Coca d’estiu, amb mozzarella de l’Empordà!

Ara que ja sembla que tenim l’estiu aquí, us porto una recepta ben fàcil i ideal pels sopars informals a la fresca.
També us volia recordar que… encara estem de sorteig!!! Teniu tres maneres de participar: comentant el cartell del facebook, fent una recepta o fotografiant. Trobareu totes les instruccions en aquesta entrada. Podreu guanyar un xec blau de la guia Fent País i moltes cosetes més!

Però avui volia parlar-vos de la “Mozzarella catalana”. La Búfala de l’Empordà és una explotació familiar que va canviar de rumb l’any 2010 quan van prendre la decisió d’importar 50 búfales d’Itàlia i Bulgària. La granja està situada a Palau-Saverdera, a la comarca de l’Alt Empordà i actualment ja compten amb 1.200 búfales. Cada dia en munyen 300 i aquestes produeixen uns 1.200 litres de llet i tenen moltes ganes de continuar creixent.

A part de la mozzarella, també elaboren altres tipus de formatges 100% artesans: la Trufa, la Flor i el Blau de búfala catalana. És a dir que n’hi ha per fer contents a tots els convidats.

Per distingir la mozzarella de qualitat, ens hem de fixar en el seu tall. Estem acostumats a que la bola de mozzarella sigui tota uniforme, però les autèntiques són diferents: quan les tallem podem observar que tenen una capa exterior una mica més dura i en canvi de dins són més toves. A més a més, si són fetes artesanalment el replec que tenen fa una forma de “V”, deguda al procés d’elaboració.
Fins i tot l’Antonella ens parla d’aquesta mozzarella, i ens explica que entre les que podem trobar aquí, aquesta les guanya a totes!

Anem a la recepta!

Ingredients:

4 coques de pa fines, fetes amb la massa multiusos de La Cultura del Pa.

1 bola de mozzarella, enciams variats, encenalls de pernil cuit, pipes de carbassa i oli d’oliva.

Com ho fem?

És molt senzill, per això és un aperitiu ideal pels sopars informals ;)

Primer de tot elaborem les coques seguint les instruccions de l’enllaç que us he passat. També podem comprar algun producte semblant al forn o al supermercat.

Llavors passem a muntar-les, posant una base d’enciams, rodanxes de mozzarella i encenalls de pernil. Amanim amb unes quantes pipes i oli d’oliva.

Podeu afegir-hi altres ingredients: tomàquet, oli d’alfàbrega, pinyons torrats… Al vostre gust!

Arròs integral amb carbassó a la menta i baldana

Avui us vull parlar de l’arròs integral  i de la baldana.

Comencem per la baldana, que ha estat tot un descobriment:
N’hi ha d’arròs i de ceba. No és “morcilla” ni botifarra negra, és un embotit cuit que es fa farcint un budell prim amb sang de porc, cap, cotnes, arròs, cansalada, pebre i sal i, fins i tot, pinyons.

La fan a les Terres de l’Ebre i pel que he vist, a cada poble diuen que les seves són les més bones. Jo no els hi negaré pas, ja que l’he trobat boníssima. M’ha arribat de la mà d’un company de la uni, és de Jesús, al costat de Tortosa i xerrant xerrant vam parlar de la baldana. Em va sorprendre tant, que n’hi vaig encarregar unes quantes! Tal dit, tal fet.

Si mai aneu de ruta per les Terres de l’Ebre, no us oblideu de tastar-la!

Aquest plat l’he fet amb arròs llarg integral i em preguntareu… “es pot fer amb arròs blanc?”.
Evidentment sí que es pot, però doneu una oportunitat a l’arròs integral i veureu que us agradarà molt més, sobretot per plats tebis o freds com ara amanides o saltejats.

L’arròs integral és molt sa, ja que manté el “segó d’arròs” i conté més fibra, vitamines, minerals i àcids grassos que l’arròs refinat. I ja per acabar-ho d’arrodonir, és molt més gustós!

Ingredients:

100g d’arròs llarg integral, 250ml d’aigua.

1 carbassó, 2-3 alls tendres, fulles de menta, 1CS de suc de llimona.

1 trosset de baldana.

Com ho fem?

1_ Posem l’arròs a bullir segons les indicacions del paquet.

2_ Mentrestant saltegem el carbassó en una paella, amb poquet oli.

3_ Quan el carbassó ha anat agafant color, afegim els alls tendres i deixem coure un parell de minuts més. Afegim la cullerada sopera de suc de llimona i la menta tallada a trossets. Apaguem el foc.

4_ Escorrem l’arròs i el barregem amb el carbassó.

5_ Tallem un trosset de baldana i el coem a la paella, pràcticament volta i volta. Emplatem!

Nota:

El carbassó a la menta és una combinació boníssima, el podeu barrejar amb tomàquets cirerols i mozzarella fresca, tindreu una amanida excel·lent! Si us hi fixeu, no posem sal en cap moment: l’arròs és molt gustós i els alls, la llimona i la menta ja complementen prou bé el plat. I amb el toc de la baldana, ja ni us ho explico!!

Magdalenes de pera de Lleida i ametlla

Avui no us parlaré de la Pera de Lleida, ja ho vaig fer l’any passat amb aquesta coca tan bona!

Ja sabeu que de tan en tant m’agrada parlar-vos dels nostres productes. Com molta altra gent, penso que s’ha de potenciar el consum de proximitat i fer-ne difusió. També és important fixar-se en els productes processats i no només en els frescos.

L’altre dia mateix, el nostre company de pis m’explicava que s’havia comprat unes galetes al supermercat Veritas: “Galetes bio, però que vénen del Canadà…”, em va dir mig indignat. I té raó, per molt bio que siguin el seu transport fins aquí ha contaminat moltíssim!

No costa gaire estona fer unes magdalenes a casa i tindreu un esmorzar boníssim i sa! Aquestes porten pera i ametlla trossejada al seu interior… Són delicioses! També les podeu fer amb poma o plàtan i canviar les ametlles per nous o avellanes.

Per cert, voldria aprofitar aquesta entrada per convidar-vos a ser “fans” del projecte FENT PAÍS, en el qual de tan en tant hi posaré el meu granet de sorra. Estic segura que us agradarà!

 

Ingredients:

2 ous mitjans, 150g de sucre morè integal, 50ml de llet, 190ml d’oli d’oliva suau, 230g de farina, 7g de llevat Royal, 25g de mel, 1 iogurt de llimona, 1 pessic de sal i 1 pera Conference i 2 grapats d’ametlla trossejada (no en pols)

Per decorar: sucre blanc i ametlla laminada.

Com ho fem?

1_ Amb les barnilles elèctriques, batem els ous amb el sucre i la mel durant 3 minuts (en un bol gran).

2_ Sense deixar de batre, incorporem la llet, l’oli i després el iogurt.

3_ Barregem la farina, el llevat i la sal. Ho afegim a la barreja en 3 tandes per no fer-ho tot de cop. Ha de quedar homogeni.

4_ Deixem reposar la massa a la nevera durant 1 hora com a mínim.

5_ Preescalfem el forn a 250ºC. Mentrestant pelem i tallem la pera a trossets petits, l’afegim a la massa juntament amb l’ametlla trossejada.

6_ Omplim els motlles, decorem amb l’ametlla laminada i un pessic de sucre blanc. Enfornem a 210ºC durant 15-17 minuts. No obriu el forn fins passada aquesta estona!

Mona de trufa i gema cremada

L’any passat us explicava la nostra tradició familiar de fer mones. Ara ja només en fem una i per això ens agrada anar variant cada any. La d’aquest any, farcida de trufa i coberta amb gema (crema de rovell) cremada, ha estat una delícia!!

Si bé en un principi no estava gaire convençuda de l’aspecte final, al tastar-la vaig canviar completament d’opinió… Sort que li havia fet fotografies per si de cas, sinó no us la podria ensenyar!

Aquesta vegada no hi ha figureta de xocolata… Volia fer uns ous molt xulos però no vaig tenir temps! Com que em va sobrar trufa, vaig improvitzar una mica la decoració, que juntament amb les plomes i els pollets, al final va quedar prou bé!

Ingredients:

Pel pa de pessic: 6 ous petits, 125g de sucre, 100g de farina, 25g de Maizena, 1 cullerada rasa de llevat en pols.

Per la trufa: 200ml de nata per muntar i 50g de xocolata de cobertura

Per la gema cremada: 2 ous petits, 60g d’aigua, 140g de sucre, 10g de Maizena. Sucre blanc per cremar.

També: fideus de xocolata, boletes de xocolata blanca, plomes, pollets… etc!

Com ho fem?

Pa de pessic:

1_ Podem fer el pa de pessic el dia abans i un cop fred, l’emboliquem perquè no s’eixugui durant la nit. Per fer-lo, separem els rovells de les clares i els batem juntament amb el sucre durant 3 o 4 minuts.

2_ En un bol a part, barregem la farina, la Maizena i el llevat. Incorporem a la barreja de rovells en 3 tandes i amb l’ajuda d’un colador perquè quedi més fi.

3_ Posem el forn a preescalfar a 190ºC Mentrestant muntem les clares i les afegim a la barreja amb cura, fent moviments suaus perquè no baixin.

4_ Encamisem el motlle amb mantega i farina, aboquem la massa i enfornem a 170ºC durant 17 minuts. No obrir el forn fins passada aquesta estona!

Trufa:

La fem el dia abans.

1_ Posem la nata en un cassó, afegim la xocolata i remenem fins que quedi desfeta i arranqui el bull. La deixem refredar i la guardem tota la nit a la nevera.

2_ L’endemà la muntem amb unes barnilles elèctriques i ja la tenim llesta!

Gema:

La podem fer el dia abans o no, en aquest cas tan és.

1_ Batem els ous juntament amb l’aigua i ho passem per un colador (molt important!)

2_ Barregem el sucre i la Maizena.

3_ Posem les dues barreges en un cassó al foc (ben fluix) i no deixem de remenar fins que espesseixi.

Muntem la mona!

1_ Partim el pa de pessic en 2 o 3 pisos. Farcim de trufa i tornem a muntar-los. També s’hi pot posar alguna capa de melmelada i així es mantindrà humit.

2_ Recobrim amb la gema, tan la part de sobre com els voltants (així se’ns enganxaran els fideus de xocolata). Per fer aquest pas va molt bé posar la mona damunt d’una reixeta (la del microones serveix).

3_ Escampem sucre blanc per sobre i cremem amb un bufador, pala de cremar, pala elèctrica… el que tingueu

4_ Recobrim el lateral amb fideus de xocolata i acabem de decorar al gust de cadascú!

Tapa plana amb 3 textures de calçots

Aquesta és la recepta que va fer el meu pare quan va anar al Cuines de TV3.  Ja us vaig explicar que quan vas a gravar al Cuines, has de portar un acompanyant i que en el meu cas va ser el meu pare. Doncs bé, no sé com s’ho va fer però quan vaig sortir del plató ja estava concensuant la recepta amb la Tana Collados! (la directora del Cuines).

A tots els que el coneixem ens va sorprendre bastant, ja que pràcticament no cuina mai! I si ho fa, només són coses bàsiques, res de complicacions! Tot i així, la recepta la tenia bastant clara: havia de ser amb carn i portar calçots cuits d’alguna manera original.

Durant uns quants dies vam estar donant voltes a la recepta i la vam fer un parell o tres de vegades…. És bastant tossut, i no volia escoltar els consells que la meva mare i jo li donàvem! Però finalment ens va fer cas i vam poder enviar la recepta al programa perquè féssin el guió.

Els calçots són gairbé a final de temporada, n’hem pogut gaudir durant uns mesos però ara ja s’acaben! Són els protagonistes d’aquest plat ja que els va cuinar de 3 maneres diferents: caramel·litzats, en salsa i deshidratats al forn (en forma de palla). No sé amb quin dels 3 acompanyaments em quedaria, la veritat és que tots tres hi queden molt bé, cap d’ells hi sobra!

La tapa plana és una part de la vedella poc coneguda, és molt tendra (semblant al filet) i en canvi molt més econòmica! Si alguna cosa sap cuinar el meu pare, és la carn. Sempre li queda tendra i sap trobar-li el punt just.

En aquest cas, va coure la peça sencera (però marcada amb uns talls). La idea és que un cop a taula s’acaba de tallar tot compartint-la.

Aquesta veada l’acompanyant i “pintxe de cuina” vaig ser jo. Tot i els nervis que vam passar, al final va sortir rodó! Si voleu aprofitar el final de temporada de calçots per cuinar-los d’una manera original, us asseguro que aquests tres acompanyaments us sorprendran a vosaltres i als vostres convidats!

Aquí us deixo els enllaços amb el vídeo i la recepta:

Punta de tapa plana amb calçots en 3 textures – Clubdecuines.cat

Punta de tapa plana amb calçots en 3 textures – 3 a la carta

Petit homenatge a les ametlles garrapinyades

Les ametlles garrapinyades són un dolç molt típic de les cases de pagès de Catalunya, tot i que també les haureu vist en alguna paradeta de fira o mercat. Reben diferents noms: garrapinyades (el més comú), ronyoses, enrempinyades, reganyoses…
També podeu fer altres fruits secs garrapinyats, però a mi m’agraden més les ametlles. I us preguntareu… fa falta fer un petit homenatge a les ametlles garrapinyades?? ara us ho explicaré!!

Les ametlles es cullen a finals d’estiu, passades les festes majors. Quan era petita, abans de començar el curs escolar sempre acompanyava el meu avi i el meu pare a collir ametlles. Agafàvem les borrasses (unes teles mosquiteres molt grans) els sacs, els cordills i els bastons, ho posàvem tot al tractor i ens dirigíem cap a un dels camps d’ametllers.

Un cop allà, era el moment d’estendre les borrasses al voltant del primer ametller i mentre ells picaven les branques dels arbres amb els bastons, a mi em tocava arreplegar les ametlles que queien fora de la borrassa.
He de confessar que no m’agradava gens fer aquesta feina, jo el que volia era picar amb el bastó! ;) Fins i tot una vegada em van castigar a estar-me dalt d’un ametller perquè no els volia creure…!

I així anàvem fent per tots i cadascun dels ametllers, així passavem les primeres tardes de setembre i collíem ametlles fins que el sol s’amagava darrere la muntanya (era la condició).

Quan ja teníem les borrasses ben plenes, era el moment d’omplir els sacs i carregar-los al tractor. Un cop a casa, les esquitllàvem (que vol dir treure la clofolla que embolica la closca) i les clofolles les donàvem a les ovelles per menjar.

I què se n’ha fet de tota aquesta història?
Doncs bé, al cap d’uns anys vam substituïr les borrasses i els bastons per una màquina que feia la feina sola… El millor que n’ha quedat són els records i les ametlles garrapinyades.

A la cuina de la meva àvia mai hi ha faltat un pot d’ametlles garrapinyades, ella és la que m’ha ensenyat com fer-les, de la mateixa manera que li va ensenyar la seva mare.

Em va donar uns quants consells, però el millor de tots és aquest: “això de les ametlles garrapinyades, és a base de paciència”

Fins i tot hem fet un pas a pas, encar que segur que molts de vosaltres en sabeu fer… Però ara ja enteneu el perquè d’aquest petit homenatge, oi? Només em queda dir-vos que és millor que feu servir una cassola de fang vella i una cullera de fusta! també heu de tenir a punt una llauna o un paper de forn. Les millors ametlles són les de la varietat Marcona, però si feu servir les Llarguetes també us quedaran boníssimes!

 Ingredients:

1 mesura d’ametlles crues amb pell, 1 mesura d’aigua i 1 mesura de sucre.

Com ho fem?

1_ Primer de tot netegem les ametlles amb aigua.

2_ Les posem en una cassola, juntament amb l’aigua i el sucre. Posem la cassola al foc (fort) i remenem fins que el sucre quedi dissolt en l’aigua.

3_ Esperem una estona fins que comença a fer xup-xup. Llavors abaixem el foc i deixem coure lentament. Hem d’anar remenant de tan en tant, de fora cap el centre, perquè no quedi sucre arraconat a les vores de la cassola.

4_ Veurem que cada vegada queda menys aigua, i que es formen uns petits cristalls de sucre de color marró. Ara ja no podem deixar de remenar, sinó ens quedarien totes enganxades!

Aquests cristalls de sucre s’aniran desfent, i a mesura que remenem, les ametlles aniran quedant més caramel·litzades.

5_ Quan tinguin el punt de caramel que us agradi més, és el moment d’abocar-les a una llauna o sobre un paper de forn (també es pot fer sobre el marbre) i ràpidament les escampem amb la cullera de fusta.

6_ Les deixem refredar i separem les que hagin quedat enganxades. Quan siguin fredes del tot, es poden guardar en pots de vidre.

Xató

Ja us he parlat moltes vegades el llibre “Cuina catalana per a festes i tradicions”, ja que juntament amb el “Corpus del patrimoni culinari català” és la meva referència a l’hora de buscar receptes tradicionals o de saber el perquè van lligades a una festa i no a una altra.

Ja se sap que les receptes tradicionals (siguin d’on siguin) tenen tantes variants com cases on les fan. Amb el xató la polèmica està servida entre els pobles del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès.

Vilanova i la Geltrú, Sitges, Calafell, Vilafranca del Penedès i el Vendrell es disputen l’autenticitat i la fórmula del plat tot celebrant Xatonades, festes, concursos i degustacions. Com sempre, el divendres abans d’aquestes festes us les anunciaré a la pàgina del Facebook, per si no us les voleu perdre! Jo no he volgut entrar en polèmica, i l’he fet a la meva manera ;)

La temporada va començar fa un parell de mesos, però el dia més adient per fer xató és el Diumenge de Carnestoltes, és a dir, diumenge vinent.

 

“La merenga és àpat típic de Carnaval. Vilanova i la Geltrú protagonitza un dels actes més divertits d’aquestes festes. És la merengada o batalla de merengues, que se celebra cada any el Dijous Gras. Mentre que l’escudella i la coca de llardons pertany a la cultura culinària de la Catalunya Vella, la xatonada i la merenga són una bona mostra de la cuina de la Catalunya Nova. En concret, el xató neix al Garraf, però avui ja s’ha estès amb força arreu.”

 

Ara ja només em queda afegir que la salsa del xató si voleu també la podeu comprar. Normalment es fa sense escalivar els tomàquets ni els alls, és a dir fent un “xató fred” o “xató d’amanir”, però jo la faig d’aquesta altra manera:

Ingredients:

Per la salsa: 3 tomàquets carnosos (tipus pera), 6-7 grans d’all, 1 nyora, oli d’oliva, 1 grapat d’avellanes i ametlles torrades, 1 llesqueta de pa sec, 1 cullerada de suc de llimona, sal, pebre negre i vermell.

Per l’amanida: escarola, bacallà dessalat, olives arbequines o de l’Aragó, tonyina i opcionalment, tomàquet d’amanir.

Com ho fem?

Primer de tot fem la salsa.

1_ Tallem els tomàquets per la meita (al llarg) i els posem en una safata apta pel forn juntament amb els grans d’all sense pelar. Amanim els tomàquets amb un raig d’oli d’oliva, sal i pebre negre. Enfornem durant 30 minuts a 180ºC.

2_ Passats els 30 minuts, separem els alls de la clofolla i els posem al pot del túrmix (o al morter) juntament amb els tomàquets escalivats.

3_ Hi afegim la polpa de la nyora deshidratada, les ametlles i avellanes torrades, la llesquet de pa sec remullada amb el suc de llimona i comencem a triturar.

4_ Anem afegint oli d’oliva a poc a poc fins aconseguir una textura que ens agradi. Llavors rectifiquem de sal i pebre, tot afegint-ne de negre i de vermell.

Deixem refredar la salsa i muntem l’amanida:

En una plata hi posem l’escarola i tots els altres ingredients que haguem escollit. Ara ja només queda amanir amb la salsa i ja ho tenim a punt!

Coca de forner

“La festa a Catalunya es celebra amb coca, i la coca no és més que una massa de farina ensucrada i poc fermentada. O sigui que el sucre i la farina són els elements bàsics de la festa catalana. Perquè us en feu una idea, la coca és la menja que més vegades apareix referenciada al Costumari Català de Joan Amades.

En celebracions importants a diferents indrets de Catalunya es feien (o es fan) balls de coques. D’antic en aquests balls s’hi rifaven grans coques, que s’obsequiaven guarnides amb rams de boix i llaminadures”.

 

Així és com al llibre “Cuina catalana per a festes i tradicions” ens expliquen part de la història de les coques. I és per això que la recepta d’avui anirà inclosa a l’índex de l’apartat “Tasta Catalunya”.

A mi personalment la que més m’agrada és la de forner (amb pinyons), seguida de la coca de crema i la de llardons. Penso que la coca és un dels millors productes dolços que podem comprar en un forn, i encara més si tenim la sort que no han perdut la tradició de coure-la al forn de llenya.

Acompanyada d’un trosset de xocolata, per mi fa més festa que qualsevol pastís modern. Feia molt temps que tenia pendent fer-la, i de fet havia de sortir publicada ahir com a proposta pels esmorzars dels diumenges.

La veritat és que és molt fàcil de fer, només cal respectar els temps de fermentció, anar seguint els passos un per un i amassar-la amb molt carinyo. Ja veureu que us quedarà fantàstica! Pel que fa a la forma, normalment són més estirades, tot i que a cada forn la fan a la seva manera. La podeu aprimar més o menys, segons us agradi a vosaltres. Ja veureu que queda molt esponjosa i amb una crosta molt autèntica!

Ingredients:

Per dues coques com la que veieu a la fotografia de dalt:

250g de farina, 5g de llevat fresc, 5g de sal, 160ml d’aigua, 25ml d’oli d’oliva i 20g de sucre.

Pinyons, sucre i anís per ruixar-la al final.

Com ho fem?

{Al final de l’explicació hi teniu les fotografies d’alguns passos}

1_ Posem la farina en un bol i amb els dits hi desfem el llevat. Afegim la sal i el sucre.

2_ Afegim l’aigua i l’oli progressivament, mentre anem remenant amb una espàtula de silicona.

3_ Passem la massa al marbre, sense enfarinar, i la pastem durant 12 minuts tot fent així: l’agafem per sota, l’aixequem, la piquem contra el marbre, l’estirem amunt i la doblequem sobre si mateixa. Tornem a agafar-la per sota, aixequem…

{Veureu que no podreu desenganxar els dits de la massa fins gairebé passats els 12 minuts, no penseu que us estic enredant, aquesta massa porta molta aigua i no hi heu d’afegir més farina!}

4_ Passats els 12 minuts, la deixem reposar tres minutets, enfarinem una mica el marbre i la convertim en una bola: doblegant de les puntes cap el centre.

5_ Deixem reposar la bola en un bol cobert amb un drap durant 1 hora com a mínim o fins que dobli el volum. Jo la vaig deixar tota la nit a la nevera.

6_ Agafem la massa i en fem dues boletes sobre el marbre una mica enfarinat. Les deixem reposar mentre preescalfem el forn a 250ºC.

7_ Estenem les boletes sobre la safata del forn (amb paper de forn o simplement untada amb una mica d’oli). Aplanem la massa amb els dits, del centre cap els costats, tot fet petits “clotets”.

8_ Cobrim amb un drap i deixem reposar 15 minuts.

9_ Passats els 15 minuts, tornem a pressionar amb els dits, l’amanim amb oli d’oliva, escampem pinyons i sucre per sobre.

10_ Enfornem durant 10-15 minuts. Als 10 minuts mireu si ja està feta per sobre i sota, llavors decidiu si la deixeu una estona més.

Esmorzar magdalenes a Cal Tuset de Terrassa

Bon dia!!! avui és diumenge, toca una proposta per esmorzar!!

Aquesta vegada és una mica diferent, ja que no es tracta d’una recepta sinó d’una recomanació. Avui, enlloc de preparar l’esmorzar per tota la familia, els agafarem a tots i els portarem a descobrir les magdalenes de Cal Tuset! I qui diu l’esmorzar… diu el berenar!! ;)

Fa uns quants anys, tot passejant per un centre comercial de Barcelona amb la meva mare i la meva germana, vam veure una botiga que de seguida ens va cridar l’atenció, estava plena de magdalenes “gegants” i no vam poder evitar entrar-hi. D’allà en vam sortir amb una capsa de 6 magdalenes enormes i de gustos diferents. Eren les magdalenes de Cal Tuset, fetes en un obrador familiar a Castellfollit de la Roca, un poble preciós!

Va ser fa cosa d’un mes que els vaig veure a Els Matins de TV3 i de sobte vaig tenir moltes ganes de tornar a menjar aquelles magdalenes que feia tants anys que no tastava. Ara encara les continuen fent a l’obrador de Castellfollit, però tenen unes quantes botigues arreu de Catalunya, així que vam quedar amb la Nuni del bloc Cuinetes per anar a esmorzar a la de Terrassa i vam passar un matí fantàstic, amb la companyia de l’Èric, que és un nen preciós!!

El local:

A Cal Tuset de Terrassa ens hi vam sentir com a casa, està situat al Carrer Sant Pere nº27, un dels carrers peatonals del centre de la ciutat i és molt fàcil arribar-hi si agafeu els Ferrocarrils Catalans des de Barcelona.

Des del carrer podreu veure l’aparador ple de magdalenes, estic segura que us diran: meja’m!! És una botiga petita en un local totalment renovat, però eps… no és tan petita com sembla!! ja que a la part del darrere hi tenen una sala amb unes quantes taules on s’hi pot esmorzar tranquilament. A una de les parets hi podeu veure una fotografia gegant en blanc i negre de Castellfollit de la Roca. Em va agradar moltíssim la decoració! amb pocs elements però molt ben aconseguida.

A més a més, de cara als mesos d’estiu, és possible que ja puguin habilitar el pati del darrere per poder-hi posar taules. Una terrassa al bell mig del centre històric per poder-hi berenar sense sentir l’anar i venir de la gent del carrer és tot un luxe, no trobeu??

Quan hi aneu, ja veureu que són molt amables i en sortireu encantats!

Horari d’obertura de la botiga de Terrassa:

Dl – Dv: 08:00 – 13:30, 16:30 – 20:30

Ds: 09:00 – 14:00, 17:00 – 21:00

Dg: 17:00 – 21:00

Les MAGDALENES (en majúscules!!)

Els que em coneixeu ja sabeu que m’encanten, i que prefereixo mil vegades més una magdalena que un cupcake. Doncs bé, les de Cal Tuset no són normals, són espectaculars! I no només per la seva mida, sinó perquè són boníssimes i estan fetes 100% amb productes naturals. El fet d’estar elaborades amb oli d’oliva ja fa que agafin una textura diferent a les industrials  o de grans cadenes de fleques (fetes amb altres olis o amb mantega). Hi trobareu més de 20 combinacions i gustos diferents.

Cada magdalena costa 2.25€ i us asseguro que atipen moltíssim! A més, si compreu el pack de 6 (el podeu personalitzar amb els gustos que volgueu) us sortiran a 2€ la unitat. Els matins laborables també fan ofertes d’esmorzar. En aquest enllaç les podeu veure totes, ja veureu que van des de la clàssica a la de torró, passant per la Vigatana i la terrassenca! Prepareu-vos per agafar gana!!!!

La magdalena Terrassenca és molt original, va ser la que va escollir la Nuni per esmorzar i jo en vaig tastar un trosset. Tot i que era de plàtan (i a mi el plàtan no m’agrada) vaig trobar que era molt suau, i a més molt original! ja que la neula que porta fa homenatge a les xemeneies de la Terrassa industrial.

Jo me’n vaig endur unes quantes a casa, he de dir que totes són boníssimes! per exemple, la de iogurt amb melmelada d’aranyons és deliciosa, així com les de xocolata (ja ens van explicar que són les més venudes).

En definitiva, us diré que és parada obligatoria si sou de Terrassa i la zona del Vallès. Sobretot ara, que de cara a les festes de nadal ens agrada més voltar pels centres de les ciutats. Si Terrassa us queda molt lluny, sempre podeu buscar alguna de les altres botigues.

Muffins integrals amb poma de Girona i mascarpone

Com cada diumenge, una recepta pels esmorzars de la setmana!! Ja veieu que les magdalenes són un bon recurs, a més es poden fer de tantes maneres diferents… Aquestes de poma són boníssimes!! He de dir que amb la farina integral atipen bastant més, i el sucre morè fa que no siguin tan dolces. També hi ha parts de la recepta que podeu obviar, com la capa de melmelada gratinada que es posa al final. Un altre dia les farem salades. Amb aquesta recepta aprofito per participar al Memòries d’una Cuinera d’aquest mes.

No hi ha manera que m’acostumi a dir muffins quan toca, per mi sempre seran magdalenes! Diferència entre muffins i magdalenes?? principalment el % i el tipus de matèria grassa que porten. Les magdalenes solen ser una mica més seques i els muffins més humits. I em direu… si porten més m.g. poden dir-se integrals?? que siguin integrals no vol dir que siguin light!! ;) però sí que porten sucre morè i farina integral.

Avui també m’agradaria parlar-vos de les pomes de Girona, que es cultiven a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i Gironès, i són d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

La temporada de les pomes és més aviat de finals de setembre i octubre, però és una fruita que aguanta força bé i depèn de quina varietat encara la podem collir al novembre. De totes maneres, és una de les fruites més omnipresents als supermercats. Durant l’any ens les porten d’aquí i d’allà, totes netes i polides, ben brillants i sense cap taca… Recordeu l’anunci de les pomes Marlene? per què les hem de portar de Suïssa si aquí ja en tenim?? Estic d’acord en importar productes que aquí no tinguem, però mentre hi hagi productors de proximitat pensem en ells a l’hora d’escollir el que comprem!

Els productes amb distintius d’origen i qualitat sempre són de fiar, ja que tenen un Consell Regulador associat que s’encarrega de que tot vagi com ha d’anar.

Les pomes de Girona són de producció integrada, això vol dir que han estat conreades d’acord amb les normes de producció integrada per a pomes, amb mètodes que respecten la salut humana i el medi ambient, i es recullen quan l’estat de maduresa del fruit és l’adequat amb les majors cura i rapidesa possibles. La diferència amb la producció ecològica és que en la integrada es permet un ús mínim i molt restringit de productes agroquímics per tal de garantir la bona collita, i només en casos necessaris. En general s’apliquen processos que afavoreixen la diversitat del sistema agrícola per tal de preservar la flora i fauna autòctones i potenciar l’activitat conservadora del medi rural i del paisatge.

Les pomes de producció ecològica generalment són més petites, podeu comprovar la diferència a la fotografia! ;) No és que estigui defensant la producció integrada per sobre l’ecològica, cadascú que compri les pomes que vulgui!! però us volia explicar com funciona en el cas de l’IGP Pomes de Girona.

Ingredients:

Per 8 unitats:

220 g de farina integral, 125g de sucre morè, 1tbsp de llevat (equival a una mica més de mig sobre), 1 ou, 125ml de llet, 50ml d’oli d’oliva i 1 cullerada ben plena de formatge mascarpone.

1 poma, suc de llimona.

Opcional: canyella en pols i melmelada (de maduixa, préssec, albercoc, poma… la que tingueu!)

Com ho fem?

1_ En un bol barregem el llevat i la farina. En un altre barregem el sucre i l’ou i batem bé amb unes barnilles; llavors hi afegim la llet i l’oli i remenem. Aquí hi afegim la primera barreja de farina i llevat a poc a poc (en 3 vegades va bé). Per últim hi afegim la cullerada de mascarpone i barregem fins que quedi ben incorporada.

2_ Deixem reposar la massa durant 1 horeta a la nevera i al cap d’una estona preescalfem el forn a 180ºC.

3_ Tallem la poma a trossets i la ruixem amb el suc de llimona perquè no s’oxidi.

4_ Preparem els motlles de les magdalenes (va bé posar-los dins unes flameres perquè no es deformin mentre es couen). A la massa que teníem a la nevera, hi barregem els trossets de poma, però en guardem uns quants. Omplim els motlles amb 2 cullerades de massa a cadascun, per sobre hi posem els trossets de poma que hem guardat.

5_ Enfornem les magdalenes durant uns 20 minuts. Abans de treure-les, punxem per mirar si estan ben fetes de dins.

6_ PAS OPCIONAL: Quan les tenim fora, les pintem amb una capa fina de melmelada i les gratinem durant 2 minuts. Finalment, i això al gust de cadascú, hi posem una mica de canyella en pols pel damunt.