Encara recordo que al costat del puré de la meva germana, hi havia sempre un plat amb galetes Cuétara trossejades, a cada cullerada de puré n’hi haviem de posar un trosset! O també recordo com jo corria cap a la cuina cada vegada que sentia el soroll del túrmix, per preguntar a la meva mare si feia puré del verd o maionesa…!
La primera vegada que vaig menjar vichyssoise vaig dir que no m’agradava, però va ser després de llegir la paraula en un llibre de Harry Potter que vaig començar a fer cas a aquest plat… coses de l’adolescència! ;) La recepta que us passo és de la meva mare, de fet, l’ha fet ella avui per dinar! li queda boníssima, tant, que jo només m’he dedicat a decorar-la ^^
I es que… Qui diu que els peques no volen menjar puré? i els adolescents? si hi posem una mica d’imaginació segur que els encantarà! només fa falta fer-lo una mica divetit o aconseguir que el plat els recordi alguna cosa que els hi agrada, tot i que entrar en les ments adolescents és un pèl complicat!
O encara millor, ens poden ajudar a preparar-ho: els més petits es distreuran fent figuretes amb formatge (o pinxos amb dauets de formatge, etc) o deixant que nevi sèsam damunt del plat, i els adolescents poden aprofitar per aprendre a fer un plat sencer, ja que és fàcil de fer i hi podran recórrer moltes vegades quan estiguin sols a casa o més endavant en el seu pis d’estudiants!
Ingredients:
3 porros mitjans, 1 carbassó mitjà, 2 cullerades de mantega, sal, pebre, 1l de brou de verdures o de pollastre (pot ser fet a casa o comprat, depèn del temps que tingueu), 3 patates petites-mitjanes, 1 pot de crema de llet (nosaltres fem servir l’espessa de la Président).
Formatge, sèsam i imaginació!
* enlloc de crema de llet es pot optar per formatgets (els típics “quesitos), crème fraîche o fins i tot llet evaporada, però jo no ho he provat i no sé les quantitats necessàries.
Com ho fem?
1_ Netegem els porros, tallem les fulles verdes i la punta de les arrels. Llencem això i tallem tota la resta a rodanxes ben finetes.
2_ Agafem una olla mitjana, hi posem el porro tallat a rodanxes, un pessic de sal i de pebre i les dues cullerades de mantega. Ho deixem coure durant uns 10 minuts, ha de quedar “poxat”.
3_ Pelem el carbassó, el tallem a dauets i l’incorporem a l’olla. Fem un parell de voltes i afegim el brou.
4_ Pelem les patates i les tallem a daus, les incorporem a la cassola i que bullin durant 15 o 20 minuts (depèn de si són més o menys grosses, noves o velles). Comprovarem si ja estan cuites punxant-les amb una forquilla o ganivet.
5_ Ara és el moment d’incorporar la crema de llet i triturar. S’ha de fer quan ja hem apagat el foc.
6_ Es pot deixar refredar a la nevera si és estiu, o menjar-la directament calenta si és hivern.
Abans de servir, la decorem com més ens agradi, o com més agradi als que se la menjaran. El sèsam es pot trobar torrat o sense torrar. Per torrar-lo només cal posar-lo en una paella al foc (sense oli) i remenar contínuament, en un tres i no res agafarà color. Hem d’evitar que es cremi!
Per arrodonir el plat, hi podem posar un rajolí d’oli d’oliva.
Quina bona idea, Bet! Això de les estrelletes converteix la crema en gairebé màgica. La teva mare, com la meva, sabia com donar-nos el millor per a la nostra salut sense haver de fer fàstics, eh? Calla, que la trucaré que em prepari una vichissoise, que ja sóc gran però encara m’agrada molt! He he. Molt bona recepta i una explicació molt bonica. Petons
jejejejeje una idea genial… encara que a mi de petita m’hauries matat! Odiava el formatge (avui dia encara en sóc bastant reàcia!) A mi amb crostonets de pa en forma d’estrella, val? Per cert, carbassó? Mai n’he posat a la vichyssoise!
Petonets reina
Sandra
A mi també em passsa, de petita em feia angúnia que fos freda, i ara m’encanta!! i més amb estrelletes de formatge!
petonets i bon cap de setmana!
Hola!!!
Marina: quan marxo de casa i m’intento preparar la vichyssoise com la que fa la meva mare, però no em surt igual que a ella!
Sandra: sí, hi queda molt bo el carbassó! si a la propera ho proves, m’ho expliques eh? ah, i els crostonets, estan fets! jeje
Alba: com canviem eh? però si ens il·lusionem fins i tot amb unes estrelletes vol dir que encara no ens hem fet tan grans ;)
Petons i gràcies per la visita!