Puré de verdures, l’aliat contra el fred!

Volia preparar l’entrada del programa Cuines, però m’esperaré a tenir tota la feina acabada per preparar-la com es mereix! Els purés i les sopes són els grans aliats en contra del fred i si mireu l’índex només hi ha dues entrades… amb el que m’agraden!!

En teoria (i a la pràctica) són molt i molt fàcils de fer, tant que no haurien d’existir els que venen al supermercat… Ja sé que molts dels que em llegiu sabeu fer un bon puré, però aquesta recepta va dedicada a els amics que em demanen receptes fàcils. No s’hi val a pensar que són avorrits, amb una mica de “tunning” per sobre els podem anar variant:

- Dauets de diferents formatges.

- Crostonets de pa.

- Estrelletes de formatge

- Dauets de cansalada o botifarra negra, una mica passades per la paella.

- Trossets de les mateixes verdures que hem fet servir pel puré, una mica saltejades a part.

- Llavors de sèsam i un rajolí d’oli d’oliva.

- Pipes de carbassa (sense salar)

- Quina és la vostra??

Per avui he escollit la de llavors de sèsam i un rajolí d’oli d’oliva, m’encanta com hi queda! A més hi he afegit un “núvol” de Parmesà, un dels meus formatges preferits, en honor a aquest dia ennuvolat tan bonic que fa… ;)

N’he menjat dos bols i me’n torno a la feina, mentrestant us deixo amb la recepta i ens veiem a partir del 22 amb més novetats!

Ingredients:

Per 3-4 racions:

2 porros, 1 carbassó, 3 pastanagues i 2 patates mitjanes.

Aigua mineral o brou de verdures

1 gra d’all, sal i pebre, oli d’oliva

2 cullerades de philadèlphia

Com ho fem?

1_ Posem una cassola al foc (fluix) amb una mica d’oli d’oliva. Tallem la pastanaga a dauets i l’afegim. Mentre va coent la pastanaga, tallem el porro a rodanxes ben fines (així evitem que faci fils) i també l’afegim. Per últim tallem el carbassó a dauets i l’afegim, ho remenem tot i deixem coure tapat amb el foc fluix durant uns 10 minuts. Anem remenant de tan en tant i també salpebrem al gust.

2_ Pelem les patates i les tallem a daus, quan han passat els 10 minuts les afegim a la cassola. També hi afegim el gra d’all pelat  i incorporem l’aigua o el brou de verdures. Quina quantitat??? doncs n’hem de posar fins cobrir just les verdures que hi tenim. D’aquesta manera no ens quedarà ni massa líquid ni massa espès.

3_ Deixem bullir durant 25 minuts.

4_ Quan ja han passat els 25 minuts. Parem el foc i afegim les dues cullerades de Philadèlphia. Triturem amb el túrmix, emplatem i decorem al gust!

Notes i consells:

- Amb la Philadèlphia queda molt més bo que amb els tradicionals “formatgets” i fins i tot més bo que amb la crema de llet.

- En el primer pas, quan posem oli d’oliva a la cassola, n’hi hem de tirar poc, 2 cullerades com a molt. Hi ha gent que també fa servir mantega, això al gust de cadascú!

- Si feu servir brou de verdures, quedarà més gustós. El que no s’ha de fer mai és escórrer abans de triturar, ja que els nutrients de les verdures han quedat a l’aigua o al brou. Aquesta és la gràcia del puré, sinó no seria gaire nutritiu, tal com expliquen en aquest post.

- Si us l’heu de menjar al cap d’unes quantes hores, no el deixeu fora de la nevera ja que podria fermentar i fer-se malbé. Com es pot saber que això ha passat?? tindrà un gust més picant!

- L’all és totalment opcional, no serveix per donar gust sinó perquè té propietats desinfectants i tots n’hauríem de menjar!

- Si us en sobra, el podeu congelar perfectament.

Vichyssoise amb sèsam i estrelletes de formatge

Encara recordo que al costat del puré de la meva germana, hi havia sempre un plat amb galetes Cuétara trossejades, a cada cullerada de puré n’hi haviem de posar un trosset! O també recordo com jo corria cap a la cuina cada vegada que sentia el soroll del túrmix, per preguntar a la meva mare si feia puré del verd o maionesa…!

La primera vegada que vaig menjar vichyssoise vaig dir que no m’agradava, però va ser després de llegir la paraula en un llibre de Harry Potter que vaig començar a fer cas a aquest plat… coses de l’adolescència! ;) La recepta que us passo és de la meva mare, de fet, l’ha fet ella avui per dinar! li queda boníssima, tant, que jo només m’he dedicat a decorar-la ^^

I es que… Qui diu que els peques no volen menjar puré? i els adolescents? si hi posem una mica d’imaginació segur que els encantarà! només fa falta fer-lo una mica divetit o aconseguir que el plat els recordi alguna cosa que els hi agrada, tot i que entrar en les ments adolescents és un pèl complicat!

O encara millor, ens poden ajudar a preparar-ho: els més petits es distreuran fent figuretes amb formatge (o pinxos amb dauets de formatge, etc) o deixant que nevi sèsam damunt del plat, i els adolescents poden aprofitar per aprendre a fer un plat sencer, ja que és fàcil de fer i hi podran recórrer moltes vegades quan estiguin sols a casa o més endavant en el seu pis d’estudiants!

Ingredients:

3 porros mitjans, 1 carbassó mitjà, 2 cullerades de mantega, sal, pebre, 1l de brou de verdures o de pollastre (pot ser fet a casa o comprat, depèn del temps que tingueu), 3 patates petites-mitjanes, 1 pot de crema de llet (nosaltres fem servir l’espessa de la Président).

Formatge, sèsam i imaginació!

* enlloc de crema de llet es pot optar per formatgets (els típics “quesitos), crème fraîche o fins i tot llet evaporada, però jo no ho he provat i no sé les quantitats necessàries.

Com ho fem?

1_ Netegem els porros, tallem les fulles verdes i la punta de les arrels. Llencem això i tallem tota la resta a rodanxes ben finetes.

2_ Agafem una olla mitjana, hi posem el porro tallat a rodanxes, un pessic de sal i de pebre i les dues cullerades de mantega. Ho deixem coure durant uns 10 minuts, ha de quedar “poxat”.

3_ Pelem el carbassó, el tallem a dauets i l’incorporem a l’olla. Fem un parell de voltes i afegim el brou.

4_ Pelem les patates i les tallem a daus, les incorporem a la cassola i que bullin durant 15 o 20 minuts (depèn de si són més o menys grosses, noves o velles). Comprovarem si ja estan cuites punxant-les amb una forquilla o ganivet.

5_ Ara és el moment d’incorporar la crema de llet i triturar. S’ha de fer quan ja hem apagat el foc.

6_ Es pot deixar refredar a la nevera si és estiu, o menjar-la directament calenta si és hivern.

Abans de servir, la decorem com més ens agradi, o com més agradi als que se la menjaran. El sèsam es pot trobar torrat o sense torrar. Per torrar-lo només cal posar-lo en una paella al foc (sense oli) i remenar contínuament, en un tres i no res agafarà color. Hem d’evitar que es cremi!

Per arrodonir el plat, hi podem posar un rajolí d’oli d’oliva.

Sopes de pa, les sopes de l’avi Cisco.

Quan vaig llegir la proposta d’aquest mes que ens feien la Judith i la Mònica de Memòries d’una Cuinera de seguida vaig tenir clara la proposta que faria: sopes de pa. Anaven passant els dies i vaig veure altres blogs que havien fet la mateixa proposta! Llavors vaig tenir un dilema bastant gran i se’m van acudir altres sopes que podia presentar, totes elles molt bones però que ja us presentaré en altres ocasions!! I és que no volia deixar passar l’oportunitat…

Us en recordeu dels meus avis, en Jaume i la Maria? doncs bé, avui us presento el Cisco i la Rosa. Ella nascuda a Rubió i ell a Vallfogona de Riucorb, ella ja té els cabells blancs, ens estima molt i ens fa una bona cassola d’arròs cada diumenge, i ell ens mira des d’una estrella molt brillant des de fa més de 7 anys.

El Cisco era una d’aquelles persones que es fan estimar, sempre assegut al banc mirant el Barça o a la cadira al costat del foc, amb el seu accent mig de lleida mig central, m’explicava les seves històries que encara us podria repetir amb punts i comes. Però això no ho era tot, el meu avi era pastor i sortia amb les seves ovelles i els gossos dos cops cada dia, havia arribat a tenir més de 300 ovelles! La Rosa l’ajudava amb tot el que podia, però ella també es cuidava de les gallines, les cabres, feia mató… Quan era petita m’agradava molt acompanyar el meu avi a pasturar, hi havia dies que no podia perquè anava massa lluny o perquè teníem altres coses a fer, però ell estava content si l’acompanyava. Recordo que sempre portava un tros de pa al sarró per donar als gossos i fer-los contents, i aquesta és una altra característica del Cisco: era un panarra com no n’he conegut mai cap!

El podeu veure a la foto, on també hi surto jo i els fills d’uns amics dels meus pares que ens van venir a visitar.

Algun diumenge ja estàvem tots asseguts a la taula i ell no deia res, però no començava a menjar, fallava alguna cosa… faltava el pa! A més a més d’això, i ja de cara a la proposta, un dels molts records que tinc d’ell, és el moment en que es preparava les sopes de pa.

Així que l’altre dia li vaig demanar a la Rosa: iaia, oi que a l’avi li agradaven molt les sopes de pa? i em va dir que sí, que el tornaven boig. Llavors li vaig demanar com les feia i aquí em teniu, avui he dinat sopes de pa, ja no recordava la bona olor que feien… ;) Així que aquesta entrada va dedicada a ells, una sopa cap a Rubió i l’altra cap a l’estrella més brillant del cel.

  Ingredients:

Pa sec del dia abans (o també podeu torrar-lo)

Brou: pot ser d’haver bullit verdures (tipus patata i mongeta) o en aquest cas està fet de col, patata, pastanaga, careta de porc i os de vedella.

Oli d’oliva i farigola seca.

Com ho fem?

És ben fàcil: posem el brou a  bullir i tallem el pa a llesques fines o a dauets.

Posem el pa al plat, hi tirem un raig d’oli d’oliva i una mica de farigola seca.

Llavors afegim el brou ben calent, remenem i ja es pot menjar!

També hi ha l’opció de posar el pa dins el cassó on bull el brou, remenar i fer que es desfaci, fins i tot hi podeu afegir un ou! tot és possible en el món de les sopes ;)