48hOHB i la Recepta del 15! Us ho perdreu? ;)

El proper cap de setmana (22 i 23 d’Octubre) és l’Open House Barcelona 48h. Durant un cap de setmana la ciutat obre les portes dels seus edificis més emblemàtics, ben dissenyats i ben valorats… ja siguin antics o moderns. No es tracta només d’unes portes obertes, es tracta d’una oportunitat per aprendre de la mà de persones a qui tot això els hi apassiona, poder veure la ciutat des d’uns altres ulls i fer-la entre tots un mica més propera a les persones. És una molt bona oportunitat ja que normalment aquests edificis no estan oberts al públic, i si ho estan, en general s’ha de pagar entrada.

En aquest cas l’Open House Barcelona és gratuït i compta amb més de 500 voluntaris que ho fan possible. Aquí us deixo la pàgina web on podreu trobar més informació: 48hOHB Es podran visitar uns 160 edificis, vigileu perquè n’hi ha que només estan oberts unes hores en concret, altres que només obren un dels dos dies i altres que sempre estaran oberts.

M’agradaria convidar-vos a visitar el Palau Moja (cantonada Rambles-Portaferrissa) on estaré fent de voluntària dissabte dia 22 d’11 del matí a 7 de la tarda! és un edifici històric que ja d’entrada ens permet situar-lo en el temps: la porta principal no dóna a les Rambles sinó a Portaferrissa… com pot ser? doncs perquè abans les rambles estaven ocupades per les muralles del s.XIV i no va ser fins a finals del s.XVII que es van començar a projectar… Així que el carrer principal en aquella època era Portaferrissa. En fi, quan em poso a parlar d’aquests temes no acabaria mai!!!

Aquesta vegada no faré de guia, però estaré allà fent d’ajudant, recollint la gent en grups de 30 per fer la visita guiada… donant informació als “guiris”, etc! però si algú de vosaltres es deixa caure per allà em fareu molt contenta!

Què hi té a veure tot això amb La Recepta del 15? doncs resulta que el dia 4 d’aquest mes les voluntàries vam anar a fer una visita prèvia a l’edifici que ens havia tocat, el Palau Moja. En sortir d’allà em van venir moltes ganes d’anar al Mercat de Sant Josep, la Boqueria. Feia tants anys que no hi havia entrat fins el fons!! M’hi vaig perdre una bona estona, vaig passar per davant de les parades potser 3 cops, vaig intentar esmorzar al bar del Pinotxo però estava ple en tot moment… Les parades tan acolorides i ben posades em deixaven meravellada. Ara mateix tinc moltes ganes d’explicar-vos part de la història d’aquest mercat, però ho faré un altre dia, que sinó aquest post seria massa llarg!

Tal com dic, em feia enveja la gent que estava esmorzant per allà… així que vaig decidir que era el moment ideal per comprar els ingredents per la Recepta del 15!! tenia clar que necessitava moniatos ja que és l’ingredient proposat d’aquest mes, i mentre voltava per les parades em vaig anar imaginant el plat…

Quan vaig arribar a casa em vaig posar a fer el dinar, un dinar ràpid i fàcil però boníssim!! amb colors i gustos de la tardor.

Ingredients:

1 moniato (gros), rossinyols, hamburgueses de vedella, julivert, 1 gra d’all i oli d’oliva.

Com ho fem?

Primer de tot netegem els rossinyols (o el bolet que volgueu fer servir) i els posem en una paella amb una miqueta d’oli i el foc fortet. Al principi desprenen força aigua. Deixem que aquesta aigua s’evapori i llavors els saltegem. Afegim el julivert i el gra d’all picat ben petit, un parell de voltes més i llestos.

Mentre tenim els bolets a la paella podem anar preparant el moniato: el tallem a rodanxes d’1 dit de gruix aproximadament i treiem la pell.

Llavors el coem al vapor (al microones) amb l’estoig de silicona o bé amb un plat tapat amb paper film i punxat. El tindrem aproximadament 4-5 minuts al microones, quan el treieu mireu que es pugui punxar bé en el centre.

El fet de coure’l al vapor, és perquè ara el farem a la paella, amb una miqueta d’oli i volta i volta, perquè quedi marcat, però de dins ja el tindrem tendre!

Per últim només ens queda fer l’hamburguesa, al vostre gust! I ja podem muntar el plat: els moniatos fan de llit, llavors hi posem l’hamburguesa i per últim els rossinyols.

Es podria amanir amb una mica d’oli d’oliva, o mel… però he preferit deixar-lo així, els 3 gustos combinen a la perfecció i a més a més cap d’ells enmascara l’altre, bon profit i espero que us agradi!

Rubió, Jornades del patrimoni i “mar i muntanya”

Aquest cap de setmana passat van ser les Jornades Europees del Patrimoni 2011. Per aprofitar-les, el Consorci de l’Alta Anoia va organitzar dues excursions. La primera va ser dissabte, al Castell de Boixadors i la Torre de la Manresana; la segona va ser diumenge, a l’església de Rubió i el poble de Copons.

Vaig tenir la sort de poder fer de guia de la nostra església. Estava feta un sac de nervis, era la primera vegada que feia de guia, no sabia quanta gent hi hauria al final, ni si els hi sabria explicar bé, etc… Ja feia molt temps que ho sabia, però finalment va arribar el dia. Aquell matí em vaig llevar aviat i vaig anar a esmorzar a un dels restaurants del poble, on havia quedat amb l’alcalde perquè em donés les claus de l’església.

Rubió és un municipi molt extens, però té molt pocs habitants (poc més de 200). El paisatge és preciós, però el poble està format per masies disperses i el nucli és tan petit que no té ni carrers. Això depèn de com t’ho miris és bo o dolent: té molt encant i si el que busques és descansar, perfecte! Des de la comissió de festes intentem organitzar moltes coses, però la majoria de la gent és gran, i pels joves no hi ha les facilitats ni les activitats que es poden trobar a altres pobles.

Quan feia una estona que esmorzàvem, va arribar el grup de gent amb un minibus i també van entrar a esmorzar. Mentre ells esmorzaven, vam anar a obrir les portes de l’església, encendre els llums, etc. Llavors vaig tornar al restaurant, on vaig estar parlant amb la noia que portava el grup i quan tots van haver acabat d’esmorzar, vam pujar tots junts cap a l’església.

Els hi vaig explicar que aquesta església és singular degut al seu caràcter de fortificació, doncs formava part del conjunt del castell i la seva situació privilegiada feia que des d’allà es pogués controlar bona part del territori. Anteriorment hi havia hagut una església romànica (s. X-XI) i quan la població va prosperar van poder alçar el temple gòtic (s.XIV) en el mateix lloc que l’altre, d’aquesta manera podien continuar fent servir la romànica fins acabar les obres.

Potser per ser una església gòtica l’interior pot semblar senzill, però per mi aquesta senzillesa és el que la fa més especial… I és que només d’entrada no fa falta mirar les parets ni les capelles… només d’entrada els ulls dels visitants es queden fixats en el retaule. Aquest retaule va estar a punt de perdre’s durant la guerra civil, però gràcies a uns quants homes del poble, va poder ser recuperat abans que se l’enduguéssin ves a saber on. És de la mateixa època que l’església, pintat sobre fusta i de dimensions força grans.

Un cop acabada l’explicació, la gent va poder passar a veure la caixa de les 3 claus, van poder baixar a les sitges i alguns van pujar al campanar. Com que encara teníem temps, vam visitar la plaça de l’ajuntament i vam poder veure les restes del castell, del qual només se’n pot percebre la part baixa de la torre circular.

Si algun dia voleu venir de visita, ja ho sabeu!!

_______________________________________________

Avui som dia 28, i com molts ja sabeu, és l’últim dia per presentar les propostes al Memòries d’una Cuinera. Aquesta vegada he tardat molt, i fins i tot ara no estic gaire convençuda de la meva proposta… però ja està feta i no hi ha marxa enrere

Ens van proposar fer un “mar i muntanya”. No calia que fos la recepta clàssica, només feia falta incorporar ingredients de mar i de muntanya.

Aquest és un plat molt ràpid que fins i tot serviria per endur a dinar a la feina o a la universitat, es clar que acabat de fer és molt més bo!

Ingredients:

filets de rap, botifarra

patates, ceba i poma

olivada, oli d’oliva i mel

Com ho fem?

Demanem a la peixatera que ens prepari el rap a filets o rodanxes (de vegades hi ha ofertes molt bones si el comprem sencer, i el cap es pot fer servir per fer fumet).

Primer de tot preparem les patates: en una paella hi posem una mica d’oli i hi coem la poma tallada a dauets. Mentrestant tallem les patates i la ceba, i les coem al microones durant 7 minuts amb l’estoig de silicona o bé en un plat de sopa i tapades amb film transparent (punxat).

Quan les patates estiguin llestes, les afegim a la paella on hi ha la poma, i amb el foc mitjà les anem remenant fins que les veiem dauradetes (quedaran una mica desfetes).

Llavors, a la mateixa paella hi fem els trossets de botifarra. I el rap el fem a la planxa.

Per amanir: barregem l’olivada amb una mica d’oli d’oliva i mel.