Ca l’Ignasi, quan el paisatge està dins el plat.

Aquest dissabte, aprofitant que era el meu sant, vam anar d’excursió a Cantonigròs. Passats tots els exàmens i entregues tenia ganes de desconnectar, fer país, estar amb els de casa i fer una excursió recordant les que fèiem abans: improvitzades, agafar el cotxe i fer cap a algun raconet de Catalunya… Dinar, passejar per fires o camins, visitar llocs interessants, buscar algun bolet, fer boles de neu i tornar cap a casa… I és que d’això es tracta, d’anar Tastant Rutes

Era petita però de gana ja en tenia, perduts per algun camí sempre demanava quan podríem dinar… “tinc gana, tinc gana! quanta estona falta per dinar??” Em sembla que em feia pesada i tot… Per això m’enredaven i em deien que allà no trobaríem menjar, que tardaríem hores a trobar algun lloc per dinar! jo plorava i finalment quan tenia el plat al davant la cara em canviava i feia un somriure de felicitat difícil de descriure!

Ara ja m’encarrego que no em passin aquestes coses, per això vaig demanar a veure si podiem dinar a Ca l’Ignasi de Cantonigròs. L’havia llegit a altres blogs i ja sabia que no ens decepcionaria… Quan vaig veure un 2×1 a la revista CUINA no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig dir… aquesta és la nostra!

Hi havíem passat altres vegades en direcció Rupit però no hi havíem entrat mai… Cantonigròs és un poble petit però que es mou, i entre altres coses importants hi ha el Festival Internacional de Música que es celebra el mes de Juliol i que l’any vinent celebrarà la 30a edició. Arribar a Cantonigròs no és difícil, i només pel paisatge ja val la pena fer l’excursió, sobretot a la tardor, quan els boscos esclaten en colors. La carretera va pujant i mica en mica et va descobrint tota la zona de Tavertet, a mig camí entre Vic i Olot.

La Laia i l’Ignasi saben que hi ha gent que fa bastants km per anar a dinar o sopar a casa seva, per això s’esforcen perquè tothom surti content del seu petit gran projecte, un projecte on s’hi nota il·lusió per fer les coses ben fetes. Arribant a Cantonigròs només cal seguir el Carrer Major fins arribar al nº4. A les sales (3) hi trobem la Laia, a la cuina l’Ignasi.

Les sales són acollidores, simples però amb molta personalitat, al meu gust molt ben arreglades i el més important… no treuen el protagonisme al menjar. Ah i les cadires són comodíssimes!

De la cuina en surten plats tan espectaculars com bons, tan de prop com creatius, tan actuals com posats al dia. I és que allà ja es nota, però llegint el seu blog he vist que gairebé tots els ingredients que fan servir són de proximitat, i sobretot de molta qualitat.

Si hi aneu a l’hivern podreu estar a la sala de la llar de foc, i si hi aneu a l’estiu podreu estar al pati de fora. Si hi aneu a qualsevol època de l’any trobareu ingredients i plats de temporada, si hi aneu amb amics podreu estar a la sala de la biblioteca i si hi aneu amb molta gana us asseguro que quedareu molt tips!!

A la seva pàgina hi podeu veure la carta i els menús; hi ha menús especials per grups, menús de temporada i de degustació, a més a més la majoria dels plats també els trobareu a la carta, molt complerta. Jo de vins no hi entenc gaire, però aposten per vins de Catalunya i de cellers petits.

*No posaré fotografies dels plats perquè a la web en podeu veure de precioses! (i perquè amb les ganes d’anar a casa em vaig descuidar la càmera a Barcelona…) Les altres dues fotografies de dalt estan extretes de la seva web i facebook.

Ara us explico tot el que hem menjat…

La meva germana i jo vam demanar el menú que entra amb el val de la revista CUINA  (si el teniu aprofiteu per anar-hi!) i els meus pares van estar temptats pel menú de temporada que realment feia molt bona pinta, però finalment van demanar plats de la carta i van quedar molt contents.

Els meus pares van tenir: dos pans cuits al forn de llenya (cruixents i amb la molla tupida) i llangonissa d’aperitiu (boníssima), una amanida de ceps i pinyons, un paté de muntanya molt ben fet, i morro de bacallà amb confitat de pebrot verd i cebes de Figueres. De postres una sopa de fruits vermells amb gelat de llimona, i un bescuit d’en Xixo amb figues caramel·litzades.

El menú que vam menjar la meva germana i jo tenia com a aperitiu una amanida de codonyat, formatge i tomàquet fet al forn, farcellets de formatge i coca de ceba amb cansalada. Després va venir una amanida de ceps amb pinyons i carxofes, un bacallà com el dels nostres pares, un arròs boníssim amb bolets, conill, botifarra i verduretes, i per acabar dues postres: copa de crema de mató i cabell d’àngel, i farcellet de xocolata calenta de Vic.

Els cafès anaven acompanyats de carquinyolis, “trufes” i “pa de pessic” i el vi que vam demanar va ser un blanc Vinya Ylaria boníssim i curiós que no havíem tastat mai.

Heu agafat gana? doncs no us ho penseu més i feu cap a Ca l’Ignasi: ells us rebran amb els braços oberts i vosaltres en sortireu feliços, tips i contents. 100% recomanable!

L’estiu, els berenars ràpids i altres descobriments musicals.

Us en recordeu del festival Pirineos Sur que us vaig explicar fa unes setmanes? doncs es va acabar abans d’ahir i com cada any no ha deixat a ningú indiferent! Tal i com vaig explicar, al ser la 20a edició, comptaven amb la participació de força artistes coneguts, i entre ells, artistes catalans. M’hauria agradat anar a més concerts, però les dates són les dates… Tot i així el dijous la meva germana i jo vam fer un nou descobriment: Russian Red. Jo que sóc més aviat de rock català, grups de versions i concerts de festa major… No sé si era per l’escenari i el lloc on es feia, però aquest nou descobriment ens va agradar! Potser molts de vosaltres ja els coneixeu, de fet algunes de les seves cançons han sonat en anuncis, i s’ha de dir que en directe guanyen moltíssim! Tot i el fred que feia, estava força ple de gent i a més vam poder baixar fins arran de l’aigua… Us deixo amb un vídeo i unes fotos!

Els altres grups que vaig escoltar no em van agradar tant, eren molt de “flamenco” (es clar, n’hi ha d’haver per a tots els gustos!) i l’únic moment més divertit va ser quan va aparèixer en Peret i va animar el públic!

Cada dia hi ha més blogs que parlen de vacances, uns les comencen, altres les acaben, n’hi ha que no en fan… Jo no donaré vacances al Tasta Rutes, entre altres coses perquè l’acabo de començar! i també perquè ara a l’estiu és quan hi puc dedicar més temps.

De totes maneres a l’estiu sempre fa més mandra cuinar, ja sigui per la calor, o per les ganes d’estar a l’ombra, a la piscina, a la muntanya, a la platja, prenent el sol… No teniu molta gana després d’haver-vos banyat? jo sí!! el que passa és que els “xiringuitos” de la platja i els bars de les piscines normalment són cars i per un dia o dos no passa res, però al final el que surt més a compte és portar-se el berenar fet de casa. L’altre dia vaig fer aquests croïssantets per berenar a la piscina, són molt fàcils de fer i dónen molt bon resultat, van volar!

Amb pasta de full es poden fer infinitat de coses: ulleres, palmeres, trenes, espirals, llaços, canyes, tartes, tartetes i pastissos… Només fa falta posar-hi una mica d’imaginació i sortiran esmorzars, berenars, aperitius… dolços o salats!

Ingredients:

1 làmina de pasta de full, en el cas dels croïssantets millor que sigui rodona.

Pel farcit: 40g de xocolata negra, una mica de llet i 1 culleradeta de melmelada de maduixa

Per cobrir-los: sucre blanc.

Com ho fem?

Posem un cassó al foc, amb una mica de llet i la xocolata, hi afegim la melmelada i remenem fins que quedi homogeni, vigilant que no es cremi! Si no s’hi vol posar melmelada no passa res, però hi dóna un toc molt bo…

Tallem la pasta de full a triangles, si és rodona va millor perquè així els fem com si fóssin els radis d’una bicicleta.

Posem una mica de xocolata a la part ample de cada triangle i cargolem del costat ample a l’estret. S’ha de vigilar amb la quantitat de xocolata ja que sinó al cargolar surt cap enfora i després es crema al forn.

Els hi posem una mica de sucre blanc per sobre i els enfornem durant 10-12 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC.

Altres cobertures… Si tenim per exemple xurros de xocolata, els enfornem sense sucre per sobre, i quan els tenim a fora els pintem amb aigua i mel, llavors hi podem tirar els xurros per sobre. També es pot fer servir sucre morè, sucre fi…

Pirineos Sur i una de “migas”

Avui us porto un altre festival d’estiu, aquest cop amb una mica d’antelació!

Ha arribat la 20a edició del festival internacional de les cultures, per uns dies els petits pobles de Lanuza i Sallent de Gállego (al Pirineu Aragonès, a tocar de l’estació d’esquí Formigal i a 10 minuts de la frontera amb França) es converteixen en un punt de trobada de músics, artistes i artesans d’arreu del món. Es celebra del 14 al 31 de Juliol.

Pel que fa la música i els concerts, l’entorn és inigualable: un escenari que “flota” a l’aigua del pantà de Lanuza (un poble que va ser deshabitat i que ara s’està reconstruïnt) amb sons d’aquí i d’allà enmig d’una vall ben peculiar. Potser mirant la programació hi ha molts artistes que no coneixem, però no n’hem de fer cas, ja que amb els anys són els que es fan famosos… encara recordo quan ningú coneixia Amaral i en aquell concert hi havia poca gent! De totes maneres, cada any porten grups més coneguts i aquesta vegada, sent la 20a edició no s’han quedat curts: La Troba Kung-Fú, Antònia Font, Andrés Calamaro, Albert Pla, Russian Red, D’callaos i Ojos de Brujo, entre d’altres! no em direu que no està bé…!!

També compten amb la col·laboració dels fantàstics Titiriteros de Binéfar juntament amb l’École National du Cirque Shem’s y de Salé.

Com a activitats paral·leles hi ha tallers, exposicions, espectacles de circ (molt bons!), concerts pel públic familiar, explica contes pels petits…I un mercat amb artesania i menjars d’aquí i d’allà.

Aquests dos pobles on es desenvolupa tot el festival estan molt a prop l’un de l’altre. Hi ha un moment en què el trànsit es talla i només s’hi pot accedir a peu, no hi ha problema, és  encara no mitja horeta caminant per un camí asfaltat i relativament pla. Pel que fa a l’allotjament, hi ha una zona reservada per acampar i per autocaravanes, però al ser un poble molt turístic, tampoc hi ha problema per trobar apartaments, hotels, restaurants…

Si us voleu animar, us deixo amb la pàgina web on hi trobareu tota la informació que hi fa referència: Info-Pirineos Sur

I també us deixo un recull de fotos (aquest cop sí que són meves) perquè veieu una mica l’entorn… Potser faltaria alguna cosa… què tal unes “migas” Aragoneses? o més aviat, unes “migas de pastor” com en diuen per allà!  Sé que és un plat més aviat de quan fa fred, però no podia acabar l’entrada sense parlar-ne. Us ensenyo la recepta de la meva mare (una mica modificada de la tradicional), acompanyades d’un vi negre fresquet, no estan malament!

Ingredients:

Pa sec del dia anterior, oli d’oliva, 2 grans d’all, cansalada, xoriço, 2 cullerades de tomàquet ratllat i una mica de llet.

Com ho fem?

Primer de tot tallem el pa a llesques molt fines, i el trenquem a trossets (com els de la foto). El posem en un plat i el remullem una mica amb llet, però no massa.

Mentrestant posem oli en una cassola i hi tirem la cansalada a trossets, el xoriço i els 2 grans d’all partits per la meitat. Ho fem coure a foc mitjà i quan ja estigui llest ho retirem tot, menys l’oli. Hi afegim els trossets de pa, que es fregeixi una mica i llavors hi tornem a posar el xoriço i la cansalada (els alls els llencem), juntament amb les dues cullerades de tomàquet ratllat, que hi donarà gust i color. Un parell de voltes més i ja estan a punt, són molt fàcils!

S’ha de dir que les “migas” són un plat d’aprofitament, i per tant es poden fer amb altres ingredients que tinguem, com orellanes, pebrot …

IMAGINA, el festival d’estiu d’Igualada

Arriba amb un pelicó de retard, però la recepta d’avui té un ingredient clar: passar-ho bé!!

És la vuitena edició de l’”IMAGINA”, el festival d’estiu d’Igualada, que mica en mica s’ha anat consolidant gràcies a les activitats organitzades per l’Ajuntament i diverses entitats que hi col·laboren. Aquest festival només té 8 anys però anteriorment ja s’havien organitzat activitats com l’Anòlia, o el concurs de microcurts (enguany amb la 10a edició) o l’ European Balloon Festival (enguany amb la 15a edició) que omple el cel de la comarca amb globus vinguts d’arreu, etc.

Si sou aficionats als esports, als viatges en globus, al cinema a la fresca (per grans, per petits, en versió original…), als microcurts, a la música… passeu per Igualada durant el mes de Juliol, hi ha de tot i per a tots els gustos! us deixo l’enllaç on hi ha tota la informació: http://www.igualadaimagina.cat

Properament una crònica amb restaurants, història i gastronomia de la ciutat, no us la perdeu!