La “Coca dels Olleta”

Aquesta coca és la que vaig fer per la Susanna i el Josep Àngel (Kissumenja i Massitet) d’ Olleta de verdures per celebrar juntament amb ells els 5 anys del seu blog! Resulta que van convocar un concurs de receptes que consistia en preparar algun plat que crèiem que els hi agradaria i explicar-los el per què ho crèiem. Tots els arguents s’hi valien: històrics, ingredients, localitat, estimació per la recepta en qüestió…

No fa falta llegir gaires de les seves entrades per adonar-se que són una parella que s’estimen la terra on viuen i la terra d’on vénen, per adonar-se que valoren les coses ben fetes, més que les pomposes… Així que, pensant en Ca Massita, vaig tenir clar que havia de preparar una coca!

Vaig començar a rumiar quins ingredients podia fer servir recordant algunes de les seves receptes o entrades, volia que fos una coca fresqueta de cara a l’estiu, així que molts dels ingredients estan posats en cru, com la poma àcida, que li dóna un toc molt refrescant.

Ahir vam passar les 21.000 visites, moltes gràcies a tots! em sap molt greu no tenir temps de contestar tots els comentaris, a veure si quan s’acaba el curs aquest bloc torna al seu ritme habitual… I què millor que aquesta coca dels Olleta per celebrar-ho? El contrast de textures i gustos és impresionant, i acompanyada d’una bona cerveseta es converteix en un sopar perfecte per combatre la calor!

Ingredients i… com ho fem?

1_ Fer la base (amb la massa “massitera”, o la que volgueu, també es pot comprar).
2_ Posar-la al forn, una mica punxada perquè no s’infli i coure-la (sense els ingredients) fins que quedi ben feta tan de sobre com de sota, ho veureu pel color però més o menys són uns 15 minuts a 180º
3_ Tallar un porro a rodanxes i coure’l a una paella amb una miqueta d’oli, quan sigui tou, apujar el foc perquè es torri una miqueta, però no molt.
4_ Quan tenim la massa cuita, la treiem del forn, repartim el porro per sobre, trossets de formatge blau, trossets de poma (amb la pell, que hi donarà color) i que sigui àcida i cruixent, que hi dóna molta frescor! i uns quants pinyons que poden ser torrats.

Doncs resulta que aquesta recepta els hi va agradar molt! tant que la van escollir (juntament amb 4 més) perquè estigués entre les guanyadores! quina il·lusió quan ho vaig veure, perquè realment ho van tenir molt complicat! Clicant aquí trobareu el post amb totes les altres receptes… Moltes gràcies guapos!! Justament avui he rebut el davantal moníssim i la galeta boníssima! Me l’he menjada de seguida Com que no tinc la càmera aquí he fet servir la foto del seu blog… (espero que no us sàpiga greu!)

Un barrejat a la Rambla, Memòries d’una Cuinera

Em pensava que no hi arribava, però al final sí! I és que avui dia 28 és l’últim dia per presentar les propostes pel blog Memòries d’una Cuinera. Com molts de vosaltres sabeu, aquest mes la Judith, la Mònica i l’Yves ens han proposat fer llimonada per tal de refrescar una mica la calor de l’estiu.

La meva llimonada no és ben bé una llimonada , és un Barrejat! i és que els Igualadins es passen les tardes de l’estiu a les terrasses de la Rambla prenent barrejats… Un Barrejat és meitat orxata i meitat granitzat de llimona. A mi abans no m’agradava l’orxata sol, i el granitzat tampoc em feia el pes… Un dia una amiga em va dir que havia de provar el barrejat i em va agradar tant que sempre més he demanat això!

A Barcelona o a Manresa en diuen un Canari, i segur que també té altres noms segons el lloc on el demanem. Si teniu l’ocasió, demaneu-lo, és molt refrescant!!

Ingredients:

Orxata

3 llimones, 400ml d’aigua mineral, 3 cullerades de sucre, una mica d’alfàbrega.

Com ho fem?

L’orxata el podeu fer vosaltres mateixos, però jo m’he esperat per si algun dia el proposen en un repte També el podeu comprar al supermercat o a l’orxateria que serà més bo!!

Per fer el granitzat barregem l’aigua amb el suc de les llimones, el sucre i una mica d’alfàbrega.

Omplim una glaçonera i la resta de llimonada la guardem a la nevera.

Si teniu picadora de gel, a última hora piquem el gel i el barregem amb la resta de la la llimonada. Llavors en els gots hi posem meitat orxata i meitat granitzat, i ja està llest!

–> En cas de no tenir picadora de gel, com és el meu cas, no passa res. Posem bastants glaçons en un got, hi afegim una mica de llimonada (1/5 part, pensem que els glaçons ja ocuparan molt) i llavors hi acabem d’afegir l’orxata.

L’estiu, els berenars ràpids i altres descobriments musicals.

Us en recordeu del festival Pirineos Sur que us vaig explicar fa unes setmanes? doncs es va acabar abans d’ahir i com cada any no ha deixat a ningú indiferent! Tal i com vaig explicar, al ser la 20a edició, comptaven amb la participació de força artistes coneguts, i entre ells, artistes catalans. M’hauria agradat anar a més concerts, però les dates són les dates… Tot i així el dijous la meva germana i jo vam fer un nou descobriment: Russian Red. Jo que sóc més aviat de rock català, grups de versions i concerts de festa major… No sé si era per l’escenari i el lloc on es feia, però aquest nou descobriment ens va agradar! Potser molts de vosaltres ja els coneixeu, de fet algunes de les seves cançons han sonat en anuncis, i s’ha de dir que en directe guanyen moltíssim! Tot i el fred que feia, estava força ple de gent i a més vam poder baixar fins arran de l’aigua… Us deixo amb un vídeo i unes fotos!

Els altres grups que vaig escoltar no em van agradar tant, eren molt de “flamenco” (es clar, n’hi ha d’haver per a tots els gustos!) i l’únic moment més divertit va ser quan va aparèixer en Peret i va animar el públic!

Cada dia hi ha més blogs que parlen de vacances, uns les comencen, altres les acaben, n’hi ha que no en fan… Jo no donaré vacances al Tasta Rutes, entre altres coses perquè l’acabo de començar! i també perquè ara a l’estiu és quan hi puc dedicar més temps.

De totes maneres a l’estiu sempre fa més mandra cuinar, ja sigui per la calor, o per les ganes d’estar a l’ombra, a la piscina, a la muntanya, a la platja, prenent el sol… No teniu molta gana després d’haver-vos banyat? jo sí!! el que passa és que els “xiringuitos” de la platja i els bars de les piscines normalment són cars i per un dia o dos no passa res, però al final el que surt més a compte és portar-se el berenar fet de casa. L’altre dia vaig fer aquests croïssantets per berenar a la piscina, són molt fàcils de fer i dónen molt bon resultat, van volar!

Amb pasta de full es poden fer infinitat de coses: ulleres, palmeres, trenes, espirals, llaços, canyes, tartes, tartetes i pastissos… Només fa falta posar-hi una mica d’imaginació i sortiran esmorzars, berenars, aperitius… dolços o salats!

Ingredients:

1 làmina de pasta de full, en el cas dels croïssantets millor que sigui rodona.

Pel farcit: 40g de xocolata negra, una mica de llet i 1 culleradeta de melmelada de maduixa

Per cobrir-los: sucre blanc.

Com ho fem?

Posem un cassó al foc, amb una mica de llet i la xocolata, hi afegim la melmelada i remenem fins que quedi homogeni, vigilant que no es cremi! Si no s’hi vol posar melmelada no passa res, però hi dóna un toc molt bo…

Tallem la pasta de full a triangles, si és rodona va millor perquè així els fem com si fóssin els radis d’una bicicleta.

Posem una mica de xocolata a la part ample de cada triangle i cargolem del costat ample a l’estret. S’ha de vigilar amb la quantitat de xocolata ja que sinó al cargolar surt cap enfora i després es crema al forn.

Els hi posem una mica de sucre blanc per sobre i els enfornem durant 10-12 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC.

Altres cobertures… Si tenim per exemple xurros de xocolata, els enfornem sense sucre per sobre, i quan els tenim a fora els pintem amb aigua i mel, llavors hi podem tirar els xurros per sobre. També es pot fer servir sucre morè, sucre fi…

Un timbal de poti-poti i les tapes d’en Tàpias.

Ja fa uns quants mesos, a l’apartat Tàpias Variades del programa El Suplement de Catalunya Ràdio, van convocar un concurs de tapes. El lloc per presentar-les era el Clubdecuines, i com que jo sempre voltava per allà vaig decidir presentar-hi unes quantes receptes. La primera que vaig enviar va ser un timbal de poti-poti… I què és el poti-poti??

A casa meva cada any comprem l’Almanac del cordill, hi surten un munt de coses interessants de saber i de tan en tant hi ha alguna recepta tradicional, fàcil de fer i explicada d’una manera senzilla… Em va cridar l’atenció el nom de poti-poti i va quedar guardat en el meu subconscient fins que un dia, mig improvitzadament, vaig decidir fer-lo una mica a la meva manera, amb el que tenia a la nevera, en forma de tapa i enviar-lo al concurs.

A l’almanac del cordill expliquen que aquest plat ja el ressenyava Ignasi domènech dient que era originari del poble de Mura. I també diuen… “Bulliu unes patates amb pell. Peleu-les i talleu-les a rondanxes. Poseu-les en una plata amb olives, bacallà esqueixat, tomàquet amb una mica d’all, trossos d’ou dur, algunes tires de pebrot verd i vermell, i ceba crua tallada fina i macerada en vinagre Amaniu-ho bé.”

Primer vaig quedar finalista, i aquest diumenge vam anar al programa El Suplement perquè era la final, 3 de les finalistes cadascuna amb la nostra tapa. Passo molt sovint per davant de l’emissora i la veritat és que em va fer molta il·lusió estar a dins i veure com funcionava tot. Hi havia una mica de nervis però tal i com diu una amiga meva, la ràdio és molt millor que la televisó… és més improvitzat i aquell neguit perquè tot surti a la perfecció no hi és.

Hi havia la Tatiana Sisquella, presentadora d’ El Suplement, en Pere Tàpias, presentador del Tàpias Variades, en Pep Nogué i en Pep Palau, que van ajudar a fer de jurat. Ens van fer parlar una per una, van tastar les propostes, totes molt bones i diferents entre elles! ho van tenir difícil… Ens van fer tancar els ulls… i van decidir que el timbal de poti-poti havia guanyat Un sopar per a dues persones al Restaurant Sant Pau

Us deixo el programa per si el voleu escoltar: Tàpias Variades 17/07/2011

Ingredients:

Patates de pell fina, bacallà dessalat, pebrot groc, verd i vermell, tomàquets forts, ceba tendra, oli d’oliva, olives negres i allioli.

Com ho fem?

Primer de tot pelem les patates, les tallem a trossos grossos i les posem a bullir durant 20 minuts.

Mentrestant tallem a trossets petits els pebrots, el tomàquet i la ceba. Ho amanim amb oli i ho reservem a la nevera.

Treiem les patates de l’aigua i les aixafem, lligant-les amb una mica d’oli d’oliva (o si voleu amb una mica de mantega).

Tallem el bacallà (que ja hem dessalat) i amb un aro d’acer o bé de plàstic comencem a muntar el plat: primer de tot una capa de patata, una miqueta d’allioli i una capa de bacallà. Una altra de patata, allioli i bacallà. Llavors al damunt la barreja dels pebrots i unes olives negres. El guardem a la nevera amb l’aro posat fins el moment de desmuntar i servir. Com més fresquet més bo està!

I aquest és el link on podeu veure totes les receptes presentades al concurs: Tàpias Variades – Clubdecuines

Gelat de iogurt amb préssec al forn, La Recepta del 15!

Mentre escric el post veig com es pon el sol… el dia 15 s’acaba i jo encara no he publicat el meu gelat!! Però ja diuen que mai és tard si el moment arriba… i no em perdria per res del món participar a La Recepta del 15! Igual que amb Memòries d’una Cuinera, tampoc és la primera vegada que hi participo, però si que és el primer cop que en parlo aquí al blog.

Què és la recepta del 15? per molts no necessita presentació, però ho explico perquè si algú no ho sap i volta per aquí despistat, potser la propera vegada s’hi apunta! La recepta del 15 és una iniciativa de la mà de la Marina, i la Sandra i el Xavi que compta amb la participació de més de 70 blogs de cuina. No és un concurs, ni un sorteig, són ganes de passar-ho bé i participar, posar en marxa la imaginació per publicar el dia 15 de cada mes una recepta amb allò que hagin proposat. Funciona així: el dia 20 fan la proposta, i el dia 15 tothom que hi participa publica la recepta al seu blog. Evidentment també s’hi pot participar si no es té blog, els hi envieu la recepta i una foto i ells ja s’encarregaran de posar-la al recull!

Aquesta vegada la proposta ha estat: gelat o sorbet. Ve tant de gust que no sabia pas quin fer… però ja feia temps que em rondava pel cap un postre que vaig menjar en un dels meus restaurants preferits: el mil921, a Barcelona. Aquell postre era albercoc al forn amb gelat de vainilla. Doncs bé, l’he adaptat als préssecs que tenia i també al meu gelat preferit: el de iogurt! La galeta que fa de llit pel gelat, hi dóna un punt molt interessant, i el contrast entre el préssec tebi i el gelat…. més val que el proveu i no us en penedireu

Ingredients:

Pel gelat: 1 iogurt grec, 1 iogurt de llimona, 400ml de nata per muntar, 3 ous, 50g de sucre blanc, 50g de sucre invertit i 1 pessic de sal.

Pel préssec: 1 culleradeta de canyella i una de sucre avainillat per cada 2 préssecs, i una mica d’oli d’oliva.

Galetes Fontaneda Dorada, o les que tingueu!

Com ho fem?

Primer de tot, parlar del sucre invertit. Ja veureu que l’ingredient va directe a un enllaç, i és la recepta que va publicar en Josep Belmonte al Clubdecuines. Està molt bé, hi ha consells per l’utilitizació, % a fer servir segons la recepta…. i el pas per pas de l’explicació va de marevella! Si no teniu sucre invertit no passa res, enlloc de fer servir 50g de sucre blanc, en fem servir 100g.

1_ Separem els rovells de les clares, i aquestes les muntem a punt de neu amb un pessic de sal. També muntem la nata per separat i ho guardem tot a la nevera.

2_ Blanquegem els ous amb els sucres fent servir les varetes elèctriques, fins que tripliquin el volum. Hi afegim els dos iogurts (el de llimona hi dóna un toc molt fi però refrescant).

3_ Barregem les tres mescles: la de iogurts, la nata i les clares… amb molta cura, que no baixin però que quedi ben homogeni.

4_ Ho posem en un recipient i al congelador. El remenarem amb unes varetes de mà cada mitja hora durant dues hores i després el deixarem dins el congelador un mínim de 4 hores.

Per fer els préssecs… Els tallem a trossos com els de la foto més o menys, posem una mica d’oli d’oliva en una safata de pyrex, hi afegim els préssecs i els condimentem amb la canyella i el sucre avainillat. Ho posem al forn a 200ºC durant uns 12-15 minuts.

Muntem el plat quan els préssecs siguin tebis, amb la galeta i el gelat (el treiem 10 minuts abans del congelador). Unes gotes de xocolata hi dónen el toc final

Tàrtar de gaspatxo i Memòries d’una cuinera

Tot i que no és pas la primera vegada que hi participo, sí que és la primera vegada que en parlo aquí al blog. Memòries d’una cuinera  és una iniciativa blocaire de la mà de la Judith, la Mònica i l’Yves, un blog fantàstic que cada mes atrau un munt de blocaires amb les seves propostes, per recollir entre tots un munt de versions sobre les receptes que ens proposen, receptes d’ara i de sempre. Està fet amb molt entusiasme, i les historietes que expliquen per presentar els reptes que proposen ja veureu que val la pena de llegir-les.

Com funciona?

El dia 5 de cada mes fan la nova proposta, i hi ha temps fins el dia 28 per enviar-la, llavors el dia 1 publiquen el recull amb totes les que han rebut. Hi pot participar tothom qui vulgui, no hi ha condicions i tampoc fa falta tenir un blog. (a la seva pàgina hi ha el correu on es poden enviar les receptes en cas de no tenir blog) Així que si us animeu… ja sabeu què us toca!

Aquest mes la proposta que van fer va ser: gaspatxo o salmorejo, doncs bé, en el meu cas està molt ben encertat, ja que el gaspatxo és una de les coses que m’agrada més a l’estiu! Si n’hi ha a la nevera sempre en menjo, fins i tot per esmorzar…

La meva mare el fa molt bo, ella sempre diu que fa la recepta de l’Isabel Pantoja, olé! i és que es veu que la deuria explicar ja fa bastants anys a alguna revista del cor. L’estiu passat va provar de fer salmorejo, però la conclusió final va ser que ens agradava més el gaspatxo. Però també hi ha gent a qui no li agrada el gaspatxo, o més ben dit la textura de les verdures triturades, així que el meu repte ha estat adaptar-lo a aquesta condició. I així ha sortit el tàrtar de gaspatxo, realment té el mateix gust!! i és boníssim… com més fresquest, més bo! No hi falta de res, fins hi tot hi he posat el pa

Ingredients:

Tomàquets petits tipus pera i ben durs, mitja ceba tendra, 1 cogombre, pebrot vermell, oli d’oliva, vinagre de vi, un gra d’all, sal, pebre…. i pa de motlle sense crosta.

Com ho fem?

És molt fàcil: tallem els tomàquets, el pebrot, el cogombre i la ceba a trossets petits, tots més o menys iguals. Els posem en un bol i els amanim amb un bon raig d’oli, una mica de vinagre (al gust), el gra d’all picat ben petit, sal i pebre. Remenem bé i ho guardem a la nevera fins el moment de muntar les cassoletes.

Aquestes cassoletes de pa de motlle són molt fàcils de fer, les vaig veure a El món de la cuina, són molt pràctiques i poden solucionar un aperitiu improvitzat. Es tracta d’aplanar les llesques de pa de motlle amb un corró i posar-les dins de flameres o motlles individuals, donant la forma de niu o cassoleta. Llavors les enfornem a 180ºC fins que estiguin daurades (una mica menys de 10 min).

Ara ja només queda omplir-les amb el “gaspatxo” i no tardar gaire a menjar-les, que sinó el pa es podria estovar una mica…