa, amb música guai, Chuck Berry i Ramones, ni heavy ni jazz. Uoooo uooo uooo, vine a la festa!!”

Petites coques de Sant Joan – Memòries d’una cuinera –

“Nit de foc, de nou solstici, terra i cel apleguen cants, si la flama diu Països, cada estel diu Catalans”

Ja hem passat una altra revetlla de Sant Joan, la nit màgica, la nit més curta, la nit de focs i de revetlles, la nit que molta gent espera ja que per molts significa l’inici d’unes vacances, d’un gran estiu, d’un gran viatge, d’un gran amor, de sopars a la fresca, de concerts i festes majors…  En una nit tan especial i tan nostra no hi pot faltar la coca de Sant Joan, és per això que aquest mes, des del blog  Memòries d’una cuinera ens conviden a preparar-la. Si no coneixeu aquest blog, us convido a visitar-lo, l’han fet la Judith, l’Yves i la Mònica i cada mes proposen receptes d’ara i de sempre per fer-ne un recull entre tots.

De coques de Sant Joan n’he vist de diferents tipus, però la més típica és la coca adobada o de brioix, amb crema i pinyons o fruita confitada, també pot ser de llardons, de xocolata… Us deixaré amb un vídeo molt divertit  on defineixen molt bé la que és de totes les coques, la més elegant

A casa nostra no hem fet mai coca de brioix, cada any per Sant Joan fem la mateixa coca, amb crema, pinyons i pasta de full. Aquesta vegada també n’hem fet de xocolata, perquè els que no vulguin crema també en puguin menjar!

Ingredients:

Una làmina de pasta de full

Per la crema: un pot de crema de llet de textura espessa, un rovell d’ou, un culleradeta de sucre blanc, mitja culleradeta de sucre avainillat, mitja de canyell i unes gotes de suc de llimona.

Per la xocolata: gotes de xocolata negra

Per la cobertura: sucre blanc, pinyons, ammetlles trossejades i anís.

Com ho fem?

Primer de tot preparem la crema: en un cassó amb el foc fluixet hi posem la crema de llet, amb els sucres i la canyella, remenem bé i hi afegim unes gotes de suc de llimona. Hi afegim l’ou i continuem remenant fins que espesseixi. La deixem reposar.

Podem fer una coca sencera o diverses d’individuals, si és així tallem el doble de rectangles com coques volguem fer, un serà la base i l’altre la tapa. Un cop els tinguem, els farcim amb la crem o les gotes de xocolata, tapem i apretem les vores ja sigui amb els dits o amb una forquilla.

Preescalfem el forn a 180ºC i mentrestant posem els pinyons i l’ammetlla trossejada per sobre la coca, apretant una miqueta perquè després no es desenganxin. També hi posem sucre blanc, amb generositat!

Les tenim al forn uns 20 minuts aproximadament, quan les treiem, hi tirem inmediatament una culleradeta d’anís per sobre, i així es formarà aquella crosta tan característica, amb un gust molt dolcet.