Arròs integral amb carbassó a la menta i baldana

Avui us vull parlar de l’arròs integral  i de la baldana.

Comencem per la baldana, que ha estat tot un descobriment:
N’hi ha d’arròs i de ceba. No és “morcilla” ni botifarra negra, és un embotit cuit que es fa farcint un budell prim amb sang de porc, cap, cotnes, arròs, cansalada, pebre i sal i, fins i tot, pinyons.

La fan a les Terres de l’Ebre i pel que he vist, a cada poble diuen que les seves són les més bones. Jo no els hi negaré pas, ja que l’he trobat boníssima. M’ha arribat de la mà d’un company de la uni, és de Jesús, al costat de Tortosa i xerrant xerrant vam parlar de la baldana. Em va sorprendre tant, que n’hi vaig encarregar unes quantes! Tal dit, tal fet.

Si mai aneu de ruta per les Terres de l’Ebre, no us oblideu de tastar-la!

Aquest plat l’he fet amb arròs llarg integral i em preguntareu… “es pot fer amb arròs blanc?”.
Evidentment sí que es pot, però doneu una oportunitat a l’arròs integral i veureu que us agradarà molt més, sobretot per plats tebis o freds com ara amanides o saltejats.

L’arròs integral és molt sa, ja que manté el “segó d’arròs” i conté més fibra, vitamines, minerals i àcids grassos que l’arròs refinat. I ja per acabar-ho d’arrodonir, és molt més gustós!

Ingredients:

100g d’arròs llarg integral, 250ml d’aigua.

1 carbassó, 2-3 alls tendres, fulles de menta, 1CS de suc de llimona.

1 trosset de baldana.

Com ho fem?

1_ Posem l’arròs a bullir segons les indicacions del paquet.

2_ Mentrestant saltegem el carbassó en una paella, amb poquet oli.

3_ Quan el carbassó ha anat agafant color, afegim els alls tendres i deixem coure un parell de minuts més. Afegim la cullerada sopera de suc de llimona i la menta tallada a trossets. Apaguem el foc.

4_ Escorrem l’arròs i el barregem amb el carbassó.

5_ Tallem un trosset de baldana i el coem a la paella, pràcticament volta i volta. Emplatem!

Nota:

El carbassó a la menta és una combinació boníssima, el podeu barrejar amb tomàquets cirerols i mozzarella fresca, tindreu una amanida excel·lent! Si us hi fixeu, no posem sal en cap moment: l’arròs és molt gustós i els alls, la llimona i la menta ja complementen prou bé el plat. I amb el toc de la baldana, ja ni us ho explico!!

Batut de maduixes del Maresme

Bon dia! avui un esmorzar nutritiu, fàcil i ben sa! Ja fa unes setmanes que podem trobar maduixes a les fruiteries, però difícilment seran maduixes del Maresme (que compten amb el distintiu “Productes de la Terra”) i ara us explicaré per què:

La zona muntanyosa del Maresme és especialment bona per conrear maduixes gràcies al seu microclima, els camps fent pendent ben orientats i el sòl de sauló que permet un major desenvolupament de les maduixeres.

Les van començar a cultivar cap els anys 20 del segle passat, però el seu màxim esplendor no va ser fins la dècada dels 80, quan constituien el 80% de la producció a l’estat espanyol i arribaven als mercats europeus. Però als anys 90, l’entrada amb força de les maduixes de Huelva i el Marroc va comportar la desaparició de moltes explotacions, ja que la competència era molt forta i de fet, encara ho és.

Actualment per la seva qualitat són molt demanades al sector de l’hostaleria. També se n’exporta una petita part i la resta les podem trobar a les fruiteries, especialment de la zona.

A Sant Cebrià de Vallalta es celebra cada any la Fira de la Maduixa, enguany serà el diumenge dia 5 de maig. No patiu, que us ho recordaré com cada divendres a la pàgina del Facebook!

La millor època per compar-les són els mesos d’abril i maig, que és quan són més bones, però hi ha moltes varietats de maduixes i això fa que se’n pugui avançar la temporada.

Espero no haver-vos avorrit gaire amb l’explicació. Si en voleu més podeu visitar la pàgina maduixes.cat
I ara anem a la recepta! ;)

Ingredients:

Per 1 batut:

1 dotzena de maduixes, 1 iogurt natural, 1 cullerada de sucre morè, 1 cullerada de mel i flocs de cereals variats.

Com ho fem?

1_ Posem mitja dotzena de maduixes, el iogurt, el sucre i la mel a la batedora i triturem fins que quedi ben fi.

2_ La resta de les maduixes les netejarem i les tallarem a trossets. Les posem a la copa i anem intercalant capes de maduixes i batut.

3_ Finalment acabem amb una capa de flocs de cereals. S’ha de menjar al moment ja que sinó s’estoven!

Podeu fer servir iogurts d’altres gustos o afegir-hi altres fruites, al vostre gust!

Taller a l’Espai de Cuina Su 23.11 + Panacotta amb fruites vermelles i crumble

Aviat farà dos mesos d’aquell taller tan xulo a l’Espai de Cuina de la Su, a Terrassa… I què faig jo, fent el deures tan tard? Segur que en el seu moment vau llegir diverses cròniques dels blocaires que hi vam assistir. Però aquí estic per refrescar-vos la memòria i per explicar als més despistats en què consisteixen els tallers de la Su.

Als tallers de la Su no us hi avorrireu pas, us agafaran ganes de cuinar (si és que encara no en teniu), amb les seves explicacions senzilles i aclaridores aprendreu coses que mai us havíeu imaginat (com ara “fumar” albergínia i possibles altres ingredients) i quan torneu a casa us sentireu els reis de la casa tot preparant les novetas als vostres convidats ;)
Clicant aquí podeu veure tot el que fan, hi ha tallers per triar i remenar!!

Quan la Nuni ens va proposar assistir a un taller pàctic de cuina estic segura que cap de nosaltres s’ho va pensar dues vegades.

Per començar, l’Espai de cuina de la Su no està situat a qualsevol lloc… El trobareu al cor de Terrassa en una de les antigues fàbriques rehabilitades, un lloc que em va encantar! Carrer del Racó 15 – Vapor Ros- 08221 Terrassa

Vam aprendre a fer 3 aperitius, que van consistir en:

Sablées de parmesà i pebre rosa
Mousse d’albergínia escalivada i gratinada amb formatge de cabra
Dauet de bacallà confitat amb sobrassada i mel

Vam fer un plat principal:

Risotto amb carbassó, ceps i tires de calamar

I els postres:

Panacotta amb compota de fruites vermelles i crumble

Primer de tot vam seure tots al voltant de la taula i la Su ens va explicar els passos de les receptes, llavors el Txep ens va fer una classe magistral sobre la tòfona, explicant-nos alguns “secrets” de primera mà! Vaig quedar al·lucinada, la veritat és que va ser molt interessant. I tampoc ens podem oblidar de la Montse, que tota l’estona estava allà per qualsevol cosa que necesitéssim.
Llavors ens vam repartir les tasques, jo de seguida em vaig apuntar a fer els postres!!! Al final tots vam participar una mica a cada plat i la Su ens anava donant instruccions, però s’ha de dir que ens va deixar fer bastat el nostre ritme!
Quan ho vam tenir tot a punt, vam parar taula i vam sopar tot el que havíem preparat…. Hi havia molta gana!!! Xerrant xerrant se’ns van fer les tantes, es nota que hi estàvem bé!

En vam reunir amb la Nuni (gràcies per les fotos!) de Cuinetes, la Sandra i el Xavi d’Els Fogons de la Bordeta, amb l’Alba i el Jordi i la preciosa Aina d’El Taller de Cuina, el Jordi de Tot és bo el que l’olla cou,  l’Ivana de My Little Things, l’Eva d’ El cullerot festuc, l’Òscar de Decuina.net i la Laura de Coure Coulants.

Si aneu als seus blogs veureu que molts d’ells ja van fer una crònica sobre aquest taller i fins i tot podreu trobar algunes receptes! Jo us porto la panacotta, que és el que vaig preparar el dia del taller. La vaig tornar a fer aquest diumenge passat i va triomfar!

Ingredients:

Panacotta: 500 ml de nata, 1/2 beina de vainilla, 4 fulles de gelatina i 75 gr de sucre.

Compota de fruites vermelles: 150g de fruites vermelles, 2 cullerades d’aigua i 2 cullerades de sucre morè.

Crumble: 50g de mantega pomada, 50g de farina, 50g d’ametlla en pols, 50g de sucre morè.

Com ho fem?

Tot per aquest ordre:

1_ Panacotta: posem la nata i la beina de vainilla raspada en un cassó, afegim el sucre i anem remenant. Hidratem les fulles de gelatina i les afegim a la nata un cop sigui calenta. De seguida es desfaran i podrem apagar el foc. Repartim en vasets i deixem quallar.

2_ Compota: Posem tots els ingredients en un cassó al foc (baix) i anem remenant de tan en tant fins que quedi com una melmelada però amb trossets de fruita.

3_ Crumble: Barregem tots els ingredients menys la mantega. Afegim la mantega i aixafant amb una espàtula (en vertical) donem textua de sorra. Escampem aquesta sorra damunt d’una safata de forn protegida amb paper sulfuritzat i enfornem durant 6-7 min a 180ºC. Un cop a fora, esmicolem (serà molt fàcil).

4_ Muntatge: Quan la panacotta sigui quallada ja hi podem afegir la compota. A últim moment afegirem el crumble, així evitem que s’estovi.

Xató

Ja us he parlat moltes vegades el llibre “Cuina catalana per a festes i tradicions”, ja que juntament amb el “Corpus del patrimoni culinari català” és la meva referència a l’hora de buscar receptes tradicionals o de saber el perquè van lligades a una festa i no a una altra.

Ja se sap que les receptes tradicionals (siguin d’on siguin) tenen tantes variants com cases on les fan. Amb el xató la polèmica està servida entre els pobles del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès.

Vilanova i la Geltrú, Sitges, Calafell, Vilafranca del Penedès i el Vendrell es disputen l’autenticitat i la fórmula del plat tot celebrant Xatonades, festes, concursos i degustacions. Com sempre, el divendres abans d’aquestes festes us les anunciaré a la pàgina del Facebook, per si no us les voleu perdre! Jo no he volgut entrar en polèmica, i l’he fet a la meva manera ;)

La temporada va començar fa un parell de mesos, però el dia més adient per fer xató és el Diumenge de Carnestoltes, és a dir, diumenge vinent.

 

“La merenga és àpat típic de Carnaval. Vilanova i la Geltrú protagonitza un dels actes més divertits d’aquestes festes. És la merengada o batalla de merengues, que se celebra cada any el Dijous Gras. Mentre que l’escudella i la coca de llardons pertany a la cultura culinària de la Catalunya Vella, la xatonada i la merenga són una bona mostra de la cuina de la Catalunya Nova. En concret, el xató neix al Garraf, però avui ja s’ha estès amb força arreu.”

 

Ara ja només em queda afegir que la salsa del xató si voleu també la podeu comprar. Normalment es fa sense escalivar els tomàquets ni els alls, és a dir fent un “xató fred” o “xató d’amanir”, però jo la faig d’aquesta altra manera:

Ingredients:

Per la salsa: 3 tomàquets carnosos (tipus pera), 6-7 grans d’all, 1 nyora, oli d’oliva, 1 grapat d’avellanes i ametlles torrades, 1 llesqueta de pa sec, 1 cullerada de suc de llimona, sal, pebre negre i vermell.

Per l’amanida: escarola, bacallà dessalat, olives arbequines o de l’Aragó, tonyina i opcionalment, tomàquet d’amanir.

Com ho fem?

Primer de tot fem la salsa.

1_ Tallem els tomàquets per la meita (al llarg) i els posem en una safata apta pel forn juntament amb els grans d’all sense pelar. Amanim els tomàquets amb un raig d’oli d’oliva, sal i pebre negre. Enfornem durant 30 minuts a 180ºC.

2_ Passats els 30 minuts, separem els alls de la clofolla i els posem al pot del túrmix (o al morter) juntament amb els tomàquets escalivats.

3_ Hi afegim la polpa de la nyora deshidratada, les ametlles i avellanes torrades, la llesquet de pa sec remullada amb el suc de llimona i comencem a triturar.

4_ Anem afegint oli d’oliva a poc a poc fins aconseguir una textura que ens agradi. Llavors rectifiquem de sal i pebre, tot afegint-ne de negre i de vermell.

Deixem refredar la salsa i muntem l’amanida:

En una plata hi posem l’escarola i tots els altres ingredients que haguem escollit. Ara ja només queda amanir amb la salsa i ja ho tenim a punt!

Esmorzar magdalenes a Cal Tuset de Terrassa

Bon dia!!! avui és diumenge, toca una proposta per esmorzar!!

Aquesta vegada és una mica diferent, ja que no es tracta d’una recepta sinó d’una recomanació. Avui, enlloc de preparar l’esmorzar per tota la familia, els agafarem a tots i els portarem a descobrir les magdalenes de Cal Tuset! I qui diu l’esmorzar… diu el berenar!! ;)

Fa uns quants anys, tot passejant per un centre comercial de Barcelona amb la meva mare i la meva germana, vam veure una botiga que de seguida ens va cridar l’atenció, estava plena de magdalenes “gegants” i no vam poder evitar entrar-hi. D’allà en vam sortir amb una capsa de 6 magdalenes enormes i de gustos diferents. Eren les magdalenes de Cal Tuset, fetes en un obrador familiar a Castellfollit de la Roca, un poble preciós!

Va ser fa cosa d’un mes que els vaig veure a Els Matins de TV3 i de sobte vaig tenir moltes ganes de tornar a menjar aquelles magdalenes que feia tants anys que no tastava. Ara encara les continuen fent a l’obrador de Castellfollit, però tenen unes quantes botigues arreu de Catalunya, així que vam quedar amb la Nuni del bloc Cuinetes per anar a esmorzar a la de Terrassa i vam passar un matí fantàstic, amb la companyia de l’Èric, que és un nen preciós!!

El local:

A Cal Tuset de Terrassa ens hi vam sentir com a casa, està situat al Carrer Sant Pere nº27, un dels carrers peatonals del centre de la ciutat i és molt fàcil arribar-hi si agafeu els Ferrocarrils Catalans des de Barcelona.

Des del carrer podreu veure l’aparador ple de magdalenes, estic segura que us diran: meja’m!! És una botiga petita en un local totalment renovat, però eps… no és tan petita com sembla!! ja que a la part del darrere hi tenen una sala amb unes quantes taules on s’hi pot esmorzar tranquilament. A una de les parets hi podeu veure una fotografia gegant en blanc i negre de Castellfollit de la Roca. Em va agradar moltíssim la decoració! amb pocs elements però molt ben aconseguida.

A més a més, de cara als mesos d’estiu, és possible que ja puguin habilitar el pati del darrere per poder-hi posar taules. Una terrassa al bell mig del centre històric per poder-hi berenar sense sentir l’anar i venir de la gent del carrer és tot un luxe, no trobeu??

Quan hi aneu, ja veureu que són molt amables i en sortireu encantats!

Horari d’obertura de la botiga de Terrassa:

Dl – Dv: 08:00 – 13:30, 16:30 – 20:30

Ds: 09:00 – 14:00, 17:00 – 21:00

Dg: 17:00 – 21:00

Les MAGDALENES (en majúscules!!)

Els que em coneixeu ja sabeu que m’encanten, i que prefereixo mil vegades més una magdalena que un cupcake. Doncs bé, les de Cal Tuset no són normals, són espectaculars! I no només per la seva mida, sinó perquè són boníssimes i estan fetes 100% amb productes naturals. El fet d’estar elaborades amb oli d’oliva ja fa que agafin una textura diferent a les industrials  o de grans cadenes de fleques (fetes amb altres olis o amb mantega). Hi trobareu més de 20 combinacions i gustos diferents.

Cada magdalena costa 2.25€ i us asseguro que atipen moltíssim! A més, si compreu el pack de 6 (el podeu personalitzar amb els gustos que volgueu) us sortiran a 2€ la unitat. Els matins laborables també fan ofertes d’esmorzar. En aquest enllaç les podeu veure totes, ja veureu que van des de la clàssica a la de torró, passant per la Vigatana i la terrassenca! Prepareu-vos per agafar gana!!!!

La magdalena Terrassenca és molt original, va ser la que va escollir la Nuni per esmorzar i jo en vaig tastar un trosset. Tot i que era de plàtan (i a mi el plàtan no m’agrada) vaig trobar que era molt suau, i a més molt original! ja que la neula que porta fa homenatge a les xemeneies de la Terrassa industrial.

Jo me’n vaig endur unes quantes a casa, he de dir que totes són boníssimes! per exemple, la de iogurt amb melmelada d’aranyons és deliciosa, així com les de xocolata (ja ens van explicar que són les més venudes).

En definitiva, us diré que és parada obligatoria si sou de Terrassa i la zona del Vallès. Sobretot ara, que de cara a les festes de nadal ens agrada més voltar pels centres de les ciutats. Si Terrassa us queda molt lluny, sempre podeu buscar alguna de les altres botigues.

Coca dolça d’escalivada

A l’estiu, a casa, ens fem un tip de fer escalivada amb les albergínies, pebrots i cebes de l’hort. Llavors la congelem i la fem servir durant l’hivern. S’ha de dir que aguanta molt bé, evidentment no queda com acabada de fer però és un regal poder-ne gaudir durant tot l’any. A l’escalivada no li fa falta presentació, tal com vaig explicar en aquest petit homenatge en honor seu. Però pels que no la coneixen tant…

Una de les maneres clàssiques de menjar-la és posant-la sobre una torrada de pa de pagès i amb anxoves pel damunt (més conegut en conjunt com a espardenya), una delícia! També tenim les famoses coques de recapte, amb arengades o botifarra. Les podeu tastar cada any al ja super consolidat Firacóc de Tàrrega, que es fa pels volts de Maig. Encara falta molt, així que estigueu atents perquè l’anunciaré a la pàgina del facebook quan s’acosti el moment ;)

Aquesta recepta ve a ser una adaptació de les coques de recapte: fàcil de fer perquè farem servir pasta de full, i un ingredient estrella que és la melmelada de tomàquet. Aquest és el secret, el punt una mica dolç (però no excessiu) d’aquesta coca tan bona. Si us agrada el formatge de cabra, veureu que també hi queda boníssim.

Avui és diumenge oi?? doncs sí, és diumenge i com cada diumenge toca una proposta pels esmorzars de la setmana. Aquesta coca és boníssima per esmorzar, i no passa res si l’heu fet el dia abans. També pot ser per un esmorzar festiu, una trobada amb els amics, una costellada, una calçotada… Els encantarà!

Ingredients:

1 pebrot, 1 albergínia, 1 ceba.

1 base de pasta de full, melmelada de tomàquet, formatge de cabra, oli d’oliva i una mica d’orenga.

Com ho fem?

Si ja teniu escalivada feta o per anar més ràpid la voleu comprar feta, cap problema.

Per fer l’escalivada existeixen unes quantes maneres, tot i que n’hi ha una que és la oficial: a les brases. Com que no sempre podem tenir brases a casa, la podem fer al forn que queda molt bona, o a una xurrasquera, si sou afortunats de tenir-la! Explicaré la manera de fer-la al forn, que és la més habitual avui en dia:

1_ Posem el pebrot, l’albergínia i la ceba (tot sense pelar i sencer) en una safata apta pel forn, els untem amb oli d’oliva i enfornem a 250ºC. Tarda una bona estona, anem donant la volta a les peces quan veiem que estan fets (torrades, gairebé negres però no socarrimades) de la part de dalt.

2_ Les primeres peces que treiem del forn són el pebrot i l’albergínia. La ceba (sobretot si és grossa) tarda uns minuts més. A mesura que les anem treient del forn, les posem en una olla tapada, així es reté el vapor que desprenen i això ajuda a que la pell es separi millor.

3_ Pelem les verdures i les fem a tires.

4_ Agafem una base de pasta de full, l’untem amb una capa FINA de melmelada de tomàquet (sense passar-nos!!) i repartim l’escalivada per sobre. Ho salem una mica, hi posem trossets de formatge de cabra, una mica d’orenga i un rajolí d’oli d’oliva.

5_ Enfornem a 200ºC durant 20 minuts.

Taronges de les terres de l’Ebre, amb mel, nous i cayella.

Amb les tempratures més baixes, ens hem de protegir bé contra els possibles refredats! ;) Una bona manera és prenent vitamina C. Hem d’aprofitar ara que arriben les taronges i mandarines, boníssimes!!!

A Catalunya trobarem cultiu de taronges i mandarines a les comarques del Sud (Baix Ebre i al Montsià). Si teniu l’oportunitat de comprar-les, no us les deixeu perdre, són molt més bones que les d’importació. Al mercat de Calaf, cada dissabte hi ha uns pagesos que pugen des d’Amposta i porten les millors mandarines que he tastat mai, s’hi ha d’anar ben aviat, quan encara fa molt fred, ja que tothom els coneix i a mig matí gairebé que s’han acabat totes!

Podem trobar taronges des de finals d’Octubre fins l’Abril, ja que existeixen unes quantes varietats i a cadascuna li correspon una temporada diferent.

Aquest plat és molt i molt senzill, però ben presentat es pot convertir en un bon postre, fins i tot per quan tenim convidats. Tot i que m’encanta fer pastissos (i encara més, menjar-los) no sempre fa falta acabar un àpat important amb un dolç “de pastisseria”. Ja veureu que si entre l’aperitiu, primer i segon han quedat ben tips, us agrairan un postre amb fruita. Si el voleu fer més festiu, el podeu acompanyar d’una bola de gelat, o una teula cruixent. La combinació d’ingredients és irresistible!

Ingredients:

Taronges de les terres de l’Ebre

Mel (si és de flor de taronger ja serà un plat rodó, però amb la que tingueu a casa ja va bé)

Nous pelades

Canyella en pols (opcional)

Extres: gelat de vainilla o xocolata, una teula cruixent…

Com ho fem?

Netegem les taronges, les tallem a rodanxes i tot seguit per la meitat. Les anem disposant als plats.

Repartim les nous per sobre i les empolsinem amb una mica de canyella en pols.

Per últim, hi afegim una cullerada de mel.

Trena de cireres

Faig l’entrada mentre es pon el sol, una mica més i faig la recepta del 16! I es que avui toca publicar una entrada dedicada a la Recepta del 15! Aquest mes les protagonistes són les cireres. Potser ha estat la vegada que he buscat més receptes de referència, que si gelats, pastissos, combinacions amb salat… però al final m’he decantat per una trena de pasta de full farcida amb cireres. Fàcil de fer i ben bona!

Aquí a Catalunya, on trobem més producció de cireres és al Maresme, al Baix Llobregat i la Ribera d’Ebre. A part dels cirerers que hi ha escampats per moltes cases, horts i masies d’altres pobles.

Fa un any ja vaig publicar aquesta trena de xocolata i de fet és un recurs que faig servir moltes vegades, les trenes tenen molt èxit! també se’n poden fer de salades, com per exemple: de pernil i formatge amb orenga per sobre, de tonyina, d’escalivada, de carn, d’espinacs a la catalana i formatge de cabra… mil i una combinacions!!

Per fer-les és molt fàcil, va millor amb la pasta de full rectangular, però no passa res si és rodona, es pot fer perfectament igual! Aquí teniu un pas a pas que he fet amb l’Autocad… perquè m’avorria una mica! (i no, no el trobo a faltar… ;))

Ho veieu? és molt fàcil!!! i quan tenim la trena formada, abans d’enfornar només cal tirar-hi sucre i ammetlletes per sobre (si és dolça) o orenga (o altres espècies i ingredients) si és salada.

Anem a la recepta de les cireres!

Ingredients:

1 làmina de pasta de full, 2 grapats de cireres, unes gotetes de llima, 4 cullerades de sucre, ammetlles trossejades i una mica d’anís.

Com ho fem?

Primer de tot netegem les cireres, les tallem per la meitat o a quarts i treiem el pinyol. Les posem en un cassó amb 2 cullerades de sucre, les gotetes de llima i llavors les saltegem una mica (5 minuts com a molt)

Extenem la pasta de full sobre la taula, si és rectangular fem directament els talls inclinats al costat, si és rodona fem el que explico en el pas a pas de dalt ;)

Posem les cireres a l’espai del mig i anem tancant la trena.

Finalment hi posem les altres 2 cullerades de sucre per sobre, les ammetlletes i enfornem uns 25 minuts a 180ºC.

Quan la treiem del forn, hi repartim per sobre inmediatament 3 culleradetes d’anís, que ajudarà a fer aquest efecte brillant.

Rubik de mel i mató

Quines ganes que tenia de tornar a esciure una nova entrada. El curs es va acabar divendres passat i ja feia més d’un mes i mig que no tenia temps ni pel blog ni per altres coses que no eren feina de la uni! Per sort tot ha anat bé i la veritat és que estic molt contenta! i el més important: ara tindré un estiu tranquil ;)

Com va anar Sant Joan?? jo tenia ganes de tornar a fer coques, igual que l’any passat, però la veritat és que m’ha costat una mica tornar a arrencar, tenia tantes ganes de cuinar pel blog que no sabia com tornar a començar: a l’hora de fer les fotografies n’he tornat a tirar un munt i cap em convencia, sembla que he perdut la pràctica… i ara escrivint no em surten les paraules. Sembla que torni de vacances quan tot just les començo! Per sort, a la gastrosfera catalana hi tenim uns quants blogs que cada mes ens proposen algun repte o altre, i aquesta ha estat l’excusa perfecta per tornar a arrencar.

Ja tenia en tenia una versió feta: Crema de mel i mató amb gerds i lemon curd, que també és boníiiissima!

La recepta que avui us porto és una versió de mel i mató per la convocatòria que ens fan cada mes des de Memòries d’una Cuinera. Qui no ha provat mai de resoldre el cub de Rubik? és un dels meus reptes per aquest estiu! La inspiració va venir buscant una altra manera de presentar-lo, i vaig recordar que al blog de la Silvia hi havia un postre amb gelatina de mel. De la gelatina vaig passar als cubs, dels cubs al Rubik… i ja ho veieu!

També serà un altre repte prefeccionar aquesta recepta: fan falta més fulles de gelatina i un mató més ferm (jo vaig fer servir el Mató Pastoret, molt bo però massa granulat en aquest cas). Mentre el muntava, tremolava tot i jo pensava… “vaia futura arquitecta que estàs feta Bet… a veure si et caurà tot…” Per sort, al final s’ha aguantat bé!

Al damunt, un Carquinyoli de la Llacuna (Anoia): diferents, molt lleugers i boníiiissims que només fan allà, encara recordo que no vaig participar a la convocatòria dels carquinyolis, a veure si m’hi poso… La Llacuna és un dels pobles que es troben més al sud de la comarca, un altre dia us en parlaré millor, perquè val la pena visitar-lo! I també per acompanyar, una “sopa” freda de taronja. Que vagi de gust!!

Ingredients:

(Per 2 persones)

250g de mató

100g de mel, 50g d’aigua, 4 fulles de gelatina (jo en vaig fer servir 2 però recomano fer-ne servir 4)

4 taronges

Carquinyolis.

Com ho fem?

El dia abans fem la gelatina:

Primer de tot agafem un recipient amb aigua freda i hi posem les fulles de gelatina perquè s’estovin. Després posem la mel i l’aigua en un cassó al foc, remenem i esperem que arranqui una miqueta el bull.

Afegim les fulles de gelatina (sense l’aigua), remenem (es dissoldran de seguida) i parem el foc. Aboquem la barreja en un recipient amb tapa, que sigui pla i de forma rectangular. Ho posem a la nevera fins l’endemà.

Per muntar-lo:

Primer fem els dauets de gelatina, en necessitarem 13 per cada cub.

Després fem els dauets de mató, de manera que ens quedin més o menys com els de gelatina; en necessitarem 14 per cada cub.

Comencem per capes, de baix a dalt, intercalant la mel i el mató.

Per últim, el servim amb suc de taronja colat (és a dir, ambla “sopa” ;) ) i decorem amb un carquinyoli.

La màgia torna a Igualada amb la Mostra de Teatre.

Torna la màgia, la il·lusió, els espectacles, el circ i el teatre. A partir d’avui i fins diumenge, els carrers de la ciutat d’Igualada s’ompliran de gom a gom per veure somriure els més petits (i no tan petits) de la familia. Les places es converteixen en escenaris, passejant pel carrer et pots trobar uns pallassos, una cercavila o uns titelles en el racó més inesperat. Les rialles són l’ànima de la festa, una festa que ja fa 23 anys que va començar… ara que me n’adono, tenim la mateixa edat! ;)

La Mostra de Teatre infantil i juvenil també és una oportunitat per fer revifar el teatre familiar a Catalunya i apropar la cultura del teatre als més menuts. A part d’artistes, actors i espectadors, també hi ha companyies, productors i altres professonals que estan a l’aguait per tal de tenir o oferir noves oportunitats.

Sovint la gent es queixa: “que si a Igualada no es fa res, que si som uns avorrits…” doncs bé, la Mostra és un dels esdeveniments que demostren que la ciutat es mou, és un esdeveniment que durant quatre dies dóna vida a la ciutat i la seva gent, a les botigues, els restaurants, els carrers, els teatres… Un edeveniment que atrau públic de tot Catalunya! I tot gràcies a les persones que any rere any ho tiren endavant amb el suport de l’ajuntament.

I vosaltres, us animeu a venir?? no us en penedireu!! aquí us deixo aquest vídeo de 3 minuts on us podreu fer una idea del que és:

En aquesta edició hi participen una cinquantena de companyies, entre les quals n’hi ha dues que provenen de França i una del País Basc. Els espectacles que hi podeu trobar són molt diversos: música, dansa, circ, teatre, teatre d’objectes, màgia, animació, titelles… Els preus de les entrades varien i es poden comprar anticipadament o a les taquilles del Teatre Municipal de l’Ateneu. Però els espectacles del carrer, la majoria, són totalment gratuïts. També hi ha tallers i altres activitats paral·leles.

Aquí us deixo els enllaços on podeu trobar tota la informació que us fa falta per venir…

Programació d’espectacles (horaris, etc.)

Com arribar??

On dormir??

On menjar??

Mapa de la fira, recomanacions, espais d’actuació i restaurants de la Mostra. (en JPG per imprimir i portar a mà si veniu!)

Només em queda dir-vos que si veniu em busqueu per la plaça de Cal Font, que estaré fent d’”informadora itinerant”, em farà molta il·lusió veure-us per allà! i estic segura que us ho passaru molt bé. Tots els voluntaris portem una armilla de color taronja i una acreditació vermella o groga. Si teniu qualsevol problema o pregunta no dubteu a acostar-vos a qualsevol de nosaltres i us ajudarem!

Entre tots la podem fer possible ;)

Mentrestant us deixo aquesta recepta-manualitat, fàcil i boníssima!! Així comenceu a engrescar els petits… Una màscara de pallasso, o el que volgueu, es tracta de fer volar la imaginació!!!

Ingredients:

Unes ulleres de les que venen al forn. (També les podeu fer vosaltres, però tan grans i per decorar, millor comprar-les fetes)

Xocolata de cobertura, pot ser negra, blanca, amb llet…

Fruits secs, melmelada… o altres peces menudes que us serveixin per decorar: lacasitos, talls de fruita…

També necessitarem pals de broqueta.

Com ho fem?

Fonem la xocolata al microones, amb un pelicó de mantega.

Posem la xocolata fosa en unes bossetes de plàstic que ens serveixin de màniga pastissera.

Preparem la taula amb tots els ingredients que volem fer servir, punxem les ulleres amb els pals de broqueta i decorem amb el nostre gust, imaginació i traça!

Primer de tot fem els dibuixos amb xocolata, i després hi enganxem els altres ingredients.

Deixem que la xocolata es solidifiqui, i a menjar!