Coca de pera (cofainer), avellanes i Tou dels Til·lers.

M’agrada quan un plat es pot fer pràcticament tot amb productes nostres. Cada vegada em miro més l’orígen de tot el que compro i és que no costa gaire col·laborar una miqueta amb els productors d’aquí, i és que hi ha coses que ja ni haurien de ser notícia perquè no haurien de passar… Com pot ser que no sapiguem valorar el que tenim? com pot ser que per la TV anunciin pomes del Tirol mentre que aquí en tenim unes de fantàstiques amb IGP?  Com pot ser que ens gastem diners comprant productes de fora mentre que aquí hi ha gent que cobra una misèria pel que fa?

Crec que bona part de la societat no és conscient de l’esforç que es necessita per tirar endavant una explotació agrícola. A poca gent una feina feta durant setmanes li depèn d’un factor tan incert com és la metereologia… Sap greu que es valori tan poc, quan en realitat tota aquesta gent fa la seva feina perquè nosaltres ens trobem cada matí la parada ben plena de tots els seus productes ben posats.

Està clar que si volem una pinya, un mango o una guayaba ens l’haurem de portar de fora, igual que nosaltres enviem oli, pernils i fins i tot cava (amb l’èxit d’exportacions que està assolint en la darrera temporada) a altres països. Però crec que és necessari parlar per enèsima vegada dels problemes que tenen els agricultors catalans. I crec que serà necessari parlar-ne fins que aconseguim conscienciar a tothom i donar a conèixer el ventall de bons productes que tenim.

I vosaltres, què en penseu?

És per això que us presento la nova secció del blog: TastaCatalunya des d’on parlarem de diversos productes catalans, el seu cultiu, la temporada, etc! i evidentment també hi podreu participar… més endavant us diré com!

De moment per començar presentarem la  DOP Pera de Lleida. Des del seu Consell Regulador la qualifiquen com “El sabor del paradís” i només entrant a la seva pàgina ja ens trobem amb aquesta explicació:

Les primeres cites històriques del conreu de peres a la província de Lleida daten del segle XIII, en Plena Edat Mitjana. Des de llavors, la saviesa acumulada dels nostres pagesos i el gust per la bona feina, es posen al servei dels nostres clients més exigents, oferint-los el fruit de la nostra terra sota un segell de qualitat únic al món.

Dins de la DOP Pera de Lleida hi trobem 3 varietats: blanquilla, llimonera i conference. Concretament la varietat conference és la que podem recol·lectar durant els mesos de més fred (tardor i hivern). És aromàtica i granulosa, conté molta aigua, poc sucre i és diurètica.

I abans de la recepta… una anècdota: us haureu preguntat el perquè del “cofainer” del títol oi? doncs bé, resulta que el meu avi a les peres conference els hi diu peres “cofainer”. La meva mare és la que s’encarrega de fer la compra per ells però un dia que ella no podia em truca el meu avi i entre altres coses em demana peres cofainer. Em vaig estranyar i dic quines són avi? i em va dir: sí nena, aquelles amb taques marrons… Sort d’això, perquè ja em veieu a mi al supermercat buscant les peres cofainer… fins que vaig veure les conference amb taques marrons… Després la meva mare ja em va explicar que per ell les conference són les “cofainer”, no hi ha una raó en concret, simplement els hi diu així

Ingredients:

1 làmina de pasta de full, 1 pera conference, formatge Tou dels Til·lers, 1 cullerada de crema de llet i avellanes torrades.

Com ho fem?

Fem un rectangle amb la pasta de full, el punxem i marquem les vores amb una forquilla.

Tallem un quart del formatge tou dels til·lers i li treiem la pell (ep, que és bona! però en aquest cas no la fem servir). Barregem el formatge amb la cullerada de crema de llet i ho posem mig minut al microones. Remenem perquè ens quedi una crema homogènia i hi tirem un pessic de sal.

Amb una cullera, escampem la crema pel damunt del rectangle de pasta de full però sense arribar a les vores marcades per la forquilla.

Tallem la pera a làmines (com veieu a la foto) i les poseu damunt la crema.

Per últim hi escampem unes quantes avellanes torrades i ho enfornem durant 20 minuts amb el forn preescalfat a 180ºC.

Els coulants també es disfressen :o)

Un matí de finals de gener, mentre feia el mandra al llit se’m va acudir la idea per fer el coulant pel concurs de la Laura de Coure Coulants!  Que resulta que celebrava moltes coses: els 3 anys del blog, els 100 seguidors al Facebook (ara ja gairebé 300!) i les més de 25.000 visites al blog! Així que em vaig aixecar d’una revolada i els vaig començar a fer…

Aquest concurs està pensat d’una manera diferent: hi ha tot un seguit de condicions que et fan obtenir paperetes, com més en tinguis més possibilitats tens que les mans innocents escullin la teva. Una de les maneres per aconseguir més punts era fent un coulant original, és a dir, que no hi hagi ningú que l’hagi fet igual…

I com ja haureu vist al títol… els meus coulants van disfressats! i per què? doncs perquè sabia que les dates finals del concurs estaven pels volts de carnaval, així que aquesta va ser la idea principal! I quina podia ser la millor disfressa per un coulant? doncs de seguida vaig tenir clar que havia d’anar ben a la moda, disfressat d’un dels dolços més populars del moment: el cupcake!

De disfresses ben treballades no n’he fet mai, i les de compra no m’agraden gaire… De cupcakes tampoc n’he fet mai… es nota oi? aquesta disfressa em va quedar molt casolana! Prometo millorar, però de moment per carnaval tot s’hi val!

Ingredients:

150g de xocolata de cobertura, 150g de mantega, 150g de sucre, 150g de farina, 3 ous sencers, 3 rovells i 1 cullerada de licor de móra (opcional).

Per la disfressa: 200ml de nata per muntar, 50g de xocolata de cobertura, 1 cullerada de cacau pur en pols. Maduixes, aljequenques
aigua i sucre  (per fer les perletes de caramel)

Com ho fem?

Primer de tot preparem la mousse de la cobertura: escalfem la nata en un cassó, hi afegim la xocolata en pols i la de cobertura.
Ho deixem refredar unes quantes hores a la nevera. (es pot fer el dia abans).

Ara fem els coulants, és molt fàcil!
1_ Primer de tot tallem la xocolata a trossets i la mantega a daus, ho posem 2 minuts al microones, treiem i remenem. Ha de quedar homogeni i brillant.
A la xocolata, hi podem afegir opcionalment la cullerada de licor de móra.
2_ A part, barregem els ous amb el sucre, i ho batem bé fins que quedi d’un color més blanquinós i tripliqui el volum.
3_ A aquesta barreja dels ous hi afegim la farina i remenem bé.
4_ Ara ajuntem les dues barreges. Jo treballo la massa tota l’estona amb les barilles elèctriques.
5_ Agafem els motlles, els untem amb una mica de mantega i hi espolvoregem cacau en pols.

Omplim els motlles i els deixem a la nevera durant una estona.

Mentres reposen a la nevera, podem fer la resta de coses:
1_ Batem la trufa de la cobertura, perquè quedi muntada, com una mousse.
2_ Barregem en un cassó una miqueta d’aigua i la mateixa quantitat de sucre, quan comenci a caramel·litzar, agafem els aljequenques, obrim les fulles i passem la boleta pel caramel.
Amb aquest caramel podem fer unes perletes deixant caure gotes damunt de paper sulfuritzat.

Ara ja podem coure els coulants:
Els coulants es poden coure tots alhora però també els podem guardar crus al congelador.
Per coure’ls farem entre 15 i 17 minuts a 200ºC (amb el forn preescalfat). Jo els vaig deixar 17 minuts, la propera vegada faré 15…
Com podeu veure a la fotografia de baix, amb aquesta recepta queda una crosteta boníssima damunt del coulant!

Només queda disfressar-los:
Amb l’ajuda d’una cullereta els cobrim amb la mousse de trufa, hi posem una maduixa tallada, l’aljequenque caramel·litzat i unes perletes de caramel.

Croquetes de gerds i mascarpone.

Ai ai que no arribo! i això que ja feia molts dies que les tenia pensades i més que rumiades! Quan vaig veure que la proposta eren croquetes no ho vaig dubtar ni un moment: les croquetes de pollastre a l’ast de la mama! Però a veure, Bet, si són de la mama ella també hi podria participar… no li robaré pas la recepta! Llavors vaig decidir que participaríem totes dues!

Com que jo m’havia de buscar una altra recepta em tocava pensar de valent. El que passa és que a mi les croquetes no m’agraden gaire, vull dir que no m’agraden les que compres congelades. Estic d’acord que et poden solucionar un àpat si tens pressa, però la majoria tenen el mateix gust, ja siguin de pollastre o de pernil, tenen molta pasta i poca cosa bona. A part d’això, els fregits tampoc m’entusiasmen gaire… Des del dia que la meva mare va fer les primeres croquetes de pollastre a l’ast que només menjo les seves

Obrint un calaix em vaig trobar amb un paquet de crocanti i va ser llavors que el meu cap va començar a rumiar fins aconseguir aquestes croquetes tan dolces com boníssimes!

Us he dit que la meva mare també participarà oi? però jo sóc una despistada i diumenge no vaig pensar en agafar-les del congelador… Ja m’ho diu ella que algun dia perdré el cap! Així que de moment us deixo la seva recepta de croquetes de pollastre a l’ast que ja fa bastant temps (2 anys!) vaig publicar al clubdecuines, però prometo que d’aquí uns dies les publicaré amb unes fotografies on llueixin tal i com es mereixen.

Ara de moment comencem per les postres

Són mooolt fàcils de fer!

Ingredients:

(per unes 24 croquetes)

125g de gerds, 250g de formatge mascarpone, 3 cullerades de sucre morè, suc de mitja llima, 3 fulles de gelatina neutra i 1 paquet de crocanti.

Com ho fem?

Primer de tot netegem els gerds. Llavors els posem en un cassó amb el sucre morè i el suc de mitja llima. Deixem que es vagi coent amb el foc fluixet durant uns 10 minuts, remenant de tan en tant i vigilant que no es cremi i després apaguem el foc.

Mentrestant posem les fulles de gelatina amb una mica d’aigua freda perquè s’hidratin.

Afegim el mascarpone als gerds i remenem fins que quedi ben homogeni (passarà de vermell intens a color rosa). Llavors treiem les fulles de gelatina de l’aigua (han d’estar toves) i les posem al cassó on tenim la barreja.

Ho tornem a posar momentàniament al foc mentre remenem perquè es desfacin. Quan ja estiguin incorporades podem apagar el foc.

Posem la barreja en un recipient amb tapa, i cap a la nevera durant 4-5 hores.

Passat aquest temps fem la forma de les croquetes amb l’ajuda de dues culleretes i les arrebossem amb crocanti, ja estan llestes per servir!

Un consell!

És millor que les guardeu a la nevera amb la forma feta i que les arrebosseu just abans de servir, sinó el crocanti es desfà una mica i no agafen gaire bona presència… També es poden guardar al congelador o en una cubitera! (sense arrebossar, i així ja teniu les porcions fetes) Treure-les durant el segon plat i després arrebossar…

Pastís d’aniversari, per molts anys Cris!

(O pastís de llimona, encara que no ho sembli…!)

Recordo perfectament el dia que els meus pares em van dir que tindria una germaneta, jo tenia 4 anys i em vaig posar mooolt contenta!

No ens assemblem gaire, físicament una miqueta però de caràcter som molt diferents! De petites moltes vegades acabavem barallant-nos… No sé si ha estat pels 5 anys de diferència, que mica en mica s’han anat escurçant, però per sort ara ens portem molt millor que abans i ja hem passat a ser amigues de confidències

Ahir li vem preparar una festa sorpresa amb els seus amics, es va emocionar i va estar mooolt contenta. La veritat és que té uns amics molt macos i que fan molta pinya entre ells, no es pot queixar gens!!  I a nosaltres, encara que no ens ho digui gaire (l’edat del pavo, ja sabeu…) sabem que ens estima igual com nosaltres l’estimem a ella!

Aquesta vegada la convocatòria del Memòries d’una Cuinera m’ha anat com anell al dit, perquè estan d’aniversari i ho volen celebrar amb un bon pastís! Moltes felicitats Judith i Mònica, espero que en feu molts més eh?? Ja sabeu que a nosaltres ens encanta participar!

Quan faig un pastís m’agrada pensar què li agrada a la persona per qui va dirigit i la veritat és que fer postres per la Cristina és una miqueeeta complicat! no li agraden els que porten gaire xocolata (a part dels coulants, però jo volia fer un super pastís, que els 18 són els 18!) ni trufa, ni crema, i la nata tampoc li fa gaire el pes… Els que més li agraden són els que porten llimona.

Vaig recordar un braç de gitano de llimona que alguna vegada havia portat la meva tieta com a postres pels diumenges, però com que era comprat tampoc li podia preguntar com es feia, així que vaig decidir improvitzar fent una nata amb gust de llimona. No les tenia totes, perquè no sabia les quantitats. No sabia si tindria gust o si quedaria massa àcid! i la veritat és que ha agradat molt a tothom!

Porta una mica de feina perquè té uns quants passos, però no só difícils de fer. El primer ingredient que necessitem és el carinyo, i si el tenim, tota la resta va sobre rodes! Queda un pastís molt i molt esponjós, que per tant no atipa i així pots repetir! A més el gustet de llimona a la nata trobo que hi queda molt bé, i la combinació de la llimona amb la gema cremada i les lletres de xocolata… deliciosa!!

Ingredients:

(Quantitats per un pastís de 20-22 cm, per unes 8 persones)

Pel pa de pessic: 6 ous mitjans, 125g de sucre fi, 125g de farina i 1 cullerada rasa de llevat en pols.

Per la nata de llimona: 400ml de nata per muntar, ratlladura de mitja llimona i ratllaudra de mitja llima, 2 culleradetes de sucre avainillat.

Per l’almívar: 4 cullerades de sucre, 6 cullerades d’aigua i unes gotes de llimona.

Per la gema cremada: 2 ous petits, 60g d’aigua, 140g de sucre i 10g de maicena. Sucre blanc per cremar.

Per les lletres de xocolata: 30g de xocolata de cobertura i un tall primet de mantega.

Com ho fem?

1_ Primer de tot fem el pa de pessic, el podem fer la nit abans i així l’endemà només faltarà farcir i decorar.

Per fer el pa de pessic: Separem els rovells de les clares. Barregem els rovells amb el sucre i ho batem amb les barilles elèctriques fins que agafi un color bastant més clar i tripliqui el volum.  Llavors aquí hi afegim el llevat i la farina, i remenem bé. Per últim muntem les clares a punt de neu i les afegim a la barreja anterior. Remenem suaument fins que quedin ben incorporades.

Preescalfem el forn a 170ºC, engrassem un motlle (20-22cm) amb una mica de mantega i farina i hi aboquem la massa. Enfornem durant 25-30 minuts.

2_ El dia abans també hem de fer la nata de llimona, així s’estarà a la nevera tota la nit i agafarà molt gustet!

Posem la nata en un cassó al foc (fluixet) i hi afegim les culleradetes de sucre avainillat i les ratlladures de llima i llimona. Remenem de tan en tant fins que arrenqui el bull. Ja la podem reservar tota la nit a la nevera (o unes quantes hores) i ja la muntarem abans de farcir el pastís.

3_ Preparem l’almívar posant tots els ingredients en un cassó al foc (fluixet) i esperant que espesseixi una mica. Retirem del foc i reservem.

4_ Un cop tenim el pa de pessic, la nata i l’almívar ja podem començar a muntar el pastís:

Donem la volta al pa de pessic de manera que la base quedi més “forta” i li fem 2 talls per tal de dividir-lo en 3 pisos. Ara muntem la nata fins que quedi ben ferma i la posem en una màniga pastissera (si no en teniu, no passa res).

Agafem la base del pastís i la posem en un plat, la mullem amb una mica d’almívar amb l’ajuda d’un pinzell i seguidament hi posem una capa de nata. Col·loquem al damunt el següent pis de pa de pessic i repetim l’operació. Finalment hi posem l’últim pis i ho guardem tot a la nevera mentre preparem la gema per la cobertura.

5_ Per preparar la gema:

Batem els ous juntament amb l’aigua i ho passem per un colador fi, directament cap el cassó que anirà al foc. A part barregem el sucre i la maicena i ho incorporem als ous. Ho anem escalfant sense deixar de remenar i fins que espesseixi.

6_  Ara ja ve la part final: fer la cobertura.

Si ens ha sobrat almívar, en podem posar una mica abans d’abocar la gema. Sinó, aboquem la gema directament sobre el pastís vigilant que no caigui pels costats. Espolsem amb una mica de sucre blanc i el cremem. Jo faig servir una pala elèctrica, però amb una de normal o amb un soplet també us quedarà molt i molt bé!

Per fer les lletres, desfem la xocolata amb la miqueta de mantega. Llavors jo he fet servir el Decopen de Lékué però amb un canonet de paper, un biberó de la cuina o una màniga pastissera d’aquelles d’un sol ús també us anirà bé! Omplim amb xocolata… i a dibuixar!

També hi he posat un “aljequenque”, i unes boletes de xocolata blanca. La fruita queda molt bé a sobre dels pastissos, els hi dóna color!

Per últim només falta posar les espelmes, no oblidem que és un pastís d’aniversari!! Tenir molta gana i una bona bufera!!

Bunyols de calçot

Entre l’inici del segon quatrimestre i el grip de panxa que vaig tenir, aquests dies he tingut el blog una miqueta abandonat… A això li hem de sumar una plaga de mosquitets negres i petits que em vaig trobar a la cuina del pis en arribar, entre els quals es feia una mica difícil cuinar de bon humor.

Però bé, fa una estona he comprovat que els mosquitets han quedat gairebé aniquilats i he recordat que tinc una cosa per ensenyar-vos des de fa uns quants dies: els bunyols de calçot!

Feia temps que em rondaven pel cap i al final em vaig decidir. La salsa que els acompanya porta alguns ingredients de la típica salsa de calçots, però està feta a la meva manera i hi falten ingredients, així que no podem dir que sigui l’autèntica.Vosaltres podeu fer el mateix i adaptar-la als vostres gustos o servir-los amb la que sempre hagueu fet a casa vostra.

Jo no els vaig poder provar perquè just aquell vespre vaig agafar el grip de panxa, però els publico perquè m’han dit que són boníssims!

Ara és un bon moment per fer aquest aperitiu, que no deixa de ser una dedicació casolana als calçots i les diverses maneres de cuinar-los. Però si realment els hi voleu fer un bon homenatge, munteu una calçotada amb tots els vostres amics i llavors sí que triomfareu

Ingredients:

1 manat del calçots, oli d’oliva, sal i pebre.

Per la pasta: 60g de mantega, 100ml de llet, 1 pessic de sal, 3 cullerades de farina i 1 ou.

Per la salsa: 3 tomàquets madurs, mig pebrot vermell, 6 grans d’all sense pelar, la polpa d’una nyora, 1 grapat d’ammetlles torrades, pebre vermell picant, pebre negre, un pessic de sal i oli d’oliva.

Com ho fem?

Primer de tot hem de coure els calçots. Si hem anat a una calçotada i n’han sobrat els podem aprofitar perfectament. I sinó els fem al forn que és la manera més neta de fer-ho a la cuina.

Els rentem, tallem les arrels i les fulles; els anem dipositant en una safata apta per anar al forn, hi tirem una miqueta d’oli d’oliva, un pessic de sal i de pebre.  Els coem al forn durant mitja horeta a 200ºC. En aquest cas, no fa falta que quedin cremats.

Quan els treiem, tapem la safata amb paper d’alumini per retenir vapor, que ens ajudarà a pelar-los.

Mentre refredin una mica, preparem la salsa i la pasta.

Per la salsa: partim els tomàquets per la meitat, els posem en una safata per anar al forn juntament amb el pebrot vermell i els alls. Ho deixem coure durant mitja horeta a 150ºC. Quan ha passat aquesta estona, pelem els alls i el pebrot. Ho posem al pot del túrmix juntament amb tots els altres ingredients i triturem (també es pot fer a mà!).

Per la pasta: posem la mantega i la llet en un cassó al foc, quan la mantega estigui desfeta i tot comenci a arrencar el bull, separem el cassó del foc i hi afegim la farina tota de cop. Remenem bé, ens ha de quedar una pasta tova però consistent (veure la foto de baix). Abans de tirar l’ou, deixem refredar una mica, i quan l’hem tirat, remenem sense parar fins que ens quedi com la teníem abans.

Ara és el moment de pelar els calçots (just la primera pell, perquè no els haurem deixat cremar) i els tallem a trossets (com a la foto), els afegim a la pasta i remenem.

Per donar forma als bunyols ens podem ajudar de dues culleretes. Els fregim en oli d’oliva i els anem reservant en un paper absorvent. Finalment, els servim amb la salsa.

Trinxat de col i patata

Us agrada la col? moltes vegades evitem fer-ne o la descartem per l’olor que agafa tota la casa al bullir-la. Però no ho hauríem de fer, ja que és molt bona per la salut! Pel tema de l’olor he llegit diverses coses: que si afegir un parell de nous a l’olla, un tap de suro, una rodanxa de llimona, una miqueta de llet… Personalment no he provat cap d’aquests “remeis”, obro una mica la finestra i ja està I vosaltres, com ho feu? teniu algun “truquillo” en especial?

Tal com deia, la col és un aliment molt bo, igual que la resta de la seva familia: bròquil, cols de brusel·les, col-i-flor, etc.  He trobat dues pàgines (aquesta i aquesta) on expliquen una mica la seva història, les varietats i les propietats que té.

Ara que és temporada, podem aprofitar per posar-ne a l’olla del caldo, per fer-ne de gratinada, o fins i tot per fer-ne farcellets! Això sí, a mi com més m’agrada és en forma de… Trinxat!

El trinxat és un plat típic de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell, tot i que jo la primera vegada que el vaig veure va ser quan era petita en un restaurant de Viladrau on la meva mare el va demanar. D’uns anys ençà  he començat a fer-ne bastant sovint perquè trobo que és un plat molt adient per l’hivern, fàcil de fer, econòmic i que a més el podem “tunejar” una mica a la nostra manera.

Tradicionalment es serveix amb un tall de cansalada fregida; a mi m’agrada afegir-hi pinyons i uns quants bolets, trobo que enriqueixen el plat i queda més gustós!

Ingredients:

Mitja col d’hivern, 3 patates mitjanes, 3 talls de cansalada del coll, un grapat de bolets secs i un grapat de pinyons.

Oli d’oliva, sal i pebre.

Oli de julivert (opcional)

Com ho fem?

1_ Netegem una mica la col i la partim en 6 o 7 trossos. Treiem les parts més dures i la posem en una olla on hi hagi aigua bullint. Mentrestant pelem les patates i les tallem a trossos mitjans, esperem que ja faci entre 5 i 7 minuts que tenim la col bullint i les afegim. Tot plegat ha de bullir uns 20 minuts més.

2_ Posem els bolets a hidratar, tallem la cansalada a trossets i preparem els pinyons.

Posem oli en una paella, hi afegim la cansalada i la comencem a coure. Treiem els bolets de l’aigua, els tallem a trossets i els afegim a la cansalada. Quan veiem que gairebé estan cuits, hi afegim els pinyons i quan es comencin a torrer apaguem el foc. D’aquesta barreja, en retirem una mica i així després en podrem posar pel damunt del plat.

3_ Ja tenim la col i la patata fora de la cassola i ben escorregudes. Ara ho afegim a la paella on hi tenim la barreja de la cansalada (ha de ser una paella gran) i amb el foc mitjà-fort, ho anem aixafant amb l’ajuda d’una cullera de fusta. També li donem unes voltes agafant la paella pel mànec. Ha de quedar com si fos una truita!

4_ Ho posem al plat, hi afegim una mica de la barreja que havíem retirat, i una miqueta d’oli de julivert.

 

Petit homenatge a l’escalivada.

Podem dir que l’escalivada és un dels plats estrella del receptari bàsic català. És senzilla de fer, econòmica i admet moltes combinacions. Escalivar vol dir coure al caliu o també pot fer referència a escarmentar-se. En realitat hi ha molts ingredients que es poden escalivar, com per exemple les patates i també els calçots però el plat pròpiament dit està fet a base de pebrot vermell, albergínia i ceba.

La podem trobar sola com a entremès o com acompanyament, en podem fer una coca de recapte o una estupenda espardenya. Acompanyada amb anxoves, tonyina o formatge és un plat que canvia però que conserva la seva essència. Amanida amb oli d’oliva i una miqueta de sal, fa des delícies de tots els comensals. Fins i tot ben presentada pot tenir un toc de gràcia que altres plats no podrien aconseguir.

Recordo alguns sopars i dinars familiars que feiem abans: amanides, pa amb tomàquet, carn a la brasa, allioli i escalivada. No hi podia faltar! Cadascú escollia la carn que volia i el meu avi em va ensenyar a torrar-me el pa a les graelles un cop ja estava sucat amb tomàquet (no ho heu provat mai? és deliciós!). Després una síndria, un meló o un gelat de barra, i tothom content.

A casa meva saben que si em volen fer feliç de veritat no hi ha res com una taula ben plena de tot el que acabo de dir. Potser ara diré una bestiesa, però per mi no es pot comparar entre això i els plats d’estrella. Els plats d’estrella els pots gaudir un dia i realment són experiències inolvidables. Ep! que no hi vaig en contra eh? És més, estic segura que l’escalivada els hi encanta a tots els grans cuiners del nostre país!

Però si hagués de triar o una cosa o l’altra, em quedo amb la primera. Potser per nostàlgia, potser per senzillesa, potser perquè un plat tan nostre es mereix aquest petit homenatge!

És un “timbal” que m’he “inventat” aquest migdia, la combinació amb el formatge, la mel i els pinyons és exquisita, el podeu fer com aperitiu o com acompanyament i queda força ben presentat.

Ingredients:

Patates Monalisa per la base, pebrots verells, albergínies i cebes de figueres per escalivar.

Formatge de cabra, pinyons torrats, mel, un manat de julivert fresc, oli d’oliva, sal i farigola seca per acompanyar.

Com ho fem?

La millor manera per fer l’escalivada és al foc a terra, al caliu, però com que s’entén que no a totes les cases n’hi ha, la versió feta al forn és molt neta i també queda molt bé! La meva mare fa molts anys que té un aparell que serveix per escalivar als fogons, i la veritat és que va molt bé, ella n’hi diu “xurrasquera” i he trobat aquest article del Manel, on la podeu veure fotografiada. La va comprar a una botiga d’Igualada on venen estris de cuina però desconec si encara es comercialitza, suposo que sí.

1_ Posarem a escalivar els pebrots, les cebes i les albergínies. Quan la pell està torradeta, les guardem en una cassola ben tapades o bé les emboliquem amb paper de diari. Això retindrà el vapor i ajudarà a que es puguin pelar millor.

Quan ja tinguem les verdures escalivades, pelades i fetes a tires, les reservem i fem les patates que serviran de base.

2_ Tallem les patates a rodanxes d’1cm de gruix aproximadament. També les podriem haver fet escalivades, però jo les he fet fregides amb oli d’oliva, primer amb el foc fluixet i després més fort perquè quedin cruixents de fora però cuites per dins.

3_ El formatge és millor que estigui a temperatura ambient, i per de l‘oli de julivert és molt senzill: netegem el manat de julivert fresc i el cobrim amb 200ml d’oli d’oliva, triturem i llestos! Va molt bé tenir-ne de guardat, dóna un color molt bonic als plats!

4_Ja podem muntar el plat:

Posem la patata com a base, al damunt tires de les verdures escalivades. Tallem dues rodanxes de formatge, li treiem la pell i les posem al damunt. Afegim una culleradeta de mel, els pinyons torrats, amanim amb l’oli de julivert i acabem amb una miqueta de farigola seca.

Pithiviers de poma i mascarpone.

L’altre dia bona part de la xarxa gastroblocaire es va omplir de “pithiviers” gràcies a la convocatòria feta per Whole Kitchen. Molta gent no sabia què eren, jo tampoc! Però si el nom és graciós, aquest petit pastís encara és més deliciós!

Em vaig fixar en els que havien fet la Catieu i l’Annie, així com en el que havia fet la Silvia. La Catieu em va explicar que els originals es farceixen d’una crema d’ammetlla que es diu frangipane. I la Silvia explica que ella els coneixia amb un altre  nom i que es menjaven a França el dia de Reis.

Jo he fet una barreja entre les seves dues propostes, la poma de la Silvia i el mascarpone de la Catieu, em queda pendent el de xocolata que segur que també és boníssim!! La barreja de poma i mascarpone no l’havia provat mai, i és boníssima! queda un farcit molt fi i menjat tebi acompanyat d’una bola de gelat és fantàstic. A més a més, aquests pastissets són molt i molt fàcils de fer, jo els he fet individuals perquè els trobo més pràctics.

Ingredients:

1 planxa de pasta de full, 2 cullerades de mascarpone, 1 poma petita, 1 pessic de sal, 1 cullerada de mantega, 2 culleradetes de sucre avainillat i 1 culleradeta de canyella en pols.

1 ou petit i sucre fi.

Com ho fem?

Primer de tot preparem el farcit: tallem la poma a trossets i la posem en un cassó amb la mantega. la deixem coure 5 minutets i hi afegim el pessic de sal, el sucre avainillat i la canyella. Deixem coure 2 minuts més i apaguem el foc.

Barregem la poma amb les dues cullerades de mascarpone.

Extenem la pasta de full i tallem el doble de cercles com pithiviers volguem fer (per cadascun faran falta dos cercles: la base i la tapa).

Als cercles que fan de base hi posem el farcit (deixant un marge) i a l’altra meitat hi fem un dibuix amb el ganivet i un foradet al mig.

Batem un ou, pintem els marges de la base i hi posem la tapa.  Apretem les vores amb els dits, pintem la superfície i hi tirem una miqueta de sucre fi.

Enfornem durant 15 minuts a 180ºC i un cop trets hi tirem una miqueta de sucre fi i canyella en pols.

Melós de vedella sobre crema de patata i xips de carxofa.

El cap de setmana passat, la meva mare em va ensenyar a fer aquesta recepta de nom tan llarg com deliciosa. La major part la va fer ella, i jo que anava apuntant només em vaig cuidar de la crema de patata i les carxofes (s’ha d’explicar tot… jeje). Va quedar tan bona que vam decidir fer-li fotos per publicar-la. Van ser dos dies molt productius, entre això, la recepta del 15 i el pastís d’aniversari de la iaia, que ja us ensenyaré més endavant, vam menjar molt bé! Tot s’hi val per agafar forces per treballar durant la setmana… Ah i a més a més em vaig decidir a fer una pàgina del blog, al facebook i si voleu us podeu fer fans

Últimament sembla que aquest plat s’hagi posat de moda: el podem tornar a trobar a les cartes dels restaurants i fins i tot en algun menú. Tot i que nosaltres hem fet servir una part de la vedella anomenada “conill”, la meva mare diu que és millor fer servir les galtes, ja que són menys fibroses. De totes maneres si ho feu tal i com expliquem, us quedarà molt tendre i super gustós! És una recepta ideal per preparar el dia abans, ja que s’ha d’estar al forn durant tota la nit! Necessita una mica de paciència, però a la vegada tampoc porta gaire feina.

Ingredients:

Per 4-5 persones:

1 kg de “conill” de vedella (o bé galtes) tallat a tacs.

Per la maceració: oli d’oliva, sal, pebre, 1 fulla de llaurer, unes branquetes de farigola seca o romaní, 2 gots de vi negre, 1 got de vi blanc, 1 ceba, 3 pastanagues, 1 porro, 2 tomàquets vermells i 2 grans d’all pelats. A part: una tassa de brou.

Opcional per la salsa: vi ranci, i licor de mandarina o ratafia.

Per la crema de patates: 4 patates, aigua, un pessic de sal, 1 cullerada de mantega.

Per les carxofes: oli d’oliva i 4 carxofes.

Com ho fem?

1_ La tarda del dia abans: Posem la carn en una cassola de fang, amb oli d’oliva, sal i pebre. La barregem perquè quedi tota ben impregnada.

Hi afegim les verdures tallades a rodanxes o trossos mitjans, els alls, la farigola i el llaurer, que quedi tot ben repartit. Finalment hi aboquem els vins. Ho deixem macerar tota la tarda. 

2_ Abans d’anar a dormir, hi afegim la tassa de brou (també podeu reduïr la quantitat de vi) i posem la cassola al forn. Ho deixem coure durant 8 hores a 80ºC, tota la nit.

3_ L’endemà al matí, separem la carn i la reservem, ben tapada perquè no s’eixugui. Retirem les branquetes de farigola, el llaurer i els alls. Triturem tota la resta (el suc i les verdures). És aquí on hi podem afegir una miqueta de vi ranci, licor de mandarina o ratafia.

A la mateixa cassola de fang on l’hem cuit deixem reduïr aquest suc que hem triturat, durant una hora i mitja o dues, fins que agafi textura de salsa.

Si encara no l’hem de servir i ja tenim la salsa reduïda, hi podem tornar a barrejar la carn i tapar-ho, d’aquesta manera la carn es conservarà toveta i quedarà impregnada amb la salsa.

4_ A part, fem la crema de patata: les pelem i posem a bullir durant mitja hora (depèn de la mida) amb aigua i un pessic de sal. Les colem guardant l’aigua de cocció. Les triturem amb una miqueta de mantega i una miqueta d’aigua de cocció que ens ajudarà a aconseguir la textura de crema.

5_ També fem les xips de carxofa: les pelem i tallem ben finetes i les fregim en oli d’oliva.

6_ Ja podem muntar el plat: la crema de patata a sota, la carn, salsa i xips de carxofa. També hi queda molt bé una mica d’oli de julivert si en teniu de fet.

Pa de carxofes i parmesà, la Recepta del 15!

A hores d’ara ja s’ha fet fosc, aquest matí entre la Recepta del 15 i la preparació del menjar per l’aniversari de la meva àvia, els fogons no paraven! De totes maneres ella encara ha fet més feina que nosaltres ja que ens havia preparat una cassola de cargols, una de peus de porc i una altra de conill! i això que només érem 8 persones…! Però com que era el seu aniversari (ja n’ha fet 83!) suposo que volia fer content a tothom, i és que a casa meva a qui no li agrada una cosa li agrada l’altra…

Tornem al tema, avui toca publicar la Recepta del 15, que ja fa un any que està en funcionament! Moltes felicitats Marina, Sandra i Xavi, sou uns artistes!! El tema del mes eren les carxofes, a mi m’agraden moltíssim i per això m’ha costat tant decidir-me… Segurament que alguna de les altres propostes que tenia pensades ja les publicaré més endavant. Però la primera que se’m va ocórrer va ser aquest pa de carxofes. Ja feia temps que l’havia tastat en un forn i m’havia quedat amb les ganes de fer-lo a casa, així que he aprofitat l’ocasió per fer aquest experiment… que ha sortit bé!

La massa que he fet servir és la de focaccia, que ja vaig explicar aquest estiu. L’únic que hi ha de nou són les carxofes i el parmesà que hi fa una crosteta molt bona. Si no el voleu fer amb aquesta forma de pa, podeu fer una focaccia com sempre i també quedarà la mar de bona!

Ingredients:

310ml d’aigua, 175g de farina de força, 175g de farina normal, 25g de llevat fresc i 1 pessic de sal.

3 o 4 carxofes i formatge parmesà ratllat.

Com ho fem?

Pensem que aquesta massa ha de reposar unes 10 hores a la nevera i 2 a temperatura ambient, així que calculem a quina hora l’hem de fer segons quan la volem menjar!

Primer de tot barregem en un bol: l’aigua i el llevat. Afegim la farina de força, remenem perquè no quedin grumolls i deixem reposar uns 5 minuts.

Després afegim la farina normal i el llevat. Remenem amb l’ajuda d’una espàtula de silicona fins que quedi homogeni. Tapem amb paper film i ho deixem reposar 10 hores a la nevera.

Passades les 10 hores, ho treiem, untem un motlle amb una mica d’oli d’oliva i hi aboquem la massa.

Mentre reposa preparem les carxofes, tallades en 6 trossos aproximadament i els saltegem una mica a la paella (s’acabaran de coure al forn). Deixem que refredin una mica i les repartim per damunt la massa.

Quan ja fa 2 hores que tenim la massa a temperatura ambient, la posem al forn, a 230º de temperatura durant 25 minuts.