I de postres tenim… Canelons!

Quan vaig llegir la proposta de Canelons que aquest mes ens han fet la Judith i la Mònica de Memòries d’una Cuinera de seguida vaig pensar en tots els canelons que he menjat cada any per Nadal o Sant Esteve, per les festes majors… N’hi havia de marisc, de verduretes, de carn, d’espinacs, de bolets… Tots ells boníssims i tots ells feien festa, llavors vaig pensar que en realitat jo no n’he fet mai de canelons “íntegrament” i és que quan fem canelons cadascú té una feina diferent: un fa el rostit, l’altre s’encarrega de bullir la pasta i separar-la perquè no s’enganxi, un altre els embolica…

Un diumenge d’aquest mes quan decidíem el menú de Nadal vam arribar a la conclusió que fariem el mateix de sempre, molt bé, és tot boníssim! però jo vaig treure el tema que potser no calia que fóssim tan tradicionals.

Pensant en tot això, se’m va acudir fer canelons per postes. Havia de ser una recepta lleugera, ja que els dinars de Nadal sempre són molt consistents, i a ser possible que fos fàcil de fer. Primer vaig pensar en la pasta de canelons, però quedaria una mica estrany no? per això al final em vaig decantar per la pasta de full. El farcit podia ser de xocolata, però vaig trobar que quedarien massa dolços, així que vaig pensar en fer un farcit de fruita, que s’agraeix després de tot el dinar!  Els canelons porten bexamel oi? què tal una crema de llima per acompanyar?

Al final queda una combinació molt bona, Encara sou a temps d’apuntar-vos la recepta, som-hi que són facilets!

Canelons de fruites vermelles amb crema de llima:

Ingredients:

Pels canelons: pasta de full, sucre morè, ammetlla trossejada, aigua i mel.

Pel farcit: fruites vermelles, melmelada de fruites vermelles, mitja llima i sucre fi. També hi podeu posar altres tipus de fruita!

Per la crema de llima: llet condensada, una mica de nata i mitja llima.

*Es pot fer amb altres tipus de fruita, com ara pinya, mango… i si no teniu llimes no passa res, les llimones també serveixen!

Com ho fem?

1_ Primer de tot hem de pensar com aconseguir la forma del caneló, si a casa teniu algun motlle apte pel forn i que tingui aquesta forma, fantàstic! Sinó sempre el podeu improvitzar com he fet jo:

- Fem un cilindre amb paper d’alumini i el forrem amb paper de forn (podeu veure la fotografia de sota).

Llavors només es tracta de tallar rectangles de pasta de full, punxar-los amb la forquilla i embolicar-los als cilindres.

Un cop tinguem això fet, els pintem amb una mica d’aigua i mel, hi tirem sucre morè per sobre i una mica d’ammetlla trossejada. Els enfornem a 180ºC  aproximadament uns 15 minuts fins que quedin dauradets, compte, que no es cremin!

2_ Mentre els tenim al forn preparem el farcit: en un cassó hi posem una cullerada de melmelada, un parell de grapats de fruites vermelles, el suc de mitja llima i una cullerada de sucre fi. Ho coem durant 5 minuts a foc mitjà, remenant perquè no s’enganxi i ho deixem refredar una miqueta.

3_ La crema de llima és molt fàcil de fer també: només cal barrejar una mica de llet condensada, amb la meitat de quantitat de nata i el suc de mitja llima, remenar bé i ja està llesta! La guardem a la nevera.

Quan tinguem tot això fet, només fa falta farcir-los i posar una mica de crema de llima per sobre. És boníssim!

Descobrint la tonyina…

Potser de petita n’havia menjat alguna vegada, però no recordava el seu gust i tampoc m’atrevia a preparar-la. (Estic parlant evidentment de la tonyina fresca!!) Veia que a la gent li encantava  crua o gairebé crua i jo al·lucinava amb els acompanyaments: mango, soja, etc… Tot ho anava guardant a la memòria i anava posant a “favorites” algunes receptes d’altres usuàris del Clubdecuines, que és on publicava receptes abans d’aventurar-me amb aquest blog.

Així va anar passant el temps fins que un bon dia vam decidir fer un dinar entre els usuàris més “actius” del Clubdecuines, recordo que al final només vam ser 5, doncs n’hi va haver alguns que no van poder venir i altres ho van veure més tard… Hi havia la Berta, la Lourdes, la Sílvia i el Ricard. Si no vaig malament ja deu fer més de 2 anys i mig d’aquell dinar, però recordo que ens ho vam passar la mar de bé, jo vaig ser l’última d’arribar, els pobres ja m’esperaven asseguts a taula i tots sabien que tenia la tonyina fresca pendent des de feia bastant temps, així que em van avisar de seguida i es clar, la vaig demanar!

Em va agradar tant que ben aviat me’n vaig anar a compar, i aquell estiu també vaig fer alguna provatura com aquesta tonyina amb salsa d’albercoc que va quedar la mar de bona.

Recordeu el sopar a preu d’edat al Semproniana que vaig explicar fa uns mesos? i el dinar a Pla dels Àngels? En el primer ja vaig explicar que havia menjat una tonyina boníssima boníssima! quan em vaig acabar el plat el meu cap va començar a donar voltes pensant com la podia fer. Una mica més tard vaig tenir la sort de tornar-la a menjar a Pla dels Àngels, aquella vegada feta a làmines. La primera vegada li havia comentat a l’Ada que m’havia agradat molt i al cap d’un temps em vaig trobar la sorpresa al seu blog… La recepta de la tonyina amb llima i mel!! En aquell moment ja ho vaig dir, però ho torno a repetir: moltes gràcies, és boníssima!

Animeu-vos a anar-la a tastar, o a fer-la vosaltres mateixos! Us deixo amb les explicacions i notes de l’Ada i l’enllaç de la recepta al seu blog, a mi aquest peix cada vegada m’agrada més! però també us la transcriuré aquí per si us va millor…

Ingredients:

400g de tonyina fresca, 100g de mel d’acàcia, 1culleradeta de xantana, 1cullerada sopera d’oli de cacauets, cacauets amb wassabi, suc de 2 llimes.

Com ho fem?

“Tac de tonyina marcada a la planxa i tallada a rodanxes de forma que quedi torrada per fora i poc feta per dins. Acompanyem amb uns pètals de tomàquet pelat. La salsa consisteix en barrejar la mel,la llima,l’oli de cacauets i la xantana i batre fins que quedi ben lligat. Per donar un toc de picant podem posar uns cacauets arrebossats amb pols de wasabi”

Crema de mel i mató amb gerds i lemon curd.

El mató és un formatge que sempre m’ha agradat, recordo quan teníem cabres (el boc, el mascle, em feia una por terrible!!!) i la meva àvia en feia amb herba-col i ben escorregut amb un drap. Llàstima que ara ja no en fa, perquè tothom deia que li sortia boníssim!

A més a més fa anys que unes abelles molt “simpàtiques” se’ns van instal·lar al cel ras de la teulada (canyes entramades que es posaven per dins la teulada i després s’enguixava el sota). De tan en tant baixaven per la xemeneia a fer-nos una visita i fins i tot alguna vegada havia regalimat mel per la paret. Finalment aquest estiu vam decidir arreglar la teulada i va ser llavors quan vam poder aprofitar tota la mel que hi havia… Aquella mel la guardem com un tresor, ja que a diferència d’alguns llocs on en produeixen per comercialitzar, a aquestes abelles ningú els hi havia donat sucre ni altres aliments que els hi dónen per augmentar-ne la producció i la seva dolçor. D’aquesta manera vam poder aprofitar una mel que no era tan dolça com les altres però que era molt més bona…

Dissabte passat a Ca l’Ignasi vam menjar un postre que portava crema de mató, i com que avui tenia ganes de cuinar una mica més doncs aquí la teniu… A part d’això, ja vaig avisar… la lemon curd enganxa!!! Així que us deixo aquest postre super ràpid i fàcil de fer!

Ingredients:

Per cada copa: 3 cullerades de mató, 1 cullerada de mascarpone i 1 cullerada de mel. 2 cullerades de lemon curd, gerds i ammetlla trossejada cruixent.

Aneu multiplicant segons el nº de copes que volgueu fer!!

Com ho fem?

Primer de tot barregem el mató, el mascarpone i la mel en un bol, amb l’ajuda d’una forquilla aconseguirem una crema com la de la foto. Jo he fet servir mató marca Cadí, que per la meva sorpresa no era gaire consistent i per això hi he afegit el mascarpone, així que vosaltres mateixos!

Posem la crema a les copes i hi tirem al damunt dues cullerades de lemon curd, finalment decorem amb els gerds i una mica d’ammetlla trossejada cruixent.

També s’hi podrien posar gotes de xocolata, altres fruites vermelles, etc, etc!

Pastisset de formatge i lemon curd… post-exàmens!

L’altre dia la meva mare em va explicar que havia vist una entrevista que li feien a en Joan Roca (El Celler de Can Roca) a TVE2… En un moment donat de l’entrevista li van preguntar què li hauria agradat estudiar si no hagués estat cuiner. Sense pensar-ho gaire va dir… “arquitecte! en el fons és el mateix que la cuina… cuinar és construïr”

Doncs bé, fa mesos (des del principi) que tinc un post pendent on us explicaré per què penso que la cuina i l’arquitectura s’assemblen… Primer de tot només cal pensar… quan volem fer un pastís especial per algú, quan preparem un repte gastroblocaire, etc. Tot això ja són projectes: pensar com ho volem, com ho farem, els mitjans que tenim, les mesures que tindrà… i finalment dur-ho a terme. Es clar que també hi ha l’inspiració, o  la cuina i l’arquitectura populars… Prometo escriure el post detingudament!

Aquest mes d’Octubre ha estat bastant caòtic, sobretot les dues últimes setmanes… Com podeu veure l’activitat del blog ha baixat en picat, aquesta no era la meva intenció però els exàmens m’han absorvit i no tenia ni temps ni ànims per cuinar coses presentables. Si mai els vostres fills us diuen que volen ser arquitectes… que s’ho pensin bé!! això sí, si els hi agrada i hi volen dedicar totes les seves forces… endavant que val la pena!! Aprofito ara per dir que em sap molt greu no haver participat als reptes de Film&Food ni Memòries d’una cuinera, però ja sabeu que a la propera hi tornaré a ser!

Tenia tantes ganes de tornar a escriure que avui, després dels nervis d’aquesta setmana, he arribat a casa… i aquí em teniu! Per anar començant de moment us porto aquest pastisset de formatge i lemon curd que vaig improvitzar l’altre dia… Es fa en un moment, i és que durant l’època d’exàmens un pastisset així és fantàstic per fer una pausa!

Ingredients:

3 cullerades ben plenes de formatge Quark, 1 ou, 4 cullerades rases de sucre, 2 cullerades de lemon curd, mig sobre de llevat i 2 cullerades rases de farina.

Com ho fem?

Batem el rovell amb el sucre, hi afegim 1 cullerada de lemon curd (l’altra és per tirar-ne a sobre) i remenem bé.

Llavors hi afegim el formatge, el llevat i la farina, que quedi homogeni.

Per últim semimuntem la clara i l’afegim a la barreja.

Ho posem en una fiambrereta petita (sense tapar) o en un recipient individual apte pel microones i el courem durant 4 minuts a 750w aproximadament.

Esperem una mica a que es refredi i per sobre hi tirem una cullerada de lemon curd.

*Com alguns sabeu, aquí a Barcelona el forn no ens ha funcionat mai, així que ens n’hem d’inventar unes quantes per poder fer pizzes, postres… Si el voleu fer al forn no sé les quantitats ni l’estona!

*La lemon curd és una crema de llimona molt bona i que serveix per fer molts postres, la podeu comprar feta o fer-la i guardar-la (avís: és addictiva!! ) També la podeu fer seguint per exemple aquesta recepta de la Sílvia.

Mini tortells amb crema de llimona, postres per la Cris.

“Bet, a mi no cal que em facis coses rares, pa amb tomàquet, llet amb crispis, i ja en tinc prou”…

Això és el que em diu la Cris, la meva germana, quan els nostres pares no hi són… Com que a mi em queda la cuina lliure aprofito per fer experiments, que no sempre dónen bons resultats… Tot i que abans era la fan nº1 dels coulants, ara li encanten els postres amb llimona.  No vol xocolata ni anís a sobre de les coques…

Tot i així, aquest estiu he fet moltes coques farcides de crema o trenes de xocolata, i m’he acostumat a tirar-hi una miqueta d’anís per sobre. Fa l’efecte que queda més brillant, i a la gent gran també els hi agrada més…

Un dia que em sobrava pasta de full se’m va encendre la bombeta… Tenia ganes de provar de fer tortells amb pasta de full (Albert, aquesta recepta també va per tu!!!!) i els vaig fer de mida individual per dues raons… 1) la poca quantitat de massa que tenia. 2) els postres individuals sempre m’han semblat més bufons i pràctics (no fem merder a l’hora de tallar el tortell!)

Per farcir-los… nata, trufa, crema…??? Què us sembla una crema de llimona super fàcil de fer? Mentre tenia els mini tortells al forn vaig fer la crema de llimona, i és que en un plis plas tenim un bon postre apte per fer felices a totes les germanes del món.

Ingredients:

Pels tortells: pasta de full, sucre i ammetlles trossejades.

Per la crema: 1 pot petit de llet condensada, suc de 2 llimones i mitja llima, 200ml de nata (textura espessa)

Com ho fem?

1- Si teniu un moltlle de tallar dònuts us anirà genial, jo el tinc però no hi vaig pensar fins l’últim tortell així que res… Agafeu un got o un aro d’acer (d’uns 7cm de diàmetre) i talleu tants cercles com sigui possible (segons la massa que tingueu).

Llavors amb l’estri de fer boles petites (el que serveix per la fruita, etc) o amb un altre objecte que tingueu a l’abast, feu els forats del centre. Han de tenir 2cm de diàmetre aproximadament.

2- Preescalfem el forn a 200ºC

3- Aplanem la vora exterior dels cercles amb una forquilla, escampem sucre per sobre i les ammetlles trossejades. Enfornem durant uns 15 minuts (vigileu, segons la potència del forn). Veureu com s’inflen, i degut a la pròpia pasta de full, ja quedarà marcat el lloc per on després els haurem de partir i farcir-los.

4- Mentrestant fem la crema de llimona: en un bol barregem els 3 ingredients (llet condensada, nata i suc) fins que quedi ben homogeni. Si voleu hi podeu passar les barilles elèctriques perquè adquireixi consistència més de mousse. La deixeu a la nevera fins l’hora de muntar els tortells.

5- Quan els tortells s’hagin refredat una mica, ja els podem tallar per la línia que haurà quedat marcada, els farcim i llestos!