La mona!

De totes les mones que m’han arribat a regalar durant aquests anys, la que més recordo (i crec, que la que més recorden a casa meva) és la de l’ós panda de xocolata. Resulta que la xocolata m’agradava molt i molt, per això quan tenia 4 anys van decidir comprar una figura de xocolata bastant gran per guarnir la mona d’aquell any. Amb la cara de trapella que faig a la foto, es nota que tenia ganes de menjar-la… Però l’alegria va durar pocs dies, ja que era tan gran per mi, que al final vaig acabar avorrint la xocolata durant un temps i aquell ós panda va voltar per casa fins ben entrat l’estiu!

De mones podriem dir que n’hi ha de 3 tipus diferents, les que es fan amb ous durs i brioix, les que són un pastís guarnit, i les que són una figura de xocolata. A casa nostra sempre hem fet el pastís guarnit. El meu padrí (el de la foto, l’avi Cisco) era molt espavilat: deixava que les dones féssin la mona, i així no l’havia de comprar! El que sí que feien era comprar pans de pessic a un forn d’igualada i llavors ens passavem una tarda guarnint-los. En féiem de fruita confitada i de crema de mantega (feta amb sucre o cacau).

A casa dels altres avis era diferent, ja que les compraven a la pastisseria. Aquelles mones eren de més categoria però igualment sempre eren de sara. Recordo que ens la donaven a casa seva i allà coincidiem amb tots els cosins. El meu cosí era l’enveja de tothom perquè la meva mare (la seva padrina) li regalava una mona de llaminadures!

Doncs bé, anem al gra que m’enrotllo com una persiana! Al cap d’uns anys l’encarregada de fer la mona vaig ser jo, no sé ni quant temps fa ni quina va ser la primera que vaig fer íntegrament, però des de llavors han predominat les de xocolata El que sí que sé, és que aquest any tenia ganes de variar i fer-la de sara. Crec que tenia nostàlgia i volia tornar a menjar una mona com la que compraven els meus avis a la pastisseria.

Ingredients:

Pel pa de pessic: 6 ous petits, 125g de sucre fi, 125g de farina, 1 cullerada rasa de llevat.

Pel farcit: melmelada d’albercoc.

Per la cobertura: 175g de mantega, 175g de sucre, aigua, ammetlles laminades i sucre fi.

Pels ous de xocolata: xocolata de cobertura, escuradents i la decoració que volgueu.

Com ho fem?

Primer de tot farem el pa de pessic:

1_ Separem els rovells de les clares. Les clares les reservem a la nevera i els rovells els barregem amb el sucre, ho fem amb les barilles elèctriques durant uns 3 minuts, fins que agafin un color molt més blanquinós i tripliquin el volum.

2_ Afegim la farina tamisada i el llevat, remenem bé. Muntem les clares i les afegim amb cura perquè no baixin, però que tot quedi homoeni.

3_ Engrassem un motlle, hi aboquem la massa i enfornem a 170ºC durant 20-25 minuts. Un cop el treiem, el deixem refredar.

Mentre es cou el pa de pessic, podem fer la sara i els ous de xocolata:

Per fer la sara:

1_ Posem el sucre en un cassó i hi afegim aigua freda. Més o menys la meitat o 3/4 parts de la quantitat de sucre. Es tracta de fer un almívar fort, espès. Vaig llegir al blog Cotó de sucre, que el punt idoni es comprova així: agafem una goteta, la pincem amb els dits i separem, si al separar-la fa un fil, ja el tenim a punt! I si teniu un termòmetre… només cal que feu arribar la barreja a 105ºC.

2_ Deixem refredar una mica l’almívar, quan estigui llest, l’anem incorporant poc a poc a la mantega (tova) mentre bateu amb les barilles elèctriques. Ens quedarà una crema com la que veieu a la fotografia de baix. Si us ha quedat massa líquid, ho poseu una estona a la nevera i després ho torneu a batre.Veureu que primer té color groc mantega, però al batre-ho agafa un color més blanquinós.

Per fer els ous de xocolata:

1_ desfeu la xocolata al microones, la poseu dins un cornet de paper o dins algun estri que tingueu amb boquilles (jo he fet servir el Decopen). Sobre paper sulfuritzat comenceu a fer els dibuixos, primer el contorn i després l’interior. Posem un escuradents, i fem una altra capa de xocolata. Deixem refredar uns 5 o 10 minuts i llavors decorem. Si atempereu la xocolata us quedarà molt millor, però jo no tenia temps i al ser xocolata de cobertura van quedar bé igualment.

Farcim el pa de pessic i el cobrim.

1_ El tallem en 3 pisos (2 talls) i els farcim amb la melmelada.

2_ El cobrim tot amb la crema de mantega i després afegim les ammetlles laminades.

3_ Per la part de dalt, hi escampem una mica de sucre glaç i decorem amb els ous, les plomes i els pollets!

Crêpes ensucrades, la Ville de Pau i La Recepta Viatgera.

Aquesta entrada va dedicada a l’Alba i el Jordi d’ El Taller de Cuina, que per celebrar el 3r aniversari del seu blog proposen un repte anomenat “La Recepta Viatgera”. D’aquesta manera recullen dues de les seves aficions: la cuina i els viatges, i a la vegada ens proposen que fem memòria recordant receptes dels nostres viatges (lluny o a prop!) i que les expliquem! Així que ja ho sabeu, és molt fàcil i teniu temps fins el 14 de maig.

A mi, que ja sabeu que m’encanta “tastar rutes” he aprofitat una excursioneta que vam fer a la ciutat francesa de Pau durant unes vacances de Setmana Santa. Aquell dia no vam menjar crêpes, però anar a França i no menjar-ne és gairebé un pecat. Per sort són taaaan fàcils de fer que l’endemà ja en vam fer per esmorzar i sopar! D’aquesta manera ens vam treure l’espineta

Pau (A) és una ciutat del sud de França, que es troba a 1 hora i 15 minuts del Pirineu Aragonès. S’hi pot anar per diversos llocs. Una de les possibilitats és que aneu fins a Lleida, d’allà agafeu la carretera direcció Osca i d’allà enfileu cap al poble de Sabiñánigo. Un cop allà podeu decidir si passar per Jaca-Canfranc-Olorón-Pau o per Sallent de Gállego-Portalet-Laruns-Pau. Jo us recomano la segona opció!! (és a dir, la línia de puntets blancs que veieu al mapa). La línia de puntets blaus marca la primera opció i també la connexió amb Toulouse.

Un cop passada la frontera la carretera canvia (els francesos no la tenen tan ben cuidada!) i comencem a baixar i baixar fins que de cop i volta, just abans d’arribar a Laruns, el paisatge s’obre davant nostre i us puc assegurar que és preciós!!

Passarem per alguns poblets on hi venen moooolts formatges (però que a la vegada tots són molt semblants…). Anem seguint les indicacions de la carretera i finalment arribem a Pau! Un cop allà, busquem un aparcament gratuït i enooorme que hi ha a l’aire lliure, és la Place Verdun. D’això sí que en saben: ni zones blaves ni aparcaments subterranis caríssims com els que podem trobar a Barcelona…

L’arquitectura francesa es diferencia clarament de la nostra per les teulades, les finestres i els colors. Colors grisos a les façanes, finestres blanques i allargades, i teulades de pissarra (de peces arrodonides o amb forma de rombe) ens fan adonar de seguida que ens trobem en un país diferent. A Pau podem passejar pel centre (de fet és la part que val més la pena) on hi ha carrers plens de botigues i pastisseries. També ens podem endinsar al barri més antic, el medieval, on hi ha un castell preciós.

I ara anem a la recepta… A veure, de receptes de Crêpes n’hi ha moltíssimes! amb sucre, sense, amb cervsa, amb llevat, amb més o menys farina, amb llet, amb aigua… Totes aquestes varietats només per la base. Llavors ve quan ens posem a mirar les varietats de farciments, dins de la branca dels dolços o la dels salats podem trobar mil i una combinacions que depenen sempre del gust de cadascú. És un plat molt versàtil, fins i tot m’atreveixo a dir que és més veràtil que l’arròs i la pasta! Sempre queda bé i sempre ve de gust, ja sigui per esmorzar, dinar, berenar o sopar!

Explicar una recepta de crêpes pot resultar fàcil i difícil alhora. Fàcil perquè en si és una recepta molt fàcil, de les primeres que aprenem a fer quan som petits, i difícil perquè hi ha tantes varietats que no saps per quina decidir-te a l’hora de publicar-ne una al blog.

És per això que m’he decantat per la versió dolça que em va sorprendre més la primera vegada que la vaig veure a la pissarra d’una creperia: les “Crêpes Sucrées”. Em van sorprendre per la seva senzillesa i encara més quan vaig saber que unes crêpes tan simples com les de sucre eren les més famoses dins el rànquing de la versió dolça després de les de xocolata!

Com us agraden a vosaltres les crêpes? les preferiu dolces o salades? quina és la combinació que més us ha agradat?? A mi m’agraden tan dolces com salades, però sobretot que siguin finetes i amb les puntes cruixents! De les dolces m’agraden amb sucre, amb melmelada, fruita, xocolata… i de salades m’agraden les que porten una mica d’amanida, salmó, formatge i pernil dolç, escalivada, bolets… m’agrada fer barreges amb els que hi hagi a la nevera!

Ingredients:

Per la pasta: 200g de farina, 2 o 3 ous, 1 got i mig de llet, mig got d’aigua, 1 culleradeta de llevat i 1 pessic de sal.

(Aquesta pasta no porta sucre, però nosaltres la fem servir tan per crêpes dolces com salades!)

Pel farcit… el que us vingui més de gust!! En aquest cas només necessitarem sucre, ratlladura de llimona i un polsim de canyella.

Com ho fem?

És molt fàcil: barregem tots els ingredients i ho passem pel túrmix, per evitar grumolls.

Ho deixem reposar mínim una hora a la nevera. Hem de tenir en compte que la pasta de crêpes es talla quan porta moltes hores reposant, per tant pot ser que l’endemà us la trobeu “partida”. No passa res, només s’ha de remenar una miqueta i ja està!

Per fer les crêpes, agafem una paella antiadherent (important!) i hi posem un pelicó de mantega. Encenem el foc i quan la mantega sigui desfeta i la paella ben calenta, hi tirem un cullerot de pasta.

Segons la mida de la paella i el cullerot farà falta més o menys pasta, també dependrà de si us agraden més o menys gruixudes.

Fem que es cogui per un costat, li donem la volta… et voilà! el farcim!

A partir d’aquí… imaginació al poder! fins i tot podeu muntar una festa on cadascú s’hi posi el que vulgui…

Jo me’n vaig fer per esmorzar, amb un suc de taronja i un cafè amb llet… Mmm!!!

Paté de bacallà i poma caramel·litzada.

I aquí va l’última recepta amb peix per un divendres de Quaresma!

Aquest paté de bacallà és el resultat d’un intent de bunyols que no va acabar de funcionar! Us explico… tenia al cap que volia fer bunyols de bacallà, no n’havia fet mai i em vaig posar a fer-los sense mirar abans cap recepta. Volia que tinguéssin un toc diferent, amb una mica de poma i mel, però quan vaig tenir la pasta feta resulta que m’havia quedat massa tova i no anava gaire bé per fer les boletes.

De totes maneres, era boníssima!! Llavors vaig recordar un paté que la meva mare compra de tan en tant a la carnisseria, és de carn però també porta poma, i en fan un altre amb pera… Així que no m’ho vaig pensar dues vegades: em vaig menjar la pasta dels bunyols com si fos un paté! És un aperitiu sorprenent, molt fàcil de fer i ideal per untar torradetes.

Ingredients:

200g de bacallà dessalat i esqueixat. 1 patata mitjana i mitja poma.

1 gra d’all i aigua.

Oli d’oliva, sal i pebre.

Com ho fem?

Pelem la patata i la tallem a daus, la posem a bullir en un cassó juntament amb el gra d’all.

Passats 5 minuts hi afegim el bacallà. Veurem que farà escuma i de seguida estarà cuit, amb 2-3 minuts en té prou. Llavors el retirem amb l’ajuda d’una pala foradada o una cullera i deixem que la patata es vagi coent al seu ritme.

A part, pelem la poma i la tallem a trossets, la posem en una paella amb una mica d’oli d’oliva i la deixem coure lentament. Hi podem afegir una culleradeta de mel, que ajudarà a caramenl·litzar-la, però és opcional.

Quan ja ho tenim tot cuit: bacallà, pomes, all i patates, ho posem a la picadora i ho triturem. Això va a gust, alguns ho preferireu més granulat i altres més fi.

Ho tasteu i corregiu amb sal i pebre al vostre gust.

Ho servim en un platet, amb uns trossets de poma que hem reservat i unes torradetes o bastonets de pa.

Rap a l’all cremat

Si bé l’all cremat es pot menjar durant tot l’any, tampoc deixa de ser un altre dels plats típics del final de la Quaresma: un plat fet amb peix però més festiu, anunciant ja l’arribada de la Pasqua i el bon temps.

He de confessar que mai abans havia fet peix cuinat així, sempre el feia a la planxa o al forn, però estic molt contenta del resultat. És una recepta molt senzilla, amb passos clars. I oi que no sabeu d’on l’he tret? doncs sí, del mateix llibre que les dues últimes receptes! Sembla fet expressament però no ho és.

Fa uns dies es va reobrir el debat sobre la influència dels blocaires, la nostra opinió sobre productes, etc. Doncs bé, la meva opinió és que cadascú pot parlar del que li sembla i donar una opinió sincera, sempre amb honestedat. Això ho dic perquè fa 3 entrades que parlo del mateix llibre i la cosa podria semblar sospitosa! però sapigueu que si us el recomano no és per treure’n cap benefici (com fan alguns profes de la uni amb les seves publicacions! jaja) simplement en parlo perquè és un bon llibre i perquè és la font d’on he tret les últimes receptes.

Dit això, l’all cremat és un plat típic de Catalunya, generalment fet amb rap, però que es pot fer amb altres tipus de peix de carn dura. Va molt lligat als pescadors de la zona de Vilanova i la Geltrú i per fer-lo més festiu es pot acompanyar amb gambes i cloïsses.

Ingredients:

Per 1 ració: 3 rodanxes de rap, 3 o 4 cues de gamba, 1 patata mitjana, 1 grapat de cloïsses, 1 tomàquet madur, 4 grans d’all, 1 manadet de julivert, 1 llesca de pa de baguet, sal, pebre i oli d’oliva.

1 tassa de brou de peix.

Com ho fem?

1_ Primer de tot posem oli d’oliva en una cassola. Hi afegim els alls i esperem que es daurin. A últim moment hi afegim el julivert (sense picar) esperem 1 minut i ho retirem tot. Ho guardem al morter.

2_ Fregim la llesca de pa de baguet i quan sigui daurada també la posem al morter.

3_ En el mateix oli, hi coem les gambes, volta i volta, tan sols per marcar-les, i les reservem.

4_ Ara és el moment de ratllar el tomàquet i tirar-lo a la cassola, el coem durant uns 7 minuts, que quedi ben sofregidet.

5_ Tallem la patata irregularment, l’afegim al tomàquet i hi aboquem la tassa de brou. Deixem coure uns 10 minuts a foc mitjà.

6_ Piquem la barreja del morter (alls, julivert i pa) i l’afegim a la cassola. En aquest moment també hi posem el peix, les gambes que hem reservat i les cloïsses. Salpebrem al gust i deixem coure uns 12 minuts més a foc lent. Si veiem que hi falta brou n’hi podem afegir. A meitat de la cocció, girem els talls de peix.

Ja ho tenim a punt, que vagi de gust!!

Panadons d’espinacs

Els panadons són un altre dels menjars de la Quaresma, normalment es menjaven els divendres seguits d’un plat de bacallà i per postres… uns bunyols!! Què us sembla quin dinar més complet?

Segurament molts de vosaltres no els coneixereu perquè més aviat són típics de comarques lleidetanes com ara l’Urgell, Pla d’Urgell, Segarra, Segrià, Noguera i les Garrigues. Els tradicionals es fan amb una massa de pa ben fineta que embolcalla els espinacs, panses i pinyons. Però el farcit pot canviar: amb ou dur, tonyina, carbassa… i ara fins i tot se’n fan de dolços!! Jo no tenia pinyons, però els he substituït per trossets de formatge de cabra i que han fet la combinació perfecta amb els espinacs i les panses

El concepte és molt senzill: massa de pa, estirem, farcim, dobleguem fent una cresta al mig o al costat i enfornem. Però la massa porta una mica de feina, i al mercat actual hi podem trobar moltes masses preparades que ens estalviaran el temps d’amassat, aconseguint igualment uns panadons boníssims! De totes maneres, igual com passa amb la resta (quebrada, de full, de pizza…) el dia que la fas a casa ja no t’agraden tant les comprades!

Jo aquesta vegada he fet “trampa” fent servir una massa per empanades de La cocinera (serveix l’excusa certa que estic d’exàmens? ) ha donat molt bon resultat però us deixo els ingredients de la massa de pa perquè si us animeu a fer-la us agradarà molt més!!

*A veure si l’endevineu…

Ingredients

Per la massa*: 520g de farina, 15g de llevat fresc, 10g de sal, 50g d’oli d’oliva i 320g d’aigua. O pel contrari un paquet de massa per empanades de la cocinera

Pel farcit: 1 o 2 manats d’espinacs frescos, panses (i pinyons), formatge de cabra, oli d’oliva i xerès dolç.

*la recepta de la massa és del llibre “Cuina catalana per a festes i tradicions” del qual n’he parlat unes quantes vegades!

Com ho fem?

1_ Comencem fent la massa: dins d’un bol barregem el llevat i la farina, fregant-los l’un amb l’altre. Llavors hi afegim la sal l’oli i l’aigua i ho barregem.

2_ Posem la pasta al marbre sense enfarinar i la treballem força estona fins que sigui homogènia. Serà molt enganxosa però s’ha de treballar molt i si fa falta s’hi afegeix una miqueta més de farina. Es treballa estirant-la cap amunt i doblegant-la sobre ella mateixa, perquè agafi aire.

3_ Enfarinem el marbre, extenem una mica la massa i fem una bola doblegant-la cap el centre. La posem en un bol, tapada i que reposi durant 1 hora, fins que dobli el seu volum.

D’aquesta massa en surten aproximadament 8-10 panadons. Quan ha passat l’hora s’han de fer les porcions, estirar-les i farcir-les.

Per fer el farcit:

1_ Netegem els espinacs i posem les panses en remull amb el xerès (2 dits de got).

2_ Posem oli en una cassola i saltegem els espinacs, poca estona, com si volguéssim fer-los “al dente”. Veurem com de seguida redueixen el seu volum. Hi afegim les panses (sense el xerès) i apaguem el foc. Ara també seria el moment d’afegir els pinyons.

3_ Estirem les porcions de massa, hi posem una mica de farcit i uns trossets de formatge. Les tanquem fent forma de cresta, que pot ser tan lateral com al mig, o fent un paquetet com el que veieu a la fotografia.

4_ Coem a uns 240ºC durant mitja hora.

Un cop les hem tret, es poden pintar amb una mica d’oli d’oliva.

Bunyols de vent farcits de trufa

Tinc un llibre que m’agrada molt, que es diu “Cuina Catalana per a festes i tradicions”, crec que alguna vegada ja us n’he parlat, és de l’editorial Grata Lectura, escrit per Kazuko Sano i Narcís Clotet, amb unes il·lustracions de Loncle molt boniques. Es tracta de dos llibres en un, perquè ajunta el calendari gastronòmic català amb el corresponent receptari.

Sempre m’agrada mirar-me’l, conté moltes curiositats i receptes boníssimes! Avui he vist que diumenge passat (dia 18) va ser el 4t diumenge de Quaresma, la meitat del camí, i es veu que abans es “serrava la vella”. A més a més aquell dia també menjaven bunyols! i expliquen que…

Els nens sortien a “serrar la vella” serrant un gran tronc i passejaven per tots els carrers del poble. En canvi a la ciutat serraven una caixa de fusta o bé serraven directament el ninot de cartró de la vella de set potes que s’havia penjat a una paret del menjador.

Això em va fer recordar que de petits a l’escola ens donaven una vella quaresma per pintar, i cada setmana li havíem d’amagar una pota sota les faldilles! És per això que n’he buscat una per internet i he trobat aquesta tan divertida de la Carme Sala:

Si la voleu descarregar perquè els petits la pintin, us la deixo aquí en pdf! Després s’hi enganxa una cartrolina a sota, es retalla per la vora i es penja amb un cordill!

I ara anem pels bunyols… He fet servir la recepta de la pasta choux que em va ensenyar fa molts anys la mare d’una amiga meva, la Raquel, per fer tortells i lioneses. Però he modificat les quantitats perquè amb la recepta original me n’haurien sortit moltíssims! Els bunyols de vent són els meus preferits i he aprofitat la convovatòria de Memòries d’una cuinera per fer-los farcits de trufa… queden deliciosos, gens empalagosos i realment, tal com diuen: els bunyols es mengen sols!

Ingredients:

Per la pasta: 125ml d’aigua*, 1 pessic de sal, 50g de mantega, 65g de farina i 2 ous petits o 1 de gros i ratlladura de llimona (al gust)

Per la trufa: 200ml de nata per muntar i 40g de xocolata negra de cobertura.

*nota: també es pot fer amb llet, o meitat aigua i meitat llet.

Com ho fem?

1_ El dia abans preparem la trufa: en un cassó hi posem la nata i la xocolata, i ho posem al foc fins que la xocolata quedi desfeta. Ho guardem a la nevera fins l’endemà.

2_ Per fer la pasta: Posem l’aigua, la matega, la ratlladura de llimona i el pessic de sal en un cassó al foc.Quan comenci a bullir, hi afegim la farina tota de cop i remenem bé, enèrgicament, perquè ens quedi una pasta. Retirem el cassó del foc i deixem reposar fins que la pasta sigui tèbia.

2_ Ara és el moment d’afegir-hi els ous, d’un en un. És important que quan afegim un ou, remenem bé i la pasta ens quedi com abans d’haver-lo afegit. Només llavors hi podrem tirar el següent.

3_ Deixem refredar una mica la pasta i la posem en una màniga pastissera (o una bossa de plàstic) que ens anirà molt bé per fer les boletes. A falta d’això, també les podem fer amb dues culleretes. Fregim les boletes en un cassó amb oli ben calent. Hi ha d’haver prou oli com perquè quedin coberts.

Els anem fregint i reservant damunt d’un paper absorbent, i els arrebossem amb sucre blanc.

Mentre esperem que es refredin podem muntar la trufa que havíem fet. La posem en una màniga pastissera amb una boquilla petita. Fem un foradet al bunyol amb un ganivet, insertem la boquilla i farcim amb la trufa!

El farcit el podeu fer del que volgueu: crema, nata, o fins i tot “nata de maduixa” i “nata de llimona” que els hi donaran un toc refrescant i sorprenent! Si els feu sols, els podeu ruixar una mica amb anís.

Pebrot farcit de llenties, feta i verduretes.

“Llenties???” això és el que vaig pensar quan vaig veure la nova proposta de la Recepta del 15… No és que no m’agradin les llenties, però si puc evitar-ho no en menjo gaires. El fet és que no m’agraden ni les llenties estofades, ni les fabades ni els potajes o plats similars… Sé que molts de vosaltres em direu que són boníssims, i això que a mi m’agraden els plats consistents eh? però aquests són l’excepció

En canvi el llegum fet d’una manera senzilla sí que m’agrada: cigronets amb cansalada, mongetes seques saltejades amb all i julivert, amanida de llenties… I acompanyats del que sigui: bolets, botifarra, verduretes…

No volia fer la típica amanida de llenties perquè la Recepta del 15 es mereix que pensem una mica més sobre l’ingredient que ens han proposat, així que rumiant rumiant vaig decidir que seria un plat tebi i que anirien acompanyades entre altres coses d’albergínia. Llavors vaig pensar que faria albergínies farcides, després em vaig passar al tomàquet farcit… I finalment, quan estava al mercat (lloc on es prenen grans decisions culinàries) vaig veure uns pebrots vermells petits que em van fer decidir.

La combinació del pebrot amb el formatge i les llenties finalment ha resultat boníssima!!

Ingredients:

Pebrots vermells (o dels 3 colors, si voleu!) petits.

Llenties cuites, carbassó, albergínia, 1 gra d’all, ceba i formatge feta.

Oli d’oliva, sal i pebre.

Com ho fem?

No he posat quantitats als ingredients perquè aquest és un plat que cadascú se’l pot fer al gust. A part d’això, també és d’aprofitament ja que es pot fer amb les verdures que tingueu a la nevera.

Primer de tot netegem els pebrots, treiem la part de dalt i buidem les llavors que hi puguin quedar. Llavors els posem en una safata que pugui anar al forn, hi tirem una miqueta d’oli i els posem al forn a 200ºC. S’hi han d’estar uns 20 minuts i els hi hem de donar la volta de tan en tant. Han de quedar cuits però ferms.

Mentrestant fem el farcit: netegem i tallem les verdures a dauets. Les saltegem en una paella amb una miqueta d’oli durant uns 10 minuts. A últim moment hi tirem l’all picat ben petit, fem un parell de voltes i hi incorporem les llenties.

Esperem que el farcit es refredi una mica i llavors hi afegim el formatge feta tallat a dauets. Quan els pebrots siguin tebis, els farcim i a menjar!

Arròs amb calçots, carxofes i botifarra.

Feia temps que no publicava un arròs, i això que m’encanten i en faig sovint. Podria dir que mai n’he fet dos d’iguals, sempre m’agrada variar els ingredients i provar combinacions noves, l’arròs és tan versàtil! En general m’agraden més els de “muntanya” (fets amb verdures i/o carn) que els de mar, però tampoc dic que no a un bon arròs de peix

A casa nostra l’encarregada de l’arròs és la meva àvia, abans en feia cada diumenge rigorosament, tot i que algun dia també ens feia macarrons! I sempre sempre l’ha fet a la cassola, així que podríem dir que de paella a casa no n’hem fet mai! Crec que és important diferenciar entre l’arròs a la cassola i la paella. Així que perquè feu una bona inmersió en el món de la paella us deixo aquest post que li va dedicar en Massitet d’Olleta de verdures. I vosaltres què feu, paella o arròs a la cassola?

Sovint passo per davant d’un restaurant que està al carrer Casanova de Barcelona, a dalt de tot a tocar de la Travessera de Gràcia. Es diu mil921 i és un lloc molt recomanable. Sempre m’agrada mirar la carta del menú ja que fan plats molt de temporada i com que em ve de camí agafo idees per fer-me el dinar!

Aquest arròs amb calçots és una de les idees que vaig agafar d’allà i la veritat és que els calçots hi dónen un gustet tan bo que fins i tot la carxofa m’hi sobra. També el vaig fer un altre dia amb botifarrons i la veritat és que també queda boníssim!

Ingredients:

4 calçots, 3 carxofes, 1 pam de butifarra crua.

1 tassa d’arròs rodó, brou de verdures, 2 tomàquets madurs, oli d’oliva, sal i pebre.

Com ho fem?

Primer de tot rentem i pelem els calçots, i els tallem a trossets de 2 o 3 dits de llarg. Si hi posem una mica de part verda no passa res!

Agafem la cassola on farem l’arròs, hi posem oli d’oliva i els calçots, que els deixarem coure a poquet a poquet fins que quedin dauradets.

Mentrestant pelem les carxofes, les tallem i les incorporem a la paella. Quan les carxofes i els calçots estiguin daurats hi afegim la botifarra tallada a rodanxes gruixudes, que de seguida estarà cuita.

Ara és el moment d’afegir els 2 tomàquets ratllats, salpebrar i deixar que faci xup xup a foc lent durant uns 5 minuts.

Hi afegim l’arròs i remenem.

Quan l’arròs agafi un punt de transparència, hi afegim el brou que el tindrem bullint a part. Deixem coure uns 15 minuts (però mireu les intruccions del paquet!!)

 

Pastís d’aniversari, de xocolata… i nata de maduixa!

El dijous passat va ser l’aniversari de la meva mare i a part d’altres celebracions, per no perdre la tradició el diumenge toca bufar les espelmes a casa de la iaia. Ara ja fa temps que m’encarrego de fer els pastissos d’aniversari, al principi tothom va tenir molta paciència perquè el dia que no pujava, quedava mig cremat… Sempre passava alguna cosa o altra, ja ho diu la meva iaia: “fent i desfent, n’aprèn l’aprenent”!

Això no vol dir que ara em surtin a la perfecció, ni molt menys, però sí que és veritat que mica en mica et vas fixant amb més coses i et vas atrevint amb tècniques o ingredients nous, com per exemple amb la nata de maduixa: tot un experiment que se’m va acudir i vaig voler provar, no les tenia totes de si quedaria bé, però realment és boníssima i queda molt bé! Com veieu aquest any tenim moltes celebracions importants: primer van ser els 18 de la meva germana, ara els 50 de la meva mare i a l’abril seran els 25 anys de casats dels meus pares! així que és un bon any per practicar pastissos

Aquesta vegada el dia ennuvolat no acompanyava gaire però vaig tenir un ajudant a l’hora de fer les fotografies: el meu pare, i ja veieu que vam fer tot un recorregut amb el pastís portant-lo per tot arreu de casa, buscant “atrezzos” de materials ben diferents com són els troncs, les lloses, la graveta… es nota aquí la nostra vena “arquitectònica” oi? i ho poso entre cometes perquè d’arquitecte oficial a casa nostra encara no n’hi ha cap! Al final la que ens va agradar més va ser aquesta:

Ja feia dies que li demanava a la meva mare de què voldria el seu pastís, em va dir: “com el de la Cris però només d’un pis”. Llavors vaig decidir que seria semblant a aquell però canviant els gustos: amb un pa de pessic de xocolata, una nata amb gust de maduixa i una cobertura de xocolata…

Ingredients:

Pel pa de pessic: 125g de sucre fi, 115g de farina, 3 cullerades de cacau en pols, 6 ous petits i 1 culleradeta rasa de llevat.

Per la nata de maduixa: 6 maduixots, 4 cullerades de sucre, 1 fulla de gelatina i 300ml de nata per muntar.

Per la cobertura: 25g de nata, 80g d’aigua, 100g de xocolata de postres i 1 fulla de gelatina. Ammetlles trossejades i sucre fi.

Com ho fem?

El dia abans fem la nata de maduixa:

1_ Rentem i tallem les maduixes a trossets, les posem en un cassó amb les 4 cullerades de sucre i les deixem reposar mitja horeta. També posarem la gelatina a hidratar.

2_ Passada aquesta estona posem el cassó al foc i les deixem coure fins que quedin desfetes, remenant perquè no s’enganxin. Passats 10 minuts hi passem el túrmix perquè quedin ben fines i seguidament hi afegim la fulla de gelatina escorreguda. Remenem perquè aquesta es desfaci.

3_ Incorporem la nata, i quan intenti començar a bullir parem el foc. Ho posem en un recipient amb tapa i ho guardem tota la nit a la nevera.

Ara fem el pa de pessic:

1_ Separem els rovells de les clares. Ajuntem els rovells amb el sucre i ho batem molt bé amb les barilles elèctriques fins que agafin un color més blanquinós i augmentin el volum. Afegim la farina tamisada, el llevat i el cacau en pols. Ho tornem a batre fins que quedi homogeni.

2_ Muntem les clares a punt de neu i les afegim a la barreja anterior amb cura perquè no baixin.

3_ Untem un motlle, hi aboquem la massa i ho coem a 180ºC durant 20-25 minuts. Abans de treure’l comproveu que estigui ben cuit!

Quan sigui fred, el farcim:

1_ Tallem el pastís segons les capes que volguem.

2_ Muntem la nata (que hem tingut tota la nit a la nevera), la posem dins d’una màniga pastissera i farcim el pastís

Ja només queda la cobertura:

1_ Posem tots els ingredients (xocolata, aigua i nata) en un cassó al foc i remenem fins que sigui tot homogeni.

2_ Deixem refredar una mica i l’aboquem sobre el pastís. Va molt bé tenir el pastís damunt la reixeta del microones, i aquesta damunt d’un paper per no embrutar la cuina…

3_ Escampem bé la xocolata i decorem amb les ammetlles i el sucre fi.

4_ El guardem a la nevera fins el moment de servir.

Mousse de iogurt amb coulís de gerds i crocantins.

Feia dies que la tenia pendent, i quan la Mercè va demanar que li proposéssim una mousse per celebrar el 2n aniversari del seu blog de seguida ho vaig tenir clar: mousse de iogurt! Amb totes les propostes va fer un sorteig i jo ja tinc ganes de veure la proposta guanyadora: la de peres i vainilla de la Sandra!

És una proposta molt casolana i “humil” ja que passejant per la xarxa podem trobar receptes de mousse amb ingredients molt més selectes que el iogurt, però és boníssima! A la mercè li vaig proposar acompanyar-la amb un coulís de fruites vermelles o de mango i també amb alguna cosa cruixent.

Com a cruixent he fet servir un Crocant de la casa de galetes Trias. Una vegada a l’any ens visita una cosina de la meva iaia, s’està uns dies a casa (és tot un festival! perquè quan s’ajunten totes dues dues es passen hores i hores xerrant) i sempre ens porta un assortit de galetes Trias. Són molt bones i estan totes fetes a base d’ammetlla, les fan a Santa Coloma de Farners des de l’any 1908 i fins i tot tenen el museu de la galeta! Així que si voleu fer una excursió galetaire ja ho sabeu

La recepta base la vaig treure ja fa molt temps del programa cuines, l’explicava la Mey Hofmann així que havia de ser un èxit assegurat! Només variat una mica les quantitats però us poso les originals entre parèntesi. El resultat ha estat molt bo i la veritat és que no sé si m’agrada més sola o acompanyada del coulís i el cruixent! per això la vaig fotografiar de les dues maneres.

Ingredients:

2 rovells d’ou, 60g de sucre blanc (inicialment eren 80), 2 fulles de gelatina, 3 iogurts grecs (inicialment eren 250g), 125g de llet i 200g de nata per muntar (inicialment, 250).

Pel coulís: 1 grapat de gerds, 1 cullerada de sucre i unes gotes de suc de llimona.

El cruixent és un Crocant de la casa de galetes Trias.

Com ho fem??

Primer de tot separem el sucre el dues meitats i posem les fulles de gelatina a hidratar.

1_ Posem la llet en un cassó al foc, hi afegim 30g de sucre i ho deixem a foc suau.

2_ Els altres 30g els barregem amb els rovells i ho blanquegem amb les barilles elèctriques.

3_ Quan la llet estigui calenta (no bullint) i el sucre dissolt, retirem del foc i hi afegirem la barreja dels rovells, sense deixar de remenar per evitar que els rovells quallin amb l’escalfor. Ho tornem a posar al foc i remenem contínuament fins que veiem que la barreja comença a espessir.

Ara és el moment d’afegir les fulles de gelatina, remenar perquè es desfacin i apagar el foc.

4_ Mentre esperem que això es refredi una mica, muntem la nata i la barregem amb els iogurts. Això ho afegim a la barreja del cassó, remenem perquè ens quedi homogeni i ja podem omplir els motlles, copes, o el recipient que volgueu.

5_ Ho deixem refredar a la nevera unes quantes hores.

Per fer el coulís només fa falta que posem tots els ingredients en un cassó i que ho deixem coure uns 8 minuts.