Tarta de maduixes i crema #24

“El dia que vas néixer també plovia molt, igual que aquest cap de setmana.” És una d’aquelles històries que t’expliquen cada vegada que fas anys, tot recordant una data especial per ells: pares, avis… Suposo que per molt plujós i ennuvolat que fos el dia, deurien estar radiants de felicitat!

Aquest ha estat un aniversari literalment molt dolç, i és que he tingut 3 pastissos: el primer me’l van regalar de sopresa els meus companys de pis, són uns sols!!! :) El segon me’l van fer a Cal Noio, un restaurant d’El Bruc on s’hi menja de meravella i hi fan uns postres espectaculars! I el tercer el vaig fer pel tradicional dinar de diumenge a casa de la meva àvia.

A més a més el dia va coincidir amb el popular concurs de paelles fetes amb foc a terra, que el fem cada any a la universitat dins la “Setmana de dia” que és com una setmana cultural on a part d’haver-hi classe també tenim conferències, tallers, concursos, dinars, teatre… De tots els anys que hi hem participat, encara no hem guanyat mai! però sempre ens ho passem molt i molt bé.
De postres els hi vaig portar mini pastissets de xocolata, que després del que els vaig fer “currar” fent la paella, bé que s’ho mereixien!!

Anem a la tarta. M’agraden molt els pastissos que porten crema i fruita. Els he provat de fer amb diferents bases, més elaborades, i evidentment el resultat és molt diferent. Però aquest és perfecte per si no teniu gaire temps. A més, la crema la podeu deixar feta del dia abans, es conserva perfectament a la nevera. Hi podeu posar maduixes o altres fruites variades, les que us vinguin més de gust.

En definitiva, va ser un postre ben encertat pel diumenge: un dia plujós i ennuvolat com el de 24 anys abans, però no per això hi va faltar color, tot el contrari!

Ingredients:

Per la base: pasta de full o pasta quebrada fresca (la que més us agradi)

Per la crema: 500ml de llet, 1 culleradeta de pasta de vainilla (o una beina de vainilla), pell de mitja llimona, 80g de sucre, 3 rovells d’ou, 45g de maicena, 50ml de nata.

També necessitarem: xocolata de cobertura (blanca o negra) i fruites variades.

Com ho fem?

Crema:

1_ Posem la llet en un cassó amb la vainilla i la llimona. Escalfem fins que arrenqui el bull i deixem infusionar.

2_ Blanquegem els rovells amb el sucre i tot seguit afegim la maicena. Remenem perquè quedi homogeni.

3_ Incorporem la llet a la barreja de rovells, tot passant-la per un colador. Remenem i tornem a passar la barreja al cassó (amb el colador).

4_ Amb el foc fluixet, no parem de remenar fins que espesseixi. Llavors apaguem el foc i afegim la nata. Remenem i ja la tenim llesta. La guardem a la nevera, en un recipient tapat.

Tarta:

1_ Extenem la base escollida i folrem el motlle. La punxem i tallem un cercle de paper de forn (de la mida de la tarta). Posem el paper de forn i cobrim amb cigrons o mongetes seques.

2_ Enfornem durant 20 minuts a 180ºC.

3_ Fonem xocolata de cobertura, pintem la base amb una capa fina (d’aquesta manera evitem que s’humitegi) i deixem solidificar.

4_ Farcim amb la crema i cobrim amb les maduixes o la fruita escollida.

Batut de maduixes del Maresme

Bon dia! avui un esmorzar nutritiu, fàcil i ben sa! Ja fa unes setmanes que podem trobar maduixes a les fruiteries, però difícilment seran maduixes del Maresme (que compten amb el distintiu “Productes de la Terra”) i ara us explicaré per què:

La zona muntanyosa del Maresme és especialment bona per conrear maduixes gràcies al seu microclima, els camps fent pendent ben orientats i el sòl de sauló que permet un major desenvolupament de les maduixeres.

Les van començar a cultivar cap els anys 20 del segle passat, però el seu màxim esplendor no va ser fins la dècada dels 80, quan constituien el 80% de la producció a l’estat espanyol i arribaven als mercats europeus. Però als anys 90, l’entrada amb força de les maduixes de Huelva i el Marroc va comportar la desaparició de moltes explotacions, ja que la competència era molt forta i de fet, encara ho és.

Actualment per la seva qualitat són molt demanades al sector de l’hostaleria. També se n’exporta una petita part i la resta les podem trobar a les fruiteries, especialment de la zona.

A Sant Cebrià de Vallalta es celebra cada any la Fira de la Maduixa, enguany serà el diumenge dia 5 de maig. No patiu, que us ho recordaré com cada divendres a la pàgina del Facebook!

La millor època per compar-les són els mesos d’abril i maig, que és quan són més bones, però hi ha moltes varietats de maduixes i això fa que se’n pugui avançar la temporada.

Espero no haver-vos avorrit gaire amb l’explicació. Si en voleu més podeu visitar la pàgina maduixes.cat
I ara anem a la recepta! ;)

Ingredients:

Per 1 batut:

1 dotzena de maduixes, 1 iogurt natural, 1 cullerada de sucre morè, 1 cullerada de mel i flocs de cereals variats.

Com ho fem?

1_ Posem mitja dotzena de maduixes, el iogurt, el sucre i la mel a la batedora i triturem fins que quedi ben fi.

2_ La resta de les maduixes les netejarem i les tallarem a trossets. Les posem a la copa i anem intercalant capes de maduixes i batut.

3_ Finalment acabem amb una capa de flocs de cereals. S’ha de menjar al moment ja que sinó s’estoven!

Podeu fer servir iogurts d’altres gustos o afegir-hi altres fruites, al vostre gust!

Magdalenes de pera de Lleida i ametlla

Avui no us parlaré de la Pera de Lleida, ja ho vaig fer l’any passat amb aquesta coca tan bona!

Ja sabeu que de tan en tant m’agrada parlar-vos dels nostres productes. Com molta altra gent, penso que s’ha de potenciar el consum de proximitat i fer-ne difusió. També és important fixar-se en els productes processats i no només en els frescos.

L’altre dia mateix, el nostre company de pis m’explicava que s’havia comprat unes galetes al supermercat Veritas: “Galetes bio, però que vénen del Canadà…”, em va dir mig indignat. I té raó, per molt bio que siguin el seu transport fins aquí ha contaminat moltíssim!

No costa gaire estona fer unes magdalenes a casa i tindreu un esmorzar boníssim i sa! Aquestes porten pera i ametlla trossejada al seu interior… Són delicioses! També les podeu fer amb poma o plàtan i canviar les ametlles per nous o avellanes.

Per cert, voldria aprofitar aquesta entrada per convidar-vos a ser “fans” del projecte FENT PAÍS, en el qual de tan en tant hi posaré el meu granet de sorra. Estic segura que us agradarà!

 

Ingredients:

2 ous mitjans, 150g de sucre morè integal, 50ml de llet, 190ml d’oli d’oliva suau, 230g de farina, 7g de llevat Royal, 25g de mel, 1 iogurt de llimona, 1 pessic de sal i 1 pera Conference i 2 grapats d’ametlla trossejada (no en pols)

Per decorar: sucre blanc i ametlla laminada.

Com ho fem?

1_ Amb les barnilles elèctriques, batem els ous amb el sucre i la mel durant 3 minuts (en un bol gran).

2_ Sense deixar de batre, incorporem la llet, l’oli i després el iogurt.

3_ Barregem la farina, el llevat i la sal. Ho afegim a la barreja en 3 tandes per no fer-ho tot de cop. Ha de quedar homogeni.

4_ Deixem reposar la massa a la nevera durant 1 hora com a mínim.

5_ Preescalfem el forn a 250ºC. Mentrestant pelem i tallem la pera a trossets petits, l’afegim a la massa juntament amb l’ametlla trossejada.

6_ Omplim els motlles, decorem amb l’ametlla laminada i un pessic de sucre blanc. Enfornem a 210ºC durant 15-17 minuts. No obriu el forn fins passada aquesta estona!

Taronges i clau d’olor, l’ambientador nadalenc per excel·lència!

Sempre m’han agradat les manualitats, de petita la meva assingatura preferia a l’escola era la “plàstica” m’ho passava super bé! Quan estava a casa preferia dibuixar i fer manualitats, com per exemple casetes pel pessebre, titelles, figuretes de fang… Mai vaig trobar a faltar els jocs d’ordinador, les nintendos, ni res d’aquest estil. De fet, mai en vaig tenir i era la mar de feliç! A la biblioteca sempre xafardejava llibres de nadal, contes, i “cosetes mones” per fer a casa… N’hi havia moltes que em cridaven l’atenció, fins i tot les fotocopiava per fer-les algun dia.

Una d’quelles manualitats eren les taronges decorades amb clau d’espècie, fent mil formes diferents, algunes de molt boniques! Fan molta bona olor, una olor càlida. Són ideals per regalar, embolicades amb un tros de paper de cel·lofana i un bon llaç. També queden molt bé per acabar de decorar un centre de taula. Fa falta una mica de paciència a l’hora de fer-les, ja que al final et canses de punxar-te el dit amb els claus!!

Estris i Ingredients:

Taronges, tantes com en volgueu fer.

1 potet de clau d’espècie, en venen a tots els supermercats, al costat de la resta d’espècies.

1 xinxeta de les que es poden agafar bé o 1 agulla gruixuda.

Com ho fem?

Primer de tot cal que ens imaginem bé el dibuix que volem fer. Per començar és millor que siguin senzills i que no haguem d’omplir gaire la taronja. Un cop el tinguem clar… comencem!

Posem els claus d’espècie en un bol, que ens vagi bé per anar-los agafant. Si els hem d’anar treient un per un del pot, no acabarem mai!

Agafem la taronja i amb una agulla marquem uns quants forats seguint el dibiux escollit. Llavors hi clavem els claus, i anem fent així, alternant.

No la foradeu tota de bones a primeres, ja que quan claves un clau, surt una miqueta de suc per un altre forat i llavors ens quedaria tota la taronja empapada de suc.

Si les voleu regalar, les emboliqueu amb un paper de cel·lofana i un bon llaç!

Muffins integrals amb poma de Girona i mascarpone

Com cada diumenge, una recepta pels esmorzars de la setmana!! Ja veieu que les magdalenes són un bon recurs, a més es poden fer de tantes maneres diferents… Aquestes de poma són boníssimes!! He de dir que amb la farina integral atipen bastant més, i el sucre morè fa que no siguin tan dolces. També hi ha parts de la recepta que podeu obviar, com la capa de melmelada gratinada que es posa al final. Un altre dia les farem salades. Amb aquesta recepta aprofito per participar al Memòries d’una Cuinera d’aquest mes.

No hi ha manera que m’acostumi a dir muffins quan toca, per mi sempre seran magdalenes! Diferència entre muffins i magdalenes?? principalment el % i el tipus de matèria grassa que porten. Les magdalenes solen ser una mica més seques i els muffins més humits. I em direu… si porten més m.g. poden dir-se integrals?? que siguin integrals no vol dir que siguin light!! ;) però sí que porten sucre morè i farina integral.

Avui també m’agradaria parlar-vos de les pomes de Girona, que es cultiven a les comarques del Baix Empordà, Alt Empordà i Gironès, i són d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

La temporada de les pomes és més aviat de finals de setembre i octubre, però és una fruita que aguanta força bé i depèn de quina varietat encara la podem collir al novembre. De totes maneres, és una de les fruites més omnipresents als supermercats. Durant l’any ens les porten d’aquí i d’allà, totes netes i polides, ben brillants i sense cap taca… Recordeu l’anunci de les pomes Marlene? per què les hem de portar de Suïssa si aquí ja en tenim?? Estic d’acord en importar productes que aquí no tinguem, però mentre hi hagi productors de proximitat pensem en ells a l’hora d’escollir el que comprem!

Els productes amb distintius d’origen i qualitat sempre són de fiar, ja que tenen un Consell Regulador associat que s’encarrega de que tot vagi com ha d’anar.

Les pomes de Girona són de producció integrada, això vol dir que han estat conreades d’acord amb les normes de producció integrada per a pomes, amb mètodes que respecten la salut humana i el medi ambient, i es recullen quan l’estat de maduresa del fruit és l’adequat amb les majors cura i rapidesa possibles. La diferència amb la producció ecològica és que en la integrada es permet un ús mínim i molt restringit de productes agroquímics per tal de garantir la bona collita, i només en casos necessaris. En general s’apliquen processos que afavoreixen la diversitat del sistema agrícola per tal de preservar la flora i fauna autòctones i potenciar l’activitat conservadora del medi rural i del paisatge.

Les pomes de producció ecològica generalment són més petites, podeu comprovar la diferència a la fotografia! ;) No és que estigui defensant la producció integrada per sobre l’ecològica, cadascú que compri les pomes que vulgui!! però us volia explicar com funciona en el cas de l’IGP Pomes de Girona.

Ingredients:

Per 8 unitats:

220 g de farina integral, 125g de sucre morè, 1tbsp de llevat (equival a una mica més de mig sobre), 1 ou, 125ml de llet, 50ml d’oli d’oliva i 1 cullerada ben plena de formatge mascarpone.

1 poma, suc de llimona.

Opcional: canyella en pols i melmelada (de maduixa, préssec, albercoc, poma… la que tingueu!)

Com ho fem?

1_ En un bol barregem el llevat i la farina. En un altre barregem el sucre i l’ou i batem bé amb unes barnilles; llavors hi afegim la llet i l’oli i remenem. Aquí hi afegim la primera barreja de farina i llevat a poc a poc (en 3 vegades va bé). Per últim hi afegim la cullerada de mascarpone i barregem fins que quedi ben incorporada.

2_ Deixem reposar la massa durant 1 horeta a la nevera i al cap d’una estona preescalfem el forn a 180ºC.

3_ Tallem la poma a trossets i la ruixem amb el suc de llimona perquè no s’oxidi.

4_ Preparem els motlles de les magdalenes (va bé posar-los dins unes flameres perquè no es deformin mentre es couen). A la massa que teníem a la nevera, hi barregem els trossets de poma, però en guardem uns quants. Omplim els motlles amb 2 cullerades de massa a cadascun, per sobre hi posem els trossets de poma que hem guardat.

5_ Enfornem les magdalenes durant uns 20 minuts. Abans de treure-les, punxem per mirar si estan ben fetes de dins.

6_ PAS OPCIONAL: Quan les tenim fora, les pintem amb una capa fina de melmelada i les gratinem durant 2 minuts. Finalment, i això al gust de cadascú, hi posem una mica de canyella en pols pel damunt.

Taronges de les terres de l’Ebre, amb mel, nous i cayella.

Amb les tempratures més baixes, ens hem de protegir bé contra els possibles refredats! ;) Una bona manera és prenent vitamina C. Hem d’aprofitar ara que arriben les taronges i mandarines, boníssimes!!!

A Catalunya trobarem cultiu de taronges i mandarines a les comarques del Sud (Baix Ebre i al Montsià). Si teniu l’oportunitat de comprar-les, no us les deixeu perdre, són molt més bones que les d’importació. Al mercat de Calaf, cada dissabte hi ha uns pagesos que pugen des d’Amposta i porten les millors mandarines que he tastat mai, s’hi ha d’anar ben aviat, quan encara fa molt fred, ja que tothom els coneix i a mig matí gairebé que s’han acabat totes!

Podem trobar taronges des de finals d’Octubre fins l’Abril, ja que existeixen unes quantes varietats i a cadascuna li correspon una temporada diferent.

Aquest plat és molt i molt senzill, però ben presentat es pot convertir en un bon postre, fins i tot per quan tenim convidats. Tot i que m’encanta fer pastissos (i encara més, menjar-los) no sempre fa falta acabar un àpat important amb un dolç “de pastisseria”. Ja veureu que si entre l’aperitiu, primer i segon han quedat ben tips, us agrairan un postre amb fruita. Si el voleu fer més festiu, el podeu acompanyar d’una bola de gelat, o una teula cruixent. La combinació d’ingredients és irresistible!

Ingredients:

Taronges de les terres de l’Ebre

Mel (si és de flor de taronger ja serà un plat rodó, però amb la que tingueu a casa ja va bé)

Nous pelades

Canyella en pols (opcional)

Extres: gelat de vainilla o xocolata, una teula cruixent…

Com ho fem?

Netegem les taronges, les tallem a rodanxes i tot seguit per la meitat. Les anem disposant als plats.

Repartim les nous per sobre i les empolsinem amb una mica de canyella en pols.

Per últim, hi afegim una cullerada de mel.

L’albergínia blanca

Fa un parell d’anys, des del Bages, ens van donar a conèixer l’albergínia blanca: un producte local i de proximitat que calia recuperar.

L’albergínia blanca es va deixar de conrear fa més o menys un segle, però tot i que les grans superfícies ens tenien tan ben acostumats a l’albergínia negra, els pagesos del Poal de Manresa encara la conreaven. És una albergínia molt més suau que la negra, amb un contingut energètic més baix (degut a que té més proporció d’aigua) i amb un toc una mica dolç. La podem cuinar de la mateixa manera: escalivada, a la planxa, farcida… És boníssima!

L’any 2010, els agricultors que encara la conreaven juntament amb la col·laboració d’entitats com la Fundació Alícia, el Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages i el Rebost del Bages (format pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Manresa) i iniciatives com l’Slow Food, van engegar una campanya de divulgació d’aquest producte, per donar-lo a conèixer arreu de Catalunya tan a particulars com a professionals de la restauració.

Nosaltres l’hem cuinat a la planxa i l’hem presentat en una amanida de figues i mozzarella marinada. Evidentment, si no la trobeu, aquest plat també es pot fer perfectament amb les altres varietats d’albergínia. Hem d’aprofitar les figues, ja que són de les poques fruites que només es troben en temporada (cosa que hauria de passar amb totes les altres…). Ara que ja estem en plena tardor, costa més pensar en les típiques amanides d’estiu, però no hem d’oblidar que són un plat molt versàtil i si incorporem ingredients de temporada en podrem menjar durant tot l’any! Al cap i a la fi, “amanir” és posar oli, sal, vinagre… ja sigui en un plat amb enciam o sense ;)

Ingredients:

Figues, una bola de mozzarella fresca i 1 albergínia blanca (si no en trobeu, també es podria fer perfectament amb la nerga).

Per marinar la mozzarella: oli d’oliva, mig gra d’all, una fulla de llaurer, un polsim de pebre, farigola seca i un raig de suc de llimona

Com ho fem?

És molt fàcil: primer de tot hem de posar la mozzarella a marinar. Per fer-ho, posem tots els ingredients en un bol (l’oli, el mig gra d’all…), tot seguit incorporem la mozzarella tallada a làmines de mig dit de gruix i la reservem a la nervera durant una horeta.

Mentrestant, tallem l’albergínia a làmines finetes i la coem a la planxa amb una miqueta de sal i oli. La reservem en un plat.

Netegem les figues i les tallem en sis trossos més o menys.

Presentem l’amanida alternant làmines d’albergínia i mozzarella. Decorem amb les figues i amanim amb l’oli de la mozzarella. També hi podem afegir una mica de reducció de vinagre.

Gelat de macedònia

Vaig tard, molt tard… La convocatòria per Memòries d’una cuinera del mes de juliol es va acabar fa 3 dies!!! Podeu creure que fa almenys dues setmanes que tinc el gelat al congelador? però mai trobava el moment per fer les fotografies! Un dia perquè no tenia la càmera, l’altre perquè ja s’havia post el sol i l’altre perquè hi havia massa gent rondant per casa…

Bé, com que ja em vaig perdre la convocatòria dels carquinyolis, i no m’agrada fallar, he decidit publicar igualment  la meva proposta per aquest mes encara que sigui una mica tard…

De petita la macedònia no m’agradava gaire, era molt llepafils amb les fruites, i a la mínima que en trobava alguna que no m’agradava ja la deixava estar. A moltes festes infantils ens donàven macedònia i la feina era meva per acabar-la! És per això que a casa no en solem fer.

Aquest gelat de macedònia en realitat només té 2 gustos: préssec i maduixa. En principi havia de ser un gelat de préssec, però sense adonar-me’n, quan l’estava preparant hi vaig afegir iogurt de maduixa enlloc de iogurt natural. Per això l’he acompanyat d’una broqueta amb pera, préssec i nectarina, volia que hi hagués més varietat!! A més, la galeta de civada de la base l’acompanya molt bé!

Per fer aquest gelat vaig fer servir uns iogurts molt bons que fan a Sallent (el Bages). Des del dia que els vam descobrir que a casa només entren aquests!! Però un altre dia us en parlaré amb més calma. Ara anem a la recepta del gelat!

Ingredients:

3 préssecs tallts a trossets i congelats, 2 iogurts de maduixa, 250ml de nata per muntar, 1 cullerada de sucre invertit i 1 cullerada de “whisky peach” (opcional).

1 galeta de civada (per plat), pals de broqueta i fruites variades per muntar la broqueta.

Com ho fem?

Primer de tot posem el préssec congelat i els 2 iogurts a la picadora o batedora. Piquem fins que quedi homogeni.

A part, muntem la nata i afegim el sucre invertit. L’incorporem a la barreja dels péssecs, amb cura.

Afegim la cullera de de whisky peach (si volem) i ho posem al congelador.

S’haurà d’anar remenant de tan en tant perquè no cristal·litzi. I el tindrem almenys 4 hores al congelador abans de menjar-lo.

Podeu fer servir motlles de magdalenes per aconseguir gelats individuals, com el que veieu a la fotografia.

Per muntar el plat: posem la galeta com a base, al damunt el gelat i la broqueta. Així de fàcil!

 

 

Trena de cireres

Faig l’entrada mentre es pon el sol, una mica més i faig la recepta del 16! I es que avui toca publicar una entrada dedicada a la Recepta del 15! Aquest mes les protagonistes són les cireres. Potser ha estat la vegada que he buscat més receptes de referència, que si gelats, pastissos, combinacions amb salat… però al final m’he decantat per una trena de pasta de full farcida amb cireres. Fàcil de fer i ben bona!

Aquí a Catalunya, on trobem més producció de cireres és al Maresme, al Baix Llobregat i la Ribera d’Ebre. A part dels cirerers que hi ha escampats per moltes cases, horts i masies d’altres pobles.

Fa un any ja vaig publicar aquesta trena de xocolata i de fet és un recurs que faig servir moltes vegades, les trenes tenen molt èxit! també se’n poden fer de salades, com per exemple: de pernil i formatge amb orenga per sobre, de tonyina, d’escalivada, de carn, d’espinacs a la catalana i formatge de cabra… mil i una combinacions!!

Per fer-les és molt fàcil, va millor amb la pasta de full rectangular, però no passa res si és rodona, es pot fer perfectament igual! Aquí teniu un pas a pas que he fet amb l’Autocad… perquè m’avorria una mica! (i no, no el trobo a faltar… ;))

Ho veieu? és molt fàcil!!! i quan tenim la trena formada, abans d’enfornar només cal tirar-hi sucre i ammetlletes per sobre (si és dolça) o orenga (o altres espècies i ingredients) si és salada.

Anem a la recepta de les cireres!

Ingredients:

1 làmina de pasta de full, 2 grapats de cireres, unes gotetes de llima, 4 cullerades de sucre, ammetlles trossejades i una mica d’anís.

Com ho fem?

Primer de tot netegem les cireres, les tallem per la meitat o a quarts i treiem el pinyol. Les posem en un cassó amb 2 cullerades de sucre, les gotetes de llima i llavors les saltegem una mica (5 minuts com a molt)

Extenem la pasta de full sobre la taula, si és rectangular fem directament els talls inclinats al costat, si és rodona fem el que explico en el pas a pas de dalt ;)

Posem les cireres a l’espai del mig i anem tancant la trena.

Finalment hi posem les altres 2 cullerades de sucre per sobre, les ammetlletes i enfornem uns 25 minuts a 180ºC.

Quan la treiem del forn, hi repartim per sobre inmediatament 3 culleradetes d’anís, que ajudarà a fer aquest efecte brillant.

Cireres amb festucs i gelat

Postres fresquets, fàcils i boníssims… això és el que volem tots amb aquesta calor que fa oi? però tampoc podem acabar tots els àpats a base de gelats, que són molt bons però no en podem abusar tant ;)

Per mi, un dels postres fàcils i estrelles, que mai no falla, és aquell que combina fruita i gelats! Llegint l’especial d’estiu d’una revista de cuina, vaig trobar un “tàrtar de maduixes i festucs” que de seguida em va cridar l’atenció. Avui estava fent proves per la propera Recepta del 15, ja sé que encara falten dues setmanes i aquesta tampoc serà la proposta definitiva! ;) però tinc temps i ganes de fer-ho, així que he adaptat aquell tàrtar a les cireres i hi he afegit una boleta de gelat. El resultat ha estat tan bo com refrescant! Ideal per quan tenim convidats, ja que les presentacions en gotet queden molt bé i a més és super ràpid de fer!

El que sí que ha fallat ha estat una decoració amb xocolata blanca i festucs: l’he tret del congelador i just durant l’estona que necessitava per posar les cireres al gotet se m’ha començat a desfer… per sort el gelat ho ha solucionat tot ;)

Ingredients:

2 grapats de cireres, 1 cullerada de sucre morè, 1 cullerada de suc de llimona, uns quants festucs.

Gelat al vostre gust, en aquest cas era de vainilla i nous de macadàmia.

*Si voleu, també podeu substituir el suc de llimona i el sucre per una mica de mistela.

Com ho fem?

Netegem les cireres i les anem tallant a trossets amb l’ajuda d’un ganivet esmolat.

Les posem en un bol amb el sucre morè i el suc de llimona. Les deixem a la nevera durant 1 horeta.

A part, pelem els festucs i els piquem amb l’ajuda del morter.

Abans de servir, barregem les cireres amb els festucs, posem la barreja en gotets i acompanyem amb una boleta de gelat.