El Món Sant Benet i la seva estrella, L’Ó.

Avui reprenc la crònica sobre el cap de setmana que vam passar al Bages, ja veieu que va donar molt de sí! Així, el dia que us vingui de gust, tindreu un munt de referències per anar-hi d’excursió.
La veritat és que aquell parell de dies van ser la viva imatge d’aquest blog: conèixer el nostre país a través de la gastronomia, els paisatges i els fantàstics productes que ens ofereix. És a dir, tastant rutes! ;)

Al sortir de la visita a les Mines de Sal de Cardona ja era fosc i teníem ganes de saber com continuava l’aventura. Era l’hora de posar-nos còmodes a un lloc molt especial. Situat en un entorn històric increïble:

El Món Sant Benet

monestir

El Monestir de Sant Benet de Bages, Situat al municipi de Sant Fruitós de Bages, va ser rehabilitat per última vegada l’any 2007.

Gràcies a aquesta rehabilitació el monestir va recuperar el seu perímetre original i a més a més es van resoldre temes tan importants com l’estructura general i l’accessibilitat, aconseguint fer-ho sense malmetre les parts de més interès històric i arquitectònic.

Aquestes obres van anar acompanyades de la creació de dos nous espais: la Fundació Alícia i l’Hotel Món. Aconseguint fer un projecte global: “Món Sant Benet”.

monestir2

Aquell cap de setmana vam tenir l’agenda molt plena, però tornarem per visitar-lo ja que segur que val molt la pena. Si voleu més informació la podeu trobar clicant aquí.

El que sí que vam poder fer va ser sopar a l’estrella de la comarca i descansar a l’Hotel Món:

Restaurant L’Ó

Situat a l’Hotel Món, va ser guardonat l’any 2013 amb una Estrella Michelin quan només feia mig any que Jordi Llobet (forjat a El Cingle i responsable de la restauració integral de Món Sant Benet durant els darrers 5 anys) estava al capdavant de la seva cuina.

A L’Ó, sí, l’antic Angle, tenen els horts de Sant Benet i la Fundació Alícia a tocar. No és d’estranyar doncs que en Jordi Llobet i el seu equip hi facin una cuina de proximitat i alhora innovadora. Un tàndem perfecte.

Vam poder tastar un menú molt agradable, equilibrat, ple de detalls i amb molta harmonia. Un menú maridat amb vins de la DO Pla de Bages, com no podia ser d’altra manera. Cal destacar també el servei, que va ser impecable.

O 1Comencem amb un parell de divertiments. La coca fina i cruixent acompanyada de la crema de formatge que et podies dosificar tu mateix. I la coca de recapte amb anxoves: l’autèntic gust, molt ben aconseguit en uns pocs centímetres quadrats ;)

O 2

Seguidament vam veure com preparaven part del següent plat davant nostre, un plat molt especial ja que és la reinterpretació de la Tisana d’Ignasi Domènech (1874-1956), conegut cuiner i gastrònom Bagenc que va escriure nombrosos llibres de cuina. Enginyosa, “nitro”, afruitada, floral… I per sobre de tot: un plaer!

O 3

Arriba un plat d’aquells sorprenents: brasa freda de calçots amb esferificació de romesco i el carbó. Com podeu veure a la successió de fotografies, no és una calçotada de restaurant. És una calçotada portada al límit i molt ben aconseguida, tot un espectacle a taula i pels sentits!

O 4

És el torn de les verduretes dels horts de Sant Benet, quines verdures!! Cadascuna amb el seu punt just de cocció: ni més ni menys. Acompanyades de tripeta de bacallà,  i aire de jang (soja coreana fermentada).

Va ser un dels plats estrella. Quan et pots imaginar el temps d’elaboració que comporta i veus la qualitat dels ingredients és quan valores aquest plat, rodó, més enllà d’un simple plat de verdures que alguns ulls hi podrien veure.

O 5

Tan aquest plat com el següent van ser com un “tot en un”. M’explico:

En aquest cas teníem l’aleta de pollastre amb el rovell cuit a baixa temperatura i textures de blat. És a dir, tot el que envolta el món de l’aviram. Coronat amb les làmines de tòfona que l’acabaven d’arrodonir i hi aportaven una aroma espectacular.

O 6

I tal com us deia, un altre “tot en un”. Turbot al seu estat marítim, recreant el mar amb aires, algues i textures, però per sobre de tot: amb gust. Un gust de mar difícil d’oblidar! I el turbot excel·lentment cuinat.

O 7

Finalment un plat de carn, on tot el que acompanya el filet té un perquè (com en tots els plats), cada fulleta, cada ingredient combina, contrasta i armonitza amb la resta d’una manera espectacular.

O 8

I ja per acabar, uns postres espectaculars. No havia tastat mai un risotto dolç i em va encantar. És d’aquells plats que assaboreixes lentament perquè no vols que s’acabin, i encara més sabent que és l’últim!

De fet, aquesta sensació la vaig tenir durant tot el sopar, aquest no és un menú per anar amb presses, sinó per descobrir cadascun dels detalls. Res és perquè sí, cada ingredient que hi ha ha estat pensat expressament: la dossificació, la cocció, la col·locació en el plat, la temperatura…

Ja ho veieu, no només posen en valor els productes locals +  la innovació sinó que encara van més enllà i això és el que els fa especials i mereixedors de la seva estrella.

DSC00143

En Jordi no té problemes a l’hora d’explicar com han fet un plat. De fet, a l’acabar de sopar vam tenir l’oportunitat de parlar amb ell, una persona tan propera com ho és la seva cuina.

Tota una experiència que heu de provar! ;) Després de fer els cafès, acompanyats dels petit-fours, vam descansar al mateix Hotel Món, necessitàvem païr el primer dia!

L’Hotel Món

Despertar a l’hotel Món és màgic. Fer córrer les cortines i veure  que ets als peus del monestir, escoltar el silenci, la gespa està ben gebrada… No vaig poder evitar sortir a “pasturar” i fer unes quantes fotografies. Després cap a prendre un cafetó mentre el dia, i nosaltres, acabàvem de despertar!

hotel mon 8hotel mon 10

A part d’això s’ha de dir que és molt i molt confortable: habitacions àmplies i amb totes les comoditats. Vaja, tot el que es pot esperar d’un hotel de 4 estrelles!

Heu de saber que a través de la seva web trobareu ofertes i packs molt interessants pensat per a tot tipus de públic: families, amants del vi, etc. A part de L’Ó també tenen dues ofertes més de restauració: La Fonda i el Món

I aquí ens teniu, a l’equip #sombages disposats a arrencar el dia! voleu saber quina va ser la propera parada? no us perdeu el proper (i últim) post!

DSC_0362

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització. I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!

Panets d’all negre, farigola i romaní {Rebost Gourmet}

Ja tornem a ser aquí amb una altra edició del Rebost Gourmet, que fem conjuntament amb la Sandra i el Xavi d’Els Fogons de la Bordeta, i la Nuni de Cuinetes.

Aquesta vegada la inspiració la vam trobar tot sopant al Tickets! Hi vam anar ja fa unes quantes setmanes i la veritat és que l’experiència va ser molt bona. Si voleu veure els plats d’aquell sopar només cal que mireu l’àlbum de fotos.

Hi van haver plats molt bons, plats una mica més fluixos, plats sorprenents i altres que ja els haviem vist però que teniem moltes ganes de tastar. Un dels que ens va sorprendre més van ser unes navalles amb aire de llimona i refregit d’all negre. Així va ser com el vam conèixer!

L’all negre té moltes més propietats que l’all que consumim habitualment (i això que aquest ja en té moltíssimes!). A més a més el seu gust és suau i recorda una mica a la regalèssia. És un all que ha estat sotmès a un procés de fumat i fermentació. Si en voleu saber més coses podeu llegir aquest article que és força complet!

Panets all negre ingredients

Aquesta vegada he tingut ganes de fer pa, ara feia molt temps que no en preparava a casa i ja tocava. Veureu que és una recepta molt bàsica, no necessita llargs temps d’amassat, preferments ni res d’això… Es tracta d’uns panets d’aperitiu, molt tovets i que podeu condimentar amb els gustos que més us agradin, si no us voleu atrevir amb l’all negre ;)

En aquest cas hi vaig posar, a part de l’all negre, farigola i romaní. Després d’haver-los provat, tot i que eren molt bons, crec que la propera vegada només hi posaré romaní, la farigola predomina massa ;) I si és fresc encara millor!

Panets all negre

Ingredients:

Per 10 panets:
250g de farina, 15g de llevat premsat, 30g de mantega*, 7g de sal, 30g d’oli d’oliva, 125g d’aigua.

Condiments: 2 alls negres, 1 grapat de romaní sec o fresc, un pessic de sal gruixuda.

Com ho fem?

Primer de tot prepararem la mantega d’all negre amb les herbes. La quantitat de 30g de mantega primer la preparem sencera i després la dividirem, per incorporar-la en dos moments diferents.

1_ En un morter, hi posem la mantega a temperatura ambient, tallada a dauets, els alls picats i les herbes.

2_ Aixafem, barrejant bé i deixem reposar.

Ara preparem els panets:
1_ En un bol hi posem la farina, la sal, el llevat, 8g de mantega d’all negre, l’oli i l’aigua. Amassem durant 10 minuts i tapem amb un drap.

2_ Deixem reposar 30 minuts.

3_ Formem els panets, que siguin boletes totes del mateix pes,  i els deixem fermentar durant 2 hores.

4_ Passades les dues hores, els hi fem una creu amb un ganivet, i a cada creu hi introduim una culleradeta de mantega d’all negre.

5_ Enfornem durant 15 minuts a 200ºC amb el forn preescalfat.

6_ Si us ha sobrat mantega d’all negre (que segurament sí) la podeu fondre i fer unes pinzellades per sobre de cada panet, just al sortir del forn.

Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de sal de Cardona

Rutes Geogastronòmiques i altres projectes bagencs:

Continuem la crònica del cap de setmana que vam passar al Bages. Recordeu que vam parlar del Geoparc? Doncs bé, resulta que des dels Fogons Gastronòmics del Bages tenen organitzades una sèrie de rutes conjuntament amb el Geoparc.

S’anomenen Rutes Geogastronòmiques i combinen natura, patrimoni, turisme, gastronomia, enologia i geologia per tal d’oferir un ampli ventall als visitants de la comarca.

A més a més també existeix l’agrupació El Rebost del Bages, des d’on pretenen potenciar els productes que només s’elaboren o produeixen a la comarca. Compten amb la Denominació d’Origen Pla de Bages i una gran varietat d’altres productes alimentaris.

En son un clar exemple la col manresana, el cigronet de Mura, les mongetes de Castellfollit del Boix, el tomàquet rosa del Cardener, el porc ral d’Avinyó, l’albergínia blanca… I me’n deixo molts més! Vam tenir la sort de tastar-ne uns quants al llarg del cap de setmana.

basemap
Quan vam sortir de la visita al Celler Heretat Oller del Mas, ja se’ns havia obert la gana! No sabiem on aniriem a dinar, però només pujar a l’autobus ja vam rebre un dels mails informatius :)
Ens van portar a un dels restaurants més coneguts de Manresa, un lloc de tota la vida on us garanteixo que menjareu molt i molt bé.

Dinar al Restaurant Aligué

L’any 2013 va ser escollit per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia com a millor restaurant de Catalunya. En anys anteriors, van ser guardonats amb el mateix títol llocs com el Bulli, el Celler o el restaurant Sant Pau!
El restaurant Aligué ara és un dels membres de Els Fogons del Bages.

El xef, Benvingut Aligué, ens va preparar un menú especial per nosaltres on hi combinava la cuina del Bacallà, el Porc Ral d’Avinyó i la Tòfona.

Aligué 1

Vam començar amb un aperitiu de pa amb tomàquet i llonganissa, teniem molta gana! De seguida va arribar el primer entrant, un sandvitx de tòfona i mozzarella exquisit. Com vam anar comprovant al llarg del dinar, en Benvingut Aligué és una persona molt generosa  a l’hora de posar tòfona als plats, i això no sempre ho trobareu!

Aligué 2

Vam seguir amb el bacallà, segurament un dels bacallans més ben cuits que he tastat mai. Molt i molt melós, combinava a la perfecció amb la carn del perol i el gelat de pinyons que hi donava un toc molt refrescant.
I què dir dels pèsols :) Tan petits i dolcets, molt ben combinats amb els espàrrecs! Aquesta vegada eren de Llavaneres però heu de saber que al Bages també en fan! Són uns pèsols que només duren 2 setmanes i al Restaurant Aligué tenen cua per tastar-los!

Aligué 3

I aquí teniu dos plats més amb la tòfona com a protagonista. El primer un caneló fet amb lànimes de tòfona embolicant el formatge i pasta fresca. I el segon, una combinació potent de botifarra de Porc Ral d’Avinyó (feta també amb tòfona), les llenties i l’ou ferrat fent cresteta. Ara enteneu perquè us he dit que en Benvingut Aligué és generós amb la tòfona oi? :)

Aligué 4

I ja per acabar, de postres un coulant d’avellanes sorprenent: molt suau i melós (no portava farina!), gens empalagós i amb el punt perfecte de cocció, excel·lent!

Vam acabar fent una llarga i agradable sobretaula, prenent el cafè acompanyat de llaminadures de maracuyá, teules d’ametlla i trufes. Vam aprofitar per parlar de les primeres impressions sobre el Bages, la seva aposta pel territori i els seus productes. Aportant les nostres idees sobre com seguir endavant amb tots els projectes que tenen engegats.

Parc Cultural de la Muntanya de Sal

Ens dirigim cap el Parc Cultural de la Muntanya de Sal  sota la mirada de l’imponent Castell de Cardona. Actualment està molt ben rehabilitat, mereix una visita! I a més a més va ser un dels escenaris claus de la Guerra de Successió.

Nosaltres vam visitar l’interior de la muntanya, però heu de saber que aquest Parc Cultural ofereix moltes més possibilitats. Compten amb una àrea museogràfica, un centre d’artesania de la sal, una exposició fotogràfica i maquinàries originals d’extracció, així com diversos audiovisuals.

DSC_9989

DSC_9990

A la Muntanya de Sal s’hi accedeix amb vehicles especials del Parc, a mesura que t’hi acostes vas distingint els colors que la formen. La veritat és que és espectacular, de fet, és un patrimoni natural i mineral únic al món! Es va formar fa més de 40 milions d’anys i el recorregut pel seu interior és a peu però molt planer.

Una curiositat és que aquesta muntanya encara està viva, és a dir, segueix creixent cada any tot i que pels efectes de l’erosió del vent no ho notem. Heu de pensar que fa molts i molts anys que se n’extreu sal, de fet, els Senyors del Castell de Cardona ja eren rics gràcies a la sal!

mines sal

Jo ja l’havia visitat amb l’institut però no recordava les explicacions. La Montse, que ens va acompanyar durant tota l’estona, ens va explicar com es va formar aquest jaciment vertical, les diferents etapes de la mina i les dures condicions dels treballadors. També ens van passar un audiovisual amb imatges de quan encara funcionava. Actualment la mina de Cardona ja no funciona però sí que ho fan les de Súria i Sallent.

A l’interior es poden observar les vetes de sal de diferents colors (corresponents a 3 tipus de sal diferents), així com estalactites, estalagmites… i un espai molt especial on s’hi han fet concerts (l’acústica a l’interior és molt bona) i fins i tot casaments!

muntanya sal de nit

Com podeu veure, vam entrar de dia i vam sortir de nit. No us explico res més… hi heu d’anar  ;)

I per cert, aprofitant que sereu a Cardona, podeu visitar el centre medieval, així com el Castell (fan visites teatralitzades) i la Col·legiata de Sant Vicenç, una de les joies del Romànic català!

#sombages

1a i 2a part: Geoparc de la catalunya central i visita al Celler Heretat Oller del Mas
3a i 4a part:
Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització! I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!

Geoparc de la Catalunya Central i Oller del Mas. #sombages

“Com t’ho podria dir perquè em fos senzill i et fos veritat”

Aquesta frase d’una cançó és la que defineix més bé els meus pensaments a l’hora de parlar-vos sobre el cap de setmana que vam passar tot coneixent el Bages. No serà senzill sintetitzar tots els moments viscuts, però espero que us sigui veritat i que al final, us hagi encomanat les ganes de descobrir aquesta comarca!

El cap de setmana passat ens vam sentir molt afortunats. Afortunats de trepitjar una terra singular per la seva geologia i el seu paisatge, de conèixer la seva gent i les seves ganes de tirar endavant. Caràcters forts i propers, marcats pel seu clima, per la terra seca i la olor de romaní, de sal, de vi i d’autenticitat. Territori i gastronomia, tastar rutes ;)

Camí Creu de Sant Miquel

Dissabte al matí, després de trobar-nos tots davant del Consell Comarcal del Bages, vam començar aquesta aventura plena de sorpreses en direcció a Montserrat, que tot sigui dit, sempre he pensat que des del Bages es veu molt més bonica! I això us ho diu una Anoienca ;)

Un cop allà, vam agafar el camí que porta cap a la Creu de Sant Miquel. Un camí molt planer apte per a tots els públics i amb unes vistes fantàstiques. D’aquesta manera vam poder tenir una visió general de l’àmbit del Geoparc de la Catalunya Central.

1a parada: Mirador de Sant Miquel i El Geoparc de la Catalunya Central

A Montserrat ens hi esperava en Ferran Climent, director científic del Geoparc, gran apassionat i professional de la geologia, i un dels impulsors de la Candidatura davant la UNESCO.

Des del mirador de Sant Miquel i amb els mapes de la història geològica de la Península, en Ferran ens va explicar d’una manera molt entenedora els canvis geològics que es van produïr fa milions d’anys i que van donar aquesta singularitat a les terres que actualment són Geoparc.

Un Geoparc és un territori ben delimitat, amb una forta personalitat i un patrimoni geològic excepcional. Penseu que la candidatura ha de ser acceptada per la Unesco, és molt difícil entrar-hi i en aquest cas, l’any 2012, va ser per unanimitat!

A més a més, el territori que el conforma, compta amb una arrelada cultura, una exquisida gastronomia local, un important patrimoni romànic i una natura per descobrir. Tot això va ser el que, després d’entendre com s’havia format geològicament, vam anar descobrint al llarg del cap de setmana.

Explicacions d'en Ferran

El cas és que fa més de 36 milions d’anys aquesta zona estava ocupada per un mar que venia, per entendre’ns, del Cantàbric. Aquest mar va acabar desapareixent ja que els Pirineus s’anaven aixecant i finalment es va assecar.

Gràcies a això, es va acumular (per precipitació) una enorme quantitat de sal de diferents tipus, creant una de les reserves més importants d’Europa.  Aquest no és l’únic fet diferenciatiu que caracteritza el Geoparc. Coves, boscos, vinyes, la Muntanya de Montserrat i la seva formació a partir d’un delta… i la Gastronomia que l’envolta!! Per tenir tota la informació complerta, podeu visitar la web del Geoparc de la Catalunya Central!

DSC_9909
Aquí ens teniu, tot l’equip de viatge a dalt de tot de la torre d’Oller del Mas.  D’esquerra a dreta: Xavi Cuartero, Sandra Marquié, Bet, Nuni Soto, Jordi Àvila, Miriam Santamaria (moltes i moltes gràcies per tot!), Pau Moya (autor d’aquestes fotos tan boniques! ) i Joan Vinyes (Conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages).
 

2a parada: Visita al Celler Heretat Oller del Mas

Després de visitar la Basilica de Montserrat, la Miriam ens va enviar el 2n mail explicant el que fariem. S’ha de dir que quan vam acceptar passar aquest cap de setmana al Bages (no ens va costar ni un segon dir que sí), només vam saber que faria uns dies de sol radiant! És a dir que tot el programa i tota la organització van ser sorpresa: quan acabàvem d’un lloc descobríem el següent. I això es va sumar a l’emoció general del viatge ;)

Oller del Mas

La visita a Celler Heretat Oller del Mas ja ens va impresionar des del primer moment tan pel que fa a  l’indret com per l’arquitectura del mas, que pertany a la mateixa familia des del S.X i que està fortificat en la seva cara Sud-Est generant un pati de benvinguda.

A més a més, tan l’exterior com l’interior de la casa tenen la majoria dels espais perfectament rehabilitats i acondicionats respectant molt bé l’arquitectura original. Cal destacar la torre des de la qual es veu un paisatge espectacular, i un forn de pedra seca que es troba a uns 150m de la casa i que és el que dóna el nom a la familia.

DSC_9863

Tot això envoltat per una finca de 437 hectàrees on s’hi combinen vinyes, boscos i camins. Oller del Mas potser no és el celler més conegut de la DO Pla del Bages, però sí que és un dels que creu més en el seu territori i tenen una clara voluntat d’apostar pel producte de qualitat, innovant però a la vegada sense perdre l’essència. De veritat que sentir-los parlar donava gust!

I encara amb més gust vam fer un tast de vins molt dinàmic i diferent als habituals, amb vins que encara no estaven “acabats” i així poder distingir entre diferents processos d’elaboració. Ens van explicar que aquesta setmana ja fan el cupatge, és a dir que vam tenir una oportunitat única i molt enriquidora!

Mas oller
El que ens va cridar més l’atenció va ser un ou de formigó amb capacitat per 600L de vi, que gràcies a les diferents temperatures estratificades del seu interior, mantenia el vi en un moviment constant i això li donava unes característiques diferents.

Una altra curiositat van ser les àmfores ceràmiques, que també donaven molt bon resultat, d’elles vam tastar un vi negre de la varietat Syrah.

Vam poder comprovar la diferència d’un mateix vi (Merlot) reposant en bótes de diferents tonelers francesos. També vam descobrir la varietat Picapoll Blanc, única al Bages, i vins blancs fets amb la varietat Picapoll Negre. Així com també un vi que no sortirà al mercat fins d’aquí 6 anys! Entre altres…

Mas oller-horz

Per últim, dir que els vins d’Oller del Mas són de producció ecològica, però no és un argument que utilitzin a l’hora de vendre’ls. La seva filosofia és la de mimar els ceps i collir el raïm en el seu moment òptim, fet que no coincideix necessàriament amb les llunes ;)

Des d’aquí voldria donar les gràcies a l’Alexandra, el Marc i el Gerard per ser tan propers, generosos i valorar tant la nostra opinió.

Properes parts:

Per no cansar-vos, avui ens aturarem aquí! Espero que us hagueu quedat amb ganes de saber més coses del  Bages perquè d’aquí uns dies tindreu la continuació. Us queden molts llocs singulars per descobrir, productes Bagencs excepcionals, i grans persones. Jo ja ho vaig fer, ara us toca a vosaltres! ;)

Us faig un petit avanç:

3a i 4a part: Dinar al Restaurant Aligué i visita a les Mines de Sal de Cardona
5a i 6a part: Allotjament a l’Hotel Món Sant Benet, i sopar al Restaurat L’Ó.
7a i 8a part: Esmorzar de forquilla a Cal Carter + visita al conjunt de Tines i dinar a l’Hostal del Camp.

bages
A tots els companys del cap de setmana, moltes gràcies per tots els moments!
Gràcies a la Miriam per confiar en nosaltres com a blocaires i per tota la organització! I al Consell Comarcal pel projecte i la invitació.
I gràcies Pau per deixar-nos les teves fotografies!

Gelat d’Speculoos amb reducció de vi especiat i crocant d’ametlla {Rebost Gourmet}

Després de força dies sense publicar, fa molta il·lusió tornar-ho a fer, i encara més si es tracta d’una ocasió tan especial com és el Rebost Gourmet, el repte que fem conjuntament amb Cuinetes i Els Fogons de la Bordeta.

La veritat és que ens ho passem molt bé fent el repte, no només durant l’elaboració de les receptes sinó també pensant els ingredients que podem incloure al Rebost Gourmet. No us oblideu de visitar les seves propostes, que són molt bones!!

Aquesta vegada hem escollit l’Speculoos. I no, no es tracta de la ja famosa entre blocaires -i deliciosa- “Crema d’Speculoos” ni de les galetes Lotus…
Es tracta de la barreja d’espècies que rep aquest nom, que es pot comprar ja preparada i  tenir-la al rebost a punt per fer servir en qualsevol preparació.

gelat speculoos 4

Tot i el matí ennuvolat que fa avui (fatal per les fotografies…) ens ha vingut molt de gust tastar aquest gelat. La reducció de “vi especiat” (ja veureu que l’hem fet molt a la nostra manera) s’ha de servir tèbia o calenta i així contrasta deliciosament amb el fred del gelat.

La idea de la reducció de vi especiat l’hem tret justament d’Els Fogons de la Bordeta, que quan van publicar les galetes Speculoos les van acompanyar amb aquest vi, i la veritat és que combinen a la perfecció!

Ingredients:

Pel gelat:
1 culleradeta d’Speculoos
250ml de llet sencera fresca
250g de nata líquida
6 rovells d’ou mitjans
100g de sucre

Crocant d’ametlla

Per la reducció: 2 copes de vi negre, 1/2 culleradeta de barreja d’Speculoos, 4 culleradetes de sucre morè, 1 culleradeta de mel, 1 cullerada de melmelada de fruits vermells.

Recepta original del vi especiat.

Com ho fem?

Per fer el gelat:

1_ Portem a ebullicó la llet, la nata i les espècies. Tapem i deixem infusionar 10 min.

2_ Blanquegem els rovells amb el sucre fins que es formi una mica d’escuma. Hi aboquem la barreja de llet calenta, sense deixar de remenar.

3_ Passem la barreja a un cassó i a foc moooolt baix no parem de remenar (uns 10 minuts). Veurem com anirà espessint, ha de quedar cremós.  Colem i deixem refredar.

4_ Congelem amb una geladora.
Sense geladora (el meu cas): Al cap d’una hora hi passem les barnilles elèctriques i així dues vegades més. Ja veureu que queda la mar de bé i no cristal·litza!

Per la reducció:

Podeu fer el vi especiat amb la recepta original, i coent-lo més estona fins que redueixi, o bé podeu fer-ho de la següent manera:

1_ Posem el vi en un cassó amb les espècies i el sucre.

2_ Quan arranqui el bull hi afegim la mel i esperem que redueixi 2/3 parts.

3_ Quan ja ha reduït el volum, hi afegim la cullerada de melmelada de fruits vermells, apaguem el foc i deixem reposar fins que sigui tebi.

La melmelada queda molt bé amb el vi, i a més aporta pectina, que ens ajudarà a “espessir-lo”.

Financiers de lemon curd

El primer cop que vaig tastar uns financiers va ser quan ens van portar els “petit fours” al restaurant Sant Pau. Em van agradar molt però no els vaig tornar a tastar fins que ens en van ensenyar a fer al curs de pastisseria.

La forma típica és la de “lingot” i es van fer famosos durant el segle passat al districte financer de París, com a acompanyament del tè o el cafè.
De totes maneres el seu origen va una mica més enllà, es veu que aquest petit dolç de la pastisseria francesa se’l van inventar unes monges de Suïssa i que en un principi no tenia forma de lingot sinó que era més aviat ovalat i rebia el nom de “visitadine”.

El cas és que actualment se’n poden trobar de tots els gustos i formes, és que dir que no us preocupeu si no teniu el clàssic motlle rectangular. Ja veieu que jo no m’he quedat curta fent-los amb forma d’estrella ;)

Financiers lemon curd

El que no varia és la recepta base, a partir d’aquí hi podeu afegir el que més us vingui de gust: trossets de xocolata, taronja confitada, nabius, gerds, maduixes, melmelada, cacau en pols, etc.
Al meu parer queda molt bé si el que hi afegim té un punt cítric o àcid.

Ingredients:

Recepta base: 75g d’ametlla en pols, 150g de sucre, 1 cullerada de mel, 50g de faria, 135g de clares d’ou, 125g de mantega.

Com ho fem?

1_ Primer de tot barregem en un bol l’ametlla, el sucre i la farina. Afegm les clares d’ou, la mel i remenem bé.

2_ A continuació posem la mantega en un cassó al foc i l’escalfem fins que arribi a 150ºC. Colem la mantega perquè no quedin residus i l’afegim a la barreja anterior. Deixem refredar durant 1 hora a la nevara.

3_ Preescaltem el forn a 190ºC.

4_ Omplim els motlles escollits. Amb 1,5cm o 2cm d’alçada n’hi ha prou.

5_ Quan ja tenim els motlles plens, és el moment de posar-hi mitja culleradeta de lemon curd a cadascun, o qualsevol altre ingredient que hagueu escollit.

6_ Enfornem fins que afagin color (uns 10 minuts).

Carxofes, camagrocs i caviaroli

Cada any per Nadal regalo als meus pares algun ingredient o producte diferent. Aquesta vegada em vaig decidir pel Caviarioli, feia temps que el tenia clissat però encara no l’haviem tastat mai. Si el preu us té encuriosits, us ho explico al final de la recepta! ;)

El problema d’aquest tipus d’ingredients és que a vegades se’t poden acabar les idees. Tot xerrant amb la Nuni i la Sandra, vam descobrir que totes tres en teniem al rebost i necessitàvem idees per fer-lo servir. Se’ns va acudir fer una recepta cadascuna i tenir més varietat de propostes. Així ha nascut el nostre repte a 3 bandes, es tracta d’el Rebost Gourmet i ens ho hem passat la mar de bé!

Aquí us deixo la meva proposta, però abans parlem una mica del Caviaroli!

repte caviaroli

Una mica d’història:

Caviaroli, fundat l’any 2011 és un producte fet a Catalunya, concretament a Esparreguera en una empresa familiar.  El resultat després de 3 anys d’investigació és el producte que avui tenim a les mans:

Un Oli d’oliva verge en forma de caviar, del qual el primer client en va ser Ferran Adrià. Després de l’èxit obtingut al mercat nacional, han fet una ràpida expansió internacional.
Actualment es pot comprar a través d’internet o a botigues especialitzades.

Varietats:

A més a més compten amb una bona varietat d’olis en forma de caviar.

Més enllà de l’oli d’oliva verge extra, també n’hi ha d’oli de romaní, d’alfàbrega, d’oli i bitxo, d’avellana i alguns més. Els podeu veure clicant aquí.

Es comercialitzen en envasos de 200g o 50g, fins i tot en packs de diferents varietats si voleu fer un regal, i es recomana posar unes 10 boletes per ració (1g).

Utilització

En realitat es podria fer servir per a qualsevol plat on hi posariem oli cru. Però ha de tenir una mica de gràcia ;)
No es recomana utilitzar-lo durant l’estona de cocció, es pot fer servir sobre plats freds o calents però la seva membrana és resistent fins als 60ºC.

Podeu veure les receptes que han fet Els Fogons de la Bordeta i la Nuni de Cuinetes, que juntament amb la meva proposta, esperem haver-vos donat idees i que us atreviu a fer-lo servir!

repte caviaroli 1

Ingredients:

Per cada cullereta: 1 carxofa, 3 o 4 camagrocs, sal i oli d’oliva. Unes 10 boletes de Caviaroli (1g).

Els camagrocs poden ser frescos o secs. En aquest cas eren secs i els hem hidratat prèviament.

Com ho fem?

Veient la poca llista d’ingredients suposo que ja intuïu que la cosa serà fàcil oi? Doncs sí, és d’aquelles receptes sorprenentment fàcils i delicioses. Només cal que el producte sigui bo.

1_ Treiem el tronquet de les carxofes (que el podeu aprofitar per fer-lo arrebossat) i obrim una mica les fulles sense treure les més dures. Les posem en una safata pel microones i els hi tirem un raig d’oli generós de manera que entri cap el seu centre. Tot seguit, un polsim de sal a cadascuna.

2_ Filmem la safata i punxem el film amb un ganivet. Courem al microones a 600W durant 10 minuts.

3_ Mentrestant netegem els camagrocs i els courem en una paella amb una mica d’oli, amb el foc ben fluix durant també uns 10 minuts.

4_ Treiem les carxofes del microones i retirem les fulles del voltant. Evidentment us les podeu anar menjant, no les llenceu que són boníssimes! Us ha de quedar el cor de la carxofa, com el que veieu a la fotografia.

5_ Muntem les culleretes (també es pot fer sobre una torrada) amb els cors de carxofa, els bolets i una mica de caviaroli. Com a punt i final podeu condimentar amb una mica de sal gruixuda, però sense passar-se ;)

Bon profit!

El preu:

Segurament molts de vosaltres us estareu preguntant quant val el Caviaroli, oi? Doncs bé, jo el vaig comprar en aquesta pàgina: Deliteca.es

El pot de 50g val 13,90€ però tenint en compte que 1 ració de 10 boletes equival a 1g, vol dir que en tindrem per 50 racions.

Per tant 13,90€/50 racions = 0,28 cèntims d’euro la ració. No és tant, oi? :) Els dies especials per alguna cosa hi són!!

Per cert, al Club Gourmet del Corte Inglés el venen a 12€, llàstima que pels volts de Nadal havien esgotat les existències! ;)

Magret amb salsa afruitada i patates a les fines herbes.

L’Ànec Mut del Penedès:

A Catalunya, concretament a la zona del Penedès, hi trobem la raça de l’Ànec Mut que està catalogat amb el distintiu Productes de la Terra.
Criat a les zones rurals des del s.XVI, en va anar devallant la producció fins que el 1990 va tornar a revifar. La seva carn és molt apreciada ja que és encara menys greixosa que les d’altres espècies d’ànec.
Es comercialitza sobretot a les botigues d’aviram de l’Alt Penedès i Baix Penedès, i també a la Fira del Gall  del Penedès, que es fa pels volts de Nadal.

Font: Gastroteca.cat

El magret:

La paraula [magʀɛ] prové de l’occità i fa referència a la carn magra, sense greix. Això sense tenir en compte la pell que normalment acompanya la peça i el greix que s’hi amaga a sota, que aportarà gust i melositat.

La peça que es fa servir és la corresponent al pit de l’ànec. Hi ha dues maneres bàsiques de manipular-lo a la cuina: o bé salant-lo (curant-lo) per acabar obtenint el “pernil d’ànec”. O bé cuinant-lo fresc, habitualment a la planxa i sense treure el greix de la pell.

Magret amb salsa de poma i fruits vermells
La recepta d’avui l’ha fet la meva mare. El magret d’ànec és una de les carns que més m’agrada, però alhora una de les que menys cuinem a casa.  Per les seves característiques, és bo acompanyar-lo d’alguna salsa que hi contrasti.
Les patates també les heu de provar, són una delícia! ;)

Ingredients:

Per les patates: 1 patata/persona (aprox.). Oli d’oliva, sal i fines herbes.
Nosaltres hem fet servir la varietat Monalisa.

Per la salsa: 1 poma golden, 1 cullerada de compota de poma, 1 ceba de figueres mitjana, 4 cullerades de melmelada de fruits vermells, 1 copeta de xerès dolç, 1 branca de farigola seca.

1 Peça de magret/2 persones (aprox).  Sal i pebre.

Com ho fem?

Comencem preparant les patates:

1_ Les netegem bé però no les pelem.
2_ Les laminem fines i les posem en una paella amb sal i un bon raig d’oli.
3_ Les anem coent a foc mig i cap al final hi afegim una quantitat generosa de fines herbes.
4_ Continuem fins que al punxar siguin toves.

Al mateix temps fem la salsa:

1_ Posem una mica d’oli en una paella i hi afegim la ceba tallada fina i la poma a daus.
2_ Quan la ceba sigui transparent, hi afegim el xerès, la compota i la melmelada. Deixem reduïr, amb la branca de farigola.
3_ Rectifiquem amb sal i pebre, al gust.

Finalment toca coure la carn:
1_ Posem una paella al foc, sense oli, fins que sigui ben calenta.
2_ Fem uns talls en diagonal a la part del greix (així evitem que s’encongeixi). Salpebrem al gust.
3_ Quan la paella sigui ben calenta, hi col·loquem la carn amb el greix tocant a la paella. Passats 3-4 minuts donem la volta.
4_ Quan ja estigi cuit el deixem reposar una mica i el tallem per servir.

Notes

És important servir-lo amb el punt adequat de cocció, que quedi rosadet per dins però ben marcat per fora. Al meu parer no és bo servir-lo ni massa cru, ni massa cuit. És millor quedar-se curt i si veieu que us ha quedat massa cru, un cop tallat li feu un “volta i volta” a la paella o li feu un toc de forn.

Molí dels Fanals, cuina de muntanya. {Sispony, Andorra}

Quan vaig escriure una entrada recomanant llocs on menjar a Andorra i voltants, la Catieu del blog Pastissets.cat em va fer una molt bona recomanació.

Llavors no coneixa el restaurant Molí dels Fanals, situat a Sispony, i la veritat és que ha estat un gran descobriment! D’entrada he de dir que és  molt recomanable i alhora molt recomanat: només arribar ja veureu a la porta tot d’adhesius corresponents a diverses guies on l’han mencionat (Michelin, Routard, TripAdvisor i altres).

entrada

A vegades algunes recomanacions o crítiques no són del tot fiables: poden generar unes expectatives que després es trenquen, o pel contrari: parlen malament d’un lloc que no s’ho mereix.
La veritat és que abans d’anar a El Molí dels Fanals no vaig buscar cap recomanació, el millor és anar-hi un mateix i per això us explico què ens va semblar.

Per cert, és molt millor fer reserva, ja que sovint està ple i nosaltres una vegada ja ens vam quedar sense poder-hi anar. Al final de l’article us deixo l’horari, telèfon, etc.

El lloc:

Aquest establiment està ubicant en una antiga borda del poble de Sispony, a uns 10-15 minuts d’Andorra la Vella.
Tenen aparcament per uns 30 cotxes i és molt fàcil de trobar.

molí fanals situació

L’interior del restaurant és molt acollidor. Amb l’estructura de la borda conservada i les vistes que hi ha t’oblides durant una bona estona del caos de la capital andorrana :)

interior

El tracte:

És un restaulant familiar, tan pel que fa als propietaris com per la clientela. Al sortir vam estar parlant una estona amb la mestressa i fins i tot ens va regalar el seu receptari dedicat, tot un honor! El guardarem molt bé i ja tenim algunes receptes pendents de fer :)

El servei és amable, tot i que el restaurant va quedar ple de gom a gom i en algun moment semblava que ens havíem d’esperar una mica, va valdre la pena. És un lloc on hi has d’anar sense presses, per gaudir-ne.

aperitiu

Els plats:

Sovint l’aperitiu ja et dóna una idea del que vindrà després. A El Molí dels Fanals s’hi fa cuina tradicional i de muntanya, cuidada i amb bons productes.
Falten fotgrafies d’alguns plats, com per exemple l’amanida de pedrers confitats i bolets que va demanar la meva mare, era boníssima! També falta la crema de verdures de segon que va demanar la meva germana.

Per començar vam demanar 3 amanides i un plat d’esqueixada i escalivada:

amanida 1

esqueixada i escalivada*L’enorme quantitat de pebre de l’esqueixada és obra del meu pare, no us espanteu, no n’hi posen tant!! ;)

amanida 2

Ja veieu que les racions són completes! De segons vam demanar:

lassanya de bolets
*Aquí la lassanya de bolets ja estava començada, com es pot veure… Boníssima, no s’aprecia a la fotografia es clar però la pasta era fresca i el farcit, de ceps, extraordinari.

bacallà
*Sembla que el gratinat sigui massa fort, però és cosa de la llum ;) Era molt bo!

magret

*La salseta de Porto estava per llepar-se’n els dits! :)

L’estrella de la sala, el carro de postres:

La Catieu ja m’ho havia advertit i just pujar les escales que porten a la sala el vaig veure al meu davant, imponent. És d’aquelles coses que s’han perdut i que fan il·lusió, és com a la peli de Harry Potter, a la primera, on passa la senyora del carret de llaminadures al tren. ;)

Si us dic la veritat vaig estar tot el dinar esperant l’arribada del carro de postres ;) Tots casolans i molt bons. Especialment la tarta de crema i fruites vermelles. De tota la vida, sí, però treia els sentits!

el carret de postres

I un últim detall:

tallat

En definitiva, si teniu pensat anar d’excursió a Andorra, puc dir-vos que aquest lloc es mereix una visita. No busqueu elaboracions sofisticades, però sí bons plats tradicionals amb racions completes i un ambient familiar i acollidor.

Tampoc hi aneu amb pressa, s’ha de gaudir del moment! ;)

Contacte:

Horari:
Dt – Dv: 13:00 – 15:30, 20:30 – 23:00
Ds: 13:00 – 16:00, 20:30 – 23:15
Dg: 13:00 – 16:00

Telèfon: 00 37 683 53 80
Pàgina de Facebook: Molí dels Fanals

Caramels de codonyat i formatge {Sorteig de Nadal}

Sempre m’agrada felicitar-vos el Nadal amb alguna recepta especial, com ja vaig fer el 2011 i el 2012. Aquesta vegada arribo una mica abans, però així m’asseguro que no vaig a última hora i a més a més estalvio temps per poder fer tota la feina de la uni, que no és poca…

Aquesta vegada us porto un aperitiu, un postre o un berenar. Es tracta d’uns “caramels” o farcellets molt fàcils que podeu fer amb l’ajuda dels petits de la casa. Ja siguin per oferir al Tió (que segur que ja ha arribat i el teniu ben alimentat), als Reis Mags o als convidats!

codonyat

La combinació de codonyat i formatge no té cap secret i normalment té bastant èxit. A casa sempre fem servir el codonyat casolà que ens fa la meva àvia, li queda boníssim!

Pel que fa al formatge en aquest cas he fet servir Philadèlphia, però podeu posar-hi fins i tot un formatge d’ovella, un semi-curat per exemple, que també hi queden molt bé amb el codonyat.

També els podeu fer amb pasta filo, quedaran més cruixents i més bonics visualment. Però tingueu en compte que és una pasta que s’ha de conservar molt bé un cop encetat el paquet i a vegades s’asseca. Si feu una super producció no passa res, però si només la necessiteu per fer una dotzena de farcellets no val la pena.

caramels de codonyat i formatge

Espero que passeu un Bon Nadal i que el Tió us porti moltes coses!! ;) Recordeu que a la pestanya “Especial Nadal” del núvol d’etiquetes trobareu altres idees pels àpats d’aquestes festes.
Nosaltres tornarem abans de que s’acabi l’any. Tot i així al nostre Facebook us continuarem informant de les activitats gastronòmiques pels caps de setmana, no us ho perdeu!

Ingredients:

Codonyat

Formatge d’untar (o algun altre que us agradi)

1 Làmina de pasta de full

Com ho fem?

1_ Tallem la làmina de pasta de full a rectangles d’uns 3x5cm.

2_ A la meitat dels rectangles, hi posem una culleradeta de formatge i una de codonyat. Tapem amb la resta dels rectangles (posant-los al damunt).

3_ Donem forma de caramel i ho assegurem lligant una mica de cordill de cuinar (o baker’s twine de colors si en teniu).

4_ Enforem a 180ºC (calor dalt i baix) durant 10 minuts.

*Nosaltres no ho hem pintat amb ou ni cap altre producte, ja ens agrada així, però també ho podrieu fer ;)

caramel

SORTEIG DE NADAL

I ara sí, per acabar de desitjar-vos un Bon Nadal, sortejarem el llibre Mastering the art of french cooking de la Julia Child! En dos volums i una caixa ;)

A tots els que ens llegiu, els que ens seguiu, els que deixeu comentaris i els que no… Moltes gràcies per ser-hi!

Participar serà molt fàcil, només cal que entreu a la “EASYPROMOS” que hem fet a Facebook i seguiu les instruccions!

Teniu temps fins el dia 24 a la nit! (fins les 23:59). El dia 25 anunciarem el guanyador o guanyadora. Molta sort i moltes gràcies! :)

La guanyadora ha estat l’OLGA CASANOVA MARTÍNEZ! Felicitats :)

sorteig de Nadal

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 115 other followers

%d bloggers like this: