Pastisset de formatge i lemon curd… post-exàmens!

L’altre dia la meva mare em va explicar que havia vist una entrevista que li feien a en Joan Roca (El Celler de Can Roca) a TVE2… En un moment donat de l’entrevista li van preguntar què li hauria agradat estudiar si no hagués estat cuiner. Sense pensar-ho gaire va dir… “arquitecte! en el fons és el mateix que la cuina… cuinar és construïr”

Doncs bé, fa mesos (des del principi) que tinc un post pendent on us explicaré per què penso que la cuina i l’arquitectura s’assemblen… Primer de tot només cal pensar… quan volem fer un pastís especial per algú, quan preparem un repte gastroblocaire, etc. Tot això ja són projectes: pensar com ho volem, com ho farem, els mitjans que tenim, les mesures que tindrà… i finalment dur-ho a terme. Es clar que també hi ha l’inspiració, o  la cuina i l’arquitectura populars… Prometo escriure el post detingudament!

Aquest mes d’Octubre ha estat bastant caòtic, sobretot les dues últimes setmanes… Com podeu veure l’activitat del blog ha baixat en picat, aquesta no era la meva intenció però els exàmens m’han absorvit i no tenia ni temps ni ànims per cuinar coses presentables. Si mai els vostres fills us diuen que volen ser arquitectes… que s’ho pensin bé!! això sí, si els hi agrada i hi volen dedicar totes les seves forces… endavant que val la pena!! Aprofito ara per dir que em sap molt greu no haver participat als reptes de Film&Food ni Memòries d’una cuinera, però ja sabeu que a la propera hi tornaré a ser!

Tenia tantes ganes de tornar a escriure que avui, després dels nervis d’aquesta setmana, he arribat a casa… i aquí em teniu! Per anar començant de moment us porto aquest pastisset de formatge i lemon curd que vaig improvitzar l’altre dia… Es fa en un moment, i és que durant l’època d’exàmens un pastisset així és fantàstic per fer una pausa!

Ingredients:

3 cullerades ben plenes de formatge Quark, 1 ou, 4 cullerades rases de sucre, 2 cullerades de lemon curd, mig sobre de llevat i 2 cullerades rases de farina.

Com ho fem?

Batem el rovell amb el sucre, hi afegim 1 cullerada de lemon curd (l’altra és per tirar-ne a sobre) i remenem bé.

Llavors hi afegim el formatge, el llevat i la farina, que quedi homogeni.

Per últim semimuntem la clara i l’afegim a la barreja.

Ho posem en una fiambrereta petita (sense tapar) o en un recipient individual apte pel microones i el courem durant 4 minuts a 750w aproximadament.

Esperem una mica a que es refredi i per sobre hi tirem una cullerada de lemon curd.

*Com alguns sabeu, aquí a Barcelona el forn no ens ha funcionat mai, així que ens n’hem d’inventar unes quantes per poder fer pizzes, postres… Si el voleu fer al forn no sé les quantitats ni l’estona!

*La lemon curd és una crema de llimona molt bona i que serveix per fer molts postres, la podeu comprar feta o fer-la i guardar-la (avís: és addictiva!! ) També la podeu fer seguint per exemple aquesta recepta de la Sílvia.

48hOHB i la Recepta del 15! Us ho perdreu? ;)

El proper cap de setmana (22 i 23 d’Octubre) és l’Open House Barcelona 48h. Durant un cap de setmana la ciutat obre les portes dels seus edificis més emblemàtics, ben dissenyats i ben valorats… ja siguin antics o moderns. No es tracta només d’unes portes obertes, es tracta d’una oportunitat per aprendre de la mà de persones a qui tot això els hi apassiona, poder veure la ciutat des d’uns altres ulls i fer-la entre tots un mica més propera a les persones. És una molt bona oportunitat ja que normalment aquests edificis no estan oberts al públic, i si ho estan, en general s’ha de pagar entrada.

En aquest cas l’Open House Barcelona és gratuït i compta amb més de 500 voluntaris que ho fan possible. Aquí us deixo la pàgina web on podreu trobar més informació: 48hOHB Es podran visitar uns 160 edificis, vigileu perquè n’hi ha que només estan oberts unes hores en concret, altres que només obren un dels dos dies i altres que sempre estaran oberts.

M’agradaria convidar-vos a visitar el Palau Moja (cantonada Rambles-Portaferrissa) on estaré fent de voluntària dissabte dia 22 d’11 del matí a 7 de la tarda! és un edifici històric que ja d’entrada ens permet situar-lo en el temps: la porta principal no dóna a les Rambles sinó a Portaferrissa… com pot ser? doncs perquè abans les rambles estaven ocupades per les muralles del s.XIV i no va ser fins a finals del s.XVII que es van començar a projectar… Així que el carrer principal en aquella època era Portaferrissa. En fi, quan em poso a parlar d’aquests temes no acabaria mai!!!

Aquesta vegada no faré de guia, però estaré allà fent d’ajudant, recollint la gent en grups de 30 per fer la visita guiada… donant informació als “guiris”, etc! però si algú de vosaltres es deixa caure per allà em fareu molt contenta!

Què hi té a veure tot això amb La Recepta del 15? doncs resulta que el dia 4 d’aquest mes les voluntàries vam anar a fer una visita prèvia a l’edifici que ens havia tocat, el Palau Moja. En sortir d’allà em van venir moltes ganes d’anar al Mercat de Sant Josep, la Boqueria. Feia tants anys que no hi havia entrat fins el fons!! M’hi vaig perdre una bona estona, vaig passar per davant de les parades potser 3 cops, vaig intentar esmorzar al bar del Pinotxo però estava ple en tot moment… Les parades tan acolorides i ben posades em deixaven meravellada. Ara mateix tinc moltes ganes d’explicar-vos part de la història d’aquest mercat, però ho faré un altre dia, que sinó aquest post seria massa llarg!

Tal com dic, em feia enveja la gent que estava esmorzant per allà… així que vaig decidir que era el moment ideal per comprar els ingredents per la Recepta del 15!! tenia clar que necessitava moniatos ja que és l’ingredient proposat d’aquest mes, i mentre voltava per les parades em vaig anar imaginant el plat…

Quan vaig arribar a casa em vaig posar a fer el dinar, un dinar ràpid i fàcil però boníssim!! amb colors i gustos de la tardor.

Ingredients:

1 moniato (gros), rossinyols, hamburgueses de vedella, julivert, 1 gra d’all i oli d’oliva.

Com ho fem?

Primer de tot netegem els rossinyols (o el bolet que volgueu fer servir) i els posem en una paella amb una miqueta d’oli i el foc fortet. Al principi desprenen força aigua. Deixem que aquesta aigua s’evapori i llavors els saltegem. Afegim el julivert i el gra d’all picat ben petit, un parell de voltes més i llestos.

Mentre tenim els bolets a la paella podem anar preparant el moniato: el tallem a rodanxes d’1 dit de gruix aproximadament i treiem la pell.

Llavors el coem al vapor (al microones) amb l’estoig de silicona o bé amb un plat tapat amb paper film i punxat. El tindrem aproximadament 4-5 minuts al microones, quan el treieu mireu que es pugui punxar bé en el centre.

El fet de coure’l al vapor, és perquè ara el farem a la paella, amb una miqueta d’oli i volta i volta, perquè quedi marcat, però de dins ja el tindrem tendre!

Per últim només ens queda fer l’hamburguesa, al vostre gust! I ja podem muntar el plat: els moniatos fan de llit, llavors hi posem l’hamburguesa i per últim els rossinyols.

Es podria amanir amb una mica d’oli d’oliva, o mel… però he preferit deixar-lo així, els 3 gustos combinen a la perfecció i a més a més cap d’ells enmascara l’altre, bon profit i espero que us agradi!

Pla dels Àngels, quan l’essencial és visible als ulls.

De vegades sembla que ens oblidem de les coses més importants, del que realment val la pena de veritat. Potser vivim en un món que va massa ràpid, on sembla que per fer més coses serem millors…  Tal com diu la cançó: No veig nens amb bicicleta, els carrers desolats supliquen, de segur se’ls ha cruspit una pantalla. Qui els dirà quan plora un arbre? Com sabran quan somriu la lluna? Innocent! potser això ja no té importància… Sense moure’t ni de casa, el planeta pot ser al nostre abanst. S’esmicolen les distàncies, però oblidem amb qui hem d’anar a sopar…

La gent s’embala, la societat es desborda, vivim en una bombolla, tot és comoditat… econòmica, tecnològica… de cop tot s’acaba. I així és com estem… No faré un escrit sobre la crisi perquè no en sé, perquè no és el tema d’aquesta entrada i perquè tampoc donaré la culpa de tot a la gent “normal” que no la tenim, però segurament que si ens ho haguéssim pensat una mica millor ara les coses no estarien com estan. I què hem de fer en aquesta situació? doncs oblidar-nos de la “llei del mínim esforç” omplir-nos d’entusiasme i tirar endavant, buscar noves idees i sobretot, sobretot, ser feliços amb el que tinguem ja que l’essencial és invisible als ulls però ho podem fer possible de moltes altre maneres. No us passa sovint que el més petit detall us dibuixa un somriure?

Doncs justament és això el que ha fet l’Ada Parellada i el seu marit Santi amb el restaurant Pla dels Àngels, un restaurant que es van quedar fa 11 anys situat al barri del Raval de Barcelona, un barri que es començava a desenvolupar en un ambient artístic, que respirava novetats i que necessitava nous projectes.

No sabeu la il·lusió que em va fer quan l’Ada em va convidar a aquest dinar (des d’aquí, moltes gràcies!!!) sabia que hi hauria molta gent però no sabia qui serien, de fet ho vaig descobrir poca estona abans per un comentari al Facebook de l’Òscar… Ostres…!! vaig pensar, tots aquests són molt “famosos”, els seus blogs tenen moltes visites i comentaris i el meu és un blog molt jovenet i poc conegut… De cop i volta em vaig posar una mica nerviosa, però m’havia d’espavilar perquè a les 2 havia d’estar al Pla dels Àngels, al Carrer Ferlandina nº23, just davant del MACBA.

L’Ada ens va rebre amb els braços oberts i amb moltes i moltes ganes d’explicar-nos coses, els somriures i l’entusiasme són constants i això es nota en els seus projectes. Ens havia citat per presentar-nos la carta del nou restaurant, així que de seguida ens vam dirigir cap a la sala, vam seure i vam escoltar tot el que ens explicava:

El Pla dels Àngels és definit per ella com un “restaurant de butxaca” i és que al igual que els llirbres de butxaca, no té tapa dura i la lletra és una mica més petita, però l’essència és la mateixa. I és que el Pla dels Àngels recorda bastant a un altre dels seus restaurants, el Semproniana (que us vaig explicar fa unes setmanes amb el menú a preu d’edat), tan per la decoració com per algun plat que comparteixen.

El que busquen és la màxima gastronomia amb el mínim preu, apropar-se a les necessitats de la gent: des dels més grans fins els més petits, i és que l’Ada només ens va demanar que expliquéssim una cosa: al Pla dels Àngels també hi ha lloc pels nens, els diumenges a la part de baix hi ha un monitor i quan els nens es cansen d’estar a la taula poden baixar i estar-se allà fins que els grans acaben de xerrar. El preu és de 2 euros i fan 4 petits tallers relacionats amb el menjar. Pel que fa a les edats, hi poden anar nens a partir d’1 any fins els 10 aproximadament, tot depèn de l’entusiasme i el nivell de pre-adolescència en què es trobin

És una iniciativa molt bona perquè sovint els nens es cansen abans que els grans, molesten als pares, als amics i a la resta de la sala… aquí és on es noten les ganes de millorar i fer gaudir tothom del menjar, ja que en altres restaurants es limiten a prohibir l’entrada als nens i es queden tan amples!

A part d’això també fan un taller un cop al mes que es diu “mans i pans” on l’Ada i l’Eva Moreno expliquen com fer pa, com treballar la massa i com fer massatges eròtics a la parella sensibilitzant les mans a través de la massa de pa. Trobareu més informació a la seva web!

Ara sí, ha arribat el moment d’explicar-vos el menú de la nova carta, com podeu veure a la fotografia tot feia molt bona pinta:

Navegant per la carta: (ordre de les fotografies d’esquerra a dreta) esqueixada amb cigrons, pop a feira, llauna de salmó marinat amb guacamole, escalivada amb formatge de cabra, papas mojo picón, k de truita amb poma, caneló de botifarra negra, arròs del Venere amb sobrassada i formatge i aletes de pollastre.

Aquests són els 9 entrants, personalment els vaig trobar molt bons, no sabria dir quin era el millor però per fer una mica de crítica (constructiva!) potser al que li vaig trobar que li faltava una mica era el pop a feira.

Ben anclats: làmines de tonyina amb llima, i costella rostida amb padron. Aquí tampoc sabria triar, la costella estava molt bona i la tonyina ja em va agradar molt quan la vaig tastar al Semproniana, en aquella ocasió no estava feta a làmines sinó que era una peça més gran i per això de dins no havia quedat tant feta.

Arribant a port: Delirium Tremens amb gelat d’Amareto…. crec que no fan falta més paraules, és l’última fotografia de baix a la dreta, jutgeu vosaltres mateixos!!

Tot plegat acompanyat dels vins Perro Verde (un blanc, molt bo) i com a negre teníem L’Equilibrista. Pa, aigua i cafès.

Si hi aneu veureu que els preus no són gens excessius, és un lloc molt recomanable i versàtil pel que fa a les edats, a més a més el local és molt agradable i està al centre, ben comunicat amb transport públic i sinó també hi ha aparcaments de cotxe a prop.

Com podeu veure al dinar hi va haver molt bon ambient, espero tornar a coincidir amb tots vosaltres, va ser un plaer! Moltes gràcies també a la Loreto de Sabores de Colores i a l’Astrid de Mi Blog de Pintxos per les fotografies, que jo per no perdre la costum em vaig descuidar la càmera…!

Magdalenes vs Galetes, per riure una estona ;)

… o com fer magdalenes amb gust de galeta!

Diuen que els estudiants mengem malament: congelats, precuinats, poca fruita i verdura… Potser en alguns casos és veritat, però dins de l’aventura de compartir pis també hi ha la d’aprendre a cuinar. En aquest camp es fa un autèntic esprint, i és que sempre aprens coses noves de l’un o de l’altre, noves idees pels tupper de la uni, una salsa que no has provat mai, etc. Les mames hi juguen un paper molt important, i és que no som pocs els que arribem a Barcelona el diumenge a la tarda amb la maleta carregada de tuppers: les sobres del dinar del diumenge, croquetes fetes amb molta paciència, sofregits per fer els macarrons… Qualsevol cosa que durant la setmana ens faci sentir com a casa és benvinguda

La pica plena de plats bruts és una escena bastant comuna en els pisos d’estudiants… i si no estàs al cas o ets massa bona persona et pot passar que de tota una setmana et toqui rentar els plats dia sí i dia també… amb l’experiència aprens com fer-ho perquè no et prenguin el pèl … i ho dic per experiència! Aprendre a viure i conviure és molt important.

Justament aquesta recepta està inspirada en una escena de la mítica sèrie de TV3 “Plats Bruts”. Quan va començar la sèrie jo deuria tenir uns 10 anys i hi havia molts dies que no me la deixaven mirar… però l’endemà me’n enterava de tot només arribar a la fila del pati! Han passat els anys i almenys als de la nostra generació encara ens fa riure molt! L’altre dia estàvem fent un treball en grup i ja veieu quin treball fèiem perquè ens vam posar a mirar vídeos de Plats Bruts…

Aquí us deixo l’escena que inspira la recepta i entendreu el títol de Magdalenes vs Galetes!!

Aquestes magdalenes estan fetes amb una recepta base d’en Xavier Barriga, però una mica modificada! hi he afegit mascarpone i un sobre de gaseosa… En vaig fer unes quantes amb Oreo, però com que no estava segura de si l’experiment sortiria bé, en vaig fer unes quantes més amb melmelada de maduixa a l’interior i també van quedar boníssimes! així que si les voleu provar, ja ho sabeu!!

Ingredients:

2 ous grans (o 3 de petits), 175g de sucre, 60ml de llet, 190ml d’oli d’oliva suau, 210g de farina fluixa, 250g de formatge mascarpone, 7g de llevat i un sobre de gaseosa.

galetes “Mini Oreo”

Com ho fem?

Primer de tot barregem els ous i el sucre, els blanquegem amb la batedora elèctrica (barilles) fins que tripliqui el volum i agafi un color més blanquinós.

Llavors hi afegim a poc a poc l’oli i la llet. Quan la mescla sigui homogènia, hi afegim la farina, el llevat i la gaseosa. Barregem bé.

Per últim hi afegim el mascarpone. Llavors tapem el recipient i el guardem a la nevera com a mínim 1 hora.

Quan el treiem, hi afegim la quantitat de galetes Mini Oreo que ens vingui de gust. Tot seguit repartim la massa pels motlles de magdalenes (jo en vaig fer 18 unitats).

Les enfornem a 210ºC (preescalfat) durant 15 minuts.