Florentins de nibs de cacau i ametlla [Rebost Gourmet]

Ja tenim aquí una altra edició del Rebost Gourmet! El repte que fem conjuntament amb Cuinetes i Els Fogons de la Bordeta. Aquesta vegada hem escollit els nibs de cacau. Teniu curiositat per saber què són? :)

Logo rebost gourmetEls nibs de cacau, altrament coneguts com grué, s’obtenen de les faves del cacau. Aquestes, una vegada fermentades, s’assequen durant un període d’entre 7 i 14 dies. D’aquesta manera s’aconsegueix eliminar la humitat i el germen.

A continuació, són traslladades a diferents ports arreu del món. Llavors es torren i se’n separa la closca (que es fa servir per productes enriquits amb fibra de cacau).

El torrat aporta aroma i a la vegada també esterilitza les faves de cacau. La part que queda sembla una ametlla, però enlloc de partir-se en dues parts iguals, aquesta es trenca en trossets… I aquests trossets són els nibs.

nibs

Actualment s’han posat molt de moda entre la gent que segueix dietes d’alimentació natural, ja que és un substitutiu de la xocolata amb un % molt més baix de sucre i greixos. Normalment els afegeixen a les macedònies o als batuts. A més a més aporta nutrients i antioxidants.

Però evidentment també es poden incorporar a preparacions dolces: arrebossant unes trufes de xocolata, fent unes piruletes de caramel i nibs… O també amb les receptes que ens proposen la Nuni, i la Sandra i el Xavi. No deixeu de visitar els seus blogs per agafar més idees sobre com fer servir els nibs, segur que us encantaran les seves propostes!

Florentins de nibs de cacau i ametlla

Els florentins són de la familia dels nougats, normalment es serveixen com a element decoratiu (per gelats o altres postres) però també són una bona opció com a pasta de te o cafè. Un cop cuits acostumen a agafar humitat, per tant s’han de guardar ben tapats!

Florentins de nibs de cacau i ametlla:

Ingredients:

115g de nata, 100g de sucre, 65g de glucosa líquida, 15g de mel, 80g de nibs de cacau, 80g d’ametlla granet i 35g de farina.

Recepta de l’escola Hofmann. Podeu substituir els nibs per un altre fruit sec: avellanes, festucs...

Com ho fem?

1_ Bullir la nata amb el sucre, la mel i la glucosa.

2_ Barrejar l’ametlla i els nibs amb la farina tamisada. Incorporar la barreja al cassó. Remenar i deixar refredar.

3_Omplir motlles de silicona de Ø5cm, amb 1 culleradeta petita de pasta.

4_ Coure a 160ºC fins que agafin color torrat. Ull no us passeu amb el torrat, ja que podrien quedar amargants!

Habitualment, un cop freds es decoren amb xocolata amb llet atemperada, pel cantó llis. També vaig aprendre del blog de la Gemma, que aquesta massa es pot guardar a la nevera durant uns dies i enformar quan sigui necessari.

Bon profit!

Aromàtics del Mediterrani, un projecte d’emprenedoria.

Tots sabem que avui en dia engegar un projecte és molt complicat. Sempre hi ha tota mena d’obstacles: administratius, burocràtics, financers… Però amb seny, una mica de rauxa, ganes i dedicació al final tot es pot aconseguir. Per això em va agradar conèixer els nois que estan al capdavant de la petita empresa “Aromàtics del Mediterrani”.

Avui us explico la seva història perquè crec que es mereixen que se’n faci difusió, igual com tots els altres petits productors que treballen dia a dia per oferir-nos productes de qualitat.

ARM

Un mestre, un enginyer i un sommelier units per amistat i per principis, amb moltes ganes de fer realitat els seus somni tot seguint 5 idees clares:

 L’admiració cap una cuina saludable.

 La debilitat cap a la dieta mediterrània.

 L’Amor per la terra i els productes que genera.

 La defensa de l’agricultura ecològica i de proximitat.

 El reconeixement a l’exterior dels productes de casa nostra.

Com comença la idea?

Un d’ells ja feia temps que elaborava olis aromàtics amb el seu avi a la masia de Torà, un petit poble de la comarca de la Segarra. Com que li encanta cuinar, preparava sopars pels seus amics i així van poder tastar els olis. Van trobar que tenien molt potencial i va sorgir la idea de comercialitzar-los.

Projecte de micromecenatge o “crowdfunding”

Sense perdre pistonada, van pensar que la millor manera de trobar finançament (recordem que són 3 estudiants) era muntant un projecte de micromecenatge a la plataforma Verkami.

L’objectiu era aconseguir 3.500€ per tal d’acondicionar el local, comprar els dipòsits, la matèria prima i el material. Van aconseguir finalitzar el Verkami amb èxit, superant l’objectiu inicial i a partir d’aquí es van posar en marxa.

Quin és el valor afegit dels seus olis? Per què aquests i no uns altres?

Els seus olis són especials perquè a diferència d’altres marques, estan macerats amb herbes naturals i no amb essències. Al seu interior no hi trobareu herbes liofilitzades (habitual en altres productors), que no aporten gust.

El procés, un cop obtingut l’oli, és el de macerar-lo amb les herbes o espècies durant 3 setmanes en uns dipòsits d’acer inoxidable. Els productes que fan servir per macerar els introdueixen al dipòsit amb uns filtres i així quan els treuen, l’oli queda totalment net.

Quines varietats d’oli comercialitzen?

El toc mediterrani: una selecció de les millors herbes aromàtiques típiques del mediterrani. Un oli pensat especialment per acompanyar carns, pasta i verdures a la brasa.

L’infern: oli picant, aromatitzat amb bitxo i una selecció de cinc pebres. Combina a la perfecció amb verdures i pasta fresca.

El fresc: combinació excel·lent del cítric de la llimona amb l’aroma i la frescor de la menta. El fresc és un oli expressament indicat per acompanyar plats de peix o marisc.

L’italià: oli especial per pizza. Ha sigut macerat amb la selecció dels millors bitxos, romaní i un toc de pebre.

Altres curiositats:

El disseny senzill i alhora vistós fa que no passin desapercebuts (sobretot per aquells que a vegades només comprem per l’etiqueta ;))

Tot el procés el fan ells: macerar, embotellar, enviar… És una empresa petita que fa poc que ha començat però amb el seu entusiasme segur que arribaran molt lluny, tan lluny com enviar olis als EUA! I és que van guanyar un concurs de la Generalitat per tal de poder exportar els seus productes.

On els podeu trobar?

No s’estan quiets, els trobareu a moltes fires. A més a més, de cara a Nadal ja tindran oberta la nova web amb la possibilitat de comprar online i així poder fer regals originals. A part, també els trobareu a  botigues de Manresa i Barcelona.

ARM

Nosaltres ja els hem tastat tots i ens han agradat moltíssim. A l’hora d’escollir els productes pel rebost, dóna gust saber que estàs contribuïnt amb petites empreses properes i que treballen bé.

La veritat és que admeten moltes possibilitats, aquí en teniu una que ens ha encantat. Facilíssima de fer, és una recepta ideal per la tardor i aquests dies en que tan aviat plou com fa calor.

Tallarines amb picada mediterrània, camagrocs i ARM

tallarines amb camagrocs i arm

 

Ingredients:

Per la picada: 1 grapat d’ametlles torrades i pelades, 1 manat de fulles d’alfàbrega, 1 gra d’all, 1 anxova, 1 culleradeta de tàperes, 1/2 culleradeta de mostassa i 4 cullerades d’oli “toc mediterrani” d’ARM.

Opcional: camagrocs (aprofiteu ara que se’n troben moltíssims!), formatge feta, etc.

Tallarines (quantitat segons nº de comensals).

Com ho fem?

1_ Posem l’aigua a bullir per tal de coure les tallarines, segons les indicacions del paquet.

2_ En un morter: piquem l’all i les ametlles. Seguidament afegim les fulles d’alfàbrega, les tàperes i l’anxova (opcional). Piquem. Finalment hi afegim la mostassa i l’oli, acabem de remenar i deixem reposar.

3_ Coem els camagrocs en una altra paella, amb una miqueta d’oli i el foc baix.

4_ Escorrem la pasta i la servim immediatament amb la picada i els camagrocs.

Ah i recordeu que… La pasta no espera la salsa! ;)

Carbassa agredolça amb iogurt i cruixent de brick

Després d’aquestes llargues vacances, tornem a engegar el blog amb moltes ganes i energia! I què millor que aprofitar l’ocasió per presentar-vos la nova edició d’El Rebost Gourmet? El repte que fem juntament amb Cuinetes i Els fogons de la Bordeta aquesta vegada tracta de vinagres.

A un bon rebost no hi pot faltar mai l’oli, la sal, el pebre o el vinagre… I segur que som uns quants els que ens animem a provar productes i espècies diferents, més enllà dels quatre bàsics, per donar un toc especial als plats. Logo rebost gourmetDurant la passada edició d’Alimentària a Barcelona vam conèixer la gent de Badia Vinagres, una empresa fundada a Mollerussa (Pla d’Urgell) l’any 1908. Amb el pas de les diferents generacions, han crescut i evolucionat mantenint-se fidels a la seva filosofia i sense perdre gens de qualitat.

La seva gamma de vinagres rep el nom de “Castell de Gardeny” i consta de moltes varietats diferents. La veritat és que ens ha costat escollir quin faríem servir ja que tots aporten molt joc a la cuina.

Carbassa vinagres gardeny

Ja que la meva idea era elaborar un postre, vaig escollir el “Vinagre de cava rosé”. L’experiment inicial va ser fer un sorbet que va quedar boníssim de gust, però el color i la textura s’havien de millorar.

Sense perdre l’esperança i amb el repte d’aplicar el vinagre a una elaboració dolça, ha sortit aquesta recepta que sorprendrà a més d’un però que al final acaba sent un postre tan digne com qualsevol altre i que a més a més no porta grans quantitats de sucre. Anem a la recepta?

[Read more...]

Pastissets de pastanaga, nous i xocolata. {Petit homenatge}

Trobareu moltes receptes de pastissos de pastanaga: amb fruits secs o sense, amb més o menys espècies… fins i tot amb poma ratllada! És un dels clàssics americans, d’elaboració facilíssima amb la tècnica dels secs i els líquids, i  molt sorprenent tan de gust com de textura… Si és que encara no l’heu tastat mai!

Aquesta recepta està adaptada del blog Fahrrad diary, escrit per la Silvia, una de les components de Caravan Made – un projecte fantàstic de menjar sobre rodes – que vaig tenir el gust de conèixer durant el curs de pastisseria a la Hofmann.

Buscava una bona recepta i em sembla que he trobat una de les millors!

pastís de pastanaga text

Anem a la recepta?

[Read more...]

Rap marinat amb verduretes al forn {El rebost gourmet}

Fa unes setmanes vam anar a passar la tarda al “supermercat” OBBIO, situat al carrer Muntaner de Barcelona, amb la Nuni de Cuinetes i la Sandra d’Els Fogons de la Bordeta.  Passar la tarda a un supermercat?? sí, sí… És un lloc diferent: ampli, amb cafeteria degustació, terrassa interior, llibreria… On tots els productes que tenen són de molta qualitat i tot està molt cuidat. Per cert, a vegades hi fan tallers i també hi ha aparcament interior per a bicicletes! En definitiva, un espai de referència en el món de l’alimentació saludable. El reconeixereu gràcies a aquesta foto de la Nuni:

10255191_10152516193224636_8719739784159389935_o

Tenen més de 6.000 referències de productes i com us podeu imaginar vam trobar un munt de candidats pel nostre Rebost Gourmet!! Un d’ells va ser la pasta d’umeboshi. Sabíem que existia però no en coneixíem el gust, així que ha estat tot un repte culinari el fet de trobar la combinació perfecta perquè donés un toc especial als nostres plats.

umeboshi_puree

A banda de la pasta o puré, com el que hem fet servir nosaltres i que podeu veure a aquesta fotografia d’Els Fogons de la Bordeta, també podeu trobar-ne el fruit.

L’umeboshi és una pruna fermentada, especialment utilitzada al Japó, àcida i alhora salada que aporta moltes propietats medicinals.  Però heu de tenir present que no és un aliment miraculós i que per tant ajuda a regular, però no cura ;)

Com que és molt alcalí, ajuda a regular el PH de la sang, els àcids de l’estómac, i fins i tot, tal com expliquen a Ets el que menges (font de la nostra informació) ajuda a passar la ressaca més dignament ;)

rap marinat amb verdures al forn

La pasta d’umeboshi es fa servir molt en vinagretes i salses. Sovint per amanides o per acompanyar verdures a la brasa. Nosaltres l’hem incorporat a la barreja de maceració per aquest rap. Ha resultat ser una recepta molt i molt senzilla, ideal per tenir fet el dinar en mitja horeta o menys… Vaja, perfecta per l’estiu!! ^^

Anem a la recepta?

[Read more...]

Caneló d’arròs de verdures i bolets amb germinats {Rebost Gourmet}

Ja tornem a ser aquí amb l’edició de Maig del Rebost Gourmet!! Aquesta vegada, amb un producte que per mi és bastant especial ja que està fet a la meva comarca, l’Anoia.

Es tracta del Paper Germinat, una idea d’Eduard Pagès duta a terme conjuntament amb el Museu Molí Paperer de Capellades (al qual us hi recomano una visita, sobretot amb nens!).  Un producte que uneix l’art del paper fet a mà amb la botànica i la gastronomia. S’ha de dir també que el format i l’etiquetatge estan molt ben pensats. Tan és així que amb aquest disseny d’Anna Costa han estat finalistes als coneguts premis FAD del 2013.

cat_artfad_2013
Tal com ens va explicar l’Eduard, van voler fer diferents varietats tenint en compte el punt de vista botànic i alhora gastronòmic. D’aquesta manera van escollir:

El de mostassa (espècie): té un gust picant molt interessant.
El de col llombarda (hortalissa de fulla) té un color violaci i un alt contingut en antocians, que és un potent antioxidant.
El de rosella (flor): és molt delicat i amb una textura cotonosa.
El del rabenet (hortalissa d’arrel): és el més robust i permet coccions curtes.
El d’espelta (un gra): és un germinat te un gust dolç que només tenen els brots de cereals.
caneló arròs verdures
Ha estat divertit el procés de veure com creixien els germinats. Voleu saber com es fa? És molt fàcil! Simplement s’ha de mantenir el paper humit: 5 dies a l’ombra i 2 dies al sol. Tot i que els de col llombarda van tardar una mica més, els de mostassa van sortir rapidíssim!
En aquesta recepta hi trobareu els de col llombarda i els de mostassa. Però no deixeu de visitar les receptes de Cuinetes i Els Fogons de la Bordeta! Com ja sabeu, som les 3 cuines del Rebost Gourmet! i a més a més, a partir d’ara tenim nou logo!!  L’ha fet el nostre estimat Xavi!! :)

Logo rebost gourmetAnem a la recepta?

[Read more...]

Dinar de familia a l’Hostal del Camp

A les masies d’abans els xiprers plantats a l’entrada tenien un significat de benvinguda: un xiprer volia dir que s’oferia el “pa i trago”; dos xiprers, un àpat complet; i tres xiprers, que també s’hi podia passar la nit. Seguint les tradicions, sigueu benvinguts a casa nostra.

Així és com l’Hostal del Camp, situat a Sallent (El Bages) rep la rent que s’hi acosta. Nosaltres vam arribar-hi un diumenge al migdia, un bon nombre de cotxes aparcats i el grup de nens que jugaven a fora ja ens va fer pensar que és un lloc de tota la vida, ideal per anar-hi en família.

Només entrar, l’aparador amb tot de productes de la comarca ens indicava que a l’Hostal del Camp hi fan país i bon menjar ;)

Com anireu veient cuiden molt els detalls i espero que no us perdeu els postres, al final de l’article, ja que tenen una bona història al darrere!

aparador

Vam començar amb un parell d’aperitius: Secallona de Casserres amb oli d’arbequina extra verge del molí Rock del Bages.

Seguidament, dos primers plats excel·lents maridats amb el vi de la DO Pla de Bages: Picapoll d’Acàcia Solergibert, que ens va agradar molt!

Una coca amb calçots i formatge, jo que sóc una gran fan dels calçots, no podia gaudir-ne més!

coca calçots

I el trinxat fet amb col manresana, no té res a envejar al trinxat de la Cerdanya! El cruixent de cansalada, estava al seu punt!

trinxat col manresana

El següent plat, un arròs boníssim i molt complert, el vam tastar acompanyat d’un altre vi de la DO Pla de Bages: Caprici d’ATRIUM,un celler cooperatiu que es troba a Artés i que va ser fundat el 1908.

arròs

Arribà el torn d’un vi molt conegut a casa nostra, potser perquè és dels cellers bagencs que es troba més a prop de l’Anoia, al poble de Maians. Es tracta d’un Merlot rosat, de Vins Grau i inclòs també dins la DO Pla de Bages.

Va servir per acompanyar un excel·lent bacallà confitat amb puré de mongetes de Castellfollit del Boix i olivada. Curiosament, Maians i Castellfollit del Boix formen part del mateix municipi.

bacallà

El següent plat tenia un punt afegit, i és que la botifarra és d’elaboració pròpia feta amb alls tendres i amb carn de Ral d’Avinyó. A més a més, acompanyada d’albergínia blanca, un producte del qual ja en vaig parlar fa un temps i que ha ressorgit amb força al Bages.

Per acompanyar-la, un Pedruscall: Cabernet Franc del 2010 criat en barrica. Fruit de les vinyes de Castellgalí i, com no podria ser d’altra manera, inclòs també a la DO Pla de Bages.

botifarra

Esteu tips? doncs encara queda un plat!

Un plat que després de l’esmorzar i de tot aquest ventall que ens havien ofert a l’Hostal del Camp, molt a contracor no vam ser capaços de menjar. Vam fer un pecat, oi? Aquí el teniu:

entrecot

No patiu, que tornarem i aquesta vegada no quedarem malament! ;) En paraules del meu pare: “haver trucat, que hauríem pujat a dinar!”.

El que no ens vam deixar perdre van ser els postres, acompanyats d’una mistela d’ATRIUM. El mató de Cabrianes, boníssim acompanyat de fruites vermelles, mel i gelat. Molt refrescant!

mató

La Cova i les castanyes que enyorava Sant Ignasi:

Tal com us he dit al principi, hi ha una bona història darrere d’aquest postre. Quan van decidir apostar fort per la història, la comarca i els productes de proximitat, se’ls va ocórrer fer un postre dedicat a Sant Ignasi. Aprofitant que l’any 2022 farà 500 anys del seu pas per Manresa, van començar a informar-se.

Res millor com les seves paraules, per explicar en què consisteix aquest deliciós postre:

Cada part del plat té una raó de ser. L’element protagonista és un flam de castanyes. “Fins que no té les aparicions i comença a fer els seus escrits espirituals, sant Ignasi, com a figura humana, és molt inestable, i el flam és inestable. Vibra però, amb tot i això, sempre es manté dret”.
A la base “hi va un plum-cake de castanyes que, un cop sec, esmicolem i representa les roques de la Cova. Hi posem el flam, ho acompanyem amb gelat de nata, perquè va bé amb el flam i és de color blanc i hi aporta el significat de santedat, i ho cobrim amb una placa fina de xocolata, com si fos el sostre de la Cova”. 

Podreu llegir tota la història del postre clicant en aquest article que va sortir al Regió-7.

la cova

En acabar, vam poder parlar molt agradablement amb l’Ignasi i la Gemma, ens van explicar que després d’una devallada deguda a la crisi, s’han hagut de reinventar i sumar forces entre tots els germans. Ara estan molt contents del resultat obtingut però no deixen de treballar ni un segon.

L’Hostal del Camp és una empresa familiar on us hi sentireu molt a gust. Organitzen activitats constantment però a l’estiu encara més (concerts, sopars a la fresca, tallers…). Així que si voleu fer una ullada a la seva web, ja podeu anar fent plans!

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tot!

I als lectors, gràcies per la paciència, espero que us hagin vingut ganes d’anar al Bages, ja veieu que teniu opcions per triar i remenar.

Ara toca seguir coneixent altres comarques :)

Esmorzar de forquilla a Cal Carter i les tines de la Vall de Flaquer.

Cal Carter és un restaurant familiar situat al petit i pintoresc poble de Mura, a la comarca del Bages, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. I a més a més, dins del Geoparc de la Catalunya Central.

Vam tenir la sort d’anar-hi a esmorzar durant l’excursió que vam fer per conèixer la comarca. Aquell matí havíem fet un petit esmorzar a l’Hotel Món, però com que ja anàvem avisats no ens vam passar gaire ;) .

carter

A mi els esmorzars de forquilla sempre m’han agradat moltíssim. No es poden fer cada dia, però els gaudeixo enormement. Acostuma a ser un àpat de germanor, un àpat que es feia després d’haver treballat moltíssim i que moltes vegades ja servia de dinar.

Al meu parer actualment s’han caricaturitzat una mica, ja que pel dia a dia a les cases de pagès no es feien uns esmorzars tan importants com els que ara en diem de forquilla: amb MOLTS plats. I no sempre podien anar a les Fondes, on sí que oferien tota la varietat.

El que és veritat, és que el salat predominava per damunt del dolç: truites, pa amb tomàquet, cap i pota, mandonguilles… ben al contrari del concepte d'”esmorzar de ciutat”: pasta + cafè.

DSC_0367

Un bon pa, amb tomàquet i oli d’oliva de Mura. Quan vas a un restaurant on el pa és autèntic… Bona senyal!

DSC_0374

Un dels plats estrella de la casa: cigronet de Mura amb bacallà i allioli gratinat! No m’estranya que sigui tan conegut, ja que realment era boníssim. D’aquells plats senzills de fer però que donen tan bon resultat. Va agradar molt a tothom, si hi aneu l’heu de demanar!

DSC_0375

Per acompanyar el pa amb tomàquet, una bona botifarra de Porc Ral d’Avinyó.

DSC_0377També vam poder de gaudir de tres truites diferents: albergínia i formatge, carxofes, mongetes i cansalada. Totes boníssimes, d’aquelles truites tan ben fetes, amb el punt just de cocció i molt meloses.

Tot plegat acompanyat d’un bon vi de la DO Pla de Bages, un Abadal de la collita de 2009 (cabernet sauvignon i merlot).

DSC_0388

I arriben els postres, a la fotografia hi veieu un pastisset de formatge boníssim i no excessivament dolç, tal com a mi m’agrada!

DSC_0390

Aquestes trufes de xocolata eren espectaculars. Fetes amb xocolata negra, de la bona, ideals per acompanyar els cafès.

DSC_0391

I una altra sorpresa: gelat de romaní! Deliciós, això sí… t’ha d’agradar la olor de romaní ;) El vam trobar molt original.

Les tines de la Vall de Flaquer

Després d’aquest bon esmorzar, en Jordi Perich (de Cal Carter) i l’Esteve, ens van acompanyar a visitar un conjunt de tines (cups, que en diem aquí) molt antic. Darrere d’aquestes tines hi ha històries personals precioses, que en Jordi ens anava explicant.

Tot i que zones com el Priorat o el Penedès han estat sempre al capdavant del món del vi, heu de saber que al Bages també se’n feia moltíssim!

Això es nota en el territori: un relleu molt pronunciat que no permet fer grans camps de conreu però que en canvi és ideal per fer-hi feixes de vinyes.

DSC_0413

Resulta que hi havia tanta vinya, que els pagesos van decidir construir aquest conjunt de tines i una barraca amb la premsa per fer-lo “in situ”. Però no només hi ha aquest conjunt que veieu a les fotografies. En Jordi i l’Esteve n’han descobert moltíssimes!

DSC_0412

Normalment, de tines o cups n’hi ha un parell o tres a dins de les masies on feien vi. Però aquest fet probablement únic de trobar-se enmig de la natura i a més a més, que n’hi hagi tantes, és el fet que les fa excepcionals.

DSC_0445

Ja ho veieu, una bona proposta de cap de setmana: Visita a les tines i esmorzar a Cal Carter… No em direu que no és interessant!

Voleu saber on vam anar a dinar després? no us perdeu el proper post!

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització. I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!

Petit four de Sant Jordi {El Rebost Gourmet}

Aquest Sant Jordi el celebrarem d’una manera especial amb una nova edició d’El Rebost Gourmet, dedicat a la gelea de pètals de rosa de Can Bech. Un producte curiós, sofisticat i aromàtic que sens dubte sorprendrà els vostres convidats.

Can Bech és una empresa familiar situada a Fontanilles (Girona), va començar sent un restaurant on el postre estrella era el recuit de drap amb figues confitades. Van començar a comercialitzar-les per vendre als seus clients i actualment encara són la seva especialitat, a nosaltres ens encanten!

Han fet un esforç per innovar, arribant així a aconseguir productes tan originals com el “just for cheese”, melmelades pensades expressament per maridar amb formatge, o la gamma de melmelades on combinen fruita i cacau. Són només dos exemples dels productes que elaboren, dolços o salats, tots de molt bona qualitat.

Petit fours sant jordi

Anem ara a la recepta, un petit four per acabar un àpat especial.

La melmelada de pètals de rosa és molt aromàtica i fins que no la tastes no saps gaire amb quins productes combinarà millor. Al meu parer, cal combinar-la amb ingredients més aviat neutres, per no treure-li protagonisme.

Vaig llegir que combina molt bé amb làctics, per això vaig decidir-me per fer les mini pannacottes de iogurt grec. D’altra banda, tenim el toc cruixent que li faltava gràcies a la galeta.

No us oblideu de visitar de altres propostes d’aquest Rebost Gourmet, de la mà de Els Fogons de la Bordeta i Cuinetes! :)

petit fours drac

Espero que passeu un feliç dia de Sant Jordi, que tots us sentiu cavallers o princeses del vostre petit conte i penseu que a vegades els dracs no són tan dolents com semblen ;)

Anem a la recepta?

[Read more...]

El Món Sant Benet i la seva estrella, L’Ó.

Avui reprenc la crònica sobre el cap de setmana que vam passar al Bages, ja veieu que va donar molt de sí! Així, el dia que us vingui de gust, tindreu un munt de referències per anar-hi d’excursió.
La veritat és que aquell parell de dies van ser la viva imatge d’aquest blog: conèixer el nostre país a través de la gastronomia, els paisatges i els fantàstics productes que ens ofereix. És a dir, tastant rutes! ;)

Al sortir de la visita a les Mines de Sal de Cardona ja era fosc i teníem ganes de saber com continuava l’aventura. Era l’hora de posar-nos còmodes a un lloc molt especial. Situat en un entorn històric increïble:

El Món Sant Benet

monestir

El Monestir de Sant Benet de Bages, Situat al municipi de Sant Fruitós de Bages, va ser rehabilitat per última vegada l’any 2007.

Gràcies a aquesta rehabilitació el monestir va recuperar el seu perímetre original i a més a més es van resoldre temes tan importants com l’estructura general i l’accessibilitat, aconseguint fer-ho sense malmetre les parts de més interès històric i arquitectònic.

Aquestes obres van anar acompanyades de la creació de dos nous espais: la Fundació Alícia i l’Hotel Món. Aconseguint fer un projecte global: “Món Sant Benet”.

monestir2

Aquell cap de setmana vam tenir l’agenda molt plena, però tornarem per visitar-lo ja que segur que val molt la pena. Si voleu més informació la podeu trobar clicant aquí.

El que sí que vam poder fer va ser sopar a l’estrella de la comarca i descansar a l’Hotel Món:

Restaurant L’Ó

Situat a l’Hotel Món, va ser guardonat l’any 2013 amb una Estrella Michelin quan només feia mig any que Jordi Llobet (forjat a El Cingle i responsable de la restauració integral de Món Sant Benet durant els darrers 5 anys) estava al capdavant de la seva cuina.

A L’Ó, sí, l’antic Angle, tenen els horts de Sant Benet i la Fundació Alícia a tocar. No és d’estranyar doncs que en Jordi Llobet i el seu equip hi facin una cuina de proximitat i alhora innovadora. Un tàndem perfecte.

Vam poder tastar un menú molt agradable, equilibrat, ple de detalls i amb molta harmonia. Un menú maridat amb vins de la DO Pla de Bages, com no podia ser d’altra manera. Cal destacar també el servei, que va ser impecable.

O 1Comencem amb un parell de divertiments. La coca fina i cruixent acompanyada de la crema de formatge que et podies dosificar tu mateix. I la coca de recapte amb anxoves: l’autèntic gust, molt ben aconseguit en uns pocs centímetres quadrats ;)

O 2

Seguidament vam veure com preparaven part del següent plat davant nostre, un plat molt especial ja que és la reinterpretació de la Tisana d’Ignasi Domènech (1874-1956), conegut cuiner i gastrònom Bagenc que va escriure nombrosos llibres de cuina. Enginyosa, “nitro”, afruitada, floral… I per sobre de tot: un plaer!

O 3

Arriba un plat d’aquells sorprenents: brasa freda de calçots amb esferificació de romesco i el carbó. Com podeu veure a la successió de fotografies, no és una calçotada de restaurant. És una calçotada portada al límit i molt ben aconseguida, tot un espectacle a taula i pels sentits!

O 4

És el torn de les verduretes dels horts de Sant Benet, quines verdures!! Cadascuna amb el seu punt just de cocció: ni més ni menys. Acompanyades de tripeta de bacallà,  i aire de jang (soja coreana fermentada).

Va ser un dels plats estrella. Quan et pots imaginar el temps d’elaboració que comporta i veus la qualitat dels ingredients és quan valores aquest plat, rodó, més enllà d’un simple plat de verdures que alguns ulls hi podrien veure.

O 5

Tan aquest plat com el següent van ser com un “tot en un”. M’explico:

En aquest cas teníem l’aleta de pollastre amb el rovell cuit a baixa temperatura i textures de blat. És a dir, tot el que envolta el món de l’aviram. Coronat amb les làmines de tòfona que l’acabaven d’arrodonir i hi aportaven una aroma espectacular.

O 6

I tal com us deia, un altre “tot en un”. Turbot al seu estat marítim, recreant el mar amb aires, algues i textures, però per sobre de tot: amb gust. Un gust de mar difícil d’oblidar! I el turbot excel·lentment cuinat.

O 7

Finalment un plat de carn, on tot el que acompanya el filet té un perquè (com en tots els plats), cada fulleta, cada ingredient combina, contrasta i armonitza amb la resta d’una manera espectacular.

O 8

I ja per acabar, uns postres espectaculars. No havia tastat mai un risotto dolç i em va encantar. És d’aquells plats que assaboreixes lentament perquè no vols que s’acabin, i encara més sabent que és l’últim!

De fet, aquesta sensació la vaig tenir durant tot el sopar, aquest no és un menú per anar amb presses, sinó per descobrir cadascun dels detalls. Res és perquè sí, cada ingredient que hi ha ha estat pensat expressament: la dossificació, la cocció, la col·locació en el plat, la temperatura…

Ja ho veieu, no només posen en valor els productes locals +  la innovació sinó que encara van més enllà i això és el que els fa especials i mereixedors de la seva estrella.

DSC00143

En Jordi no té problemes a l’hora d’explicar com han fet un plat. De fet, a l’acabar de sopar vam tenir l’oportunitat de parlar amb ell, una persona tan propera com ho és la seva cuina.

Tota una experiència que heu de provar! ;) Després de fer els cafès, acompanyats dels petit-fours, vam descansar al mateix Hotel Món, necessitàvem païr el primer dia!

L’Hotel Món

Despertar a l’hotel Món és màgic. Fer córrer les cortines i veure  que ets als peus del monestir, escoltar el silenci, la gespa està ben gebrada… No vaig poder evitar sortir a “pasturar” i fer unes quantes fotografies. Després cap a prendre un cafetó mentre el dia, i nosaltres, acabàvem de despertar!

hotel mon 8hotel mon 10

A part d’això s’ha de dir que és molt i molt confortable: habitacions àmplies i amb totes les comoditats. Vaja, tot el que es pot esperar d’un hotel de 4 estrelles!

Heu de saber que a través de la seva web trobareu ofertes i packs molt interessants pensat per a tot tipus de públic: families, amants del vi, etc. A part de L’Ó també tenen dues ofertes més de restauració: La Fonda i el Món

I aquí ens teniu, a l’equip #sombages disposats a arrencar el dia! voleu saber quina va ser la propera parada? no us perdeu el proper (i últim) post!

DSC_0362

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització. I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 143 other followers

%d bloggers like this: