Tapa plana amb 3 textures de calçots

Aquesta és la recepta que va fer el meu pare quan va anar al Cuines de TV3.  Ja us vaig explicar que quan vas a gravar al Cuines, has de portar un acompanyant i que en el meu cas va ser el meu pare. Doncs bé, no sé com s’ho va fer però quan vaig sortir del plató ja estava concensuant la recepta amb la Tana Collados! (la directora del Cuines).

A tots els que el coneixem ens va sorprendre bastant, ja que pràcticament no cuina mai! I si ho fa, només són coses bàsiques, res de complicacions! Tot i així, la recepta la tenia bastant clara: havia de ser amb carn i portar calçots cuits d’alguna manera original.

Durant uns quants dies vam estar donant voltes a la recepta i la vam fer un parell o tres de vegades…. És bastant tossut, i no volia escoltar els consells que la meva mare i jo li donàvem! Però finalment ens va fer cas i vam poder enviar la recepta al programa perquè féssin el guió.

Els calçots són gairbé a final de temporada, n’hem pogut gaudir durant uns mesos però ara ja s’acaben! Són els protagonistes d’aquest plat ja que els va cuinar de 3 maneres diferents: caramel·litzats, en salsa i deshidratats al forn (en forma de palla). No sé amb quin dels 3 acompanyaments em quedaria, la veritat és que tots tres hi queden molt bé, cap d’ells hi sobra!

La tapa plana és una part de la vedella poc coneguda, és molt tendra (semblant al filet) i en canvi molt més econòmica! Si alguna cosa sap cuinar el meu pare, és la carn. Sempre li queda tendra i sap trobar-li el punt just.

En aquest cas, va coure la peça sencera (però marcada amb uns talls). La idea és que un cop a taula s’acaba de tallar tot compartint-la.

Aquesta veada l’acompanyant i “pintxe de cuina” vaig ser jo. Tot i els nervis que vam passar, al final va sortir rodó! Si voleu aprofitar el final de temporada de calçots per cuinar-los d’una manera original, us asseguro que aquests tres acompanyaments us sorprendran a vosaltres i als vostres convidats!

Aquí us deixo els enllaços amb el vídeo i la recepta:

Punta de tapa plana amb calçots en 3 textures – Clubdecuines.cat

Punta de tapa plana amb calçots en 3 textures – 3 a la carta

Hamburgueses casolanes i tot el que les acompanya.

Qui ha dit que les hamburgueses no són sanes?? en tot cas no ho són les dels establiments de menjar ràpid: grans multinacionals que el que busquen és el rendiment econòmic més enllà de la qualitat.

A Barcelona fa temps que s’han obert unes quantes hamburgueseries amb uns conceptes diferents: bons productes per clients una mica més exigents, qualitat de matèries primes, coccions més sanes, etc. Però si ens ve de gust una bona hamburguesa no sempre podem anar a Barcelona o no sempre ens podem permetre anar a un restaurant. Però sabeu què?

Fer les hamburgueses a casa no és gens complicat i a més és molt divertit!

Només cal comprar carn picada de qualitat i fer-la al gust: % diferents de tipus de carn, afegir-hi ceba, formatge, bolets o el que se’ns acudeixi… Nosaltres ens cuidem de fer la barreja i amanir-la bé amb sal i pebre. Els nens estaran encantats si ens poden ajudar a fer la forma de les hamburgueses!! I no fan falta ni plastiquets ni maquinetes per premsar-les ;) En podem fer moltes de cop i congelar-les, així el dia que les necessitem, només hem de descongelar i coure.

Si la carn no és la vostra passió, no passa res, per la xarxa també podeu trobar receptes boníssimes d’hamburgueses fetes amb peix o llegums! Com aquesta i aquesta dels Fogons de la Bordeta i Coure Coulants, respectivament.

Un altre tema són els acompanyaments i les salses:

Evidentment, no passa res si de tan en tant fem patates rosses a casa, però també podem canviar el tipus de cocció: al caliu amb una mica d’all i julivert per exemple.   Tot depèn dels ingredients de temporada que tinguem: a l’estiu ens vindrà de gust acompanyar-la amb enciam i tomàquet, ja que queda més fresqueta. A la tardor podem fer xips de moniato o de carbassa. Aquí teniu una altra proposta que vaig fer l’any passat: hamburguesa amb bolets i moniato.

Les salses són tot un món, però està clar que no n’hem d’abusar. Són un dels productes amb més marques comercials, perquè tenen molt èxit, però hem de saber distingir quines són les més adequades. Tots coneixem les 3 bàsiques:

Hi ha marques de ketchup que són més bones que altres, per exemple, el Heinz és un dels millors. Passa el mateix amb la mostassa, n’hi ha de més bones que altres. I finalment, la maionesa és molt fàcil de fer a casa i si tenim ous ben frescos no caldria comprar-la.

De totes maneres hi ha altres salses, molt fàcils de fer i més saludables, com la que us explico després feta amb iogurt i mostassa.

El pa…

Hi ha marques de pans industrialitzats que comercialitzen panets d’hamburguesa. Tot i que ens pot solucionar un sopar, no és el més recomanable. Podem comprar panets al forn habitual, seran molt més bons i podrem escollir entre diferents varietats. Sinó, una llesca de pa de pagès o un pa de cereals també seran un bon acompanyant per l’hamburguesa.

Justament aquests dies, al blog de la Cultura del pa, ens expliquen com fer panets d’hamburguesa. Animeu-vos!! ;)

Ja ho veieu, n’hi ha per triar i remenar! EnAra sí, la recepta… ;)

Ingredients:

Per les hamburgueses*: 300g de carn picada (en aquest cas: 50% cap de llom de tocino, 50% costella de vedella).

1 culleradeta de cafè (la més petita) de sal i  una de pebre. Aquestes mesures van al gust de cadascú!

Per la salsa: 1 iogurt natural, 2 culleradeta de mostassa a l’Antiga (la de granets) i un rajolí d’oli d’oliva.

Per l’acompanyament: pebrot i ceba. Romaní sec.

Com ho fem?

1_ Comencem per fer les hamburgueses: posem la carn picada en un bol on hi càpiga bé i l’aixafem una mica amb l’ajuda d’una forquilla. Llavors hi afegim la meitat de la sal i el pebre. Barregem bé amb l’ajuda de la forquilla i repetim l’operació una altra vegada.

Agafem una mica de carn amb l’ajuda d’una cullera sopera, fem una boleta i l’aixafem, així de fàcil!!

Les fem a la planxa, al vostre gust: més cuites, menys…

2_ Fem les verdures a la planxa, en aquest cas és ceba i pebrot, però podeu escollir les que tingueu a casa. Mentre els feu, tireu-hi una mica de romaní sec, és molt aromàtic!

3_ Fem la salsa: barregem els ingredients en un bol, remenem i ja la tenim a punt!

Ara només fa falta muntar el plat: una llesqueta de pa, les verdures, l’hamburguesa i la salseta. Boníssim!

Nota:

És més divertit si ho poseu tot per separat sobre la taula, amb altres salses i verdures, i que cadascú s’ho prepari a la seva manera.

Espaguetis amb mandonguilles… i quines mandonguilles!

El dia que vaig tastar les noves mandonguilles de la meva mare, vaig decidir que em tornaven a agradar. No us penseu que és una recepta gaire difícil ni amb ingredients estranys que la fan especial… al contrari, és més senzilla que les altres i amb un resultat molt gustós. Es tracta d’unes mandonguilles fetes amb salsa de verdures. Així que diumenge passat li vaig demanar a la meva mare que m’expliqués com feia les mandonguilles, i en especial la salsa… quan llegeixi l’entrada veurà que, a part dels espaguetis hi he afegit un parell d’ingredients, però la recepta és seva! Us animo que proveu de fer-la, amb espaguetis o sense…

D’altra banda, feia molt temps que tenia ganes de fer espaguetis amb mandonguilles, per dedicar la recepta a una persona molt especial! i és que si algú et diu “mandonguilleta”… el mínim mínim que pots fer és preparar-n’hi un plat ;)

Ingredients:

Per les mandonguilles: 200g de carn picada (60%vedella 40%porc), 2 talls de pernil salat, 1 molla de pa, 1 rovell d’ou, sal, pebre i una mica de llet. Farina per arrebossar-les o mantellina.

Per la salsa: 2 porros, 4 pastanagues, 2 carbassons, 4 tomàquets madurs, 1 all, oli d’oliva, sal, pebre, un trosset petit de canyella, xerès dolç i brou de verdures.

Com ho fem?

Primer de tot preparem les mandonguilles:

Posem la carn picada en un bol i afegim el pernil tallat a trossets ben petits, el rovell d’ou, la molla de pa mullada amb llet i esmicolada, una miqueta de sal i pebre. Remenem bé i fem les boletes. Quan tenim les boletes fetes, les enfarinem o les emboliquem amb mantellina i les reservem a la nevera.

Per fer la salsa:

Posem oli d’oliva en una cassoleta, hi afegim la pastanaga tallada a trossos petits. Mentre es cou, tallem el porro i l’afegim, posteriorment fem el mateix amb el carbassó. Ho deixem coure uns 10 minuts amb el foc baix-mitjà i tapat.

Passat aquest temps, salpebrem, afegim l’all i el trosset de canyella. També hi afegim mig got de xerès dolç i deixem reduir.

Ratllem els tomàquets i els afegim a la cassoleta. Deixem que faci xup xup durant uns 10 minuts.

Posem la barreja al pot del túrmix (en reservem una mica per posar al plat) i triturem, si veiem que ha quedat massa espessa, és el moment d’afegir-hi brou al gust fins aconseguir la textura que volem.

Mentre bullim els espaguetis, fregim les mandonguilles i quan ho tenim tot a punt, barregem els espaguetis amb la salsa i les mandonguilles. Una mica de formatge per sobre… i ja ho tenim!

Melós de vedella sobre crema de patata i xips de carxofa.

El cap de setmana passat, la meva mare em va ensenyar a fer aquesta recepta de nom tan llarg com deliciosa. La major part la va fer ella, i jo que anava apuntant només em vaig cuidar de la crema de patata i les carxofes (s’ha d’explicar tot… jeje). Va quedar tan bona que vam decidir fer-li fotos per publicar-la. Van ser dos dies molt productius, entre això, la recepta del 15 i el pastís d’aniversari de la iaia, que ja us ensenyaré més endavant, vam menjar molt bé! Tot s’hi val per agafar forces per treballar durant la setmana… Ah i a més a més em vaig decidir a fer una pàgina del blog, al facebook i si voleu us podeu fer fans ;)

Últimament sembla que aquest plat s’hagi posat de moda: el podem tornar a trobar a les cartes dels restaurants i fins i tot en algun menú. Tot i que nosaltres hem fet servir una part de la vedella anomenada “conill”, la meva mare diu que és millor fer servir les galtes, ja que són menys fibroses. De totes maneres si ho feu tal i com expliquem, us quedarà molt tendre i super gustós! És una recepta ideal per preparar el dia abans, ja que s’ha d’estar al forn durant tota la nit! Necessita una mica de paciència, però a la vegada tampoc porta gaire feina.

Ingredients:

Per 4-5 persones:

1 kg de “conill” de vedella (o bé galtes) tallat a tacs.

Per la maceració: oli d’oliva, sal, pebre, 1 fulla de llaurer, unes branquetes de farigola seca o romaní, 2 gots de vi negre, 1 got de vi blanc, 1 ceba, 3 pastanagues, 1 porro, 2 tomàquets vermells i 2 grans d’all pelats. A part: una tassa de brou.

Opcional per la salsa: vi ranci, i licor de mandarina o ratafia.

Per la crema de patates: 4 patates, aigua, un pessic de sal, 1 cullerada de mantega.

Per les carxofes: oli d’oliva i 4 carxofes.

Com ho fem?

1_ La tarda del dia abans: Posem la carn en una cassola de fang, amb oli d’oliva, sal i pebre. La barregem perquè quedi tota ben impregnada.

Hi afegim les verdures tallades a rodanxes o trossos mitjans, els alls, la farigola i el llaurer, que quedi tot ben repartit. Finalment hi aboquem els vins. Ho deixem macerar tota la tarda. 

2_ Abans d’anar a dormir, hi afegim la tassa de brou (també podeu reduïr la quantitat de vi) i posem la cassola al forn. Ho deixem coure durant 8 hores a 80ºC, tota la nit.

3_ L’endemà al matí, separem la carn i la reservem, ben tapada perquè no s’eixugui. Retirem les branquetes de farigola, el llaurer i els alls. Triturem tota la resta (el suc i les verdures). És aquí on hi podem afegir una miqueta de vi ranci, licor de mandarina o ratafia.

A la mateixa cassola de fang on l’hem cuit deixem reduïr aquest suc que hem triturat, durant una hora i mitja o dues, fins que agafi textura de salsa.

Si encara no l’hem de servir i ja tenim la salsa reduïda, hi podem tornar a barrejar la carn i tapar-ho, d’aquesta manera la carn es conservarà toveta i quedarà impregnada amb la salsa.

4_ A part, fem la crema de patata: les pelem i posem a bullir durant mitja hora (depèn de la mida) amb aigua i un pessic de sal. Les colem guardant l’aigua de cocció. Les triturem amb una miqueta de mantega i una miqueta d’aigua de cocció que ens ajudarà a aconseguir la textura de crema.

5_ També fem les xips de carxofa: les pelem i tallem ben finetes i les fregim en oli d’oliva.

6_ Ja podem muntar el plat: la crema de patata a sota, la carn, salsa i xips de carxofa. També hi queda molt bé una mica d’oli de julivert si en teniu de fet.

48hOHB i la Recepta del 15! Us ho perdreu? ;)

El proper cap de setmana (22 i 23 d’Octubre) és l’Open House Barcelona 48h. Durant un cap de setmana la ciutat obre les portes dels seus edificis més emblemàtics, ben dissenyats i ben valorats… ja siguin antics o moderns. No es tracta només d’unes portes obertes, es tracta d’una oportunitat per aprendre de la mà de persones a qui tot això els hi apassiona, poder veure la ciutat des d’uns altres ulls i fer-la entre tots un mica més propera a les persones. És una molt bona oportunitat ja que normalment aquests edificis no estan oberts al públic, i si ho estan, en general s’ha de pagar entrada.

En aquest cas l’Open House Barcelona és gratuït i compta amb més de 500 voluntaris que ho fan possible. Aquí us deixo la pàgina web on podreu trobar més informació: 48hOHB Es podran visitar uns 160 edificis, vigileu perquè n’hi ha que només estan oberts unes hores en concret, altres que només obren un dels dos dies i altres que sempre estaran oberts.

M’agradaria convidar-vos a visitar el Palau Moja (cantonada Rambles-Portaferrissa) on estaré fent de voluntària dissabte dia 22 d’11 del matí a 7 de la tarda! és un edifici històric que ja d’entrada ens permet situar-lo en el temps: la porta principal no dóna a les Rambles sinó a Portaferrissa… com pot ser? doncs perquè abans les rambles estaven ocupades per les muralles del s.XIV i no va ser fins a finals del s.XVII que es van començar a projectar… Així que el carrer principal en aquella època era Portaferrissa. En fi, quan em poso a parlar d’aquests temes no acabaria mai!!! ;)

Aquesta vegada no faré de guia, però estaré allà fent d’ajudant, recollint la gent en grups de 30 per fer la visita guiada… donant informació als “guiris”, etc! però si algú de vosaltres es deixa caure per allà em fareu molt contenta!

Què hi té a veure tot això amb La Recepta del 15? doncs resulta que el dia 4 d’aquest mes les voluntàries vam anar a fer una visita prèvia a l’edifici que ens havia tocat, el Palau Moja. En sortir d’allà em van venir moltes ganes d’anar al Mercat de Sant Josep, la Boqueria. Feia tants anys que no hi havia entrat fins el fons!! M’hi vaig perdre una bona estona, vaig passar per davant de les parades potser 3 cops, vaig intentar esmorzar al bar del Pinotxo però estava ple en tot moment… Les parades tan acolorides i ben posades em deixaven meravellada. Ara mateix tinc moltes ganes d’explicar-vos part de la història d’aquest mercat, però ho faré un altre dia, que sinó aquest post seria massa llarg!

Tal com dic, em feia enveja la gent que estava esmorzant per allà… així que vaig decidir que era el moment ideal per comprar els ingredents per la Recepta del 15!! tenia clar que necessitava moniatos ja que és l’ingredient proposat d’aquest mes, i mentre voltava per les parades em vaig anar imaginant el plat…

Quan vaig arribar a casa em vaig posar a fer el dinar, un dinar ràpid i fàcil però boníssim!! amb colors i gustos de la tardor.

Ingredients:

1 moniato (gros), rossinyols, hamburgueses de vedella, julivert, 1 gra d’all i oli d’oliva.

Com ho fem?

Primer de tot netegem els rossinyols (o el bolet que volgueu fer servir) i els posem en una paella amb una miqueta d’oli i el foc fortet. Al principi desprenen força aigua. Deixem que aquesta aigua s’evapori i llavors els saltegem. Afegim el julivert i el gra d’all picat ben petit, un parell de voltes més i llestos.

Mentre tenim els bolets a la paella podem anar preparant el moniato: el tallem a rodanxes d’1 dit de gruix aproximadament i treiem la pell.

Llavors el coem al vapor (al microones) amb l’estoig de silicona o bé amb un plat tapat amb paper film i punxat. El tindrem aproximadament 4-5 minuts al microones, quan el treieu mireu que es pugui punxar bé en el centre.

El fet de coure’l al vapor, és perquè ara el farem a la paella, amb una miqueta d’oli i volta i volta, perquè quedi marcat, però de dins ja el tindrem tendre!

Per últim només ens queda fer l’hamburguesa, al vostre gust! I ja podem muntar el plat: els moniatos fan de llit, llavors hi posem l’hamburguesa i per últim els rossinyols.

Es podria amanir amb una mica d’oli d’oliva, o mel… però he preferit deixar-lo així, els 3 gustos combinen a la perfecció i a més a més cap d’ells enmascara l’altre, bon profit i espero que us agradi!

Intensiu de masses, pans coques… i mini “pites” farcides (I)

Passada la Festa Major, sembla que l’estiu ja arribi al seu final, el setembre cada vegada s’acosta més ràpid i per la tele ja començen a anunciar la tornada a l’escola. Les ciutats sembla que ja estiguin més plenes de gent i cotxes, els pobles semblen una mica més buits. Mica en mica tot torna a la normalitat. Els blogs també comencen a despertar després d’haver-se quedat adormits durant algunes setmanes, amb moltes idees noves per compartir.

Uns a la guarderia, altres a la universitat… Però entre ells hi ha una cosa que no falla: l’entrepà de l’hora del pati ;) Pot semblar una tonteria, però abans d’anar a la universitat per primer cop, quan vaig veure que no hi havia l’hora del pati… se’m va fer tan estrany! vaig pensar… i ara quan em menjaré l’entrepà? jo que sempre tinc tanta gana… Per sort després ja m’hi vaig acostumar.

El pa m’agrada molt, i sobretot m’agrada provar-ne de nous. Ja vaig comentar en una altra entrada que a prop del meu pis de Barcelona hi ha molts forns… forns d’aquells que ara s’han posat de moda, amb locals són acollidors, pa que fa molt bona pinta… però renoi! a l’hora de cobrar se la saben llarga ;)

Així que hi ha dos moments a l’any que em dedico a fer pa per congelar i tenir-ne per Barcelona. Un és ara, i l’altre és per Nadal. Aquesta setmana toca intensiu de pans i coques, i us els aniré explicant aquí al blog.

Comencem amb uns panets molt fàcils de fer i que dónen molt bon resultat. La recepta original és de la Sílvia, que la va publicar al Clubdecuines ja fa bastant temps. Jo l’he fet moltes vegades i el resultat és molt bo, tot i que no queda tan buit per dins com el pa de pita autèntic. És ideal per l’esmorzar de mig matí, per fer un sopar amb diferents tipus de farcit, etc!

Ingredients:

Pels panets: 300g de farina de força, 200g de farina integral, 5g de llevat fesc, 1 culleradeta de sucre morè, 2 cullerades soperes d’oli d’oliva, 5g de sal i 325ml d’aigua tèbia.

Pel farcit: carn picada de vedella, sal, pebre, curri, tomàquet, enciam, ceba tendra i oli d’oliva.

Per la salsa: 1 iogurt natural, 1 culleradeta de mostassa en granet, unes gotes de suc de llimona i una mica d’oli d’oliva.

Com ho fem?

Per fer el pa, barregem tots els ingredients en un bol amb l’ajuda d’una espàtula de plàstic. Llavors enfarinem una mica la taula i continuem amassant fins que la massa no s’enganxi als dits. La deixem reposar 10 minuts.

Passats els 10 minuts, amassem durant 1 minut i la tornem a deixar reposar 10 minuts. Això ho fem dues vegades més i finalment la deixem reposar durant mitja hora.

Passada aquesta mitja hora fem boletes d’uns 50g de massa, les aixafem una mica amb els dits (gruix: 1cm aprox.) i les posem en una safata prèviament untada amb una mica d’oli.

Llavors les enfornem a 250ºC amb el forn preescalfat, durant 5 minuts. Quan les treieu, piqueu-les una mica per sota i si fa soroll de buit és que ja estan fetes! Es deixen refredar sobre una reixeta.

Per fer el farcit: posem la carn a coure en una paella, amb el foc fort i ben condimentada amb oli, sal, pebre i curri. La coem ràpidament, que no tingui temps d’endurir-se.  La posem a la taula en un plat, i a part una barreja d’enciam, tomàquet i ceba tallat petit, perquè cadascu se’n posi al gust.

Per fer la salsa: barregem tots els ingredients i la posem a la taula perquè també cadascú se la posi al seu gust.

Aquests panets estan bons amb qualsevol farcit!

Vitello Tonnato i els tòpics d’un país.

Tinc un llibret molt dinàmic i divertit que barreja el còmic amb els tòpics de cada país de la comunitat europea (els que hi havia el 1996, any de l’edició del llibre).

No sé a quanta gent ho van preguntar, però si a mi m’haguéssin demanat les primeres 5 coses que se m’acudeixen quan penso en espanya… no hauria contestat ni Barcelona, ni Juan Carlos, ni Paella, ni “corridas de toros”… potser en l’art sí que hi hauria pensat, però els que em coneixeu sabeu que hauria donat respostes molt diferents.

Això suposo que deu passar en cadascun dels exemples, i en el cas d’Itàlia les respostes van ser: Roma, Pasta, Art, Sabates i Pavarotti. No sé què hauria contestat un italià, potser alguns haurien coincidit en tot i altres en res. L’Itàlia que nosaltres ens imaginem és segurament molt diferent a la real,  només cal veure la pel·lícula Caro Diario de Nani Moretti, on a la primera part ens fa passejar per una Roma desconeguda per la majoria de nosaltres. El mateix passa amb l’Itàlia gastronòmica, que no només està formada per pasta, pizza i gelats.

Carn o peix? doncs les dues coses alhora, i és que el plat italià Vitello Tonnato combina a la perfecció la carn de vedella amb la tonyina. A la meva mare li surt molt bo, el va aprendre a fer fa anys i a tots ens agrada molt. És un plat ideal per l’estiu ja que es menja fred, es pot deixar fet del dia anterior i menjar-lo directament a l’arribar de la platja o la piscina. Encara que la barreja en un principi pot semblar peculiar, la veritat és que queda molt fi.

Ingredients:

1 rodó de vedella.

Per coure la carn: Aigua, 1 copa de vi blanc, 1 porro, 1 pastanaga, api, sal, pebre i 1 fulla de llaurer.

Per la salsa: 1 ou, 200ml d’oli d’oliva suau, unes gotes de suc de llimona, 1 llauneta de tonyina, 2 filets d’anxova, i unes quantes tàperes.

Com ho fem?

Primer de tot dir que en el nostre cas hem fet servir jarret de vedella, una peça de carn que costa una mica de coure i pot quedar dura segons com la preparem, però per fer aquest plat serveix perfectament.

Posem la carn en una cassola i la cobrim amb aigua i la copa de vi. Hi afegim el porro, la pastanaga, una mica d’api, la fulla de llaurer, la sal i el pebre (més o menys al gust de cadascú o segons el que tingueu). Tapem i el deixem coure a foc baix durant almenys 1 hora i mitja. Es pot girar la peça de carn un parell de vegades perquè la cocció sigui més homogènia però tampoc és obligat.

Un cop cuita, és important que la deixem refredar dins la mateixa olla i sense treure el brou.

Quan ja està freda, la tallem a talls fins i preparem la salsa per acompanyar.

Per fer la salsa, posem tots els ingredients en el pot del túrmix i fem com si fos una maionesa, començant des de baix i pujant molt  a poc a poc. Finalment hi podem afegir una mica del brou que ens ha sobrat perquè hi dóni gustet.

Els que no conegueu aquest plat, espero que us animeu a fer-lo, us sorprendrà! ;)

Improvitzacions, Bon Appétit i Film&Food.

Assegut davant la porta d´un cafè on el temps s´hi atura, veig la gent que sempre va atabalada. Quin destí ens empeny a córrer? on va el tren sempre tan de pressa? vull guaitar i desxifrar cada paisatge. Un exèrcit de corbates amb el mòbil van enraonant, gesticules i s´enfaden, sembla que faran tard a algun lloc. El món va massa ràpid. El món no s´espera ni un instant.
Fa temps ja que no vull seguir el seu pas. No veig nens amb bicicleta, els carrers desolats supliquen, de segur se´ls ha cruspit una pantalla. Qui els dirà quan plora un arbre? Com sabran quan somriu la lluna? Innocent! potser això ja no té importància. Sense moure´t ni de casa, el planeta pot ser al nostre abast. S´esmicolen les distàncies, però oblidem amb qui hem d´anar a sopar.(Ja faré cap - Els Pets)

Sí, el món va massa ràpìd i hem de saber aprofitar cada moment, els plans formen part del futur però les improvitzacions formen part del present, i el present és el que realment disfrutem a cada instant.

Un dia et lleves sense saber què fer i potser te’n vas a dormir pensant: quin gran dia que ha estat el d’avui!! Després hi ha dies que esperes amb moltes ganes, i… es posa a ploure! no passa res, tot es pot solucionar! Així com també hi ha dies especials, planejats… que fins i tot surten millor del que esperaves.

El mateix passa a la cuina, un dia es presenten uns quants amics i amb poca cosa acabes fent un sopar fantàstic… Després hi ha el gran dinar familiar, ho cuines tot mig amb presses mig amb neguit perquè quedi bé i… et cau la safat al terra o et queda massa salat… igualment segur que també té solució, que potser és fer pa amb tomàquet per a tothom! I també hi ha els dies on tot va com ha d’anar, cuinat amb molt carinyo i desitjant que en sobri per poder repetir.

És el primer cop que participo al repte Film&Food.  Aquest mes han triat la pel·lícula BON APPÉTIT, jo no l’he vist però sembla interessant així que algun dia o altre la miraré! En un moment de la pel·lícula un dels protagoniestes ha de fer un bon sopar, però troba molt poques coses a la nevera. Enlloc de sopar a fora o comprar menjar preparat, improvitza el sopar amb el que ha trobat.

Què és i en què consisteix Film&Food?

És un blog creat per l’Alba i l’Íngid on fusionen dues de les seves grans passions: el cinema i la cuina. Publiquen entrades relacionades amb el cinema, algun llibre, fotografies i receptes. Per participar només se’ls hi ha d’enviar un correu i elles t’envien el carnet (que el podeu veure més amunt) amb el número corresponent. Els repetes són fer algun plat relacionat amb la pel·lícula que han triat, i seguint unes pautes que dónen aproximadament un mes abans del dia de la publicació.

Així doncs el repte d’aquest mes consisteix en improvitzar un plat (dolç o salat) amb els ingredients que ens van proposar. No feia falta fer-los servir tots i també es podien fer servir els bàsics de la cuina.

Aquesta foto és el que ha sortit de la meva improvització, hi he hagut d’afegir els espàrregs, que feia massa dies que estaven a la nevera i m’han demanat que els hi posés.

Pollastre a la planxa i patates amb mousselina de préssec i formatge

Ingredients:

Pit de pollastre i espàrregs verds.

Per les patates: 3 patates, 200g de formatge fresc, una miqueta de llet, un préssec de vinya, un ou, oli d’oliva i 1 gra d’all.

Com ho fem?

Primer de tot pelem i tallem les patates a rodanxes fines, les posem en una safata de pyrex amb una mica d’oli d’oliva al fons. En un bol hi barregem: el formatge fresc amb una mica de llet, l’ou, el gra d’all, i el préssec pelat i tallat a trossets, llavors hi afegim oli d’oliva fins que cobreixi les 3/4 parts i ho triturem com si féssim un allioli ràpid. Aquesta barreja la tirem per sobre de les patates i les enfornem durant tres quarts d’hora a 200ºC.

Si es vol, primer les podem posar 20 minuts al microones i després acabar de gratinar-les al forn, i així també es va més ràpid.

Quan les treiem, esperem que es refredin una mica i en fem dauets. Fem el pollastre a la planxa, els espàrregs… ho acompanyem amb les patates… i ja està!

“Aqualata” i les cebes farcides

Ahir us parlava del festival Imagina. Avui torno amb una llegenda i una recepta.

Aqualata és l’orígen etimològic d’Igualada, i vol dir “aigua estancada”. Diu la llegenda que fa molts i molts anys al bell mig de la Conca d’Òdena hi havia un llac.  Al costat del llac hi havia una masia amb un pagès molt rondinaire… tan rondinaire que no s’entenia amb cap dels seus ajudants. Un dia va prometre que donaria l’ànima al diable si trobava algú que fos capaç de fer tota la feina que ell li manava… En un obrir i tancar d’ulls va aparèixer un ajudant que feia la feina molt ràpidament: fer garbells, tallar llenya, arreglar els marges, la feina de l’hort… el pagès ja no sabia què més fer-li fer!! estava meravellat, tant, que ja començava a sentir pudor de socarrim. Si no tenia feina per manar-li, hauria de donar la seva ànima al diable, i ja començava a penedir-se d’aquella promesa que havia fet. Llavors va tenir una gran idea: li faria excavar una muntanya sencera fins a fer-la desaparèixer!! Evidentment, com que l’ajudant era el mateix diable de seguida ho va tenir fet. Quan va tenir la muntanya excavada, l’aigua del llac es va escapar pel forat que havia quedat i així és com segons la llegenda, va néixer el riu Anoia. Diuen que els dies de tempesta encara es pot sentir el pagès com crida, mentre el diable el persegueix perquè li doni la seva ànima.

Igualada està situada al bell mig d’aquesta Conca i el seu origen real és la cruïlla de camins entre Tarragona-Manresa i Lleida-Barcelona. Primer de tot hi va aparèixer una Ermita, i amb els anys s’hi va anar formant el nucli de població (s. X dC). Si anem a buscar aquesta cruïlla de camins, hem d’anar a la Plaça de Pius XII, just al costat de l’Església de Santa Maria.

Podeu passejar pels carrers del centre, per la plaça porticada, la rambla… Venir a la Mostra de Teatre al carrer (infantil i juvenil), de compres a les botigues Outlet, al festival Imagina de l’estiu, a la Festa Major… De moment us deixo amb un tastet de fotografies de la ciutat, que ja aviso que no són meves sinó que són tretes d’internet:

I ara la recepta: Cebes farcides de l’Anoia. Haig de confessar que fa uns anys no sabia que eren típiques de la comarca i em va sorprendre molt quan ho vaig saber; he trobat algunes receptes però cap m’acabaven de fer el pes, així que us explico la meva versió:

Ingredients:

Cebes grosses de Figueres, espàrregs verds, panses i pinyons, botifarra crua, formatge per gratinar, una cullerada de Philadèlphia, sal, pebre i oli d’oliva.

Com ho fem?

Primer de tot pelem les cebes, tallem la cua i una mica el cul. Les salpebrem, hi afegim una mica d’oli i les fem al forn durant 15 minuts a 180ºC. Això de l’estona va al gust, si les volem més tendres les deixem més.

Passada aquesta estona les treiem i ens ajudem d’un ganivet per buidar-les. Amb el que n’hem tret, preparem el farcit: en una paella la ceba a trossets, la botifarra a trossets, i els espàrregs. Ho coem durant poca estona (s’acabarà de coure al forn). A l’últim moment hi afegim les panses, els pinyons i la cullerada de Philadèlphia, remenem i apaguem el foc.

Farcim les cebes que havíem buidat i hi posem formatge a sobre. Les tornem a posar al forn, a la mateixa temperatura, un quart d’hora més.