Bona nit xiringuito!!

… Bona nit Països Catalans! Som Cop de Rock, una banda que fa el que pot!

Avui no us porto ni una ruta ni una recepta… O potser sí? us recomano que feu ruta cap el Teatre Victòria on us hi espera una recepta musical que us farà somriure recordant aquells concerts de nit d’estiu, de festa major, de música en català. On recordareu els grups que van triomfar al nostre país i les cançons que de ben segur i sense saber-ho, han format part de les vostres vides, perquè tots aquells que les van escriure, ho feien amb la llengua en què somiaven.

I una bona notícia: l’han prorrogat i de moment es poden comprar entrades fins el 12 de Febrer!

A mi personalment va ser un tipus de música que em va engaxar amb els bolquers posats, vaig anar creixent i els monitors de les colònies d’estiu ens ensenyaven les seves cançons preferides, les que llavors estaven de moda: bon dia, bona nit, Núria, etc. Gràcies a això, aquesta música m’ha acompanyat fins l’actualitat, i és que continua sent l’única que em fa emocionar de veritat.

Mirat superficialment molts podrien dir que Cop de Rock és només una història d’amor amb unes quantes cançons ben escollides i adaptades… Però us he de dir que va molt més enllà de tot això. Cop de Rock és un homenatge a la música que es va fer en català durant els anys 80-90, a tota la gent que la va fer possible: des dels que l’escrivien fins els que anaven als concerts, una música que va esdevenir la banda sonora de la nostra generació (i més!).

El musical, de Dagoll Dagom, escrit i dirigit per Joan Lluís Bozzo, amb direcció musical de Ten Produccions i direcció coreogràfica de Cristina Allande, està dividit en dues parts. El muntatge de l’obra, escenaris i decorats són espectaculars, de fet no es podia esperar menys d’una companyia que ha fet obres tan emblemàtiques com Mar i Cel o Els Pirates.

S’ha de dir que les cançons estan molt ben triades i la història s’hi adapta molt bé, tot i així a la presentació ja expliquen que no han volgut fer un recull de les millors cançons ja que en aquest aspecte se’n poden haver deixat moltes. El que han fet és intentar agafar un ventall ben ampli del repertori català i que alhora els hi anés bé per arrodonir l’argument.

No vull explicar la història sencera perquè m’agradaria que si hi aneu tingueu totes les sorpreses que vam tenir nosaltres, només diré que la primera part es situa a l’any 1992 i fa referència a la formació de grups en català, un fenòmen que va ser més de comarques que no pas de ciutats importants, interpreten de les dificultats que hi havia per arribar a ser algú, de l’esforç que va suposar tirar endavant i del recolzament del públic.

Cop de Rock era un grup format per quatre joves d’un poblet de l’Empordà que tocaven a les nits en un xiringuito de platja. Les cançons que feien de seguida les reconeixereu perquè ara són molt ben conegudes per tots nosaltres. Però les il·lusions es van anar trencant i la unió del grup ja no era tan forta, és per això que les seves vides van agafar camins diferents.

La segona part la situem a l’any 2004, on veiem què ha passat amb cadascun dels protagonistes. Intentar actuar correctament de vegades no sempre porta a un bon final, però la vida també et dóna segones oportunitats que no s’han de deixar escapar…

Us emocionareu, recordareu, somriureu, cantareu i plorareu… Amb una història d’amor, d’amistat, una història que també va ser possible gràcies a tota la gent que es va estimar aquesta música.  De moment us deixo amb aquest vídeo de la funció nº100 on hi van haver dues actuacions molt especials!

Només em resta dir-vos que si podeu, aneu-hi!! perquè us prometo que… “Serà una gran festa, amb música guai, Chuck Berry i Ramones, ni heavy ni jazz. Uoooo uooo uooo, vine a la festa!!”

L’estiu, els berenars ràpids i altres descobriments musicals.

Us en recordeu del festival Pirineos Sur que us vaig explicar fa unes setmanes? doncs es va acabar abans d’ahir i com cada any no ha deixat a ningú indiferent! Tal i com vaig explicar, al ser la 20a edició, comptaven amb la participació de força artistes coneguts, i entre ells, artistes catalans. M’hauria agradat anar a més concerts, però les dates són les dates… Tot i així el dijous la meva germana i jo vam fer un nou descobriment: Russian Red. Jo que sóc més aviat de rock català, grups de versions i concerts de festa major… No sé si era per l’escenari i el lloc on es feia, però aquest nou descobriment ens va agradar! Potser molts de vosaltres ja els coneixeu, de fet algunes de les seves cançons han sonat en anuncis, i s’ha de dir que en directe guanyen moltíssim! Tot i el fred que feia, estava força ple de gent i a més vam poder baixar fins arran de l’aigua… Us deixo amb un vídeo i unes fotos!

Els altres grups que vaig escoltar no em van agradar tant, eren molt de “flamenco” (es clar, n’hi ha d’haver per a tots els gustos!) i l’únic moment més divertit va ser quan va aparèixer en Peret i va animar el públic!

Cada dia hi ha més blogs que parlen de vacances, uns les comencen, altres les acaben, n’hi ha que no en fan… Jo no donaré vacances al Tasta Rutes, entre altres coses perquè l’acabo de començar! i també perquè ara a l’estiu és quan hi puc dedicar més temps.

De totes maneres a l’estiu sempre fa més mandra cuinar, ja sigui per la calor, o per les ganes d’estar a l’ombra, a la piscina, a la muntanya, a la platja, prenent el sol… No teniu molta gana després d’haver-vos banyat? jo sí!! el que passa és que els “xiringuitos” de la platja i els bars de les piscines normalment són cars i per un dia o dos no passa res, però al final el que surt més a compte és portar-se el berenar fet de casa. L’altre dia vaig fer aquests croïssantets per berenar a la piscina, són molt fàcils de fer i dónen molt bon resultat, van volar!

Amb pasta de full es poden fer infinitat de coses: ulleres, palmeres, trenes, espirals, llaços, canyes, tartes, tartetes i pastissos… Només fa falta posar-hi una mica d’imaginació i sortiran esmorzars, berenars, aperitius… dolços o salats!

Ingredients:

1 làmina de pasta de full, en el cas dels croïssantets millor que sigui rodona.

Pel farcit: 40g de xocolata negra, una mica de llet i 1 culleradeta de melmelada de maduixa

Per cobrir-los: sucre blanc.

Com ho fem?

Posem un cassó al foc, amb una mica de llet i la xocolata, hi afegim la melmelada i remenem fins que quedi homogeni, vigilant que no es cremi! Si no s’hi vol posar melmelada no passa res, però hi dóna un toc molt bo…

Tallem la pasta de full a triangles, si és rodona va millor perquè així els fem com si fóssin els radis d’una bicicleta.

Posem una mica de xocolata a la part ample de cada triangle i cargolem del costat ample a l’estret. S’ha de vigilar amb la quantitat de xocolata ja que sinó al cargolar surt cap enfora i després es crema al forn.

Els hi posem una mica de sucre blanc per sobre i els enfornem durant 10-12 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC.

Altres cobertures… Si tenim per exemple xurros de xocolata, els enfornem sense sucre per sobre, i quan els tenim a fora els pintem amb aigua i mel, llavors hi podem tirar els xurros per sobre. També es pot fer servir sucre morè, sucre fi…

Petites coques de Sant Joan – Memòries d’una cuinera –

“Nit de foc, de nou solstici, terra i cel apleguen cants, si la flama diu Països, cada estel diu Catalans”

Ja hem passat una altra revetlla de Sant Joan, la nit màgica, la nit més curta, la nit de focs i de revetlles, la nit que molta gent espera ja que per molts significa l’inici d’unes vacances, d’un gran estiu, d’un gran viatge, d’un gran amor, de sopars a la fresca, de concerts i festes majors…  En una nit tan especial i tan nostra no hi pot faltar la coca de Sant Joan, és per això que aquest mes, des del blog  Memòries d’una cuinera ens conviden a preparar-la. Si no coneixeu aquest blog, us convido a visitar-lo, l’han fet la Judith, l’Yves i la Mònica i cada mes proposen receptes d’ara i de sempre per fer-ne un recull entre tots.

De coques de Sant Joan n’he vist de diferents tipus, però la més típica és la coca adobada o de brioix, amb crema i pinyons o fruita confitada, també pot ser de llardons, de xocolata… Us deixaré amb un vídeo molt divertit  on defineixen molt bé la que és de totes les coques, la més elegant

A casa nostra no hem fet mai coca de brioix, cada any per Sant Joan fem la mateixa coca, amb crema, pinyons i pasta de full. Aquesta vegada també n’hem fet de xocolata, perquè els que no vulguin crema també en puguin menjar!

Ingredients:

Una làmina de pasta de full

Per la crema: un pot de crema de llet de textura espessa, un rovell d’ou, un culleradeta de sucre blanc, mitja culleradeta de sucre avainillat, mitja de canyell i unes gotes de suc de llimona.

Per la xocolata: gotes de xocolata negra

Per la cobertura: sucre blanc, pinyons, ammetlles trossejades i anís.

Com ho fem?

Primer de tot preparem la crema: en un cassó amb el foc fluixet hi posem la crema de llet, amb els sucres i la canyella, remenem bé i hi afegim unes gotes de suc de llimona. Hi afegim l’ou i continuem remenant fins que espesseixi. La deixem reposar.

Podem fer una coca sencera o diverses d’individuals, si és així tallem el doble de rectangles com coques volguem fer, un serà la base i l’altre la tapa. Un cop els tinguem, els farcim amb la crem o les gotes de xocolata, tapem i apretem les vores ja sigui amb els dits o amb una forquilla.

Preescalfem el forn a 180ºC i mentrestant posem els pinyons i l’ammetlla trossejada per sobre la coca, apretant una miqueta perquè després no es desenganxin. També hi posem sucre blanc, amb generositat!

Les tenim al forn uns 20 minuts aproximadament, quan les treiem, hi tirem inmediatament una culleradeta d’anís per sobre, i així es formarà aquella crosta tan característica, amb un gust molt dolcet.