Ous farcits… refrescants!

D’ous farcits n’he menjat molt poques vegades, no sé per què, però no és un plat gaire tradicional de casa nostra. Per això quan vaig llegir la proposta per aquest mes de Memòries d’una cuinera, de seguida em vaig posar a pensar com els podia fer. Tenia ganes de fer-los farcits de tonyina, amb maionesa… però volia afegir-hi alguna coseta més. Al final el que he fet ha estat improvitzar amb el que hi havia a la nevera, hi he afegit cogombre, ceba tendra, una mica de llimona… han quedat molt bons i amb un toc refrescant! Al cap i a la fi els ous farcits admeten moltes possibilitats!

Aquest mes de maig amb prou feines tinc temps per cuinar, i el juny es presenta semblant! sort de la mama…. I dels reptes com aquest o la recepta del 15, que m’”obliguen” a estar una mica més pel blog… Però la veritat és que després de tants dies sense publicar costa una mica agafar el ritme d’escriure entrades, abans les feia amb un “pim pam” i avui m’està costant més. La feina de la uni encara no s’ha acabat i encara n’hi ha per dies, espero tenir temps per fer també el de Film&Food, perquè en sé d’un que ja espera les gominoles…

Ingredients:

Ous, tonyina, ceba tendra, cogombre, una mica de maionesa, una mica de mostassa en gra, suc de llimona, cues de gamba pelades i un polsim de pebre.

Com ho fem?

1_ Posem els ous a bullir durant uns 10 minuts.

2_ Quan siguin freds, els pelem i els partim per la meitat. Retirem els rovells i els posem en un bol.

3_ A part, Marquem les gambes a la paella volta i volta. En guardem una per cada ou farcit i la resta les tallem a trossets.

4_ En el bol on tenim els rovells hi afegim la resta d’ingredients (no he posat quantitats perquè cascú ho faci al seu gust). La tonyina, la ceba i el cogombre a dauets petits, els trossets de gamba, unes gotes de suc de llimona, un polsim de pebre, la mostassa i la maionesa. Ho barregem tot bé.

5_ Amb l’ajuda d’una cullereta, farcim els ous i posem una gamba al damunt amb un escuradents.

Entrepà de codonyat i formatge.

El repte d’aquest mes per la Recepta del 15 són els entrepans!! La Marina i la Sandra i el Xavi saben com fer-nos rumiar de valent, i també saben com fer que ens ho passem bé! Hi ha plats o ingredients que són tan versàtils i tenen tantes opcions que es fa difícil decantar-se per una recepta o una altra… i amb els entrepans passa el mateix.

Primer vaig fer un entrepà amb el nou pa de l’Ikea, però les fotos van quedar… que no se’n podia aprofitar ni una! no entenc què va passar… però bé, totes les coses passen per alguna raó i és que no m’havia pogut oblidar dels entrepans de “philadèlphia” i codonyat que em preparava el meu pare quan era petita per anar a l’escola… No me’ls feia gaire sovint però he de confessar una cosa: no m’agradaven gens!!!! Preferia deu vegades més els de truita de patates, aquells sí que eren els meus preferits, cada dimecres tocava truita per sopar i ja m’encarregava que en sobrés un tros per l’entrepà de l’endemà…

El codonyat el fa la meva àvia i abans tampoc m’agradava massa… Fins que el vaig tastar en una amanida i vaig canviar d’opinió! Així que va arribar la segona oportunitat pels entrepans de formatge i codonyat, aquí el teniu!

Per fer-lo, he fet servir un pa de matafaluga, no l’havia tastat mai i és boníssim!!! tenia por que el gust de la matafaluga enmascarés el farcit, però no has estat així! A més al torrar-lo ha quedat cruixent, contrastant molt bé amb la suavitat del formatge i el codonyat.

Aquest pa de matafaluga el vaig comprar a un forn Macxipa, de seguida que el vaig veure em va cridar molt l’atenció i la veritat és que m’ha agradat molt. A veure si a l’estiu provo de fer-lo a casa…

Ingredients:

1 barreta de pa de matafaluga (o el pa que volgueu), codonyat i formatge per untar tipus Philadelphia (jo faig servir el San Millán, el compro al Consum, m’agrada més i és més barat!).

Com ho fem?

Molt fàcil… tallem la barreta, torrem a la torradora, untem amb el formatge, hi posem uns tallets de codonyat…. i llest per menjar!

Crec que poques vegades més faré una entrada amb una explicació tan curta però això sí, és boníssim!!!!

Una petita pausa… i Ràdio Vilafranca!

Avui he vist que fa una setmana que no publico res, no seria tan greu si no fos perquè tampoc hi ha previsions de fer-ho fins d’aquí un parell de setmanes… Sort que la del 15 ja la tinc programada! A més a més tampoc tinc temps per passar a mirar tot el que feu i em sap greu!

El motiu no és cap altre que la feina de la uni! Quan fa un any em plantejava fer el blog, ja em vaig esperar a acabar el curs perquè sabia que en aquells moments era impossible, així que ara estic a les mateixies però molt contenta de tenir el blog Mentrestant segur que se m’acudeixen idees per tornar amb les piles carregades.

Mentrestant us deixo amb aquest link on podeu escoltar la 3a part del programa Gamma Extra del dia 30 d’Abril…. Resulta que aquell dia vaig anar a Ràdio Vilafranca a parlar del blog i la seva temàtica, en un espai del magazín dels matins on cada 15 dies hi conviden un blocaire de la Penedesfera. Quan m’ho van demanar vaig tenir una sensació estranya entre nervis i il·lusió, però va ser una bona experiència! Al principi estava bastant nerviosa però el temps va passar volant. Això sí, us aviso que dura una miqueta més de 15 minuts, per si no ho voleu escoltar tot…

No escriuré més que he de tornar a estudiar, i si aquests dies veieu algú molt molt carregat al metro… no us estranyi, som nosaltres!

Recuit de drap amb fruits secs i lemon curd.

El recuit de drap és un altre dels nostres productes amb distinció “Producte de la Terra”. És propi de les comarques de l’Alt i Baix Empordà i si bé abans es feia durant els mesos més freds, ara ja es comercialitza dutant tot l’any. El podem trobar sobretot a les botigues i formatgeries de la zona, però per Barcelona i altres ciutats també se’n pot trobar. Podríem dir que dins la familia dels formatges frescos, és germà del mató. La seva elaboració base és la mateixa, però les condicions posteriors no són iguals, cosa que els acaba diferenciant.

Potser el més conegut és el Recuit de Fonteta, una marca registrada amb denominació de qualitat concedida pel Consell Comarcal del Baix Empordà. El fan amb llet de cabra i llet de vaca, tots dos són molt bons i a més a més no porten cap additiu ni conservant, és per això que cal consumir-los el més aviat possible.

Aquí us deixo un parell d’enllaços, que és d’on he tret la informació!

Gastroteca.cat

Recuits Fonteta

Es recomana acompanyar-lo amb dolç o fruits secs, tot i que el Ferran Adrià va fer la seva pròpia versió amb anxoves. També serveix com a base per fer pastissos, mousse o gelats. Jo no volia fer-lo amb mel (tot i que m’agrada molt), però ara que s’acosta la calor ve més de gust trobar un puntet àcid a les postres oi? és per això que l’he acompanyat amb lemon curd, una barreja de fruits secs i dauets de codonyat. És un postre molt i molt ràpid de fer i molt fàcil!!

Ingredients

Recuits de drap (1 per persona)

Codonyat, barreja de fruits secs (festucs, avellanes, nous…)

Lemon curd

Com ho fem?

Posem els recuits en un colador (però sense treure el drap que porten) durant uns 10 minuts.

Tallem el codonyat a dauets i preparem la resta de fruits secs.

Desemboliquem els recuits, els posem al plat, afegim una cullerada de lemon curd per sobre i els fruits secs al nostre gust.

Nota:

La crema de llimona la venen a alguns supermercats, però serà més fàcil si la feu a casa seguint l’enllaç que us he deixat als ingredients. També es pot substituïr per mel, però el punt àcid de la crema és el que fa especial aquest postre.

Espaguetis amb mandonguilles… i quines mandonguilles!

El dia que vaig tastar les noves mandonguilles de la meva mare, vaig decidir que em tornaven a agradar. No us penseu que és una recepta gaire difícil ni amb ingredients estranys que la fan especial… al contrari, és més senzilla que les altres i amb un resultat molt gustós. Es tracta d’unes mandonguilles fetes amb salsa de verdures. Així que diumenge passat li vaig demanar a la meva mare que m’expliqués com feia les mandonguilles, i en especial la salsa… quan llegeixi l’entrada veurà que, a part dels espaguetis hi he afegit un parell d’ingredients, però la recepta és seva! Us animo que proveu de fer-la, amb espaguetis o sense…

D’altra banda, feia molt temps que tenia ganes de fer espaguetis amb mandonguilles, per dedicar la recepta a una persona molt especial! i és que si algú et diu “mandonguilleta”… el mínim mínim que pots fer és preparar-n’hi un plat

Ingredients:

Per les mandonguilles: 200g de carn picada (60%vedella 40%porc), 2 talls de pernil salat, 1 molla de pa, 1 rovell d’ou, sal, pebre i una mica de llet. Farina per arrebossar-les o mantellina.

Per la salsa: 2 porros, 4 pastanagues, 2 carbassons, 4 tomàquets madurs, 1 all, oli d’oliva, sal, pebre, un trosset petit de canyella, xerès dolç i brou de verdures.

Com ho fem?

Primer de tot preparem les mandonguilles:

Posem la carn picada en un bol i afegim el pernil tallat a trossets ben petits, el rovell d’ou, la molla de pa mullada amb llet i esmicolada, una miqueta de sal i pebre. Remenem bé i fem les boletes. Quan tenim les boletes fetes, les enfarinem o les emboliquem amb mantellina i les reservem a la nevera.

Per fer la salsa:

Posem oli d’oliva en una cassoleta, hi afegim la pastanaga tallada a trossos petits. Mentre es cou, tallem el porro i l’afegim, posteriorment fem el mateix amb el carbassó. Ho deixem coure uns 10 minuts amb el foc baix-mitjà i tapat.

Passat aquest temps, salpebrem, afegim l’all i el trosset de canyella. També hi afegim mig got de xerès dolç i deixem reduir.

Ratllem els tomàquets i els afegim a la cassoleta. Deixem que faci xup xup durant uns 10 minuts.

Posem la barreja al pot del túrmix (en reservem una mica per posar al plat) i triturem, si veiem que ha quedat massa espessa, és el moment d’afegir-hi brou al gust fins aconseguir la textura que volem.

Mentre bullim els espaguetis, fregim les mandonguilles i quan ho tenim tot a punt, barregem els espaguetis amb la salsa i les mandonguilles. Una mica de formatge per sobre… i ja ho tenim!

La màgia torna a Igualada amb la Mostra de Teatre.

Torna la màgia, la il·lusió, els espectacles, el circ i el teatre. A partir d’avui i fins diumenge, els carrers de la ciutat d’Igualada s’ompliran de gom a gom per veure somriure els més petits (i no tan petits) de la familia. Les places es converteixen en escenaris, passejant pel carrer et pots trobar uns pallassos, una cercavila o uns titelles en el racó més inesperat. Les rialles són l’ànima de la festa, una festa que ja fa 23 anys que va començar… ara que me n’adono, tenim la mateixa edat!

La Mostra de Teatre infantil i juvenil també és una oportunitat per fer revifar el teatre familiar a Catalunya i apropar la cultura del teatre als més menuts. A part d’artistes, actors i espectadors, també hi ha companyies, productors i altres professonals que estan a l’aguait per tal de tenir o oferir noves oportunitats.

Sovint la gent es queixa: “que si a Igualada no es fa res, que si som uns avorrits…” doncs bé, la Mostra és un dels esdeveniments que demostren que la ciutat es mou, és un esdeveniment que durant quatre dies dóna vida a la ciutat i la seva gent, a les botigues, els restaurants, els carrers, els teatres… Un edeveniment que atrau públic de tot Catalunya! I tot gràcies a les persones que any rere any ho tiren endavant amb el suport de l’ajuntament.

I vosaltres, us animeu a venir?? no us en penedireu!! aquí us deixo aquest vídeo de 3 minuts on us podreu fer una idea del que és:

En aquesta edició hi participen una cinquantena de companyies, entre les quals n’hi ha dues que provenen de França i una del País Basc. Els espectacles que hi podeu trobar són molt diversos: música, dansa, circ, teatre, teatre d’objectes, màgia, animació, titelles… Els preus de les entrades varien i es poden comprar anticipadament o a les taquilles del Teatre Municipal de l’Ateneu. Però els espectacles del carrer, la majoria, són totalment gratuïts. També hi ha tallers i altres activitats paral·leles.

Aquí us deixo els enllaços on podeu trobar tota la informació que us fa falta per venir…

Programació d’espectacles (horaris, etc.)

Com arribar??

On dormir??

On menjar??

Mapa de la fira, recomanacions, espais d’actuació i restaurants de la Mostra. (en JPG per imprimir i portar a mà si veniu!)

Només em queda dir-vos que si veniu em busqueu per la plaça de Cal Font, que estaré fent d’”informadora itinerant”, em farà molta il·lusió veure-us per allà! i estic segura que us ho passaru molt bé. Tots els voluntaris portem una armilla de color taronja i una acreditació vermella o groga. Si teniu qualsevol problema o pregunta no dubteu a acostar-vos a qualsevol de nosaltres i us ajudarem!

Entre tots la podem fer possible

Mentrestant us deixo aquesta recepta-manualitat, fàcil i boníssima!! Així comenceu a engrescar els petits… Una màscara de pallasso, o el que volgueu, es tracta de fer volar la imaginació!!!

Ingredients:

Unes ulleres de les que venen al forn. (També les podeu fer vosaltres, però tan grans i per decorar, millor comprar-les fetes)

Xocolata de cobertura, pot ser negra, blanca, amb llet…

Fruits secs, melmelada… o altres peces menudes que us serveixin per decorar: lacasitos, talls de fruita…

També necessitarem pals de broqueta.

Com ho fem?

Fonem la xocolata al microones, amb un pelicó de mantega.

Posem la xocolata fosa en unes bossetes de plàstic que ens serveixin de màniga pastissera.

Preparem la taula amb tots els ingredients que volem fer servir, punxem les ulleres amb els pals de broqueta i decorem amb el nostre gust, imaginació i traça!

Primer de tot fem els dibuixos amb xocolata, i després hi enganxem els altres ingredients.

Deixem que la xocolata es solidifiqui, i a menjar!

Amanida “torre de Pisa” amb vinagreta de tomàquet i pinyons.

Fa uns quants dies vaig anar a “La Tagliatella”. Aquesta cadena de restaurants que fan menjar italià, que tots coneixem i que tenen uns decorats força atapeïts de cartró pedra, em va sorprendre molt positivament després de comparar (parlant del menjar) el restaurant de Mollerussa amb el d’Igualada. Pel bon tracte, pel menjar no cremat ni cru, etc. Mai m’havia plantejat parlar d’una cadena de restaurants aquí al blog, però ho faig perquè després de la 2a visita, la meva opinió, que no era gaire bona, va canviar bastant. Per això, i perquè us volia ensenyar un dels plats que vam demanar. Així que ja ho veieu, la primera impressió no és sempre la que compta!

Posar-li en nom “Torre de Pisa” en aquesta amanida és una excusa molt ben trobada, una torre italiana que a més els salva de portar-la ben torta a la taula, o fins i tot caiguda com els hi va passar amb mi… ! Però estava boníssima i per això de seguida la vaig tornar a fer a casa.

Allà pots escollir el tipus de vinagreta que vols, així que he fet el mateix i me n’he inventat una que m’ha agradat molt: de tomàquet caramel·litzat i pinyons.

Ingredients:

Mozzarella fresca, tomàquets vermells i forts, carbassó, albergínia i barreja d’enciams.

Per l’amanit: 1 grapat de pinyons, 1 tomàquet vermell fort, 1 culleradeta de mel oli d’0liva i reducció de vinagre (la que us agradi).

Com ho fem?

1_ Primer de tot treiem la mozzarella de la bosa i la deixem escórrer en un colador. Això es fa perquè aquest formatge porta molta aigua, i quan entra en contacte amb les verdures calentes comença a treure aigua sense parar! per tant és millor treure-la de la bossa des del principi.

2_ Llavors tallem les verdures a rodanxes gruixudes (els tomàquets, l’albergínia i el carbassó) i els fem a la planxa.

3_ Preparem la vinagreta: tallem el tomàquet a dauets petits, posem una miqueta d’oli d’oliva en una paella i afegim els dauets de tomàquet, que es vagin coent a foc lent-mitjà. Al cap de 5 minuts afegim els pinyons i quan sembla que comencen a coure’s, hi afegim la culleradeta de mel. Deixem fer 2-3 minuts més i retirem.

4_ A la barreja de tomàquet i pinyons, hi afegim més oli i la reducció de vinagre que us agradi (això al vostre gust, i segons la quantitat que necessiteu).

5_ Munteu la torre alternant capes de verdures a la planxa i mozzarella a rodanxes. Seguidament hi claveu un pal de brotxeta. Acompayem amb la barreja d’enciams al costat i amanim!

L’arròs dels meus veïns, “arròs del Maresme”.

Aquí a Barcelona hi tinc uns veïns que són molt simpàtics. Es tracta de la Rosa i el Martí, una parella d’avis que tenen 86 i 89 anys! Ara ja fa anys que els conec, de fet, des del primer dia que vaig arribar a l’escala. Sempre que me’ls trobo xerrem una estona, i si mai he tingut algun problema també m’han ajudat, com el dia que em vaig descuidar les claus i no podia entrar a casa, o els dies que em fan aigües d’herbes perquè no em trobo bé. Alguns deveu recordar el xuixo de crema que vaig penjar a la pàgina del facebook… doncs sí, ells són els qui me’l van regalar!

El cas és que el cap de setmana abans de l’anunci de la nova recepta del 15 (arròs), jo em quedava a Barcelona per estudiar i fer feina. Em vaig trobar el Martí i diu… què hi fas aquí? que no marxes a casa teva? I així va ser com em van convidar a dinar, però amb la condició que jo portava postres.

De postres vaig fer una tarta molt fàcil i ràpida, amb base de pasta de full, crema de llimona i maduixes, molt bona i refrescant que algun dia ja publicaré. Quan la van veure no els hi va fer gaire el pes, perquè resulta que no havien vist la crema i es pensaven que era pasta de full amb maduixes a sobre i ja està… Això m’ho van confessar després d’haver repetit 3 cops cadascun! I ara ja tenen un paperet amb la recepta ben apuntada de la crema de llimona.

Però el plat estrella no va ser la tarta sinó l’arròs de la Rosa. Mireu que pràcticament cada diumenge dino l’arròs de la meva àvia, que també és molt bo, però aquell va ser el millor arròs de peix que he tastat mai! Ells en diuen arròs del Maresme, perquè el Martí és de Canet de Mar i es veu que es fa així. L’única diferència és que jo no me l’he fet tan caldós.

Dos dies després d’aquell dinar, la Marina, la Sandra i el Xavi anunciaven que la recepta del 15 de l’abril era l’arròs. Així que no vaig tardar gaire a agafar paper i llapis per escoltar els consells i trucs de la Rosa i el seu arròs: “el secret és el sofregit”!!

Ingredients:

Pel sofregit: oli d’oliva, 1 ceba de figueres petita i un tomàquet madur. 2 dits de got de xerès dolç.

Gambes, escamarlans, sípia i cloïsses. (ells el van fer amb musclos enlloc de cloïsses, però a mi m’argrada més així!)

Arròs de gra rodó, brou de peix i un parell de tires de pebrot escalivat.

Com ho fem?

1_ Posem oli d’oliva en una cassoleta i hi afegim la ceba tallada petita, en fred. Llavors encenem el foc, tapem la cassola i la deixem coure a foc fluixet durant 10-12 minuts. Mentrestant ratllem el tomàquet.

2_ Dins la mateixa cassola, apartem la ceba a un racó i coem les gambes i els escamarlans, volta i volta, i reservem apart.

3_ La ceba ja haurà agafat un color marronet (no ha d’estar cremanda! compte que es pot cremar molt ràpidament…) i és el moment d’afegir el tomàquet ratllat. Ho deixem coure uns 10 minuts més a foc fluixet. Posem el brou a bullir.

4_ Hi tirem una mica de pebre negre i els 2 dits de got de xerès dolç. Quan hagi reduït, hi afegim la sípia tallada a trossos.

5_ Passats 2-3 minuts la sípia ja estarà cuita. És el moment d’incorporar l’arròs. Fem un parell de voltes, perquè agafi un punt de transparència. Apugem el foc i afegim el brou.

6_ Haurà de bullir uns 15 minuts. A mitja cocció hi afegim les cloïsses, les gambes i els escamarlans que havíem retirat, i també el pebrot escalivat tallat a trossets petits, que li donarà molt bon gust!

7_ Passats els 15 minuts, tapem i ho deixem reposar un parell de minuts més. Ja està llest per servir!

Notes: Podem pelar les cues de les gambes i així després és més còmode. Com veieu la clau és fer el sofregit amb mooolt carinyo, fent que es cogui bé i que quedi “caramel·litzat”.

Salmó amb guacamole

Si us agrada el guacamole i si us agrada el salmó proveu de barrejar-los i us encantarà. El dia que vam anar al Pla dels Àngels amb una colla de blocaires vam tastar un aperitiu semblant però estava fet amb salmó marinat. Em va agradar molt i amb l’arribada del bon temps tenia ganes de fer-lo… així que quan vaig veure que tenia tots els ingredients a la nevera, no vaig dubtar-ho ni un moment!

A més a més, és molt fàcil de preparar, en un moment el tindrem fet! Així que us deixo aquest aperitiu que anirà perfecte per precedir la recepta de demà, la d’arròs, la del 15!!! (ja la teniu a punt?? )

Ingredients:

1 alvocat madur, 1 tomàquet vermell fort, 1 ceba tendra petita, mig gra d’all, sal i pebre, julivert o coriandre.

El suc de mitja llima.

Salmó fumat. (el meu era envasat en oli, però podeu fer servir l’habitual o el marinat)

Com ho fem?

Tallem el tomàquet i la ceba a dauets petits, hi afegim l’alvocat tallat a trossos i ho aixafem i remenem amb una forquilla. Si l’alvocat és madur no tindrem cap problema.

Amanim amb un pessic de sal i pebre, un pelicó de julivert picat i el suc de mitja llima. Barregem i el guardem amb el pinyol a dins fins el moment de menjar-lo.

Hi afegim trossets de salmó per sobre, i llestos!

Això del pinyol, hi ha gent que diu que és cert i gent que no, però jo el poso per si de cas! De totes maneres és un aperitiu per fer i menjar al moment o al cap de poqueta estona.

La mona!

De totes les mones que m’han arribat a regalar durant aquests anys, la que més recordo (i crec, que la que més recorden a casa meva) és la de l’ós panda de xocolata. Resulta que la xocolata m’agradava molt i molt, per això quan tenia 4 anys van decidir comprar una figura de xocolata bastant gran per guarnir la mona d’aquell any. Amb la cara de trapella que faig a la foto, es nota que tenia ganes de menjar-la… Però l’alegria va durar pocs dies, ja que era tan gran per mi, que al final vaig acabar avorrint la xocolata durant un temps i aquell ós panda va voltar per casa fins ben entrat l’estiu!

De mones podriem dir que n’hi ha de 3 tipus diferents, les que es fan amb ous durs i brioix, les que són un pastís guarnit, i les que són una figura de xocolata. A casa nostra sempre hem fet el pastís guarnit. El meu padrí (el de la foto, l’avi Cisco) era molt espavilat: deixava que les dones féssin la mona, i així no l’havia de comprar! El que sí que feien era comprar pans de pessic a un forn d’igualada i llavors ens passavem una tarda guarnint-los. En féiem de fruita confitada i de crema de mantega (feta amb sucre o cacau).

A casa dels altres avis era diferent, ja que les compraven a la pastisseria. Aquelles mones eren de més categoria però igualment sempre eren de sara. Recordo que ens la donaven a casa seva i allà coincidiem amb tots els cosins. El meu cosí era l’enveja de tothom perquè la meva mare (la seva padrina) li regalava una mona de llaminadures!

Doncs bé, anem al gra que m’enrotllo com una persiana! Al cap d’uns anys l’encarregada de fer la mona vaig ser jo, no sé ni quant temps fa ni quina va ser la primera que vaig fer íntegrament, però des de llavors han predominat les de xocolata El que sí que sé, és que aquest any tenia ganes de variar i fer-la de sara. Crec que tenia nostàlgia i volia tornar a menjar una mona com la que compraven els meus avis a la pastisseria.

Ingredients:

Pel pa de pessic: 6 ous petits, 125g de sucre fi, 125g de farina, 1 cullerada rasa de llevat.

Pel farcit: melmelada d’albercoc.

Per la cobertura: 175g de mantega, 175g de sucre, aigua, ammetlles laminades i sucre fi.

Pels ous de xocolata: xocolata de cobertura, escuradents i la decoració que volgueu.

Com ho fem?

Primer de tot farem el pa de pessic:

1_ Separem els rovells de les clares. Les clares les reservem a la nevera i els rovells els barregem amb el sucre, ho fem amb les barilles elèctriques durant uns 3 minuts, fins que agafin un color molt més blanquinós i tripliquin el volum.

2_ Afegim la farina tamisada i el llevat, remenem bé. Muntem les clares i les afegim amb cura perquè no baixin, però que tot quedi homoeni.

3_ Engrassem un motlle, hi aboquem la massa i enfornem a 170ºC durant 20-25 minuts. Un cop el treiem, el deixem refredar.

Mentre es cou el pa de pessic, podem fer la sara i els ous de xocolata:

Per fer la sara:

1_ Posem el sucre en un cassó i hi afegim aigua freda. Més o menys la meitat o 3/4 parts de la quantitat de sucre. Es tracta de fer un almívar fort, espès. Vaig llegir al blog Cotó de sucre, que el punt idoni es comprova així: agafem una goteta, la pincem amb els dits i separem, si al separar-la fa un fil, ja el tenim a punt! I si teniu un termòmetre… només cal que feu arribar la barreja a 105ºC.

2_ Deixem refredar una mica l’almívar, quan estigui llest, l’anem incorporant poc a poc a la mantega (tova) mentre bateu amb les barilles elèctriques. Ens quedarà una crema com la que veieu a la fotografia de baix. Si us ha quedat massa líquid, ho poseu una estona a la nevera i després ho torneu a batre.Veureu que primer té color groc mantega, però al batre-ho agafa un color més blanquinós.

Per fer els ous de xocolata:

1_ desfeu la xocolata al microones, la poseu dins un cornet de paper o dins algun estri que tingueu amb boquilles (jo he fet servir el Decopen). Sobre paper sulfuritzat comenceu a fer els dibuixos, primer el contorn i després l’interior. Posem un escuradents, i fem una altra capa de xocolata. Deixem refredar uns 5 o 10 minuts i llavors decorem. Si atempereu la xocolata us quedarà molt millor, però jo no tenia temps i al ser xocolata de cobertura van quedar bé igualment.

Farcim el pa de pessic i el cobrim.

1_ El tallem en 3 pisos (2 talls) i els farcim amb la melmelada.

2_ El cobrim tot amb la crema de mantega i després afegim les ammetlles laminades.

3_ Per la part de dalt, hi escampem una mica de sucre glaç i decorem amb els ous, les plomes i els pollets!