Pastissets de pastanaga, nous i xocolata. {Petit homenatge}

Trobareu moltes receptes de pastissos de pastanaga: amb fruits secs o sense, amb més o menys espècies… fins i tot amb poma ratllada! És un dels clàssics americans, d’elaboració facilíssima amb la tècnica dels secs i els líquids, i  molt sorprenent tan de gust com de textura… Si és que encara no l’heu tastat mai!

Aquesta recepta està adaptada del blog Fahrrad diary, escrit per la Silvia, una de les components de Caravan Made – un projecte fantàstic de menjar sobre rodes – que vaig tenir el gust de conèixer durant el curs de pastisseria a la Hofmann.

Buscava una bona recepta i em sembla que he trobat una de les millors!

pastís de pastanaga text

Ingredients

Per 8 motlles com el que veieu a la fotografia:

SECS: 150g de sucre morè, 190g de farina, 1/2 sobre de llevat químic, 1 sobre de gaseosa, 1 pessic de sal, 1 culleradeta de canyella, un polsim de gingebre en pols, 80g de nous trinxades i 100g de gotes de xocolata negra.

LÍQUIDS: 2 ous, 180g d’oli d’oliva, 65g de llet, 1 culleradeta d’extracte de vainilla i 225g de pastanaga ratllada.

CREMA DE MASCARPONE: 250g de formatge mascarpone, 40g de mantega tallada a dauets i 50g de sucre glaç.

Com ho fem?

Pastissets:

1_ Preescalfem el forn a 180ºC.

2_ En un bol barregem tots els ingredients líquids i en un altre bol barregem tots els ingredients secs.

3_ La barreja d’ingredients secs l’anem afegint a poc a poc (per tandes) a la de líquids. Així fins que quedi tot incorporat.

4_ Omplim els motlles. En aquest cas no fa falta encamisar-los ja que són de paper. Enfornem durant 25 minuts.

Crema de Mascarpone:

Posem tots els ingredients en un bol i barregem amb unes barnilles elèctriques fins que quedi tot homogeni (uns 3 minuts). Com que el formatge mascarpone té un alt contingut de MG, semblarà que monti com una nata.

Amb aquesta crema de mascarpone podeu untar els pastissets per fora, però jo m’estimo més servir-la a part i que cadascú se’n posi al seu gust.

Bon profit!!

Grup de la pinça a Joanetes 2010

En aquest blog, els petits homenatges hi tenen cabuda en comptagotes. Aquest però, no vol llàgrimes, vol un somriure dels teus, perquè ens has ensenyat a ser valents passi el que passi, a lluitar sempre amb un gran somriure. Perquè et trobem a faltar…

“Un pastís de pastanaga, que tingui nous i xocolata, sobretot xocolata, i de la negra. Quan quedem per fer-lo?”

I no va poder ser, però evidentment aquest és per tu Marta, un petó ben fort cap a l’estel des d’on ens mires! :)

Rap marinat amb verduretes al forn {El rebost gourmet}

Fa unes setmanes vam anar a passar la tarda al “supermercat” OBBIO, situat al carrer Muntaner de Barcelona, amb la Nuni de Cuinetes i la Sandra d’Els Fogons de la Bordeta.  Passar la tarda a un supermercat?? sí, sí… És un lloc diferent: ampli, amb cafeteria degustació, terrassa interior, llibreria… On tots els productes que tenen són de molta qualitat i tot està molt cuidat. Per cert, a vegades hi fan tallers i també hi ha aparcament interior per a bicicletes! En definitiva, un espai de referència en el món de l’alimentació saludable. El reconeixereu gràcies a aquesta foto de la Nuni:

10255191_10152516193224636_8719739784159389935_o

Tenen més de 6.000 referències de productes i com us podeu imaginar vam trobar un munt de candidats pel nostre Rebost Gourmet!! Un d’ells va ser la pasta d’umeboshi. Sabíem que existia però no en coneixíem el gust, així que ha estat tot un repte culinari el fet de trobar la combinació perfecta perquè donés un toc especial als nostres plats.

umeboshi_puree

A banda de la pasta o puré, com el que hem fet servir nosaltres i que podeu veure a aquesta fotografia d’Els Fogons de la Bordeta, també podeu trobar-ne el fruit.

L’umeboshi és una pruna fermentada, especialment utilitzada al Japó, àcida i alhora salada que aporta moltes propietats medicinals.  Però heu de tenir present que no és un aliment miraculós i que per tant ajuda a regular, però no cura ;)

Com que és molt alcalí, ajuda a regular el PH de la sang, els àcids de l’estómac, i fins i tot, tal com expliquen a Ets el que menges (font de la nostra informació) ajuda a passar la ressaca més dignament ;)

rap marinat amb verdures al forn

La pasta d’umeboshi es fa servir molt en vinagretes i salses. Sovint per amanides o per acompanyar verdures a la brasa. Nosaltres l’hem incorporat a la barreja de maceració per aquest rap. Ha resultat ser una recepta molt i molt senzilla, ideal per tenir fet el dinar en mitja horeta o menys… Vaja, perfecta per l’estiu!! ^^

Ingredients:

2 cues de rap petites

1 carbassó, 2 pastanagues, 4 espàrrecs, 1 ceba tendra (o les verduretes que tingueu a la nevera).

Per marinar el peix: oli d’oliva, pebre negre, 1 fulla d’api amb el seu tronquet, vi blanc, suc de mitja llima, una culleradeta (cafè) de pasta d’umeboshi i 1/2 gra d’all.

Com ho fem?

Primer de tot posem el peix en un bol suficientment gran i l’amanim generosament amb els ingredients de la marinació. A la llista us he proposat els que vam fer servir nosaltres, sense quantitats perquè d’una banda no les vam mirar i de l’altra això va al gust de cadascú.

El que sí que us puc dir és que no cal que quedi tot cobert, però sí tot impregnat.

Seguidament comencem a tallar les verdures i les anem col·locant a la safata del forn, que tindrem preescalfat a 200ºC. Les salpebrem, afegim un raig d’oli i enfornem durant 15 minuts. Mentrestant tenim el peix marinant i l’anem remenant de tan en tant.

Un cop passats els 15 minuts, treiem la safata del forn i hi afegim el peix. El reguem una mica amb l’oli de la maceració i l’enfornem entre 5 i 7 minuts amb calor a dalt i a baix. No us passeu d’estona, ja que sinó us quedaria sec. Penseu que ja s’ha començat a coure quan l’heu marinat, encara que fos en fred ;)

Retirem del forn i ja podem emplatar. Bon profit!

Logo rebost gourmet

 

Caneló d’arròs de verdures i bolets amb germinats {Rebost Gourmet}

Ja tornem a ser aquí amb l’edició de Maig del Rebost Gourmet!! Aquesta vegada, amb un producte que per mi és bastant especial ja que està fet a la meva comarca, l’Anoia.

Es tracta del Paper Germinat, una idea d’Eduard Pagès duta a terme conjuntament amb el Museu Molí Paperer de Capellades (al qual us hi recomano una visita, sobretot amb nens!).  Un producte que uneix l’art del paper fet a mà amb la botànica i la gastronomia. S’ha de dir també que el format i l’etiquetatge estan molt ben pensats. Tan és així que amb aquest disseny d’Anna Costa han estat finalistes als coneguts premis FAD del 2013.

cat_artfad_2013
Tal com ens va explicar l’Eduard, van voler fer diferents varietats tenint en compte el punt de vista botànic i alhora gastronòmic. D’aquesta manera van escollir:

El de mostassa (espècie): té un gust picant molt interessant.
El de col llombarda (hortalissa de fulla) té un color violaci i un alt contingut en antocians, que és un potent antioxidant.
El de rosella (flor): és molt delicat i amb una textura cotonosa.
El del rabenet (hortalissa d’arrel): és el més robust i permet coccions curtes.
El d’espelta (un gra): és un germinat te un gust dolç que només tenen els brots de cereals.
caneló arròs verdures
Ha estat divertit el procés de veure com creixien els germinats. Voleu saber com es fa? És molt fàcil! Simplement s’ha de mantenir el paper humit: 5 dies a l’ombra i 2 dies al sol. Tot i que els de col llombarda van tardar una mica més, els de mostassa van sortir rapidíssim!
En aquesta recepta hi trobareu els de col llombarda i els de mostassa. Però no deixeu de visitar les receptes de Cuinetes i Els Fogons de la Bordeta! Com ja sabeu, som les 3 cuines del Rebost Gourmet! i a més a més, a partir d’ara tenim nou logo!!  L’ha fet el nostre estimat Xavi!! :)

Logo rebost gourmetCaneló d’arròs de verdures i bolets

Ingredients:

2 carbassons, 1 porro, 1 pastanaga, 1 grapat de bolets secs, 120g d’arròs i 500ml de brou de verdures.

Com ho fem?

1_ Primer de tot preparem les làmines de carbassó (amb un dels dos carbassons), tallant-lo ben fi amb l’ajuda d’un ganivet o una mandolina. Posem oli en una paella i les coem, que quedin una mica dauradetes però no massa. Les reservem en un plat amb paper absorvent.

2_ Posem els bolets en remull.

3_ Per fer l’arròs, tallem a dauets ben petits (gairebé brunoise) l’altre carbassó, la pastanaga i el porro. Els posem a la paella que hem fet servir abans, salpebrem i deixem sofregir.

4_ Passats 10 minuts, afegim els bolets també tallats. Posem a bullir el brou i  l’aigua del remull dels bolets.

5_ Al cap de 5 minuts d’afegir els bolets ja podem marcar l’arròs.

6_ Aboquem el brou bullint. Deixem coure 10 minuts a foc fort i 10 minuts a foc fluix. Tapem i deixem reposar.

7_ Fem el caneló tot embolicant l’arròs amb les làmines de carbassó. Una imatge val més que mil paraules:

caneló arròs verdures embolicat

8_ Emplatem el caneló i repartim els germinats per sobre. Per acabar-ho d’arrodonir… Una mica de sal d’hibiscus i caviaroli ;)

Els germinats són un ingredient molt interessant degut a la seva alta concentració de antioxidants, vitamines i minerals.

Bon profit!

LLISTAT D’ESTABLIMENTS ON PODEU ACONSEGUIR EL PAPER GERMINAT.

 

Dinar de familia a l’Hostal del Camp

A les masies d’abans els xiprers plantats a l’entrada tenien un significat de benvinguda: un xiprer volia dir que s’oferia el “pa i trago”; dos xiprers, un àpat complet; i tres xiprers, que també s’hi podia passar la nit. Seguint les tradicions, sigueu benvinguts a casa nostra.

Així és com l’Hostal del Camp, situat a Sallent (El Bages) rep la rent que s’hi acosta. Nosaltres vam arribar-hi un diumenge al migdia, un bon nombre de cotxes aparcats i el grup de nens que jugaven a fora ja ens va fer pensar que és un lloc de tota la vida, ideal per anar-hi en família.

Només entrar, l’aparador amb tot de productes de la comarca ens indicava que a l’Hostal del Camp hi fan país i bon menjar ;)

Com anireu veient cuiden molt els detalls i espero que no us perdeu els postres, al final de l’article, ja que tenen una bona història al darrere!

aparador

Vam començar amb un parell d’aperitius: Secallona de Casserres amb oli d’arbequina extra verge del molí Rock del Bages.

Seguidament, dos primers plats excel·lents maridats amb el vi de la DO Pla de Bages: Picapoll d’Acàcia Solergibert, que ens va agradar molt!

Una coca amb calçots i formatge, jo que sóc una gran fan dels calçots, no podia gaudir-ne més!

coca calçots

I el trinxat fet amb col manresana, no té res a envejar al trinxat de la Cerdanya! El cruixent de cansalada, estava al seu punt!

trinxat col manresana

El següent plat, un arròs boníssim i molt complert, el vam tastar acompanyat d’un altre vi de la DO Pla de Bages: Caprici d’ATRIUM,un celler cooperatiu que es troba a Artés i que va ser fundat el 1908.

arròs

Arribà el torn d’un vi molt conegut a casa nostra, potser perquè és dels cellers bagencs que es troba més a prop de l’Anoia, al poble de Maians. Es tracta d’un Merlot rosat, de Vins Grau i inclòs també dins la DO Pla de Bages.

Va servir per acompanyar un excel·lent bacallà confitat amb puré de mongetes de Castellfollit del Boix i olivada. Curiosament, Maians i Castellfollit del Boix formen part del mateix municipi.

bacallà

El següent plat tenia un punt afegit, i és que la botifarra és d’elaboració pròpia feta amb alls tendres i amb carn de Ral d’Avinyó. A més a més, acompanyada d’albergínia blanca, un producte del qual ja en vaig parlar fa un temps i que ha ressorgit amb força al Bages.

Per acompanyar-la, un Pedruscall: Cabernet Franc del 2010 criat en barrica. Fruit de les vinyes de Castellgalí i, com no podria ser d’altra manera, inclòs també a la DO Pla de Bages.

botifarra

Esteu tips? doncs encara queda un plat!

Un plat que després de l’esmorzar i de tot aquest ventall que ens havien ofert a l’Hostal del Camp, molt a contracor no vam ser capaços de menjar. Vam fer un pecat, oi? Aquí el teniu:

entrecot

No patiu, que tornarem i aquesta vegada no quedarem malament! ;) En paraules del meu pare: “haver trucat, que hauríem pujat a dinar!”.

El que no ens vam deixar perdre van ser els postres, acompanyats d’una mistela d’ATRIUM. El mató de Cabrianes, boníssim acompanyat de fruites vermelles, mel i gelat. Molt refrescant!

mató

La Cova i les castanyes que enyorava Sant Ignasi:

Tal com us he dit al principi, hi ha una bona història darrere d’aquest postre. Quan van decidir apostar fort per la història, la comarca i els productes de proximitat, se’ls va ocórrer fer un postre dedicat a Sant Ignasi. Aprofitant que l’any 2022 farà 500 anys del seu pas per Manresa, van començar a informar-se.

Res millor com les seves paraules, per explicar en què consisteix aquest deliciós postre:

Cada part del plat té una raó de ser. L’element protagonista és un flam de castanyes. “Fins que no té les aparicions i comença a fer els seus escrits espirituals, sant Ignasi, com a figura humana, és molt inestable, i el flam és inestable. Vibra però, amb tot i això, sempre es manté dret”.
A la base “hi va un plum-cake de castanyes que, un cop sec, esmicolem i representa les roques de la Cova. Hi posem el flam, ho acompanyem amb gelat de nata, perquè va bé amb el flam i és de color blanc i hi aporta el significat de santedat, i ho cobrim amb una placa fina de xocolata, com si fos el sostre de la Cova”. 

Podreu llegir tota la història del postre clicant en aquest article que va sortir al Regió-7.

la cova

En acabar, vam poder parlar molt agradablement amb l’Ignasi i la Gemma, ens van explicar que després d’una devallada deguda a la crisi, s’han hagut de reinventar i sumar forces entre tots els germans. Ara estan molt contents del resultat obtingut però no deixen de treballar ni un segon.

L’Hostal del Camp és una empresa familiar on us hi sentireu molt a gust. Organitzen activitats constantment però a l’estiu encara més (concerts, sopars a la fresca, tallers…). Així que si voleu fer una ullada a la seva web, ja podeu anar fent plans!

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tot!

I als lectors, gràcies per la paciència, espero que us hagin vingut ganes d’anar al Bages, ja veieu que teniu opcions per triar i remenar.

Ara toca seguir coneixent altres comarques :)

Esmorzar de forquilla a Cal Carter i les tines de la Vall de Flaquer.

Cal Carter és un restaurant familiar situat al petit i pintoresc poble de Mura, a la comarca del Bages, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. I a més a més, dins del Geoparc de la Catalunya Central.

Vam tenir la sort d’anar-hi a esmorzar durant l’excursió que vam fer per conèixer la comarca. Aquell matí havíem fet un petit esmorzar a l’Hotel Món, però com que ja anàvem avisats no ens vam passar gaire ;) .

carter

A mi els esmorzars de forquilla sempre m’han agradat moltíssim. No es poden fer cada dia, però els gaudeixo enormement. Acostuma a ser un àpat de germanor, un àpat que es feia després d’haver treballat moltíssim i que moltes vegades ja servia de dinar.

Al meu parer actualment s’han caricaturitzat una mica, ja que pel dia a dia a les cases de pagès no es feien uns esmorzars tan importants com els que ara en diem de forquilla: amb MOLTS plats. I no sempre podien anar a les Fondes, on sí que oferien tota la varietat.

El que és veritat, és que el salat predominava per damunt del dolç: truites, pa amb tomàquet, cap i pota, mandonguilles… ben al contrari del concepte d'”esmorzar de ciutat”: pasta + cafè.

DSC_0367

Un bon pa, amb tomàquet i oli d’oliva de Mura. Quan vas a un restaurant on el pa és autèntic… Bona senyal!

DSC_0374

Un dels plats estrella de la casa: cigronet de Mura amb bacallà i allioli gratinat! No m’estranya que sigui tan conegut, ja que realment era boníssim. D’aquells plats senzills de fer però que donen tan bon resultat. Va agradar molt a tothom, si hi aneu l’heu de demanar!

DSC_0375

Per acompanyar el pa amb tomàquet, una bona botifarra de Porc Ral d’Avinyó.

DSC_0377També vam poder de gaudir de tres truites diferents: albergínia i formatge, carxofes, mongetes i cansalada. Totes boníssimes, d’aquelles truites tan ben fetes, amb el punt just de cocció i molt meloses.

Tot plegat acompanyat d’un bon vi de la DO Pla de Bages, un Abadal de la collita de 2009 (cabernet sauvignon i merlot).

DSC_0388

I arriben els postres, a la fotografia hi veieu un pastisset de formatge boníssim i no excessivament dolç, tal com a mi m’agrada!

DSC_0390

Aquestes trufes de xocolata eren espectaculars. Fetes amb xocolata negra, de la bona, ideals per acompanyar els cafès.

DSC_0391

I una altra sorpresa: gelat de romaní! Deliciós, això sí… t’ha d’agradar la olor de romaní ;) El vam trobar molt original.

Les tines de la Vall de Flaquer

Després d’aquest bon esmorzar, en Jordi Perich (de Cal Carter) i l’Esteve, ens van acompanyar a visitar un conjunt de tines (cups, que en diem aquí) molt antic. Darrere d’aquestes tines hi ha històries personals precioses, que en Jordi ens anava explicant.

Tot i que zones com el Priorat o el Penedès han estat sempre al capdavant del món del vi, heu de saber que al Bages també se’n feia moltíssim!

Això es nota en el territori: un relleu molt pronunciat que no permet fer grans camps de conreu però que en canvi és ideal per fer-hi feixes de vinyes.

DSC_0413

Resulta que hi havia tanta vinya, que els pagesos van decidir construir aquest conjunt de tines i una barraca amb la premsa per fer-lo “in situ”. Però no només hi ha aquest conjunt que veieu a les fotografies. En Jordi i l’Esteve n’han descobert moltíssimes!

DSC_0412

Normalment, de tines o cups n’hi ha un parell o tres a dins de les masies on feien vi. Però aquest fet probablement únic de trobar-se enmig de la natura i a més a més, que n’hi hagi tantes, és el fet que les fa excepcionals.

DSC_0445

Ja ho veieu, una bona proposta de cap de setmana: Visita a les tines i esmorzar a Cal Carter… No em direu que no és interessant!

Voleu saber on vam anar a dinar després? no us perdeu el proper post!

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització. I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!

Petit four de Sant Jordi {El Rebost Gourmet}

Aquest Sant Jordi el celebrarem d’una manera especial amb una nova edició d’El Rebost Gourmet, dedicat a la gelea de pètals de rosa de Can Bech. Un producte curiós, sofisticat i aromàtic que sens dubte sorprendrà els vostres convidats.

Can Bech és una empresa familiar situada a Fontanilles (Girona), va començar sent un restaurant on el postre estrella era el recuit de drap amb figues confitades. Van començar a comercialitzar-les per vendre als seus clients i actualment encara són la seva especialitat, a nosaltres ens encanten!

Han fet un esforç per innovar, arribant així a aconseguir productes tan originals com el “just for cheese”, melmelades pensades expressament per maridar amb formatge, o la gamma de melmelades on combinen fruita i cacau. Són només dos exemples dels productes que elaboren, dolços o salats, tots de molt bona qualitat.

Petit fours sant jordi

Anem ara a la recepta, un petit four per acabar un àpat especial.

La melmelada de pètals de rosa és molt aromàtica i fins que no la tastes no saps gaire amb quins productes combinarà millor. Al meu parer, cal combinar-la amb ingredients més aviat neutres, per no treure-li protagonisme.

Vaig llegir que combina molt bé amb làctics, per això vaig decidir-me per fer les mini pannacottes de iogurt grec. D’altra banda, tenim el toc cruixent que li faltava gràcies a la galeta.

No us oblideu de visitar de altres propostes d’aquest Rebost Gourmet, de la mà de Els Fogons de la Bordeta i Cuinetes! :)

petit fours drac

Espero que passeu un feliç dia de Sant Jordi, que tots us sentiu cavallers o princeses del vostre petit conte i penseu que a vegades els dracs no són tan dolents com semblen ;)

Cruixent amb gelea de roses i pannacotta de iogurt

Ingredients:

Per la base de galeta: 100g de farina, 100g de mantega, 30g de sucre llustre.

Per les pannacottes: 1 iogurt grec ensucrat, la mateixa mesura de nata líquida i 1 fulla de gelatina neutra.

Gelea de pètals de rosa.

Com ho fem?

Galetes:

1_ Barregem tots els ingredients en un bol. Amassem i formem un cilindre d’uns 2cm de diàmetre i la llargada que surti.

2_ Congelem i tallem a rodanxes d’uns 0,5cm.

3_ Enfornem a 180ºC fins que siguin daurades (uns 10 minuts)

Pannacottes:

1_ Hidratem la gelatina.

2_ En un cassó, hi posem el iogurt i la nata líquida. Escalfem (no cal que bulli) i hi afegim la gelatina. Apaguem el foc.

3_ Repartim la barreja als motlles escollits i deixem refredar, quan siguin freds els passem a la nevera.

4_ Per desenmotllar-los, va bé passar-los un moment pel congelador ja que sinó es trenquen.

Muntatge:

Tenim la base de la galeta, hi afegim gelea de pètals de rosa i acabem amb la rosa de pannacotta. Bon profit!!

El Món Sant Benet i la seva estrella, L’Ó.

Avui reprenc la crònica sobre el cap de setmana que vam passar al Bages, ja veieu que va donar molt de sí! Així, el dia que us vingui de gust, tindreu un munt de referències per anar-hi d’excursió.
La veritat és que aquell parell de dies van ser la viva imatge d’aquest blog: conèixer el nostre país a través de la gastronomia, els paisatges i els fantàstics productes que ens ofereix. És a dir, tastant rutes! ;)

Al sortir de la visita a les Mines de Sal de Cardona ja era fosc i teníem ganes de saber com continuava l’aventura. Era l’hora de posar-nos còmodes a un lloc molt especial. Situat en un entorn històric increïble:

El Món Sant Benet

monestir

El Monestir de Sant Benet de Bages, Situat al municipi de Sant Fruitós de Bages, va ser rehabilitat per última vegada l’any 2007.

Gràcies a aquesta rehabilitació el monestir va recuperar el seu perímetre original i a més a més es van resoldre temes tan importants com l’estructura general i l’accessibilitat, aconseguint fer-ho sense malmetre les parts de més interès històric i arquitectònic.

Aquestes obres van anar acompanyades de la creació de dos nous espais: la Fundació Alícia i l’Hotel Món. Aconseguint fer un projecte global: “Món Sant Benet”.

monestir2

Aquell cap de setmana vam tenir l’agenda molt plena, però tornarem per visitar-lo ja que segur que val molt la pena. Si voleu més informació la podeu trobar clicant aquí.

El que sí que vam poder fer va ser sopar a l’estrella de la comarca i descansar a l’Hotel Món:

Restaurant L’Ó

Situat a l’Hotel Món, va ser guardonat l’any 2013 amb una Estrella Michelin quan només feia mig any que Jordi Llobet (forjat a El Cingle i responsable de la restauració integral de Món Sant Benet durant els darrers 5 anys) estava al capdavant de la seva cuina.

A L’Ó, sí, l’antic Angle, tenen els horts de Sant Benet i la Fundació Alícia a tocar. No és d’estranyar doncs que en Jordi Llobet i el seu equip hi facin una cuina de proximitat i alhora innovadora. Un tàndem perfecte.

Vam poder tastar un menú molt agradable, equilibrat, ple de detalls i amb molta harmonia. Un menú maridat amb vins de la DO Pla de Bages, com no podia ser d’altra manera. Cal destacar també el servei, que va ser impecable.

O 1Comencem amb un parell de divertiments. La coca fina i cruixent acompanyada de la crema de formatge que et podies dosificar tu mateix. I la coca de recapte amb anxoves: l’autèntic gust, molt ben aconseguit en uns pocs centímetres quadrats ;)

O 2

Seguidament vam veure com preparaven part del següent plat davant nostre, un plat molt especial ja que és la reinterpretació de la Tisana d’Ignasi Domènech (1874-1956), conegut cuiner i gastrònom Bagenc que va escriure nombrosos llibres de cuina. Enginyosa, “nitro”, afruitada, floral… I per sobre de tot: un plaer!

O 3

Arriba un plat d’aquells sorprenents: brasa freda de calçots amb esferificació de romesco i el carbó. Com podeu veure a la successió de fotografies, no és una calçotada de restaurant. És una calçotada portada al límit i molt ben aconseguida, tot un espectacle a taula i pels sentits!

O 4

És el torn de les verduretes dels horts de Sant Benet, quines verdures!! Cadascuna amb el seu punt just de cocció: ni més ni menys. Acompanyades de tripeta de bacallà,  i aire de jang (soja coreana fermentada).

Va ser un dels plats estrella. Quan et pots imaginar el temps d’elaboració que comporta i veus la qualitat dels ingredients és quan valores aquest plat, rodó, més enllà d’un simple plat de verdures que alguns ulls hi podrien veure.

O 5

Tan aquest plat com el següent van ser com un “tot en un”. M’explico:

En aquest cas teníem l’aleta de pollastre amb el rovell cuit a baixa temperatura i textures de blat. És a dir, tot el que envolta el món de l’aviram. Coronat amb les làmines de tòfona que l’acabaven d’arrodonir i hi aportaven una aroma espectacular.

O 6

I tal com us deia, un altre “tot en un”. Turbot al seu estat marítim, recreant el mar amb aires, algues i textures, però per sobre de tot: amb gust. Un gust de mar difícil d’oblidar! I el turbot excel·lentment cuinat.

O 7

Finalment un plat de carn, on tot el que acompanya el filet té un perquè (com en tots els plats), cada fulleta, cada ingredient combina, contrasta i armonitza amb la resta d’una manera espectacular.

O 8

I ja per acabar, uns postres espectaculars. No havia tastat mai un risotto dolç i em va encantar. És d’aquells plats que assaboreixes lentament perquè no vols que s’acabin, i encara més sabent que és l’últim!

De fet, aquesta sensació la vaig tenir durant tot el sopar, aquest no és un menú per anar amb presses, sinó per descobrir cadascun dels detalls. Res és perquè sí, cada ingredient que hi ha ha estat pensat expressament: la dossificació, la cocció, la col·locació en el plat, la temperatura…

Ja ho veieu, no només posen en valor els productes locals +  la innovació sinó que encara van més enllà i això és el que els fa especials i mereixedors de la seva estrella.

DSC00143

En Jordi no té problemes a l’hora d’explicar com han fet un plat. De fet, a l’acabar de sopar vam tenir l’oportunitat de parlar amb ell, una persona tan propera com ho és la seva cuina.

Tota una experiència que heu de provar! ;) Després de fer els cafès, acompanyats dels petit-fours, vam descansar al mateix Hotel Món, necessitàvem païr el primer dia!

L’Hotel Món

Despertar a l’hotel Món és màgic. Fer córrer les cortines i veure  que ets als peus del monestir, escoltar el silenci, la gespa està ben gebrada… No vaig poder evitar sortir a “pasturar” i fer unes quantes fotografies. Després cap a prendre un cafetó mentre el dia, i nosaltres, acabàvem de despertar!

hotel mon 8hotel mon 10

A part d’això s’ha de dir que és molt i molt confortable: habitacions àmplies i amb totes les comoditats. Vaja, tot el que es pot esperar d’un hotel de 4 estrelles!

Heu de saber que a través de la seva web trobareu ofertes i packs molt interessants pensat per a tot tipus de públic: families, amants del vi, etc. A part de L’Ó també tenen dues ofertes més de restauració: La Fonda i el Món

I aquí ens teniu, a l’equip #sombages disposats a arrencar el dia! voleu saber quina va ser la propera parada? no us perdeu el proper (i últim) post!

DSC_0362

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització. I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!

Panets d’all negre, farigola i romaní {Rebost Gourmet}

Ja tornem a ser aquí amb una altra edició del Rebost Gourmet, que fem conjuntament amb la Sandra i el Xavi d’Els Fogons de la Bordeta, i la Nuni de Cuinetes.

Aquesta vegada la inspiració la vam trobar tot sopant al Tickets! Hi vam anar ja fa unes quantes setmanes i la veritat és que l’experiència va ser molt bona. Si voleu veure els plats d’aquell sopar només cal que mireu l’àlbum de fotos.

Hi van haver plats molt bons, plats una mica més fluixos, plats sorprenents i altres que ja els haviem vist però que teniem moltes ganes de tastar. Un dels que ens va sorprendre més van ser unes navalles amb aire de llimona i refregit d’all negre. Així va ser com el vam conèixer!

L’all negre té moltes més propietats que l’all que consumim habitualment (i això que aquest ja en té moltíssimes!). A més a més el seu gust és suau i recorda una mica a la regalèssia. És un all que ha estat sotmès a un procés de fumat i fermentació. Si en voleu saber més coses podeu llegir aquest article que és força complet!

Panets all negre ingredients

Aquesta vegada he tingut ganes de fer pa, ara feia molt temps que no en preparava a casa i ja tocava. Veureu que és una recepta molt bàsica, no necessita llargs temps d’amassat, preferments ni res d’això… Es tracta d’uns panets d’aperitiu, molt tovets i que podeu condimentar amb els gustos que més us agradin, si no us voleu atrevir amb l’all negre ;)

En aquest cas hi vaig posar, a part de l’all negre, farigola i romaní. Després d’haver-los provat, tot i que eren molt bons, crec que la propera vegada només hi posaré romaní, la farigola predomina massa ;) I si és fresc encara millor!

Panets all negre

Ingredients:

Per 10 panets:
250g de farina, 15g de llevat premsat, 30g de mantega*, 7g de sal, 30g d’oli d’oliva, 125g d’aigua.

Condiments: 2 alls negres, 1 grapat de romaní sec o fresc, un pessic de sal gruixuda.

Com ho fem?

Primer de tot prepararem la mantega d’all negre amb les herbes. La quantitat de 30g de mantega primer la preparem sencera i després la dividirem, per incorporar-la en dos moments diferents.

1_ En un morter, hi posem la mantega a temperatura ambient, tallada a dauets, els alls picats i les herbes.

2_ Aixafem, barrejant bé i deixem reposar.

Ara preparem els panets:
1_ En un bol hi posem la farina, la sal, el llevat, 8g de mantega d’all negre, l’oli i l’aigua. Amassem durant 10 minuts i tapem amb un drap.

2_ Deixem reposar 30 minuts.

3_ Formem els panets, que siguin boletes totes del mateix pes,  i els deixem fermentar durant 2 hores.

4_ Passades les dues hores, els hi fem una creu amb un ganivet, i a cada creu hi introduim una culleradeta de mantega d’all negre.

5_ Enfornem durant 15 minuts a 200ºC amb el forn preescalfat.

6_ Si us ha sobrat mantega d’all negre (que segurament sí) la podeu fondre i fer unes pinzellades per sobre de cada panet, just al sortir del forn.

Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de sal de Cardona

Rutes Geogastronòmiques i altres projectes bagencs:

Continuem la crònica del cap de setmana que vam passar al Bages. Recordeu que vam parlar del Geoparc? Doncs bé, resulta que des dels Fogons Gastronòmics del Bages tenen organitzades una sèrie de rutes conjuntament amb el Geoparc.

S’anomenen Rutes Geogastronòmiques i combinen natura, patrimoni, turisme, gastronomia, enologia i geologia per tal d’oferir un ampli ventall als visitants de la comarca.

A més a més també existeix l’agrupació El Rebost del Bages, des d’on pretenen potenciar els productes que només s’elaboren o produeixen a la comarca. Compten amb la Denominació d’Origen Pla de Bages i una gran varietat d’altres productes alimentaris.

En son un clar exemple la col manresana, el cigronet de Mura, les mongetes de Castellfollit del Boix, el tomàquet rosa del Cardener, el porc ral d’Avinyó, l’albergínia blanca… I me’n deixo molts més! Vam tenir la sort de tastar-ne uns quants al llarg del cap de setmana.

basemap
Quan vam sortir de la visita al Celler Heretat Oller del Mas, ja se’ns havia obert la gana! No sabiem on aniriem a dinar, però només pujar a l’autobus ja vam rebre un dels mails informatius :)
Ens van portar a un dels restaurants més coneguts de Manresa, un lloc de tota la vida on us garanteixo que menjareu molt i molt bé.

Dinar al Restaurant Aligué

L’any 2013 va ser escollit per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia com a millor restaurant de Catalunya. En anys anteriors, van ser guardonats amb el mateix títol llocs com el Bulli, el Celler o el restaurant Sant Pau!
El restaurant Aligué ara és un dels membres de Els Fogons del Bages.

El xef, Benvingut Aligué, ens va preparar un menú especial per nosaltres on hi combinava la cuina del Bacallà, el Porc Ral d’Avinyó i la Tòfona.

Aligué 1

Vam començar amb un aperitiu de pa amb tomàquet i llonganissa, teniem molta gana! De seguida va arribar el primer entrant, un sandvitx de tòfona i mozzarella exquisit. Com vam anar comprovant al llarg del dinar, en Benvingut Aligué és una persona molt generosa  a l’hora de posar tòfona als plats, i això no sempre ho trobareu!

Aligué 2

Vam seguir amb el bacallà, segurament un dels bacallans més ben cuits que he tastat mai. Molt i molt melós, combinava a la perfecció amb la carn del perol i el gelat de pinyons que hi donava un toc molt refrescant.
I què dir dels pèsols :) Tan petits i dolcets, molt ben combinats amb els espàrrecs! Aquesta vegada eren de Llavaneres però heu de saber que al Bages també en fan! Són uns pèsols que només duren 2 setmanes i al Restaurant Aligué tenen cua per tastar-los!

Aligué 3

I aquí teniu dos plats més amb la tòfona com a protagonista. El primer un caneló fet amb lànimes de tòfona embolicant el formatge i pasta fresca. I el segon, una combinació potent de botifarra de Porc Ral d’Avinyó (feta també amb tòfona), les llenties i l’ou ferrat fent cresteta. Ara enteneu perquè us he dit que en Benvingut Aligué és generós amb la tòfona oi? :)

Aligué 4

I ja per acabar, de postres un coulant d’avellanes sorprenent: molt suau i melós (no portava farina!), gens empalagós i amb el punt perfecte de cocció, excel·lent!

Vam acabar fent una llarga i agradable sobretaula, prenent el cafè acompanyat de llaminadures de maracuyá, teules d’ametlla i trufes. Vam aprofitar per parlar de les primeres impressions sobre el Bages, la seva aposta pel territori i els seus productes. Aportant les nostres idees sobre com seguir endavant amb tots els projectes que tenen engegats.

Parc Cultural de la Muntanya de Sal

Ens dirigim cap el Parc Cultural de la Muntanya de Sal  sota la mirada de l’imponent Castell de Cardona. Actualment està molt ben rehabilitat, mereix una visita! I a més a més va ser un dels escenaris claus de la Guerra de Successió.

Nosaltres vam visitar l’interior de la muntanya, però heu de saber que aquest Parc Cultural ofereix moltes més possibilitats. Compten amb una àrea museogràfica, un centre d’artesania de la sal, una exposició fotogràfica i maquinàries originals d’extracció, així com diversos audiovisuals.

DSC_9989

DSC_9990

A la Muntanya de Sal s’hi accedeix amb vehicles especials del Parc, a mesura que t’hi acostes vas distingint els colors que la formen. La veritat és que és espectacular, de fet, és un patrimoni natural i mineral únic al món! Es va formar fa més de 40 milions d’anys i el recorregut pel seu interior és a peu però molt planer.

Una curiositat és que aquesta muntanya encara està viva, és a dir, segueix creixent cada any tot i que pels efectes de l’erosió del vent no ho notem. Heu de pensar que fa molts i molts anys que se n’extreu sal, de fet, els Senyors del Castell de Cardona ja eren rics gràcies a la sal!

mines sal

Jo ja l’havia visitat amb l’institut però no recordava les explicacions. La Montse, que ens va acompanyar durant tota l’estona, ens va explicar com es va formar aquest jaciment vertical, les diferents etapes de la mina i les dures condicions dels treballadors. També ens van passar un audiovisual amb imatges de quan encara funcionava. Actualment la mina de Cardona ja no funciona però sí que ho fan les de Súria i Sallent.

A l’interior es poden observar les vetes de sal de diferents colors (corresponents a 3 tipus de sal diferents), així com estalactites, estalagmites… i un espai molt especial on s’hi han fet concerts (l’acústica a l’interior és molt bona) i fins i tot casaments!

muntanya sal de nit

Com podeu veure, vam entrar de dia i vam sortir de nit. No us explico res més… hi heu d’anar  ;)

I per cert, aprofitant que sereu a Cardona, podeu visitar el centre medieval, així com el Castell (fan visites teatralitzades) i la Col·legiata de Sant Vicenç, una de les joies del Romànic català!

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització! I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!

Geoparc de la Catalunya Central i Oller del Mas. #sombages

“Com t’ho podria dir perquè em fos senzill i et fos veritat”

Aquesta frase d’una cançó és la que defineix més bé els meus pensaments a l’hora de parlar-vos sobre el cap de setmana que vam passar tot coneixent el Bages. No serà senzill sintetitzar tots els moments viscuts, però espero que us sigui veritat i que al final, us hagi encomanat les ganes de descobrir aquesta comarca!

El cap de setmana passat ens vam sentir molt afortunats. Afortunats de trepitjar una terra singular per la seva geologia i el seu paisatge, de conèixer la seva gent i les seves ganes de tirar endavant. Caràcters forts i propers, marcats pel seu clima, per la terra seca i la olor de romaní, de sal, de vi i d’autenticitat. Territori i gastronomia, tastar rutes ;)

Camí Creu de Sant Miquel

Dissabte al matí, després de trobar-nos tots davant del Consell Comarcal del Bages, vam començar aquesta aventura plena de sorpreses en direcció a Montserrat, que tot sigui dit, sempre he pensat que des del Bages es veu molt més bonica! I això us ho diu una Anoienca ;)

Un cop allà, vam agafar el camí que porta cap a la Creu de Sant Miquel. Un camí molt planer apte per a tots els públics i amb unes vistes fantàstiques. D’aquesta manera vam poder tenir una visió general de l’àmbit del Geoparc de la Catalunya Central.

1a parada: Mirador de Sant Miquel i El Geoparc de la Catalunya Central

A Montserrat ens hi esperava en Ferran Climent, director científic del Geoparc, gran apassionat i professional de la geologia, i un dels impulsors de la Candidatura davant la UNESCO.

Des del mirador de Sant Miquel i amb els mapes de la història geològica de la Península, en Ferran ens va explicar d’una manera molt entenedora els canvis geològics que es van produïr fa milions d’anys i que van donar aquesta singularitat a les terres que actualment són Geoparc.

Un Geoparc és un territori ben delimitat, amb una forta personalitat i un patrimoni geològic excepcional. Penseu que la candidatura ha de ser acceptada per la Unesco, és molt difícil entrar-hi i en aquest cas, l’any 2012, va ser per unanimitat!

A més a més, el territori que el conforma, compta amb una arrelada cultura, una exquisida gastronomia local, un important patrimoni romànic i una natura per descobrir. Tot això va ser el que, després d’entendre com s’havia format geològicament, vam anar descobrint al llarg del cap de setmana.

Explicacions d'en Ferran

El cas és que fa més de 36 milions d’anys aquesta zona estava ocupada per un mar que venia, per entendre’ns, del Cantàbric. Aquest mar va acabar desapareixent ja que els Pirineus s’anaven aixecant i finalment es va assecar.

Gràcies a això, es va acumular (per precipitació) una enorme quantitat de sal de diferents tipus, creant una de les reserves més importants d’Europa.  Aquest no és l’únic fet diferenciatiu que caracteritza el Geoparc. Coves, boscos, vinyes, la Muntanya de Montserrat i la seva formació a partir d’un delta… i la Gastronomia que l’envolta!! Per tenir tota la informació complerta, podeu visitar la web del Geoparc de la Catalunya Central!

DSC_9909
Aquí ens teniu, tot l’equip de viatge a dalt de tot de la torre d’Oller del Mas.  D’esquerra a dreta: Xavi Cuartero, Sandra Marquié, Bet, Nuni Soto, Jordi Àvila, Miriam Santamaria (moltes i moltes gràcies per tot!), Pau Moya (autor d’aquestes fotos tan boniques! ) i Joan Vinyes (Conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages).
 

2a parada: Visita al Celler Heretat Oller del Mas

Després de visitar la Basilica de Montserrat, la Miriam ens va enviar el 2n mail explicant el que fariem. S’ha de dir que quan vam acceptar passar aquest cap de setmana al Bages (no ens va costar ni un segon dir que sí), només vam saber que faria uns dies de sol radiant! És a dir que tot el programa i tota la organització van ser sorpresa: quan acabàvem d’un lloc descobríem el següent. I això es va sumar a l’emoció general del viatge ;)

Oller del Mas

La visita a Celler Heretat Oller del Mas ja ens va impresionar des del primer moment tan pel que fa a  l’indret com per l’arquitectura del mas, que pertany a la mateixa familia des del S.X i que està fortificat en la seva cara Sud-Est generant un pati de benvinguda.

A més a més, tan l’exterior com l’interior de la casa tenen la majoria dels espais perfectament rehabilitats i acondicionats respectant molt bé l’arquitectura original. Cal destacar la torre des de la qual es veu un paisatge espectacular, i un forn de pedra seca que es troba a uns 150m de la casa i que és el que dóna el nom a la familia.

DSC_9863

Tot això envoltat per una finca de 437 hectàrees on s’hi combinen vinyes, boscos i camins. Oller del Mas potser no és el celler més conegut de la DO Pla del Bages, però sí que és un dels que creu més en el seu territori i tenen una clara voluntat d’apostar pel producte de qualitat, innovant però a la vegada sense perdre l’essència. De veritat que sentir-los parlar donava gust!

I encara amb més gust vam fer un tast de vins molt dinàmic i diferent als habituals, amb vins que encara no estaven “acabats” i així poder distingir entre diferents processos d’elaboració. Ens van explicar que aquesta setmana ja fan el cupatge, és a dir que vam tenir una oportunitat única i molt enriquidora!

Mas oller
El que ens va cridar més l’atenció va ser un ou de formigó amb capacitat per 600L de vi, que gràcies a les diferents temperatures estratificades del seu interior, mantenia el vi en un moviment constant i això li donava unes característiques diferents.

Una altra curiositat van ser les àmfores ceràmiques, que també donaven molt bon resultat, d’elles vam tastar un vi negre de la varietat Syrah.

Vam poder comprovar la diferència d’un mateix vi (Merlot) reposant en bótes de diferents tonelers francesos. També vam descobrir la varietat Picapoll Blanc, única al Bages, i vins blancs fets amb la varietat Picapoll Negre. Així com també un vi que no sortirà al mercat fins d’aquí 6 anys! Entre altres…

Mas oller-horz

Per últim, dir que els vins d’Oller del Mas són de producció ecològica, però no és un argument que utilitzin a l’hora de vendre’ls. La seva filosofia és la de mimar els ceps i collir el raïm en el seu moment òptim, fet que no coincideix necessàriament amb les llunes ;)

Des d’aquí voldria donar les gràcies a l’Alexandra, el Marc i el Gerard per ser tan propers, generosos i valorar tant la nostra opinió.

Properes parts:

Per no cansar-vos, avui ens aturarem aquí! Espero que us hagueu quedat amb ganes de saber més coses del  Bages perquè d’aquí uns dies tindreu la continuació. Us queden molts llocs singulars per descobrir, productes Bagencs excepcionals, i grans persones. Jo ja ho vaig fer, ara us toca a vosaltres! ;)

Us faig un petit avanç:

3a i 4a part: Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

bages
A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització! I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 137 other followers

%d bloggers like this: