Entrepà de codonyat i formatge.

El repte d’aquest mes per la Recepta del 15 són els entrepans!! La Marina i la Sandra i el Xavi saben com fer-nos rumiar de valent, i també saben com fer que ens ho passem bé! Hi ha plats o ingredients que són tan versàtils i tenen tantes opcions que es fa difícil decantar-se per una recepta o una altra… i amb els entrepans passa el mateix.

Primer vaig fer un entrepà amb el nou pa de l’Ikea, però les fotos van quedar… que no se’n podia aprofitar ni una! no entenc què va passar… però bé, totes les coses passen per alguna raó i és que no m’havia pogut oblidar dels entrepans de “philadèlphia” i codonyat que em preparava el meu pare quan era petita per anar a l’escola… No me’ls feia gaire sovint però he de confessar una cosa: no m’agradaven gens!!!! Preferia deu vegades més els de truita de patates, aquells sí que eren els meus preferits, cada dimecres tocava truita per sopar i ja m’encarregava que en sobrés un tros per l’entrepà de l’endemà…

El codonyat el fa la meva àvia i abans tampoc m’agradava massa… Fins que el vaig tastar en una amanida i vaig canviar d’opinió! Així que va arribar la segona oportunitat pels entrepans de formatge i codonyat, aquí el teniu!

Per fer-lo, he fet servir un pa de matafaluga, no l’havia tastat mai i és boníssim!!! tenia por que el gust de la matafaluga enmascarés el farcit, però no has estat així! A més al torrar-lo ha quedat cruixent, contrastant molt bé amb la suavitat del formatge i el codonyat.

Aquest pa de matafaluga el vaig comprar a un forn Macxipa, de seguida que el vaig veure em va cridar molt l’atenció i la veritat és que m’ha agradat molt. A veure si a l’estiu provo de fer-lo a casa…

Ingredients:

1 barreta de pa de matafaluga (o el pa que volgueu), codonyat i formatge per untar tipus Philadelphia (jo faig servir el San Millán, el compro al Consum, m’agrada més i és més barat!).

Com ho fem?

Molt fàcil… tallem la barreta, torrem a la torradora, untem amb el formatge, hi posem uns tallets de codonyat…. i llest per menjar!

Crec que poques vegades més faré una entrada amb una explicació tan curta però això sí, és boníssim!!!!

Crêpes ensucrades, la Ville de Pau i La Recepta Viatgera.

Aquesta entrada va dedicada a l’Alba i el Jordi d’ El Taller de Cuina, que per celebrar el 3r aniversari del seu blog proposen un repte anomenat “La Recepta Viatgera”. D’aquesta manera recullen dues de les seves aficions: la cuina i els viatges, i a la vegada ens proposen que fem memòria recordant receptes dels nostres viatges (lluny o a prop!) i que les expliquem! Així que ja ho sabeu, és molt fàcil i teniu temps fins el 14 de maig.

A mi, que ja sabeu que m’encanta “tastar rutes” he aprofitat una excursioneta que vam fer a la ciutat francesa de Pau durant unes vacances de Setmana Santa. Aquell dia no vam menjar crêpes, però anar a França i no menjar-ne és gairebé un pecat. Per sort són taaaan fàcils de fer que l’endemà ja en vam fer per esmorzar i sopar! D’aquesta manera ens vam treure l’espineta

Pau (A) és una ciutat del sud de França, que es troba a 1 hora i 15 minuts del Pirineu Aragonès. S’hi pot anar per diversos llocs. Una de les possibilitats és que aneu fins a Lleida, d’allà agafeu la carretera direcció Osca i d’allà enfileu cap al poble de Sabiñánigo. Un cop allà podeu decidir si passar per Jaca-Canfranc-Olorón-Pau o per Sallent de Gállego-Portalet-Laruns-Pau. Jo us recomano la segona opció!! (és a dir, la línia de puntets blancs que veieu al mapa). La línia de puntets blaus marca la primera opció i també la connexió amb Toulouse.

Un cop passada la frontera la carretera canvia (els francesos no la tenen tan ben cuidada!) i comencem a baixar i baixar fins que de cop i volta, just abans d’arribar a Laruns, el paisatge s’obre davant nostre i us puc assegurar que és preciós!!

Passarem per alguns poblets on hi venen moooolts formatges (però que a la vegada tots són molt semblants…). Anem seguint les indicacions de la carretera i finalment arribem a Pau! Un cop allà, busquem un aparcament gratuït i enooorme que hi ha a l’aire lliure, és la Place Verdun. D’això sí que en saben: ni zones blaves ni aparcaments subterranis caríssims com els que podem trobar a Barcelona…

L’arquitectura francesa es diferencia clarament de la nostra per les teulades, les finestres i els colors. Colors grisos a les façanes, finestres blanques i allargades, i teulades de pissarra (de peces arrodonides o amb forma de rombe) ens fan adonar de seguida que ens trobem en un país diferent. A Pau podem passejar pel centre (de fet és la part que val més la pena) on hi ha carrers plens de botigues i pastisseries. També ens podem endinsar al barri més antic, el medieval, on hi ha un castell preciós.

I ara anem a la recepta… A veure, de receptes de Crêpes n’hi ha moltíssimes! amb sucre, sense, amb cervsa, amb llevat, amb més o menys farina, amb llet, amb aigua… Totes aquestes varietats només per la base. Llavors ve quan ens posem a mirar les varietats de farciments, dins de la branca dels dolços o la dels salats podem trobar mil i una combinacions que depenen sempre del gust de cadascú. És un plat molt versàtil, fins i tot m’atreveixo a dir que és més veràtil que l’arròs i la pasta! Sempre queda bé i sempre ve de gust, ja sigui per esmorzar, dinar, berenar o sopar!

Explicar una recepta de crêpes pot resultar fàcil i difícil alhora. Fàcil perquè en si és una recepta molt fàcil, de les primeres que aprenem a fer quan som petits, i difícil perquè hi ha tantes varietats que no saps per quina decidir-te a l’hora de publicar-ne una al blog.

És per això que m’he decantat per la versió dolça que em va sorprendre més la primera vegada que la vaig veure a la pissarra d’una creperia: les “Crêpes Sucrées”. Em van sorprendre per la seva senzillesa i encara més quan vaig saber que unes crêpes tan simples com les de sucre eren les més famoses dins el rànquing de la versió dolça després de les de xocolata!

Com us agraden a vosaltres les crêpes? les preferiu dolces o salades? quina és la combinació que més us ha agradat?? A mi m’agraden tan dolces com salades, però sobretot que siguin finetes i amb les puntes cruixents! De les dolces m’agraden amb sucre, amb melmelada, fruita, xocolata… i de salades m’agraden les que porten una mica d’amanida, salmó, formatge i pernil dolç, escalivada, bolets… m’agrada fer barreges amb els que hi hagi a la nevera!

Ingredients:

Per la pasta: 200g de farina, 2 o 3 ous, 1 got i mig de llet, mig got d’aigua, 1 culleradeta de llevat i 1 pessic de sal.

(Aquesta pasta no porta sucre, però nosaltres la fem servir tan per crêpes dolces com salades!)

Pel farcit… el que us vingui més de gust!! En aquest cas només necessitarem sucre, ratlladura de llimona i un polsim de canyella.

Com ho fem?

És molt fàcil: barregem tots els ingredients i ho passem pel túrmix, per evitar grumolls.

Ho deixem reposar mínim una hora a la nevera. Hem de tenir en compte que la pasta de crêpes es talla quan porta moltes hores reposant, per tant pot ser que l’endemà us la trobeu “partida”. No passa res, només s’ha de remenar una miqueta i ja està!

Per fer les crêpes, agafem una paella antiadherent (important!) i hi posem un pelicó de mantega. Encenem el foc i quan la mantega sigui desfeta i la paella ben calenta, hi tirem un cullerot de pasta.

Segons la mida de la paella i el cullerot farà falta més o menys pasta, també dependrà de si us agraden més o menys gruixudes.

Fem que es cogui per un costat, li donem la volta… et voilà! el farcim!

A partir d’aquí… imaginació al poder! fins i tot podeu muntar una festa on cadascú s’hi posi el que vulgui…

Jo me’n vaig fer per esmorzar, amb un suc de taronja i un cafè amb llet… Mmm!!!

Magdalenes vs Galetes, per riure una estona ;)

… o com fer magdalenes amb gust de galeta!

Diuen que els estudiants mengem malament: congelats, precuinats, poca fruita i verdura… Potser en alguns casos és veritat, però dins de l’aventura de compartir pis també hi ha la d’aprendre a cuinar. En aquest camp es fa un autèntic esprint, i és que sempre aprens coses noves de l’un o de l’altre, noves idees pels tupper de la uni, una salsa que no has provat mai, etc. Les mames hi juguen un paper molt important, i és que no som pocs els que arribem a Barcelona el diumenge a la tarda amb la maleta carregada de tuppers: les sobres del dinar del diumenge, croquetes fetes amb molta paciència, sofregits per fer els macarrons… Qualsevol cosa que durant la setmana ens faci sentir com a casa és benvinguda

La pica plena de plats bruts és una escena bastant comuna en els pisos d’estudiants… i si no estàs al cas o ets massa bona persona et pot passar que de tota una setmana et toqui rentar els plats dia sí i dia també… amb l’experiència aprens com fer-ho perquè no et prenguin el pèl … i ho dic per experiència! Aprendre a viure i conviure és molt important.

Justament aquesta recepta està inspirada en una escena de la mítica sèrie de TV3 “Plats Bruts”. Quan va començar la sèrie jo deuria tenir uns 10 anys i hi havia molts dies que no me la deixaven mirar… però l’endemà me’n enterava de tot només arribar a la fila del pati! Han passat els anys i almenys als de la nostra generació encara ens fa riure molt! L’altre dia estàvem fent un treball en grup i ja veieu quin treball fèiem perquè ens vam posar a mirar vídeos de Plats Bruts…

Aquí us deixo l’escena que inspira la recepta i entendreu el títol de Magdalenes vs Galetes!!

Aquestes magdalenes estan fetes amb una recepta base d’en Xavier Barriga, però una mica modificada! hi he afegit mascarpone i un sobre de gaseosa… En vaig fer unes quantes amb Oreo, però com que no estava segura de si l’experiment sortiria bé, en vaig fer unes quantes més amb melmelada de maduixa a l’interior i també van quedar boníssimes! així que si les voleu provar, ja ho sabeu!!

Ingredients:

2 ous grans (o 3 de petits), 175g de sucre, 60ml de llet, 190ml d’oli d’oliva suau, 210g de farina fluixa, 250g de formatge mascarpone, 7g de llevat i un sobre de gaseosa.

galetes “Mini Oreo”

Com ho fem?

Primer de tot barregem els ous i el sucre, els blanquegem amb la batedora elèctrica (barilles) fins que tripliqui el volum i agafi un color més blanquinós.

Llavors hi afegim a poc a poc l’oli i la llet. Quan la mescla sigui homogènia, hi afegim la farina, el llevat i la gaseosa. Barregem bé.

Per últim hi afegim el mascarpone. Llavors tapem el recipient i el guardem a la nevera com a mínim 1 hora.

Quan el treiem, hi afegim la quantitat de galetes Mini Oreo que ens vingui de gust. Tot seguit repartim la massa pels motlles de magdalenes (jo en vaig fer 18 unitats).

Les enfornem a 210ºC (preescalfat) durant 15 minuts.

Passejant pel centre i descobrint un nou “Cacaolat”

Ja des de petita sempre em feia un got de llet amb colacao abans d’anar a dormir. A l’escola m’enduia uns tetra birks petits de llet per berenar, i fins i tot bevia llet d’amagat, directament de l’envàs de la nevera… igual com em menjava la secallona d’amagat al racó de la llar de foc. Mai quedava una engruna al plat i intentava fer “tractes” amb la meva germana perquè em donés part del seu berenar i és que quan jo m’havia acabat el meu, ella no anava ni per la meitat del seu… Em feia enveja sana

Ja ho veieu, era una “golafre” en tots els sentits. Els tractes que vam fer quedaran sota secret de confessió, però us haig de dir que ja no menjo secallona d’amagat. I és que arriba un dia que et fas gran, vas a l’institut i després a la universitat… Quan vas al bar de la uni, tothom pren cafè, quan surts amb els amics, com a mínim són cerveses, però a mi no m’enredaran… I és que hi ha una cosa que no ha canviat: ni cafè ni tè ni coca cola, fantes o semblants… del què realment sóc fan és del cacaolat!

Va ser un dia abans de començar el curs, quan passejava pel centre de Barcelona i hi feia molta molta calor… Pujava per la Via Laietana quan vaig recordar que a l’alçada de la Catedral hi ha una xocolateria de la casa Valor, tenia ganes de comprar cacau del que serveix per fer pastissos i que no és tan dolç com els altres així que hi vaig entrar i mentre m’esperava vaig veure que tenien “xocolata desfeta” freda. En vaig demanar una tassa i va ser sorprenentment refrescant. No era tan espessa com la xocolata desfeta, ni tan líquida com el cacaolat. El senyor de la botiga em va dir que si me’n volia fer a casa només necessitava una rajola de “chocolate puro” i 1L de llet.

Així que vaig marxar d’allà amb el cacau i dues rajoles de xocolata…

He modificat una mica les quantitats, perquè volia que fos líquid igual que el cacaolat i ha quedat molt bo! ara el que toca és aprendre a fer fotos on no hi hagi tants reflexes…

Ingredients:

150g de xocolata 70% de cacau, 150g de xocolata 52%de cacau

1,5L de llet sencera

Com ho fem?

Primer de tot posem una olla al foc amb 0,5L de llet aproximadament, hi afegim els dos tipus de xocolata una mica trossejats i deixem que es vagin desfent amb el foc baixet. Remenant i vigilant que no es cremi.

Quan estigui tota desfeta i d’un color homogeni, hi afegim la resta de la llet (1L) i seguim remenant fins que torni a quedar homogeni.

No fa falta que arribi a bullir.

Ho deixem refredar i ho repartim en ampolles, es guarda a la nevera perquè ben fresquet està molt bo! Abans de beure’n, s’ha de remenar una mica l’ampolla, com el cacaolat autèntic vaja…

Si voleu ho podeu passar una mica pel túrmix o per un colador fi.

Com veieu no porta sucre, si voleu n’hi podeu afegir però al meu gust no li fa falta. Sinó també podeu provar de fer servir primer només xocolata del 52% o anar-hi afegint llet al vostre gust. Mireu que la xocolata sigui bastant “pura”, així quedarà més bo i no tindrà tants additius…

Intensiu de masses, pans, coques… Croïssants de mantega (V)

Després d’uns dies de descans, torno amb la pasta de full i aquests croïssants de mantega. M’ho han dit moltes vegades, que “fent i desfent, n’aprèn l’aprenent” i això és el que m’ha passat amb la pasta de full. De moment encara no n’he après, però de moment sé quines coses hauré de fer i desfer per la propera vegada.

Els croïssants han quedat molt bons, sobretot acompanyats d’un vas de llet i un trosset de xocolata, però no han quedat com esperàvem! Hi poden haver diversos motius… és estiu, mala època per dedicar-se a fer pasta de full! la farina i la mantega fetes servir, algunes modificacions a la recepta…

Us explicaré com els he fet, l’original fa molt temps que la tinc apuntada i em sap greu perquè no recordo d’on la vaig treure. Després de llegir-ne vàries, la vaig modificar pensant com quedaria millor. Jo sempre he defensat que de les improvitzacions en surten les millors coses, però tal i com em va dir l’altre dia la Judith  això no sempre passa! La propera vegada li faré cas i no modificaré res jeje. De totes maneres aquí us deixo una foto perquè veieu com van quedar:

Amb aquestes quantitats ens en van sortir 17 i a més encara vam guardar massa al congelador per una pròxima ocasió. Dels 17 ja ens n’hem menjat uns quants, i n’hem reservat per versionar un pastís molt bo que segurament molts de vosaltres coneixeu, i pels que no el coneixeu… en uns dies el tindrem aquí!

Ingredients:

500g faria de força, 35g de llevat fresc, 250g de llet fresca freda, 50g de mantega, 60g sucre blanc, 15g de sucre invertit, 1 ou i 1 culleradeta de sal.

Per fer les capes: 200g de mantega.

1 bossa de pèsols congelats o semblant per refredar la superfície si fa falta.

Com ho fem?

1_ Primer de tot barregem els ingredients de la pasta, fins formar una bola. La guardem a la nevera, tapada amb film, durant 10 hores. És millor fer-la a la nit i així l’endemà podem continuar.

2_ Quan la treiem l’estirem amb el corró fins formar un rectangle. Dividim el rectangle imaginàriament en 3 tires verticals, i a la del mig hi posem els 200g de mantega que serviran per fer les capes de la pasta de full.

3_ Llavors pleguem les altres dues tires cap el centre, el rectangle que ens quedarà, el dividim imaginàriament en 3 parts horitzontals, i pleguem la de dalt i la de baix sobre la del centre. Això serà 1 plec.

4_ Després de cada plec, guardem la massa al congelador durant 15 minuts. Quan el treiem, extenem la peça fins obtenir un rectangle i repetim el pas 3. Tot això ho fem 3-4 vegades.

5_  Estirem la massa per últim cop i tallem triangles a mida segons si volem fer croïssants més grans o més petits. Cargolem cada triangle amb cura i els posem en una safata de forn amb paper sulfuritzat. Els deixem llevar durant 20 minuts.

6_ Enfornem a 180ºC durant 20 minuts o fins que els veieu dauradets.

Recordant Polònia

La Dorota és una amiga polonesa que vaig conèixer gràcies a la Sandra, la meva companya de pis. Ha vingut algunes vegades a visitar-nos a Barcelona, i nosaltres l’hem visitat a Lille mentre hi estava d’erasmus i també a Polònia. A Lille hi vam anar a l’hivern, hi feia molt fred! així que per Polònia ens vam esperar al bon temps!

El viatge a Polònia va ser molt intens i vam aprendre moltes coses. No vam visitar els llocs típics,  sinó que vam estar fent excursions per l’interior i també vam pujar al nord, així tenim excusa per tornar-hi un altre cop a visitar la capital i altres llocs que de segur són preciosos! Vam estar a Bydgoszcz, Poznań, Toruń, Gdańsk, Sopot, Ostromecko…

Els pobles són petits i curiosos, els boscos i els rius… ja ens agradaria a nosaltres tenir-los! Vam visitar castells, la casa de Copèrnic, alguns monuments en record de la 2a Guerra Mundial, fires medievals, vam pujar a campanars per veure les ciutats des de dalt, ens vam perdre per l’enorme mercat de Gdansk, vam fer nit en un alberg-vaixell…

És un país fantàstic i val molt la pena de visitar, el fet de no anar a les capitals ens va fer conèixer d’una manera més autèntica la seva gent i la seva manera de fer. Recomanació 100%!!

Els pares de la Dorota ens van acollir molt bé i la seva mare ens va fer un munt de menjars polonesos! Els esmorzars eren el millor, aquelles taules tan plenes de coses: tè, cafè, formatges, patés, galetes, salmó, tomàquet boníssim, canonges, pa que feia el seu pare, melmelade… Però el que més ens agradava dels esorzars era una barreja de formatge fresc (entre el mató i la ricotta) amb ceba tendra, que untada sobre aquell pa i acompanyat de tomàquet o canonges…  una delícia!

Durant la visita a la Casa-Museu de Copèrnic vam fer un taller de galetes d’espècies, va ser molt divertit! Després en vam poder comprar, les fan amb diferents gustos: menta, xocolata, tradicionals… A la mateixa ciutat (Toruń) vam anar a menjar en un restaurant on la seva especialitat són els Pierogi, una espècie d’empanadilles amb molts tipus de farcimets, i realment molt bons!

Ara la Dorota viu a Mèxic i la Sandra aviat se n’anirà a Holanda, jo continuaré a Catalunya però segur que algun dia o altre farem una trobada per posar-nos al dia de tot i visitar altres llocs preciosos!

Ingredients:

Pa tipus focaccia (la recepta ja la posaré un altre dia que sinó quedareu saturats!)

Formatge fresc granulat (Lidl) o bé ricotta i 1 ceba tendra.

Sal i pebre

Com ho fem?

És tan senzill com barrejar en un bol la ceba tendra tallada petita amb el formatge. Afegir-hi un polsim de sal i de pebre i reservar-ho a la nevera.

A la taula s’acompanya amb el pa i talls de tomàquet, canonges, salmó o fins i tot cogombrets (als polonesos els hi encanten!)

___________________

Ingredients:

Per la pasta: 3/4 tassa d’aigua freda, 1 ou, 1 cullerada sopera d’oli de girasol (o d’oliva suau), mitja culleradeta de sal i la farina que necessiti.

Pel farcit: en aquest cas: carn picada de vedella, moixernons deshidratats, xerès dolç i mostassa en gra.

Per la salsa: Formatge de cabra i crema de llet.

Com ho fem?

1_ En un bol hi barregem els ingredients per la pasta i en un principi hi afegim 2 tasses de farina. Amassem i anem afegint farina fins que ja no s’enganxi als dits. Llavors l’estirem sobre una superfície enfarinada i fem uns cercles.

2_  Pel farcit: coem la carn picada juntament amb els bolets (hidratats), a foc fort. Hi afegim la mostassa en gra, un mica de xerès i un parell de cullerades de crema de llet. Abaixem el foc i deixem que faci xup xup durant uns 10 minuts.

3_ Llavors omplim els cercles i els tanquem. Presionant amb els dits o amb aquest estri que veieu a la fotografia de baix.

4_ Preparem la salsa en un cassó fonent el formatge juntament amb la crema de llet, hi podem afegir un polsim de pebre i una mica de xerès dolç per fer-la lligar amb el farcit.

5_ Bullim els Pierogi fins que flotin a la superfície de l’aigua (no tarden gaire estona). I els emplatem amb la salsa. Es podem acompanyar de beicon i bolets passats per la paella.

NOTES: el farciment pot ser qualsevol, allà també fan servir molt la col, altres verdures i el formatge. Si es vol, després de bullir-los es poden passar per la paella, volta i volta, i així queden amb un toc cruixent.