L’arròs dels meus veïns, “arròs del Maresme”.

Aquí a Barcelona hi tinc uns veïns que són molt simpàtics. Es tracta de la Rosa i el Martí, una parella d’avis que tenen 86 i 89 anys! Ara ja fa anys que els conec, de fet, des del primer dia que vaig arribar a l’escala. Sempre que me’ls trobo xerrem una estona, i si mai he tingut algun problema també m’han ajudat, com el dia que em vaig descuidar les claus i no podia entrar a casa, o els dies que em fan aigües d’herbes perquè no em trobo bé. Alguns deveu recordar el xuixo de crema que vaig penjar a la pàgina del facebook… doncs sí, ells són els qui me’l van regalar!

El cas és que el cap de setmana abans de l’anunci de la nova recepta del 15 (arròs), jo em quedava a Barcelona per estudiar i fer feina. Em vaig trobar el Martí i diu… què hi fas aquí? que no marxes a casa teva? I així va ser com em van convidar a dinar, però amb la condició que jo portava postres.

De postres vaig fer una tarta molt fàcil i ràpida, amb base de pasta de full, crema de llimona i maduixes, molt bona i refrescant que algun dia ja publicaré. Quan la van veure no els hi va fer gaire el pes, perquè resulta que no havien vist la crema i es pensaven que era pasta de full amb maduixes a sobre i ja està… Això m’ho van confessar després d’haver repetit 3 cops cadascun! I ara ja tenen un paperet amb la recepta ben apuntada de la crema de llimona.

Però el plat estrella no va ser la tarta sinó l’arròs de la Rosa. Mireu que pràcticament cada diumenge dino l’arròs de la meva àvia, que també és molt bo, però aquell va ser el millor arròs de peix que he tastat mai! Ells en diuen arròs del Maresme, perquè el Martí és de Canet de Mar i es veu que es fa així. L’única diferència és que jo no me l’he fet tan caldós.

Dos dies després d’aquell dinar, la Marina, la Sandra i el Xavi anunciaven que la recepta del 15 de l’abril era l’arròs. Així que no vaig tardar gaire a agafar paper i llapis per escoltar els consells i trucs de la Rosa i el seu arròs: “el secret és el sofregit”!!

Ingredients:

Pel sofregit: oli d’oliva, 1 ceba de figueres petita i un tomàquet madur. 2 dits de got de xerès dolç.

Gambes, escamarlans, sípia i cloïsses. (ells el van fer amb musclos enlloc de cloïsses, però a mi m’argrada més així!)

Arròs de gra rodó, brou de peix i un parell de tires de pebrot escalivat.

Com ho fem?

1_ Posem oli d’oliva en una cassoleta i hi afegim la ceba tallada petita, en fred. Llavors encenem el foc, tapem la cassola i la deixem coure a foc fluixet durant 10-12 minuts. Mentrestant ratllem el tomàquet.

2_ Dins la mateixa cassola, apartem la ceba a un racó i coem les gambes i els escamarlans, volta i volta, i reservem apart.

3_ La ceba ja haurà agafat un color marronet (no ha d’estar cremanda! compte que es pot cremar molt ràpidament…) i és el moment d’afegir el tomàquet ratllat. Ho deixem coure uns 10 minuts més a foc fluixet. Posem el brou a bullir.

4_ Hi tirem una mica de pebre negre i els 2 dits de got de xerès dolç. Quan hagi reduït, hi afegim la sípia tallada a trossos.

5_ Passats 2-3 minuts la sípia ja estarà cuita. És el moment d’incorporar l’arròs. Fem un parell de voltes, perquè agafi un punt de transparència. Apugem el foc i afegim el brou.

6_ Haurà de bullir uns 15 minuts. A mitja cocció hi afegim les cloïsses, les gambes i els escamarlans que havíem retirat, i també el pebrot escalivat tallat a trossets petits, que li donarà molt bon gust!

7_ Passats els 15 minuts, tapem i ho deixem reposar un parell de minuts més. Ja està llest per servir!

Notes: Podem pelar les cues de les gambes i així després és més còmode. Com veieu la clau és fer el sofregit amb mooolt carinyo, fent que es cogui bé i que quedi “caramel·litzat”.

Arròs amb calçots, carxofes i botifarra.

Feia temps que no publicava un arròs, i això que m’encanten i en faig sovint. Podria dir que mai n’he fet dos d’iguals, sempre m’agrada variar els ingredients i provar combinacions noves, l’arròs és tan versàtil! En general m’agraden més els de “muntanya” (fets amb verdures i/o carn) que els de mar, però tampoc dic que no a un bon arròs de peix

A casa nostra l’encarregada de l’arròs és la meva àvia, abans en feia cada diumenge rigorosament, tot i que algun dia també ens feia macarrons! I sempre sempre l’ha fet a la cassola, així que podríem dir que de paella a casa no n’hem fet mai! Crec que és important diferenciar entre l’arròs a la cassola i la paella. Així que perquè feu una bona inmersió en el món de la paella us deixo aquest post que li va dedicar en Massitet d’Olleta de verdures. I vosaltres què feu, paella o arròs a la cassola?

Sovint passo per davant d’un restaurant que està al carrer Casanova de Barcelona, a dalt de tot a tocar de la Travessera de Gràcia. Es diu mil921 i és un lloc molt recomanable. Sempre m’agrada mirar la carta del menú ja que fan plats molt de temporada i com que em ve de camí agafo idees per fer-me el dinar!

Aquest arròs amb calçots és una de les idees que vaig agafar d’allà i la veritat és que els calçots hi dónen un gustet tan bo que fins i tot la carxofa m’hi sobra. També el vaig fer un altre dia amb botifarrons i la veritat és que també queda boníssim!

Ingredients:

4 calçots, 3 carxofes, 1 pam de butifarra crua.

1 tassa d’arròs rodó, brou de verdures, 2 tomàquets madurs, oli d’oliva, sal i pebre.

Com ho fem?

Primer de tot rentem i pelem els calçots, i els tallem a trossets de 2 o 3 dits de llarg. Si hi posem una mica de part verda no passa res!

Agafem la cassola on farem l’arròs, hi posem oli d’oliva i els calçots, que els deixarem coure a poquet a poquet fins que quedin dauradets.

Mentrestant pelem les carxofes, les tallem i les incorporem a la paella. Quan les carxofes i els calçots estiguin daurats hi afegim la botifarra tallada a rodanxes gruixudes, que de seguida estarà cuita.

Ara és el moment d’afegir els 2 tomàquets ratllats, salpebrar i deixar que faci xup xup a foc lent durant uns 5 minuts.

Hi afegim l’arròs i remenem.

Quan l’arròs agafi un punt de transparència, hi afegim el brou que el tindrem bullint a part. Deixem coure uns 15 minuts (però mireu les intruccions del paquet!!)

 

Risotto, com fer-lo sense trampes!

Abans em pensava que no m’agradava el risotto, i és que no havia tastat un bon risotto! encara me’n recordo d’un que era arròs passat i un altre que semblava arròs amb llet… no anava equivocada, era amb crema de llet… La gran trampa que fan servir alguns per anar ràpid i que quedi cremós…

Potser per això no em decidia a fer-ne mai, però com que tothom en cantava elogis vaig pensar (ara ja fa més d’un any) que era l’hora de fer-lo a casa. Així que em vaig posar a investigar i gràcies a aquestes instruccions del Ricard on explica “com fer un bon risotto” al final em vaig atrevir a fer-lo i va sortir fantàstic! Molts dels que em visiteu normalment ja sé que feu molt bons risottos, però volia fer aquesta entrada per tota la gent que sovint em pregunta com es fa un risotto… Jo els hi dic que no tinc cap recepta màgica, només els hi explico algunes combinacions… i les normes!

La cosa estava clara:

1_ no fer servir crema de llet!

2_ fer servir un arròs adequat i no deixar de remenar! (així s’allibera el midó i li dóna cremositat)

Vaig pensar… 20 minuts remenant? déu ni dó! però estava decidida a provar-ho i efectivament després d’aquell primer risotto n’he fet molts més, que bons que són oi? de peix, carbassó, mar i muntanya… El meu preferit és el de carxofes i bolets, i el vostre??

Aquest de la fotografia és el primer que vaig fer, he estat triant entre totes les fotos i és la més lluïda! seria per l’emoció del moment?

Ingredients:

Arròs carnaroli (a ser possible) i sinó el bomba també funcionarà.

Brou de verdures o aigua, una mica de vi blanc, 3 carxofes, 1 grapat de bolets secs o frescos, 1 ceba, 1 culleradeta de mel, sal, pebre i julivert.

Una mica de mantega i formatge parmesà.

Com ho fem?

Primer de tot tallem la ceba ben petita i la posem a la cassola amb oli d’oliva i el foc baixet. Deixem que es vagi coent i mentrestant preparem els bolets (netejant-los, o posant-los a remull si són secs) i també les carxofes (treiem les fulles més dures i tallem la resta a trossos no gaire petits).

Quan la ceba comenci a ser transparent hi afegim una culleradeta petita de mel (ajuda a caramel·litzar una mica, hi queda molt bona!) Tot seguit hi afegim les carxofes i els bolets, salpebrem, apugem el foc i deixem coure durant uns 5 minuts llargs.

Posem el brou o l’aigua a bullir. Afegim l’arròs a la cassola (dos grapats per persona, aproximadament) i el remenem una mica, ha d’agafar un punt de transparència.

Quan agafi aquesta transparència, hi tirem mig got de vi blanc. Quan el vi hagi reduït ja podem començar a tirar el brou (que ha d’estar bullint). Hi posem dos cullerots de brou i esperem que redueixi per tornar-ne a afegir, remenant tota l’estona. Anem fent així durant 20 minuts.

A l’últim hi posem un tallet de mantega i un parell de cullerades de parmesà, remenem i ja estarà llest per menjar.

* Si no tenim Parmesà, podem fer servir algun altre formatge com l’Idiazábal, però es recomanable tenir-ne i també deixar-ne a la taula per qui se’n vulgui afegir!!