Quan vaig llegir la proposta d’aquest mes que ens feien la Judith i la Mònica de Memòries d’una Cuinera de seguida vaig tenir clara la proposta que faria: sopes de pa. Anaven passant els dies i vaig veure altres blogs que havien fet la mateixa proposta! Llavors vaig tenir un dilema bastant gran i se’m van acudir altres sopes que podia presentar, totes elles molt bones però que ja us presentaré en altres ocasions!! I és que no volia deixar passar l’oportunitat…
Us en recordeu dels meus avis, en Jaume i la Maria? doncs bé, avui us presento el Cisco i la Rosa. Ella nascuda a Rubió i ell a Vallfogona de Riucorb, ella ja té els cabells blancs, ens estima molt i ens fa una bona cassola d’arròs cada diumenge, i ell ens mira des d’una estrella molt brillant des de fa més de 7 anys.
El Cisco era una d’aquelles persones que es fan estimar, sempre assegut al banc mirant el Barça o a la cadira al costat del foc, amb el seu accent mig de lleida mig central, m’explicava les seves històries que encara us podria repetir amb punts i comes. Però això no ho era tot, el meu avi era pastor i sortia amb les seves ovelles i els gossos dos cops cada dia, havia arribat a tenir més de 300 ovelles! La Rosa l’ajudava amb tot el que podia, però ella també es cuidava de les gallines, les cabres, feia mató… Quan era petita m’agradava molt acompanyar el meu avi a pasturar, hi havia dies que no podia perquè anava massa lluny o perquè teníem altres coses a fer, però ell estava content si l’acompanyava. Recordo que sempre portava un tros de pa al sarró per donar als gossos i fer-los contents, i aquesta és una altra característica del Cisco: era un panarra com no n’he conegut mai cap!
El podeu veure a la foto, on també hi surto jo i els fills d’uns amics dels meus pares que ens van venir a visitar.
Algun diumenge ja estàvem tots asseguts a la taula i ell no deia res, però no començava a menjar, fallava alguna cosa… faltava el pa! A més a més d’això, i ja de cara a la proposta, un dels molts records que tinc d’ell, és el moment en que es preparava les sopes de pa.
Així que l’altre dia li vaig demanar a la Rosa: iaia, oi que a l’avi li agradaven molt les sopes de pa? i em va dir que sí, que el tornaven boig. Llavors li vaig demanar com les feia i aquí em teniu, avui he dinat sopes de pa, ja no recordava la bona olor que feien… 
Així que aquesta entrada va dedicada a ells, una sopa cap a Rubió i l’altra cap a l’estrella més brillant del cel.
Ingredients:
Pa sec del dia abans (o també podeu torrar-lo)
Brou: pot ser d’haver bullit verdures (tipus patata i mongeta) o en aquest cas està fet de col, patata, pastanaga, careta de porc i os de vedella.
Oli d’oliva i farigola seca.
Com ho fem?
És ben fàcil: posem el brou a bullir i tallem el pa a llesques fines o a dauets.
Posem el pa al plat, hi tirem un raig d’oli d’oliva i una mica de farigola seca.
Llavors afegim el brou ben calent, remenem i ja es pot menjar!
També hi ha l’opció de posar el pa dins el cassó on bull el brou, remenar i fer que es desfaci, fins i tot hi podeu afegir un ou! tot és possible en el món de les sopes
