Quan el vaig veure al blog Olleta de Verdures, vaig saber que aquest pastís de formatge es convertiria en el meu preferit. I com que ha estat així, he decidit publicar-lo, per tant moltes gràcies per haver-lo compartit nois! És una recepta d’una amiga seva, de fet, diria que és d’aquelles receptes que van passant de mà en mà i que són tan bones!
El vaig fer per dos sopars amb els amics de la uni, i les dues vegades va tenir un èxit rotund!
Per això, tota convençuda, el vaig tornar a fer un dia per la familia i va resultar ser una pífia!! Què deuria passar?? encara no ho sé ara! diria que va ser culpa del procés: enlloc de barrejar tots els ingredients a la vegada, primer vaig blanquejar els ous amb el sucre i després hi vaig anar afegint la resta d’ingredients un per un. A més a més tota l’estona ho vaig estar barrejant amb les barnilles elèctriques, cosa que va fer que agafés una textura que no tocava.
Després d’aquella pífia, he tardat unes quantes setmanes a tornar-lo a fer. El dia assenyalat ha estat el 15 d’Agost, festa grossa a molts municipis de Catalunya, ja que coincidint amb el dia de la Mare de Déu d’Agost es celebren moltes Festes Majors. La meva àvia sempre ens explica que abans tenien molta gent a dinar a casa, i que en acabat de dinar, ballaven a l’era amb la música d’un senyor que tocava l’acordió. Ara ja no ve tanta gent com abans, però continuem fent un bon dinar. Per postres vaig voler provar de una altra vegada el pastís de formatge, i per sort va quedar DELICIÓS!!
Aquí el teniu! per tots els que moltes vegades m’han demanat la recepta. Jo a partir d’ara sempre faré aquest, ho tinc claríssim!! Té un gustet fantàstic, ja ho diu el títol: és el millor!
Això sí, si feu servir els clàssics motlles rodons desmotllables amb tanca, heu de posar paper d’alumini a sota mentre el coeu al forn. La base porta mantega i s’escola una mica, llavors pot ser que quedi tot pringat!!
I un altre apunt: les quantitats!!
Per un motlle de 20-24 cm podeu fer servir les quantitats totals que us dono a la llista d’ingredients. (el que veieu a les fotografies era de 20cm i les vaig reduïr a 2/3 però no hagués fet falta).
L’únic que us aconsello és reduïr una mica la base de la galeta, sobretot si feu servir el motlle de 20 cm.
Ingredients:
Per la base de galeta: 1 tub de galetes Maria i 200g de mantega. (per un motlle de 20cm: 2/3 de tub de galetes Maria i 165g de mantega)
Pel farcit de formatge: 3 terrines de formatge per untar tipus Philadèlphia (en total: 600g). 3 ous, 200ml de nata i 250g de sucre.
Per la cobertura: us aconsello melmelada de gerds!
Com ho fem?
1_ Primer de tot hem de preparar la base: esmicolem les galetes (ens pot servir de gran ajuda una mà de morter, però no cal esmicolar-les molt finetes). Quan ja les tenim a punt, hi afegim la mantega fosa i remenem. Aquesta barreja la posem al fons del motlle i l’escampem ben uniforme amb l’ajuda d’una cullera.
2_ Ara hem de coure la base durant 5 minutets a uns 180ºC. Quan la treiem del forn, la deixem refredar completament.
3_ Mentrestant preparem el farcit de formatge: posem tots els altres ingredients en un bol i remenem amb unes barnilles manuals (les elèctriques no van bé per fer aquest pastís!!) fins que quedi una barreja homogènia i sense grumolls.
4_ Quan la base de galeta sigui ben freda (abans no, molt important!) hi aboquem el farcit de formatge.
5_ Tornem a posar el motle al forn (no us oblideu del paper d’alumini!) i el deixem coure durant 1 hora i 15 minuts a 160ºC. Si veieu que està enfonsat del mig, deixeu-lo coure més estona.
6_ Quan el treieu del forn, si sacsegeu el motlle veureu que es mou una mica. No passa res, quan es refredi ja quedarà bé. Quan sigui fred, hi posarem la melmelada per sobre.
Abans de servir-lo l’hem de tenir mínim 4 hores a la nevera, però com més hores s’hi està, més bo és! Fins i tot el podeu fer d’un dia per l’altre.
Segur que deu ser el més bo! Té una vista immillorable.
El tinc ben pendent, la pinta és tremenda!
Petonets
Sandra
El pastís ha d’estar molt bo… En els “vells temps”, quan cuinava, en vaig fer algún, però mai vaig aconseguir massa èxit.
A veure si avui el comentari s’enregistra, que amb el tema WordPress, tinc compte de prova per quan faig demos i com em reconeix el mail, em demana entrar i després apareixo amb un perfil diferent de l’habitual. Provaré avui com usuari Facebook, que l’altre dia al final vaig perdre el comentari….:(
Hola Bet!
Quina alegria veure que el pastís et va agradar i que triomfa allà on el dus! Llàstima de la pífia, però ja veig que no et va fer perdre la fe en la recepta: portar-lo a taula un dia tan important com el 15 d’agost és una aposta forta! Això és confiança, txe! :-)
Te dóna tota la raó amb el consell de les mides i, també, en la possibilitat de reduir la base de galeta. Sobretot, per als més formatgers: amb menys galeta te més gust de formatge, clar!
Aix, moltes gràcies per aquest post. Com alegra veure que la gent confia en el què li dius… i després ho explica!
Abraçades argentines! :-)
Es curiós com n’hi ha de varietats en el pastís de formatge: les quantitats, el tipus de formatge, base o no… Jo també em vaig decidir a anar provant fins que vaig trobar la fórmula que més m’agradava. La melmelada de gerds és realment un toc molt encertat!. L’aspecte d’aquest pastís t’ha quedat de pel.lucula!!!, visca el pastís de formatge!!!, jaja, a reveure!
Boníssim, Bet! Jo el faig igual, però en comptes de philadelphia hi poso mató. I hi ratllo pell de llimona. Queda més suau, però et prometo que també és de vici! Reposat a la nevera un dia, no té rival! Petonets!
Estava boníssim!!! a casa ens va agradar a tots, petons Bet!
Ei Bet,
Això és anar sobre segur. Un meravella de pastís. Els Olleta no fallen mai.
Bon cap de setmana,
Nani
Hola!!
Núria: no sé si és el més bo, però de tots els que he fet, ha estat el preferit!!
Sandreta: doncs fes-lo, fes-lo!!! no us en arrepentireu!
Ricard: merci perl comentari, sí que es va enregistrar correctament! no sé què deuria passar les altres vegades… Si algun dia tens temps i vols provar de fer aquest pastís, ja m’ho explicaràs!
Massitet: doncs heu de saber que ha estat l’entrada més popular del que portem d’estiu! i a més algunes amigues meves ja l’han provat de fer. No podia perdre l’esperança ni la confiança de cap de les maneres, amb lo bo que és!!
Mercè: és veritat, n’hi ha per a tots els gustos! jo també havia anat provant diferents fórmules, i finalment aquest és el que m’ha agradat més… Podriem dir que cada pastís de formatge és un món, oi?
Marina: doncs apuntat, la propera vegada el farem amb mató, que ens agrada molt! i també m’apunto lo de la pell de llimona… gràcies guapa!
Mama: ja el tornarem a fer!! petonets!!!
Nani: es que quan el vaig veure al seu blog… ja vaig saber que m’agradaria, i oitan com ha estat així! bon cap de setmana a tu també!
Una abraçada a tots i moltes gràcies per passar per aquí!
Els pastissos de poma i els de formatge em fan corre! Aquest es veu deliciós, amb aquesta capa de melmelada de gerds, mmmm! També la faré. Carai, veig que per aquest hivern se m’acumula la feina! Vaig a posar a la llista de la compra el formatge!
Hola Gemma! doncs coincidim amb els de poma i formatge! ;) Si el fas ja m’ho explicaràs eh? segur que us encanta!!! petons guapa!
És la tercera recepta del blog que faig (sempre versió erasmus, clar) ! :) N’havia fet d’un altre blog de cheesecake, ara esta el forn, ja t’explicaré que tal surt!
Ai Núria no et vaig contestar!!! és que aquells dies anava tan enfeinada…. No m’has dit com et va quedar!! espero que t’agradés, petons!! :)
Ja tens raó, aquestes vacances de Nadal, m’he decicat a fer postres i puc assegurar que és el millor pastís de formatge del mon mundial.
Vaig modificar la recepta i vaig fer servir dues terrines de Pliladelphia de 270 grams cadascuna i per a la base de galeta vaig fer servir galetes Digestive. Va quedar increible. Moltes gràcies.
Hola Raquel, moltes gràcies pel comentari, sempre fa il·lusió saber que la gent fa les receptes i que li agraden!!
Hola! Tinc una petita idea sobre per què podria no haver-te sortit el pastís en la ocasió que cites, i és que tot el que sigui pastisseria i mescles de pastisseria la temperatura ambiental on ho fas ha de ser entre 18-20 º C. Això ho he vist en moltes pastisseries que professionalment haig de visitar. Però recordo un estiu amb els amics intentant fer un tiramisú i no ens lligava de cap manera, fins que algú se li va encendre la bombeta, vam posar la mescla a la nevera una bona estona i ens va lligar…En fi, espero que te serveixi per quelcom el consell.
Salutacions.
Hola Jesús! moltes gràcies pel teu consell, tens raó, podria ser una possible explicació. De totes maneres el que veus a les fotografies va quedar boníssim i el vaig fer en ple mes d’agost!
La propera vegada que faci pastissos ho tindré en compte, merci de nou i benvingut al bloc!