Bunyols de vent farcits de trufa

Tinc un llibre que m’agrada molt, que es diu “Cuina Catalana per a festes i tradicions”, crec que alguna vegada ja us n’he parlat, és de l’editorial Grata Lectura, escrit per Kazuko Sano i Narcís Clotet, amb unes il·lustracions de Loncle molt boniques. Es tracta de dos llibres en un, perquè ajunta el calendari gastronòmic català amb el corresponent receptari.

Sempre m’agrada mirar-me’l, conté moltes curiositats i receptes boníssimes! Avui he vist que diumenge passat (dia 18) va ser el 4t diumenge de Quaresma, la meitat del camí, i es veu que abans es “serrava la vella”. A més a més aquell dia també menjaven bunyols! i expliquen que…

Els nens sortien a “serrar la vella” serrant un gran tronc i passejaven per tots els carrers del poble. En canvi a la ciutat serraven una caixa de fusta o bé serraven directament el ninot de cartró de la vella de set potes que s’havia penjat a una paret del menjador.

Això em va fer recordar que de petits a l’escola ens donaven una vella quaresma per pintar, i cada setmana li havíem d’amagar una pota sota les faldilles! És per això que n’he buscat una per internet i he trobat aquesta tan divertida de la Carme Sala:

Imatge

Si la voleu descarregar perquè els petits la pintin, us la deixo aquí en pdf! Després s’hi enganxa una cartrolina a sota, es retalla per la vora i es penja amb un cordill!

I ara anem pels bunyols… He fet servir la recepta de la pasta choux que em va ensenyar fa molts anys la mare d’una amiga meva, la Raquel, per fer tortells i lioneses. Però he modificat les quantitats perquè amb la recepta original me n’haurien sortit moltíssims! Els bunyols de vent són els meus preferits i he aprofitat la convovatòria de Memòries d’una cuinera per fer-los farcits de trufa… queden deliciosos, gens empalagosos i realment, tal com diuen: els bunyols es mengen sols!

Imatge

Ingredients:

Per la pasta: 125ml d’aigua*, 1 pessic de sal, 50g de mantega, 65g de farina i 2 ous petits o 1 de gros i ratlladura de llimona (al gust)

Per la trufa: 200ml de nata per muntar i 40g de xocolata negra de cobertura.

*nota: també es pot fer amb llet, o meitat aigua i meitat llet.

Com ho fem?

1_ El dia abans preparem la trufa: en un cassó hi posem la nata i la xocolata, i ho posem al foc fins que la xocolata quedi desfeta. Ho guardem a la nevera fins l’endemà.

2_ Per fer la pasta: Posem l’aigua, la matega, la ratlladura de llimona i el pessic de sal en un cassó al foc.Quan comenci a bullir, hi afegim la farina tota de cop i remenem bé, enèrgicament, perquè ens quedi una pasta. Retirem el cassó del foc i deixem reposar fins que la pasta sigui tèbia.

2_ Ara és el moment d’afegir-hi els ous, d’un en un. És important que quan afegim un ou, remenem bé i la pasta ens quedi com abans d’haver-lo afegit. Només llavors hi podrem tirar el següent.

3_ Deixem refredar una mica la pasta i la posem en una màniga pastissera (o una bossa de plàstic) que ens anirà molt bé per fer les boletes. A falta d’això, també les podem fer amb dues culleretes. Fregim les boletes en un cassó amb oli ben calent. Hi ha d’haver prou oli com perquè quedin coberts.

Els anem fregint i reservant damunt d’un paper absorbent, i els arrebossem amb sucre blanc.

Mentre esperem que es refredin podem muntar la trufa que havíem fet. La posem en una màniga pastissera amb una boquilla petita. Fem un foradet al bunyol amb un ganivet, insertem la boquilla i farcim amb la trufa!

Imatge

El farcit el podeu fer del que volgueu: crema, nata, o fins i tot “nata de maduixa” i “nata de llimona” que els hi donaran un toc refrescant i sorprenent! Si els feu sols, els podeu ruixar una mica amb anís.

Pa de coca, La recepta del 15!

Aquesta vegada els companys de La Recepta del 15 ens van tornar a sorprendre, i és que volen que a dia d’avui tota la xarxa s’ompli de pans!!! Quan vaig llegir la proposta em va agradar molt, tot i que la decisió seria una miiiica complicada: hi ha tants pans al món!!!

Vaig passar pàgines del llibre d’en Xavier Barriga, vaig buscar receptes de pa per internet… I de sobte vaig veure un llibret petit al meu prestatge… Coneixeu la Bliblioteca del Cordill? es tracta d’una col·lecció de llibrets on parlen de cultura i tradicions, amb un dibuixos molt bufons i unes explicacions molt clares. Hi ha diverses curiositats, llegendes, consells, receptes… Tots ells pel mòdic preu de 3€. A més a més cada any surt a la venda l’Almanac del Cordill, una “agenda” anual que val la pena tenir. També tenen un llibre: “Cuina catalana per a festes i tradicions” que va repassant totes les festes de l’any i les receptes que s’hi associen.

Doncs bé, la recepta d’aquest pa de coca l’he tret del llibret nº6: “El pa i la farina”. En aquest llibret hi trobareu una mica d’història i cultura del pa, els ingredients bàsics repassats un per un, consells per fer el pa: des de les eines que necessitem fins l’enfornat, i per últim unes quantes receptes.

Una de les coses que m’ha agradat més del llibre, és que expliquen l’amassat d’una manera molt semblant al mètode de Richard Bertinet, que vaig provar de fer aquest estiu, així que si voleu fer aquest Pa de coca ja us aviso que haureu d’estar una bona estona pastant! Si voleu podeu tornar a veure el vídeo que vaig enllaçar a l’alta entrada per refrescar la memòria!

Com veieu a la fotografia, n’he fet dos de diferents: un porta romaní i l’altre trossets de xocolata, us recomano que el feu, surt boníssim!!

Ingredients:

Per dos pans de coca:

500g de farina de força blanca, 10g de llevat fresc, 8g de sal, 300g d’aigua, 50g d’oli d’oliva verge.

Romaní sec i gotes de xocolata.

Com ho fem? (és llarg però intentaré ser clara en les explicacions!):

1_ Primer de tot posem la farina en un bol ben gran, llavors hi afegim el llevat fresc i l’esmicolem bé. Hi afegim la sal, el romaní (al gust, però pensant que aromatitza molt) l’oli i l’aigua. És millor pesar els líquids, però sinó penseu que 1g=1ml. Barregem tots els ingredients amb una espàtula de silicona i quan la mescla sigui homogènia l’aboquem sobre el marbre NO enfarinat.

2_ Ara comença el procés d’amassat: agafem la massa per sota, l’aixequem, la piquem contra el marbre, l’estirem i la dobleguem sobre ella mateixa. (veure el vídeo per entendre-ho bé!) D’aquesta manera aconseguirem que la massa vagi agafant aire i cos. Hem de fer aquest procés primer lent i després més ràpid durant 25 minuts. Passats els 25 minuts la massa haurà agafat més cos, i els dits ja es començaran a desenganxar amb facilitat.

3_ Deixem reposar la massa uns 5 minutets, enfarinem el marbre i les nostres mans. Agafem la massa i la modelem fomant una bola: l’aconseguirem estirant les vores cap el centre.

4_ Posem aquesta bola en un bol una mica enfarinat, i la tapem amb un drap humit. La deixem llevar durant 1hora i mitja.

5_ Passada aquesta hora i mitja, tornem a enfarinar el marbre i hi aboquem la massa amb l’ajuda de l’espàtula de plàstic.

6_ Ara només fa falta que dividim la massa en dos i que tornem a formar dues boles igual que abans (estirant les vores cap el centre). Les deixem reposar 15 minuts. Mentrestant preescalfem el forn a 250ºC i hi posem una safata amb aigu al fons, farà vapor i ajudarà a fer una crosta cruixent.

7_ Estirem les boles en forma rodona i hi fem 3 talls, els obrim i posem els pans a la safata del forn amb un paper sulfuritzat a sota. Hi podem posar una miqueta de farina per sobre, més romaní sec, els trossets de xocolata…

9_ Finalment els enfornem durant 25 minuts. Quan el treiem el deixem refredar sobre una reixeta.

Ja esta llest per menjar amb oli i xocolata, torrat i sucat amb tomàquet, amb un bon pernilet, etc!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 30 other followers