Petit pastís de truites… A qui no li agrada somiar truites?

Sí, hem de ser realistes i saber en quin món vivim, un món que es desperta cada matí amb notícies que no són gaire bones… Al diari, a la televisió, a la ràdio… hi són per tot arreu!! És per això que nosaltres hem de mirar de fer-lo dolç i agradable a cada instant que poguem. Hi ha gent que ens diu somiatruites perquè ens il·lusionem de seguida amb les petites coses, però nosaltres sabem que somiar coses impossibles no és perdre el temps, sinó que somiar és el principi d’un somni fet realitat.

Les truites sempre m’han agradat molt, anteriorment n’havia publicat unes quantes al Clubdecuines, les podeu veure clicant aquí, aquí o aquí. La primera que vaig aprendre a fer va ser la francesa (com tothom segurament!) després va venir la de formatge, pernil dolç… i la de patates! A partir d’aquí ja vaig seguir amb les mil i una combinacions que es poden fer.

Em sembla que a casa meva no hem fet mai un pastís de truites, i és que amb una sola truita ja en tenim prou per tots 4!  I tampoc ens han agraden els que van coberts amb salsa de tomàquet ni betxamel… Però quan vaig llegir la proposta que ens feien aquest mes des del blog Memòries d’una cuinera , vaig començar a pensar en totes les truites que m’agradaven i no sabia quina triar!! Així que vaig decidir donar una segona oportunitat al pastís de truites, fent-lo en versió individual, en una paella d’aquelles que semblen de fireta i escollint 3 tipus de truites que m’agraden.

Ingredients:

Per la de carxofes: oli d’oliva, 2 carxofes, 1 pessic de sal, 1 ou, una miqueta de llet i un polsim de llevat.

Per la de xampinyons: 3 o 4 xampinyons, 1 all petit, 1 pessic de sal, 1 ou, una miqueta de llet i un polsim de llevat

Per la de poma i patata: 1 patata petita, mitja poma, 1 pessic de sal, 1 ou, una miqueta de llet i un polsim de llevat.

Entremig: 1 culleradeta d’olivada, 1 culleradeta de mel i 1 culleradeta d’oli d’oliva.

Com ho fem?

A veure, explicar com es fa una truita és molt fàcil però alhora complicat perquè cadascú fa servir trucs diferents, o hi ha gent que no en sap i potser et deixes passos, etc.

Les farem una per una i les anirem reservant. Totes tres es fan més o menys igual.

Per la de carxofes: pelem les carxofes mirant de treure les parts més dures, les tallem a làmines de mig cm i les enrossim a la paella amb oli d’oliva i un pessic de sal, a foc fort perquè quedin rosses per fora però tendres per dins. Llavors hem de batre l’ou, hi afegim un rajolí de llet i un polsim de llevat. Ben batut, que surtin forces bombolletes i així ens assegurem que quedarà ben esponjosa!  Finalment trirem l’ou a la paella de les carxofes i quan estigui feta d’un cantó, tombem i fem per l’altre.

Per la de xampinyons: Netegem i tallem els xampinyons, els saltegem a la paella amb una miqueta de sal i una punta d’all tallat ben petit. Un cop estiguin cuits preparem l’ou com abans i acabem de fer la truita com sempre.

Per la de patata i poma: Pelem la patata i la tallem a trossos irregulars, la posem a coure al microones (estoig de silicona) durant 5 minuts. Mentrestant tallem la poma igual que la patata i la coem a la paella amb oli d’oliva. Passats els 5 minuts afegim la patata a la paella, un pessic de sal, deixem enrossir una mica i hi afegim l’ou per acabar de fer la truita igual que abans.

Ara que ja les tenim fetes, només cal emplatar:

Barregem l’olivada, la mel i l’oli. Tallem les truites amb l’aro d’acer i les anem posant una damunt de l’altra. Entremig hi posem la barreja d’olivada.

Al damunt hi podem posar formatge i gratinar-lo.

Improvitzacions, Bon Appétit i Film&Food.

Assegut davant la porta d´un cafè on el temps s´hi atura, veig la gent que sempre va atabalada. Quin destí ens empeny a córrer? on va el tren sempre tan de pressa? vull guaitar i desxifrar cada paisatge. Un exèrcit de corbates amb el mòbil van enraonant, gesticules i s´enfaden, sembla que faran tard a algun lloc. El món va massa ràpid. El món no s´espera ni un instant.
Fa temps ja que no vull seguir el seu pas. No veig nens amb bicicleta, els carrers desolats supliquen, de segur se´ls ha cruspit una pantalla. Qui els dirà quan plora un arbre? Com sabran quan somriu la lluna? Innocent! potser això ja no té importància. Sense moure´t ni de casa, el planeta pot ser al nostre abast. S´esmicolen les distàncies, però oblidem amb qui hem d´anar a sopar.(Ja faré cap - Els Pets)

Sí, el món va massa ràpìd i hem de saber aprofitar cada moment, els plans formen part del futur però les improvitzacions formen part del present, i el present és el que realment disfrutem a cada instant.

Un dia et lleves sense saber què fer i potser te’n vas a dormir pensant: quin gran dia que ha estat el d’avui!! Després hi ha dies que esperes amb moltes ganes, i… es posa a ploure! no passa res, tot es pot solucionar! Així com també hi ha dies especials, planejats… que fins i tot surten millor del que esperaves.

El mateix passa a la cuina, un dia es presenten uns quants amics i amb poca cosa acabes fent un sopar fantàstic… Després hi ha el gran dinar familiar, ho cuines tot mig amb presses mig amb neguit perquè quedi bé i… et cau la safat al terra o et queda massa salat… igualment segur que també té solució, que potser és fer pa amb tomàquet per a tothom! I també hi ha els dies on tot va com ha d’anar, cuinat amb molt carinyo i desitjant que en sobri per poder repetir.

És el primer cop que participo al repte Film&Food.  Aquest mes han triat la pel·lícula BON APPÉTIT, jo no l’he vist però sembla interessant així que algun dia o altre la miraré! En un moment de la pel·lícula un dels protagoniestes ha de fer un bon sopar, però troba molt poques coses a la nevera. Enlloc de sopar a fora o comprar menjar preparat, improvitza el sopar amb el que ha trobat.

Què és i en què consisteix Film&Food?

És un blog creat per l’Alba i l’Íngid on fusionen dues de les seves grans passions: el cinema i la cuina. Publiquen entrades relacionades amb el cinema, algun llibre, fotografies i receptes. Per participar només se’ls hi ha d’enviar un correu i elles t’envien el carnet (que el podeu veure més amunt) amb el número corresponent. Els repetes són fer algun plat relacionat amb la pel·lícula que han triat, i seguint unes pautes que dónen aproximadament un mes abans del dia de la publicació.

Així doncs el repte d’aquest mes consisteix en improvitzar un plat (dolç o salat) amb els ingredients que ens van proposar. No feia falta fer-los servir tots i també es podien fer servir els bàsics de la cuina.

Aquesta foto és el que ha sortit de la meva improvització, hi he hagut d’afegir els espàrregs, que feia massa dies que estaven a la nevera i m’han demanat que els hi posés.

Pollastre a la planxa i patates amb mousselina de préssec i formatge

Ingredients:

Pit de pollastre i espàrregs verds.

Per les patates: 3 patates, 200g de formatge fresc, una miqueta de llet, un préssec de vinya, un ou, oli d’oliva i 1 gra d’all.

Com ho fem?

Primer de tot pelem i tallem les patates a rodanxes fines, les posem en una safata de pyrex amb una mica d’oli d’oliva al fons. En un bol hi barregem: el formatge fresc amb una mica de llet, l’ou, el gra d’all, i el préssec pelat i tallat a trossets, llavors hi afegim oli d’oliva fins que cobreixi les 3/4 parts i ho triturem com si féssim un allioli ràpid. Aquesta barreja la tirem per sobre de les patates i les enfornem durant tres quarts d’hora a 200ºC.

Si es vol, primer les podem posar 20 minuts al microones i després acabar de gratinar-les al forn, i així també es va més ràpid.

Quan les treiem, esperem que es refredin una mica i en fem dauets. Fem el pollastre a la planxa, els espàrregs… ho acompanyem amb les patates… i ja està!

Un timbal de poti-poti i les tapes d’en Tàpias.

Ja fa uns quants mesos, a l’apartat Tàpias Variades del programa El Suplement de Catalunya Ràdio, van convocar un concurs de tapes. El lloc per presentar-les era el Clubdecuines, i com que jo sempre voltava per allà vaig decidir presentar-hi unes quantes receptes. La primera que vaig enviar va ser un timbal de poti-poti… I què és el poti-poti??

A casa meva cada any comprem l’Almanac del cordill, hi surten un munt de coses interessants de saber i de tan en tant hi ha alguna recepta tradicional, fàcil de fer i explicada d’una manera senzilla… Em va cridar l’atenció el nom de poti-poti i va quedar guardat en el meu subconscient fins que un dia, mig improvitzadament, vaig decidir fer-lo una mica a la meva manera, amb el que tenia a la nevera, en forma de tapa i enviar-lo al concurs.

A l’almanac del cordill expliquen que aquest plat ja el ressenyava Ignasi domènech dient que era originari del poble de Mura. I també diuen… “Bulliu unes patates amb pell. Peleu-les i talleu-les a rondanxes. Poseu-les en una plata amb olives, bacallà esqueixat, tomàquet amb una mica d’all, trossos d’ou dur, algunes tires de pebrot verd i vermell, i ceba crua tallada fina i macerada en vinagre Amaniu-ho bé.”

Primer vaig quedar finalista, i aquest diumenge vam anar al programa El Suplement perquè era la final, 3 de les finalistes cadascuna amb la nostra tapa. Passo molt sovint per davant de l’emissora i la veritat és que em va fer molta il·lusió estar a dins i veure com funcionava tot. Hi havia una mica de nervis però tal i com diu una amiga meva, la ràdio és molt millor que la televisó… és més improvitzat i aquell neguit perquè tot surti a la perfecció no hi és.

Hi havia la Tatiana Sisquella, presentadora d’ El Suplement, en Pere Tàpias, presentador del Tàpias Variades, en Pep Nogué i en Pep Palau, que van ajudar a fer de jurat. Ens van fer parlar una per una, van tastar les propostes, totes molt bones i diferents entre elles! ho van tenir difícil… Ens van fer tancar els ulls… i van decidir que el timbal de poti-poti havia guanyat Un sopar per a dues persones al Restaurant Sant Pau

Us deixo el programa per si el voleu escoltar: Tàpias Variades 17/07/2011

Ingredients:

Patates de pell fina, bacallà dessalat, pebrot groc, verd i vermell, tomàquets forts, ceba tendra, oli d’oliva, olives negres i allioli.

Com ho fem?

Primer de tot pelem les patates, les tallem a trossos grossos i les posem a bullir durant 20 minuts.

Mentrestant tallem a trossets petits els pebrots, el tomàquet i la ceba. Ho amanim amb oli i ho reservem a la nevera.

Treiem les patates de l’aigua i les aixafem, lligant-les amb una mica d’oli d’oliva (o si voleu amb una mica de mantega).

Tallem el bacallà (que ja hem dessalat) i amb un aro d’acer o bé de plàstic comencem a muntar el plat: primer de tot una capa de patata, una miqueta d’allioli i una capa de bacallà. Una altra de patata, allioli i bacallà. Llavors al damunt la barreja dels pebrots i unes olives negres. El guardem a la nevera amb l’aro posat fins el moment de desmuntar i servir. Com més fresquet més bo està!

I aquest és el link on podeu veure totes les receptes presentades al concurs: Tàpias Variades – Clubdecuines